Paüls es un Municipi de la Comarca del Baix Ebre (Tarragona)
A Paüls hi anem el 14 d’agost de 2013
Dades del Municipi
| Vegueria | Terres de l’Ebre |
| Comarca | Baix Ebre  |
| Població | |
|---|---|
| Total | 556 (2019) |
| • Densitat | 12,69 hab/km² |
| Llar | 34 (1553) |
Breu historia del municipi
El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta. Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte (per la Mola Grossa, 1 045 m, i la Mola Rasa, 642 m) i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca. Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta (just a la divisòria hi ha el coll del Borni) i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa (878 m), en diagonal fins a punta de l’Espina (1 182 m), limita amb Alfara de Carles, municipi al qual ja pertany aquest darrer pic.
És accidentat pels vessants septentrionals dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts muntanyosos dels quals formen al terme com un amfiteatre natural, solcat a la part central per la vall que forma el barranc de les Fonts, que aflueix directament a l’Ebre dins el municipi de Xerta i que es forma dins Paüls, a la partida de Montsagre, sota el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m) i també per altres rierols que hi aflueixen i que neixen per tota la serralada que encercla el terme. Aquests barrancs i rierols prenen els noms de les partides que travessen. Com a pics destacables hom troba, de tramuntana a migdia, el tossal d’en Grialó o d’en Grilló (1 076 m), el Coll de la Gilaberta i la punta de l’Aigua (1 087 m), el tossal de Joan Gran (1 073 m), la Tossa (1 152 m) i la punta de l’Espina (1 182 m). El paisatge resulta, però, accidentat pertot arreu i no sols en aquest sector, amb alts tossals, cingles i barrancades. A llevant, tanmateix, les elevacions són menors, fora de la Coscollosa (878 m), i sobretot, al termenal amb Xerta i Benifallet, aquestes no depassen els 600 m. Força ric hidrogràficament, al terme hi ha un centenar de fonts naturals, entre les quals es destaquen la font de Sant Roc, amb setze brolladors, la dels Ullals, la de Montsagre, la medicinal font del Remeu i la mineral de la Vall del Serafí. Amb tantes fonts i la configuració del relleu, força accidentat, es formen alguns barrancs com el de la Vall, de la Caldera, de Sant Roc, del Morellà, de la Vall d’en Bages, etc., que aflueixen al barranc de les Fonts o al barranc de l’Auba, els quals al seu torn vessen les seves aigües a l’Ebre.
Els terrenys de conreu són formats bàsicament per sauló (saldó, en la parla local) i, en menor quantitat, argila. També dins el terme es troben terrenys calcaris. La vegetació varia segons el lloc, així al NE hi ha matollar (malesa a la comarca), amb molts pocs pins i abundància de coscoll, espígol, timó i botja. Al municipi, però, predomina el bosc de pins amb sotabosc espès. A més de pins, hi ha aurons (pronunciat orons), roures, teixos, aladerns, arbocers i al sotabosc, ginebres, savines (pronunciat localment sevines), matisses, bargallons (dits paumeres a la comarca) i romers. A mesura que es puja cap al Port, els pinars són de pins negrals amb menys sotabosc, excepte a les zones que hi ha grans malesars de boixos; també hi ha algun petit prat. Als barrancs hi ha xops, freixeres, esbarzers i jonqueres. També, al seu temps, s’hi fan bolets: rovellons, pebrassos, cogomes, llenegalls (pronunciat ginegalls), brunetes, bitxacs, mataparents, bolets de bou, rubiols, borruts, potes de rata, pinyetes, i també herbes medicinals: cabosseta, borriol, corronyer, sàlvia (pronunciat sauvia), etc. 2 383 ha del terme municipal pertanyen al parc natural dels Ports.
El cap de municipi és el poble de Paüls, únic nucli de població agrupada. A part d’aquest, hi ha la Vall d’en Bages, caseria de masos disseminats. Filòlegs documentats (Montoliu i Alcover-Moll) assenyalen que el topònim Paüls prové de la forma llatina paludes, que significa “llacunes”. No és un nom àrab, sinó derivat del llatí, fet que va en contra de la teoria que el castell i la població foren fundats pels sarraïns, ja que en aquest cas el nom seria àrab. D’altra banda, aquesta teoria havia estat formulada sense haver estat documentada prèviament, raons que fan desestimar-la.
Una carretera enllaça el poble amb la C-12, d’Amposta a Lleida i Àger, a l’altura de Xerta.
El Poble
El poble de Paüls (378 m) és esglaonat en un turó situat entre dos torrents: el barranc de la Fonteta a migdia i el de les Fonts a tramuntana. Al capdamunt, coronant el turó, hi ha les restes de l’antic castell de Paüls i l’antiga església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, d’un gòtic primerenc, amb portal de punt d’ametlla adovellat i amb guardapols, i finestres de mig punt, i diversos additaments posteriors. Als vessants s’esglaona la caseria, formant diversos carrers, estrets i costeruts. Alguns d’aquests són el carrer de Soldevila, de la Creu i de Sant Roc. Hom hi ha construït modernament l’església parroquial. A causa del desnivell del terreny, les cases, fetes amb maçoneria, tenen dues portes d’entrada, al carrer de baix i al de dalt, en diferents pisos; normalment, per la porta de dalt s’accedeix al primer o al segon pis, o llocs d’habitatge, mentre que als baixos hi ha la quadra per als animals; el pis superior és anomenat eixida i serveix per a guardar-hi la collita i com a corral del bestiar de consum domèstic.
L’antiga caseria de la Vall d’en Bages, de masos disseminats a la part de tramuntana del terme, és gairebé deshabitada. El barranc de la Vall d’en Bages és afluent del barranc de Xalamera.
L’ermita de Sant Roc, d’època moderna, és situada al SW del poble, al bosc de Sant Roc, on cada família té una taula de pedra. S’hi celebra un aplec per la festa major, el 16 d’agost. Prop de l’ermita hi ha la font de Sant Roc.
.Festes
La festa major del poble s’escau per Sant Roc (16 d’agost). Hom fa festa també al novembre, el dissabte més pròxim a la diada de Santa Cecília, i el dissabte més proper al 17 de gener té lloc la festa de Sant Antoni Abat
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web