Boí

Boí és un Poble del Municipi de la Vall de Boí Comarca Alta Ribagorça (Lleida

A Boí hi anem el 9 d’agot de 2011 que fem tota la vall ja que estem uns dies de vacances a Pont de Suert

Dades del Municipi

Gentilici	Segons el poble
Superfície	219,49 km²
Altitud	1.111 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.023 hab.

Breu historia del Municipi

La Vall inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert. Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert. Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els vessants del massís de Colomers, respectivament. La seva capçalera és constituïda per una sèrie de massissos granítics (Besiberri, Comaloforno, Tumeneja i Montardo d’Aran) que s’enlairen per sobre dels 2.800 m d’altitud i la separen de la Vall d’Aran. El relleu actual fou modelat per les geleres quaternàries, especialment durant el període würmià (una gran gelera de 20 km arribava fins a Llesp), i es caracteritza per l’existència de pics elevats en què s’obren tres amplis circs (de Comaloforno, del riu Malo i de Montardo) que contenen una important zona lacustre (estanys Glaçats, de Cavallers, Negre, de Tumeneja, Monges, Travessani), de valls encaixades on s’obren petites cubetes glacials superexcavades i emplenades de sediments al·luvials (plana de Boí) i sobre les quals resten suspeses antigues valls afluents tallades per graus de confluència (Durro, Taüll) i amplis plans resultat del terraplenament d’antics llacs glacials (Aïguestortes).

El clima presenta temperatures baixes durant tot l’any (-15°C de mínima absoluta a l’hivern; 12,2°C de mínima i 24°C de màxima mitjana a l’estiu). Les precipitacions són elevades, i augmenten amb l’altitud (1 026 mm anuals a Llesp, 1 190 a Boí, 1 348 a l’estany de Cavallers); són de règim regular i és elevat el nombre de dies amb precipitacions, una bona part de les quals són de neu; el període de nevades és molt llarg (3-4 mesos a Boí, 4-5 a Taüll, i 8-9 als cims).

La vegetació, molt abundant, és formada per pi roig als sectors més baixos, faigs i avets a la muntanya mitjana i pi negre fins a 2 000 m, en què comencen els prats alpins.

Habitada des de temps antic (hi ha restes romanes), el poblament actual es fixà a l’alta edat mitjana; consta de petits nuclis al fons de la vall (Boí, Erill la Vall, Barruera i Cardet) o als replans d’erosió marginals (Taüll i Durro); la població, important a l’edat mitjana, començà a minvar al final del s. XVII; durant el s. XX l’èxode ha estat ingent; el 1981 hi havia 526 habitants, i el 1996, 757.

L’economia es basava tradicionalment en la ramaderia (boví i oví) i, subsidiàriament, en l’agricultura (sègol i blat, farratge, patates), activitats que resten com més va més en segon pla. A partir del 1950 sorgiren noves activitats amb l’explotació hidroelèctrica, iniciada el 1946 per ENHER (centrals de Travessani, a l’estany de Cavallers, i de Caldes, Boí i Llesp, a la Noguera de Tor, amb 100 980 kW/A de potència instal·lada i una producció mitjana de 325 993 kWh), l’explotació forestal i el turisme, que actualment és la font de riquesa principal, amb més del 50% de la població activa ocupada i un creixement molt notable de l’hostaleria (60 establiments el 1998).

Cal esmentar, com a atraccions turístiques més rellevants, el balneari de Caldes de Boí, el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, més de la meitat del qual es troba situat al municipi, les estacions d’esquí de Boí-Taüll i el conjunt, excepcional i característic, d’esglésies romàniques: Taüll, Boí, Erill la Vall, Barruera, Cardet, Durro i, especialment, Sant Climent de Taüll; decorades interiorment, les pintures murals no destruïdes es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya com a resultat de les recerques de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Junta de Museus al començament del s. XX. Aquest conjunt fou declarat l’any 2000 patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

La vall pertangué a la jurisdicció dels barons, després comtes, d’Erill.

El Poble

Aigua amunt de la Noguera de Tor, emplaçats gairebé simètricament a banda i banda del riu, trobem els pobles d’Erill la Vall, a la dreta, i de Boí, a l’esquerra. El poble de Boí (224 h el 2005) és situat sobre el riu de Sant Martí (prop de la seva confluència amb la Noguera) i l’antic camí a Cabdella. La població és vora l’església i el lloc rocós conegut encara pel nom del Castell, bé que no en restin vestigis (el castell de Boí era descrit per Pujades). La població era emmurallada; en resten encara panys de muralla, una torre rectangular i un portal d’accés, amb arc de mig punt i apuntada la volta interior. La villa de Bogin és documentada el 1079 i el castell era el més important de la vall (el 1381 tenia 12 focs). La indústria tradicional consistia en dos molins fariners, una serradora, uns telers i, vora el terme de Durro, s’explotaven mines de plom que nodrien l’antiga farga (avui residència de l’ENHER). Hi ha la central elèctrica de Boí i és un centre turístic. L’església parroquial de Sant Joan de Boí és un edifici romànic, en origen de tres naus cobertes de fusta i posteriorment reformades i cobertes amb voltes; només se’n conserva un absis. El campanar, de planta quadrada, és de tipus llombard. El temple contenia un conjunt de pintures murals romàniques d’un gran interès, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya; hom ha instal·lat al temple sengles reproduccions. Les pintures, que s’han de datar dins el segle XI, decoraven els murs. Vora la porta hi ha una escena ornamental amb la figura d’un camell; una altra conté, dins de quadrícules, els animals d’un bestiari; en una altra composició hi ha, contraposades, representacions del Paradís i de l’Infern. Una de les escenes més cèlebres és la lapidació de sant Esteve, d’un gran dramatisme. Darrere el cap del sant hi ha la inscripció “Teodopoc”, és a dir, Teodor en grec, de la qual s’ha dit, sense que es pugui verificar, que es podria tractar del nom del pintor. Una altra escena és la d’uns joglars que, segons Joan Ainaud, s’explica per la il·lustració de la Bíblia del segle XIanomenada de Rodes. Un altre conjunt de pintures de Sant Joan de Boí procedeix del pòrtic de l’església; de temàtica ornamental i viva policromia, són més estàtiques i geometritzants i més tardanes, probablement del segle XII. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva també un frontal d’altar romànic procedent de la capella de Sant Pere, arruïnada, als afores de la població.

Festes

Boí celebra la festa major per Sant Joan (23 i 24 de juny) on destaca la vistositat de les falles ribagorçanes. També tenen tradició les festes de Sant Valentí (14 de febrer), de Sant Nicolau (7 de juliol) i Sant Quirze (15 de juny), marcades ambdues darreres festivitats pel romiatge a les ermites dels sants respectius.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”abf7ad1f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”boi catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble