Gironella

Gironella és un municipi de la comarca del Bergadà (Barcelona)

A Gironrlla hi anem el 22 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Població
Catalunya Central
Comarca	Berguedà
Total	4.834 (2018)
• Densitat	710,88 hab/km²
Llar	22 (1553)
Gentilici	Gironellenc, gironellenca

Breu historia del municipi

El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs. Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig.

Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons.

En el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, ja és esmentat el terme de Gironella ( Gerundella ) i també ho és l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan. En aquest document Gironella figura com una de les dotacions que el bisbe d’Urgell, Nantigís, donava a aquesta església. El terme incloïa diverses possessions dels barons de la Portella, cosa que fa pensar que de fet tot el lloc era vinculat a la baronia d’aquest nom. El poble passà més tard (1369) a dependre dels barons de Pinós i Mataplana.

Gironella és avui una població ben comunicada i emplaçada en una cruïlla de camins; la principal via de comunicació és l’Eix del Llobregat (C-16), però també està connectada amb Prats de Lluçanès i Vic per la carretera C-154 i amb Casserres per una carretera local. El 1974 fou clausurada l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Guardiola.

El municipi té com a eix principal el Llobregat, que el travessa pel mig de N a S; cap a l’extrem meridional conflueixen, per l’esquerra, la riera del Pontarró i, una mica més avall, també per l’esquerra i després d’un marcat revolt del riu, al límit del terme, la riera de Clarà.

El Poble

La vila de Gironella (469 m i 3 288 h el 2006), al límit NW del terme, es divideix en dues parts unides per un pont que travessa el Llobregat. A la riba dreta del riu hi ha la part moderna, al costat de la carretera. La part antiga s’alça a la riba esquerra del riu, amb cases esglaonades que s’enfilen per carrers estrets i costeruts. Algunes cases mostren encara elements medievals. El nucli es formà a l’entorn de l’església de Santa Eulàlia de Gironella, antiga parròquia i notable temple romànic, originàriament d’unes dimensions considerables. Al llarg dels segles sofrí importants modificacions, com ara l’amputació del braç meridional del transsepte, fet que alterà la primitiva planta de creu llatina. També fou modificat l’absis semicircular, que actualment és poligonal, i fou cobert més tard amb nervis gòtics. El campanar s’alça com una torre sòlida de planta rectangular. Presenta dues fileres de finestres cobertes per arcs de mig punt adovellats.

Prop d’aquesta església, dominant la vall del Llobregat, s’alçava el castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana. Era una edificació sòlida i imposant, però a la fi del segle XV ja se n’havia iniciat la decadència i calgué reparar-lo. Actualment només se’n conserven els murs de la base a l’W i al S, i la part baixa de la torre angular entre aquests dos murs.

Campanar de l’església nova de Santa Eulàlia de Gironella

Tota la vila era lloc fortificat i tancat ja al segle XV. Tenia un pont important damunt del Llobregat, pont que estava en construcció l’any 1389. A la fi del segle XVI Gironella passà a ésser propietat dels Agulló amb la categoria de baronia. L’any 1702 el baró Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós fou creat marquès de Gironella per Felip V durant la cort que presidí a Barcelona. El marquesat passà posteriorment als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer. Al segle XIX Gironella sofrí l’atac carlí de les tropes comandades pel comte d’Espanya, el qual incendià la població l’any 1839. Segons Pascual Madoz, l’incendi deixà el poble reduït a cendres i els veïns hagueren de cercar refugi als pobles pròxims; el marquès de Gironella i de Sentmenat devia cedir la pedra del seu castell en ruïnes per a la reconstrucció de les cases del poble. Però la recuperació del poble fou efectiva a partir de mitjan segle XIX gràcies a la importància que hi adquirí la indústria tèxtil. L’any 1905 s’inaugurà la primera fase de la nova església de Santa Eulàlia, obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, i s’acabà del tot amb la construcció de l’esvelt campanar, que s’inaugurà oficialment l’any 1958. Del temple destaca també el cimbori, de dimensions considerables, i a l’interior les pintures, els vitralls i el Sant Crist, provinent de l’antiga església.

Festes

Les festes més importants de la vila són les de Pasqua, durant les quals surten les colles de caramellaires, i la festa major, el diumenge més pròxim a Sant Roc (16 d’agost). En aquestes festes es dansa el ball de l’almorratxa —o de la morratxa— que, segons alguns autors, deu datar dels volts del 1300, però probablement correspon al segle XV, i sembla que es podria vincular amb l’exercici dels mals usos feudals i relacionar-lo amb un ball festiu en què el baró confraternitzava amb el poble. El ball, que es dansa a la plaça, comença amb el passeig de tota la comitiva. Tot seguit hi ha una retirada de tots els nois llevat del que representa el senyor feudal, que queda sol amb la núvia, amb la qual balla, i amb les altres noies, amb les quals també fa un pas de dansa, i les remulla amb el perfum que porta a la morratxa. Acabat això, que ve a representar l’ofrena del primer ball de la núvia al senyor feudal, tornen els altres nois i el qui fa de nuvi pren la mà de la núvia, mentre el senyor feudal es retira. La dansa continua amb una nova coreografia.

Altres festes populars són: l’Ouada a la font del Balç el primer diumenge després de Pasqua, la revetlla de Sant Cristòfol (juliol) i la romeria a les capelles de Sant Antoni i Sant Marc del barri dels Bassacs el 25 d’abril. Podem destacar dos actes més: les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalana que es fan l’última quinzena de juliol i la primera setmana d’agost i en les quals es fan cursets per a universitaris europeus que coneguin la llengua catalana, i la concentració de motos el diumenge més proper a Sant Josep, al març.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble