Xerta

Xerta és un Poble Munipi de la Comarca de Baix Ebre (Tarragona)

A Xerta hi anem el 14 d’agost de 2014 ja que passem les vacances a Tortosa i fem tot el Baix Ebre i el Montsià

Als canals que es troben en alguns pobles del Montià, no es permet banyar-se, però aquí a Xerta fan la vista grossa. Aixó ens explicar una dona que s’hi banyava

Dades del Municipi

Gentilici	Xertolí, xertolina
Superfície	33,55 km²
Altitud	12 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.260 hab. 37,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal de Xerta, de 33,36 km 2d’extensió, és situat a la dreta de l’Ebre, aigua amunt de Tortosa. El riu, per l’ampli meandre que dibuixa entre els pobles de Xerta i Tivenys, fa de línia divisòria a llevant amb els municipis de Benifallet i Tivenys. Una part del terme és plana, la de la vall de l’Ebre, mentre que el sector ponentí és accidentat pels darrers contraforts orientals del massís dels Ports de Tortosa; així, de tramuntana a migdia, el coll del Muso, al límit amb Paüls, i els colls d’en Garcia i el tossal de la Cova del Bou (552 m) en la divisòria amb Alfara de Carles. A migdia, el termenal amb Aldover coincideix en un petit sector amb el barranc de la Conca, bé que després va en diagonal vers el N per la dreta i a poca distància del barranc del Llop. Altres barrancs drenen el terme, com el de les Fonts, que ve de Paüls, el dels Fornets, el de Vall Orega i altres, afluents de l’Ebre.

Xerta dista només 12 km de Tortosa, ciutat amb la qual és molt ben comunicada per tal com hi passa la carretera C-12. De Xerta surt una carretera local fins a Paüls. A més, hi ha diversos camins que s’enfilen vers els Ports de Tortosa, com ara el de les Collades, el d’Alfara i el del Pedregal Negre, que passa pel Molí del Pont, al vèrtex sud-occidental del terme, just al coll entre el tossal de la Cova del Bou i lo Penyaflor. Abans del 1973, quan funcionava el ferrocarril de Val de Zafán, hi havia bona comunicació amb Aragó. Actualment aquesta línia s’ha convertit en Via Verda.

Uns 3 km aigua amunt de la vila hi ha l’assut de Xerta, construït en diagonal de banda a banda del riu al llarg d’uns 310 m. En desvia l’aigua cap als canals de la Dreta i de l’Esquerra de l’Ebre. Sembla que l’obra de l’assut s’inicià en època islàmica, i que fou continuada o restaurada a mitjan segle XII, després de la conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV; tanmateix, no fou acabada fins el 1411, sota la direcció de Mussà Alamí. A mitjan segle XIX l’assut fou condicionat per als canals de regadiu mencionats (el primer tram del canal de la Dreta de l’Ebre fou inaugurat el 1857). A la dreta es deixà una rampa perquè hi poguessin passar els llaüts que navegaven per l’Ebre i els rais pirinencs que baixaven fins a Tortosa. El canal de la Dreta, un bon tros paral·lel al riu, permet de regar, des del 1861, l’horta de Xerta. Ja abans de la construcció del canal, però, el regadiu aprofitava l’aigua del riu per mitjà de sèquies i, sobretot, sínies. L’assut fou declarat el 2002 bé cultural d’interès nacional.

La vila, tanmateix, pren l’aigua de les fonts de Paüls, canalitzades per una sèquia a la construcció de la qual s’oposava al segle XIII el senyor de Paüls, Ramon Despuig, que n’ordenà la destrucció. Després d’un llarg plet, Pere el Cerimoniós concedí a Xerta l’aprofitament d’aquelles aigües per document atorgat el 1383. A ponent del terme, prop de la Font Nova, pren inici el projectat i en part realitzat canal de Xerta, concebut inicialment per proveir la IV Planta Integral de Sagunt. El canal restà interromput a Ulldecona i sense entrar en servei. Té, tot al llarg del seu recorregut (32 km), una carretera asfaltada, de servei, a la seva esquerra. Dins el terme de Xerta el tram construït corre paral·lel al termenal de ponent, a una distància d’1 a 2 km.

Segons JoanCoromines el nom de Xerta és d’origen ibèric, probablement de la família dels noms de la Bètica del riu Certis i de la ciutat de Certima. Aquesta opinió potser donaria relleu a l’antiga teoria segons la qual hom relacionava la població amb el lloc ibèric d’Osikerda, llegenda que apareix en algunes monedes trobades a Tortosa.

El Poble

La vila de Xerta, a 12 m d’altitud, és a la plana riberenca de la dreta de l’Ebre, a l’interior d’un pronunciat meandre, a l’altra banda del qual hi ha la població de Tivenys. Per causa de la seva situació, Xerta ha patit diverses inundacions catastròfiques, produïdes per les riuades.

L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció i Sant Martí; fundada el 1325, l’edifici que ens ha pervingut és força més tardà, amb campanar neoromànic posterior. Dels carrers principals es destaca, a més del carrer Major, el de Sant Martí, que és el patró de la vila. Sobre els primers estreps de la serra, damunt la població, hi ha uns murs en ruïnes, vestigis de l’antic castell de Xerta. A la vila les restes arquitectòniques més destacades són les d’un vell aqüeducte àrab, a més d’uns portals gòtics adovellats. Dins el nucli hi ha dues petites capelles, la de Sant Zenó, a l’angle d’una cantonada, i la de Sant Cristòfol, oratori de la Casa Rabanal. A més, hi ha restes de dues capelles més, la de la Immaculada, al pati de Piquer, i la de la Mare de Déu del Pilar, que conserva dues parets en angle amb el portal. Als afores, hi ha escassos vestigis de l’ermita de Sant Martí i, prop de la carretera de Paüls, la capella del fossar. L’historiador Francesc Carreras i Candi consigna que vora el camí d’Aldover a Xerta hi havia hagut una torre anomenada de la Candela, que fou enderrocada al principi del segle XX.

Per tal de recuperar els estris de la pagesia local, aquesta entitat creà el Museu d’Eines de la Pagesia, que recull diferents peces típiques de la pagesia xertolina, característiques de les tasques agrícoles antigament desenvolupades per la gent del poble (eines per a llaurar, ventadors, etc.).

Festes

La festa major de la població s’escau per Sant Martí, l’11 de novembre, i els actes inclouen els correbous. Altres celebracions tradicionals són la menjada de la fogasseta, a l’assut, el dijous llarder. La fogasseta és un pa rodó que es fa aquell dia i que s’obre per posar-hi una truita. El diumenge pròxim al 10 de juliol se celebra la festivitat de Sant Cristòfol, amb una processó motoritzada que acaba amb la benedicció dels vehicles. Finalment cal esmentar les festes de Sant Roc (16 d’agost), com a ressò de les de Paüls, on sant Roc és el patró de la població.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”31f976a0″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”xerta{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble