Isòvol és un municipi de la Cerdanya (Girona)
A Isòvol hi anem al 9 de març de 2015
Dades del Municipi
| Vegueria | Alt Pirineu i Aran |
| Comarca | Cerdanya  |
| Població | |
|---|---|
| Total | 281 (2019) |
| • Densitat | 26,02 hab/km² |
| Llar | 18 (1553) |
| Gentilici | Isovolenc, isovolenca |
Breu historia del municipi
La població i l’economia
Els censos del segle XVIII donen una població per sobre dels 100 h, sense comptar Olopte: 110 h el 1718 i 177 h el 1787. El 1860 hi havia el doble d’aquesta darrera xifra: 355 h. D’aleshores ençà va anar disminuint progressivament: 340 h el 1900, 334 el 1930, 314 h el 1960, 237 h el 1970, 197 h el 1981 i 175 h el 1991, tot i que en el padró del 1996 s’apreciava un petit increment, amb 189 h. El 2001 seguia amb 189 h i el 2005 havia augmentat considerablement amb 231 h.
Les activitats agrícoles i ramaderes han mantingut certa importància en l’economia del municipi. La major part de la superfície agrària útil és ocupada per pastures permanents. Les terres llaurades són, en gran part, de regadiu. Els principals conreus són els cereals (sobretot el blat), les patates i el farratge. La ramaderia és la principal riquesa del municipi. Hi ha bestiar boví, oví, porcí, equí i cria de conills. No hi ha activitat industrial.
S’havia extret marbre gris i vermell en diverses pedreres, però a causa de la competència d’altres materials de construcció emprats modernament les explotacions gairebé s’han abandonat.
El turisme ha anat prenent una importància creixent sense trencar, encara, l’ambient rural
El poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.
Rere el tossal d’Isòvol hi ha el poble d’Olopte (1 160 m d’altitud), que tenia 45 h el 2001, en un coll que comunica la Vall Tova amb la plana cerdana. S’hi han restaurat nombroses cases abandonades i hom n’ha construït de noves, d’estil rústec. Al clot del Castell hi ha les restes d’una força i a l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet de Castellar, l’església parroquial de Sant Pere d’Olopte, romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular bastit en dues etapes (segles XII i XIII), amb un fris dentat i petites mènsules en forma de cap a la part superior (sobre l’absis hi ha un campanar de torre afegit posteriorment). El portal (segle XIII) consta de diverses arquivoltes sostingudes per pilars i per columnes, aquestes amb capitells de decoració vegetal. A les arquivoltes hi ha caps i figures. Procedent d’ací, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva una talla romànica de la Mare de Déu (segle XIII), daurada i policromada. El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Olorbite ), el 994 se cita el pauh Olorbitense i el 1001 el terminio Olorbitense , dintre el qual hi havia les viles rurals de Meranges i Girul. Olopte celebra la festa major de Sant Pere al juny.
El despoblat d’Alf era situat prop del Mas Revetllat. Citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Alfi ), al lloc hi hagué l’antiga parròquia de Sant Jaume d’Alf. Sembla que és l’església que després es dedicà a sant Guillem, perquè segons la tradició hi morí Guillem, un pelegrí que viatjava a Sant Jaume de Galícia al segle XI, que havia emmalaltit a Isòvol i les restes del qual foren traslladades per dos nobles de Llívia fins a la plana d’aquesta vila (on hom construí l’ermita de Sant Guillem de la Prada de Llívia). L’esglesiola de Sant Guillem de Mas Revetllat és una petita nau coberta amb volta de canó, allargada i sobrealçada, que forma part de les dependències del dit mas, que fou construït el 1593.
El pont del Diable, per on el camí ral travessava el Segre, és situat aigua amunt d’Isòvol, en estat ruïnós. Hom hi vincula una llegenda segons la qual fou construït pel diable en canvi de l’ànima d’una noia.
Altres llocs d’interès del municipi són la cova dels Al·luvions, al tossal d’Isòvol, que té un recorregut de 31 m i un pou de 8 m de profunditat i la balma del Vent.
municipi. Disposa d’ensenyament primari i secundari. Prop de l’aiguabarreig del Riu Duran amb el Segre, hi ha un càmping.
El PobleEl poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.
Festes
Al setembre hom celebra la festa major de Sant Miquel, patró del poble.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web