Santpedor

 

Santpedor (44)Santpedor és   un Poble de la Comarca del Bages (Barcelona)

A Santpedor hi anem el 16 d’abril de 2014,  tot pujant cap a Toses i passant també per Gurb.

Aquí trobem un home que  col·lecciona tota mena d’antiguitats, estava treballant en  un esclop.

Dades del Municipi

Gentilici Santpedorenc, santpedorenca
Superfície 16,60 km²
Altitud 336 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
7.346 hab.
442,53 hab/km²

Breu historia del Municipi

El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila (493 m), és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi. El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part. Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important. El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància. El 1992 es començaren els treballs de recuperació de l’aiguamoll de la Bòvila, originat al final de la dècada del 1950, quan es posà en funcionament una bòvila que extreia argila en aquest indret.

 El municipi termeneja al N amb Castellnou de Bages, al NE amb Sallent, al SE amb Sant Fruitós de Bages, al SW-W amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb Callús. Comprèn, a més de la vila de Santpedor, cap administratiu, el llogaret de Santa Anna de Claret o Claret i les urbanitzacions del Mirador de Montserrat, també dita de Ponç-Grau (293 h el 2001) i del Serrat de Castellnou (29 h el 2001), compartida amb el municipi de Castellnou de Bages.
 

Travessen el terme dues carreteres locals, una que uneix la vila de Santpedor amb l’Eix Transversal i Manresa, i l’altra, que connecta la C-55 de Manresa a Cardona amb la C-16 de Manresa a Berga i que permet comunicar la vila amb Callús i Navarcles. Aquesta darrera carretera local també permet l’accés a l’Eix Transversal dins del terme de Sant Fruitós de Bages.

El Poble

La vila de Santpedor (336 m; 5 893 h el 2006) és situada tocant a la capçalera del Pla i equidistant del Llobregat i el Cardener, que formen els costats oriental i occidental respectivament d’aquest sector central del Bages. El nucli antic de la vila és format per un entramat de carrers medievals. De les portes de les muralles, algunes de les quals encara existeixen —la de Berga, de les Verges i de Sant Francesc—, en sortien diversos camins, que actualment conformen la resta de la trama, en general irregular i dispersa, a excepció d’alguns agrupaments de ciutat jardí que daten del 1950 i de les darreres construccions d’habitatges en filera. De fet, al nucli antic, encara es conserven edificacions amb les característiques primigènies, és a dir, vinculades a l’ús agrícola i gairebé sempre de caràcter unifamiliar. Només algunes del segle XIX corresponen a un tipus més modern de cases de veïns, són més altes i també tenen una ocupació parcel·lària més important; al sector SW hi ha edificis industrials del mateix segle i, al centre, edificis públics d’interès arquitectònic, com l’església i l’ajuntament.

 Aquest conjunt, tant per l’extensió com per les característiques, és un dels pocs nuclis antics de la comarca del Bages —llevat de Manresa— que presenta els trets típics d’una petita ciutat, la qual cosa reflecteix la importància de què gaudí en temps passats.
 

El monument principal de la vila és l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, construïda els anys 1596-99, continuada al segle XVIII i novament modificada el 1897. Conserva la portada romànica del temple anterior, amb un timpà i dos capitells atribuïts a l’escultor Arnau Cadell (segle XII) i una imatge gòtica de sant Miquel, d’alabastre.

 La capella de les Santes Espines —venerades des de temps immemorial— tenia un esplèndid retaule de Jaume Padró (1773) i havia estat decorada amb una gran riquesa a la fi del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell; disposava també d’unes teles originals de Bartomeu Ribó, recuperades fa alguns anys. Al setembre del 1991 les obres de reconstrucció de la rectoria posaren al descobert l’existència d’una necròpoli medieval, que es podria datar entre els anys 850 i 1100; la importància d’aquesta troballa creix en poder-la relacionar amb l’existència d’una església anterior a la romànica coneguda. Completen el repertori monumental l’arruïnat convent de franciscans, la Plaça Gran, parcialment porticada (on hi ha l’ajuntament) i l’ermita de Sant Francesc, al turonet que segons tradició serví de trona al sant d’Assís en el seu incert pelegrinatge per terres catalanes. Aquesta església apareix esmentada l’any 1240. La devoció al sant tingué una gran reviscolada amb l’establiment del convent de franciscans a la vila l’any 1693.
 

Santpedor disposa d’algunes associacions i grups destacats en la vida cultural de la vila. Entre altres entitats, hom pot destacar el Cercle Artístic de Santpedor, la Coral Escriny (1968). El nombre de clubs esportius és igualment força significatiu, i també les instal·lacions esportives. El municipi disposa d’un museu-arxiu històric, amb força documentació local, i de la Biblioteca Popular Pare Ignasi Casanovas (1967)

Personatges famosos

Bernat Espinalt, geògraf de finals del segle XVIII

Timbaler del Bruc, timbaler de la batalla del Bruc de Montserrat (Guerra del Francès)

Josep Guardiola i Sala, futbolista i entrenador

Rafael Martínez i Aguilera, jugador de bàsquet

Festes

La festa major de Santpedor se celebra el segon cap de setmana de juny.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8542045e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”santpedor{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Santpedor (8)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web. 

Ajuntament de Santpedor

Enciclopèdia Catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.