Cassà de la Selva és un municipi de la comarca del  Gironès (Girona)

A Cassà de la Selva hi anem el 7 de desembre de 2013 

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al s. amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella. El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra. El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls. A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la riera de la Font. En direcció a llevant el límit arriba fins al Puiggròs (469 m) tot resseguint els vessants occidentals de la serra del Xai, dels solells d’en Barril, del coll de Llumeneres i de les planes d’en Marull. A la banda oriental trobem la Serra Llarga i al s. el termenal coincideix parcialment amb la riera de Verneda. El terme és drenat per un seguit de rieres, algunes de les quals ja hem esmentat, afluents de l’Onyar, com la riera de Verneda, que travessa tot el terme d’E a W, i la riera de Vilallonga, que és afluent de l’anterior. El municipi comprèn, a més de la vila de Cassà de la Selva, que n’és el cap, els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers (de Dalt i de Baix), Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres, a més d’alguna urbanització com el Mas Cubell o el Mas Prat. És travessat de NW a SE per la variant de la carretera comarcal C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Altres carreteres importants són les locals: una es dirigeix cap a la Bisbal d’Empordà, vers el NE, l’altra a Caldes de Malavella, cap al SW, i vers ponent la que porta a Riudellots de la Selva, que enllaça amb el nus de comunicacions entre la carretera N-II i l’autopista AP-7, ambdues de Barcelona a la Jonquera, i l’Eix Transversal (C-25), que travessa les terres centrals de Catalunya. Hi ha altres carreteres menors que comuniquen els diferents llocs del terme i alguns pobles veïns, com la de Cassà a Sant Andreu Salou. La grafia oficial Cassà , amb – s. -, es troba en documentació antiga — Cassianus (1214), Cassanus (1254)— que n’avala el manteniment del dígraf, que acabà predominant sobretot en època moderna. Tanmateix, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la grafia correcta, d’acord amb les normes ortogràfiques vigents, és Caçà , amb- ç -, avalada també per atestacions medievals— Cacianus (1280), Caciano de Silva (1362)—, i per l’etimologia, que fa provenir el nom del llatí Cattianus , derivat del nom propi Cattius , tot i que accepta la forma de Cassà.

El Poble

La vila de Cassà de la Selva (7 870 h el 2005) és situada en un turó a 137 m d’altitud, al peu dels contraforts occidentals de la serra de les Gavarres. L’església parroquial de Sant Martí és documentada el 1019 en la dotació de la canònica gironina. El 1159 Arnau de Llers féu l’evacuació de l’església a favor de la seu de Girona. El 1172 Guillem de Monells, bisbe de Girona, en va fer donació a la canònica gironina. El 1246 hi posseïa béns el monestir de Sant Salvador de Breda. L’església actual, on es venera la Mare de Déu de les Sogues, és gòtica (s XVI), d’una sola nau amb capelles laterals, creuer i amb elements renaixentistes a la façana. Es conserven, però, alguns vestigis de l’església romànica anterior, del s XII: dues arcades i fragments de l’aparell antic al mur septentrional, i al de migdia i a l’interior alguns elements escultòrics reaprofitats. A la rectoria, i també en una col·lecció particular de la població, es conserven capitells, impostes i fragments del timpà, de les arquivoltes i de les columnes de la portalada romànica. El retaule major que hi havia a l’església era obra de Pau Costa i va ser acabat el 1708. Fou destruït el 1936 amb tots els altres elements ornamentals llevat de l’orgue, i després ha estat reproduït amb l’esforç de tots els caçanencs segons el model de l’antic. El nucli primitiu de la vila de Cassà es formà al voltant de la plaça de l’església. A la fi del s XVI la plaça d’en Clavé o de la Coma era encara als afores i se’n deia Coma o firal. A la segona meitat del s XVII, per concessió del rei Carles II, s’hi establiren unes mesures per a grans i oli, que donaren un fort impuls al mercat i a les fires. Aquestes mesures van ser emplaçades sota les voltes que encara duen el nom de les Mesures i eren de propietat municipal. A la vila hi ha moltes cases amb llindes de pedra construïdes durant el s XVIII. L’Hospital Vell, citat el 1541, fou traslladat al s XVII al carrer del Raval; la seva capella, dedicada a sant Josep, és de la fi del s XIX. És de notable interès arquitectònic la Torre Salvana, que fou dels Albertí i data de la primeria del s XVI. Al s XVII se’n deia torre de Salvà. A la façana hi ha un portal de mig punt adovellat i balcons esculpits; conserva una torre de planta quadrada amb una escala de cargol de pedra i teginats del s XVI. La vila de Cassà disposa d’un bon nombre d’entitats i associacions de caràcter cultural, esportiu i cívic. Destaquen la Colla Excursionista Cassanenca, fundada el 1956, que organitza la Setmana de Sant Jordi i la Festa Literària, a l’abril, amb la convocatòria d’uns premis literaris, i els Amics de la Sardana, creada el 1975, amb un gran nombre d’associats, que es dedica al foment de la dansa i a l’organització de ballades i festes com la Nit dels Músics, dins el marc de la festa major, que reuneix en una gran cobla els músics nascuts o residents a Cassà. Entre els equipaments culturals, cal esmentar el Teatre Municipal Puig d’Arques i l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

Festes

Entre les festes tradicionals més celebrades trobem la cavalcada de Reis, al gener, el Carnaval pel febrer, la festa de Sant Antoni Abat, que se celebra al març amb el nom de Festa del Cavall, i la festa major. Aquesta festa antigament s’havia celebrat pels volts de Corpus, però el 1857 fou traslladada al diumenge després de la Segona Pasqua, en data variable entre maig i juny. Per la Fira de Santa Tecla, al setembre, també s’organitzen actes festius, com la Nit del Cremat, amb sardanes, havaneres, etc.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”5e5ae162″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cassà de la Selva{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament de Cassà de la Selva