Castellet

Castellet és un poble del Municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona)

A Castellet hi anem el 13 de març de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de laMarca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats delaGornal —actual cap de municipi—, les Casetes de laGornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipiforma part del Parc del Foix.

Una carretera local uneix Castellet amb Vilanova ila Geltrú i amb l’Arboç (es bifurca ala dreta vers Torrelletes, les Masuques i Sant Marçal); per l’esquerra una carretera es dirigeix a Clariana i a laGornal, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que passa per laGornal, les Casetes de laGornali les Masuques. La AP-7 de Barcelona a València talla el terme pel sector de Sant Marçal, però no té cap sortida dins elmunicipi (la més propera és la de Vilafranca-Santa Margarida i els Monjos). La línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell tampoc no té estació dins el terme (cal anar a l’Arboç).

La natura del territori és variada (Cretaci del massís al S i al SE en contacte amb el Miocè predominant) i les alçades màximes són el Puig Rodó (409 m) ila Plana Morta (409 m) al NE. El riu de Foix forma dins el terme el pantà de Foix (construït en 1903-28i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm3) i rep diversos afluents per la dreta: el torrent de la Bruixa, el torrent d’Estalella (que aboca a prop de la capella de Sant Esteve), la riera de Marmellar (que desguassa al N de Castellet) i el torrent de la Font de l’Horta, que mor ja dins el pantà; per l’esquerra rep els fondals de la Bovera i el dela Coma Pineda. Hi ha nombroses surgències d’aigua i moltes captacions subterrànies que contribueixen a l’abastament de Vilanova i altres poblacions properes (pous de laMarquesa i de la Mare de Déu de la Llum).

El Poble

El poble de Castellet, amb 86 h el 2005, és a 159 m d’altitud, en una cinglera de pedra tova miocènica, a la riba esquerra del riu de Foix, que forma un meandre que l’envolta pel N, l’W i el S. Al peu de l’encinglerat conflueix la riera de Marmellar, fet que donà importància estratègica al castell de Castellet, que dominava dalt del turó el passatge a les terres de l’Alt i el Baix Penedès. En aquest castell, adquirit i restaurat (1928-29) per l’arxiver Josep de Peray i March, destaquen les altes torres reconstruïdes amb una certa fantasia expressada en merlets i finestrals romànics i gòtics. A prop del castell, ien un pla encara superior, hi ha l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, no tan antiga com el castell (la primitiva església era dedicada a sant Esteve); d’origen romànic, té una gran portalada de mig punt encarada al castell, precedida per un gran atri amb volta de canó amb una arcada de molta llum; el temple és d’una nau i a lafaçana de tramuntana s’alça un gran campanar de paret de quatre obertures (en resta una campana); l’antiga rectoria adossada a l’església és del 1878. Aquesta església és esmentada el 1195 (Bertran de Castellet l’elegí per a ser-hi enterrat); el 1484 rebé com a sufragània la de Sant Esteve, i el 1739, la de Sant Marçal. L’any 2001 fou rehabilitat i alberga la seu de la Fundació Castellet de Foix, anomenada Abertis des de l’any 2003.

El poble és format per una sèrie de cases que s’alcen des del castell al peu de lacarretera, moltes amb grans portalades quadrades o rodones; l’antiga casa del comú és del 1906. La població (castelletencs) disposa per a les activitats recreatives iculturals de la Societat Recreativa Castellenca. Celebra la festa major el primer diumenge d’agost.

L’antic castell és documentat ja el 977, any en què el comte Borrell II —que ja el tenia pels seus pares— el vengué a Unifred Amat (confrontava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders, Santa Oliva i Banyeres). Aleshores es deia castell de Sant Esteve, iJosep Iglésies identifica Unifred Amat, del tronc familiar de la poderosa família Cervelló, amb l’Amat que morí lluitant amb els sarraïns en defensa del castell de Selmella. El seu fill ja és anomenat Otger de Castellet (1024) i el 1037 es discutiren els límits del castell entre Bernat Otger, fill de l’anterior, i Sant Cugat del Vallès. Del llinatge cognominat Castellet (no tots de la mateixa soca) es destacà al segle XII Bertran de Castellet, conqueridor de Siurana i signant de la carta de població de Tarragona (1149), al qual l’arquebisbe Bernat Tort donà el 1154 l’encàrrec de repoblar Reus. La vila de l’Arboç, que formava part del terme, fou segregada el 1174 idesprés se’n segregà la quadra de la Llacuneta (1255). En 1365-70 el castell tenia 60 focs i era de Gispert de Castellet; el darrer del llinatge que posseí el castell fou Blai deCastellet (el 1380, quan tenia 69 focs) ja que el 1405 Martí l’Humà vengué l’imperi ilajurisdicció del castell, terme, quadres i parròquia a Pere de Gurrea i de Torrelles. Dels Torrelles el castell passà als Desplà i d’aquests a Bernat de Requesens (1460), de família vinculada a la Busca. Durant la guerra contra Joan II fou assetjat i pres per les forces del rei conestable Pere IV de Catalunya (1464), però a la fi de la contesa tornà als Requesens. Lluís de Requesens el vengué (1472) a Guillem de Peralta (a la fi del segle XV era molt abandonat), i posteriorment passà per matrimoni als Aguilar (1566) idesprés als Icard i als Queralt, comtes de Santa Coloma, que detingueren els drets jurisdiccionals fins a la fi de l’Antic Règim.

Festes

La població (castelletencs) disposa per a les activitats recreatives iculturals de la Societat Recreativa Castellenca. Celebra la festa major el primer diumenge d’agost.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi Fotos

[google-map-v3 shortcodeid=”73f1eaa5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Castellet catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos