Alforja es un municipi del baix Camp  (Tarragona)

A l’Alforja hi anem el 6 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

És situat a la vall emmarcada pels cingles d’Arbolí i de la serra de la Mussara, al N, i per les muntanyes del Mirador o del Molló (915 m), al límit amb el Priorat, i de Puig Cerver (831 m), a l’W. Pel coll de Cortiella, obert entre Puig Cerver i el Mirador, una llengua del territori municipal s’endinsa pel Priorat en direcció a Porrera. És drenat bàsicament per la riera d’Alforja, a la qual conflueixen, entre d’altres, els barrancs de la Canaleta, dels Llobregats, de les Comes, del Roure i de les Creus; el barranc de les Valls, a la capçalera de la riera de les Voltes, la riera de la Vila, que va cap a l’Aleixar, i la capçalera del riu de Cortiella, que fa cap al riu de Siurana.

El municipi confronta amb els termes de Duesaigües i Riudecols (S), el de Botarell (en un punt) i les Borges del Camp (SE), Maspujols i l’Aleixar (E), Vilaplana (NE), Arbolí (N), i ja per la banda del Priorat, en un punt amb el de Cornudella de Montsant, Porrera (W) i Pradell de la Teixeta (SW). El terme comprèn, a part la vila d’Alforja, cap de municipi, diverses urbanitzacions, com ara les Barqueres, els Garrigots, Portugal, el Mas de l’Aleu, Sant Antoni i els Cervians. Hi ha també els despoblats i antics termes de Cortiella i els Domenys. Passa a llevant de la vila la carretera C-242 que surt de la N-420 i va de les Borges del Camp a Flix (Ribera d’Ebre). Pel coll de Cortiella circula una pista que comunica el terme veí de Riudecols amb el coll d’Alforja, per on passa la C-242

El Poble

La vila d’Alforja (1 207 h el 2005) és situada al centre de la vall, dalt un petit turó (374 m), a l’esquerra de la riera. Amb bons carrers i places àmplies, destaca la plaça porxada del Mercadal. El nucli és centrat per l’església parroquial de Sant Miquel, airosa i amb un esvelt campanar, que mostra la data de 1637. El Museu Salvador Vilaseca, a Reus, conserva un retaule de Sant Miquel de l’anomenat Mestre d’Alforja, del segle XVI. De lesmuralles , que subsistien encara en una bona part el 1931, només es pot veure ara un portal i escasses restes del castell d’Alforja, probablement d’origen romà.

Dins el món de la cultura la vila ha tingut personatges destacables, com el sociòleg Octavi Fullat i l’escultor Josep Salvadó i Jassans, que a Alforja té el Monument al mestre Josep Taverna (1964) i Pagès de Tarragona(1957). La família del famós llatinista Joaquim Balcells i Pinto era originària d’Alforja. A la casa pairal, bell edifici del segle XVIII, el seu amic, el famós romanista Wilhelm Meyerlübke, redactà la seva darrera obra, Das Katalanische (1925), una de les fites bàsiques en el reconeixement del català com a llengua independent en els estudis de romanística. La vila disposa de diverses entitats culturals i esportives. Destaquen per l’antiguitat la primera entitat cultural d’Alforja, Defensa Agrícola, creada el 1916. El 1956 es fundaren els Amics d’Alforja, que han dotat la vila d’un espai recreatiu i esportiu, amb una sala de teatre; d’aquest centre depèn la Societat d’Estudis Alforgencs.

Festes

Entre les festes més tradicionals podem esmentar la festa major, que s’escau al setembre, pels volts de Sant Miquel, la festa Castellera, al juliol, i la festa del “Pataco” (plat gastronòmic típic del poble), a l’agost.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”259cd68f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Alforja{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament