Golmés es un municipi de la comarca del Pla d’urgell

A Golmés hi anem el 24 de març del 2013

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme. Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell. Limita amb els municipis de Vila-sana (NW), Castellnou de Seana (NE), Vilanova de Bellpuig (SE), Miralcamp (SW), Mollerussa i el Palau d’Anglesola (W).

Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la Ciutat Jardí (a vegades identificada amb el nom de Codís) i Merlet, i el polígon Colomer Quadra.

La carretera N-IIa de Barcelona a Lleida travessa el terme de llevant a ponent; la línia de RENFE que fa el mateix recorregut, amb baixador al terme, segueix aquesta via paral·lelament pel N. Hi passa també l’autovia de Lleida a Cervera, al límit d’aquest municipi amb el de Vila-sana i Castellnou de Seana; l’enllaç amb el cap municipal és de 0,5 km. Un camí comunica el poble amb Vilanova de Bellpuig.

El topònim apareix per primera vegada al segle XI i sembla d’origen germànic (segons Alcover-Moll prové del nom propi Walahamar , del qual hi ha la variant Walameris ).

El Poble

El poble de Golmés és a 275 m d’altitud, al sector centre del terme, entre la línia del ferrocarril al N i la carretera N-IIa al S.

El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Salvador, notable edifici bastit a l’indret de l’antiga fortificació àrab, de façana neoclàssica, campanar de torre quadrada amb cos superior vuitavat, interior de tres naus amb columnes amb capitells jònics, espaiós cimbori i ben decorat. Tenia una bonica creu de terme del segle XVII, que fou enderrocada i substituïda per una de moderna, i també un grandiós retaule barroc, que fou destruït el 1936 i que ha estat substituït per un de modern (obra de Jaume Perelló). Dins el nucli destaca també la casa Cal Felip, que és la més antiga del municipi.

Hi ha notícia d’una altra església medieval dedicada a Sant Miquel fora del nucli de la població, cap al N, vora Vila-sana.

A llevant del nucli antic hi hagué un primer eixample de carrers paral·lels, l’anomenat raval de les Colònies, completat modernament a mig-dia pel que va a la carretera. Hi ha una urbanització a la partida del Pla que prolonga el nucli urbà.

Festes

Aquesta població té dues festes majors, la petita, de Sant Salvador votat (per la Segona Pasqua), i la de Sant Salvador (6 d’agost). El darrer diumenge d’abril se celebra la festa de la Cassola que s’inicià el 1986 i actualment gaudeix d’una gran participació.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Ajuntament