El Vendrell és un poble cap de Municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A El Vendrell Hi anem el 23 de gener de 2011

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s. amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès) i per un punt, al NW, amb Bonastre. El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacions.El nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere (Venus), nom de persona que a l’època de la repoblació de la zona —segles X i XI— era freqüent. El topònim del Vendrell podria venir de la presència d’un Portus Veneris a la platja del terme, a l’actual Sant Salvador, que devia tenir un nucli dependent a l’interior de menor entitat, Venerellus o el Vendrell.

El Poble

La vila del Vendrell (49 m d’altitud i 25 192 h el 2006) és al NE del terme, a la confluència de les rieres de la Bisbal i de Banyeres, també anomenada de Santa Oliva i, encara, torrent del Lluc. Tenia 24 056 h el 2005. El nucli medieval, emmurallat, es formà entorn de l’església parroquial de Sant Salvador. Aquesta església tingué com a precedent l’altar de Sant Salvador de la basílica del castell de Calders, existent el 1054 i consignada en les confirmacions de béns del monestir de Sant Cugat dels papes Urbà II (1098) i Calixt II (1120), com a església de Sant Salvador i Santa Maria de Calders. El 1158 el bisbe Guillem de Barcelona cedia al monestir les esglésies fundades dins els seus predis, entre les quals les del castell de Calders, esmentada el 1180 com a parròquia. El primitiu temple de Sant Salvador a la vila del Vendrell, delsegle XIV, fou totalment reconstruït i eixamplat al segle XVIII. És un edifici de grans proporcions, amb transsepte, cimbori i capelles laterals, té una façana barroca, en un angle de la qual s’alça el magnífic campanar, de cos vuitavat sobre un basament quadrat, projectat el 1769 per Joan Antoni Rovira, de Tarragona. Aquest campanar és coronat per un penell dit l’Àngel, obra de Josep Romeu, argenter de Vilanova.Al segle XVI la vila encara era emmurallada i tenia cinc portals que donaven a lmexterior, dels quals se n’ha conservat un, l’anomenat portal del Pardo, al capdavall del carrer Major, que donava accés al camí de Sant Vicenç. A partir del portal esmentat, de dreta a esquerra, hi ha el carrer de Sant Sebastià o de la Muralla fins a la plaça Nova, el carrer dels Cafès (dedicat a Jaume Ramon), el de Prat de la Riba, la plaça de Francesc Macià, el carrer dels Trulls i el carrer del Portal, abans del Forn. L’arribada de francesos, a la darreria del segle XVI, compensà, en certa manera, els dèficits demogràfics del Vendrell i promogué l’expansió de la vila extramurs amb la formació d’un raval que s’anomenà la França, a la riba dreta de la riera de la Bisbal. Les noves cases s’edificaren al llarg del camí de Roda (Cristina Alta) i del camí de Sant Vicenç i els Masos (Cristina Baixa). Als segles XVII i XVIII el recinte urbà ultrapassà pertot arreu el petit clos emmurallat dels temps passats.El carrer Major es va allargar més enllà delportal del Pardo fins a la vora de la riera, davant per davant de la França. Es poblaren el carrer de l’Om i el Carrer Nou, paral·lels per l’esquerra a la riera de la Bisbal, que sortien del perllongament del carrer Major fins a trobar el camí de mar i, sobretot, es poblà la barriada de la Barceloneta al llarg del carrer de Santa Anna, que, des de l’esquerra del portal del Pardo, es dirigeix vers el N i continua pel camí de Tomoví, dit també camí dels Molins, o Molinant. Tipifiquen la barriada els carrers de la Barceloneta Alta i de la Barceloneta, que surten del carrer de Santa Anna i continuen en direcció W, a més de la ja esmentada plaça Nova, que es bastí el 1797 a l’arrencada del carrer de Santa Anna. La construcció d’aquesta plaça significà el començament de la invasió de les antigues sínies que hi havia en el triangle format pel carrer de Santa Anna, el carrer de Montserrat, continuant per la carretera de Santa Oliva, i la carretera, nova aleshores, de Valls. A la segona meitat del segle XIX es construí la Rambla, que uneix el centre històric amb l’estació del ferrocarril, inagurada també aquells anys. Abans s’anomenava rambla del 4 de març, en record de la resistència oposada per la milícia a l’atac de les faccions carlines que encerclaven la vila i que la prengueren quan aconseguiren la rendició dels darrers defensors que s’havien fortificat al campanar. Cada any s’hi celebrava una festa cívica en record dels vendrellencs que el4 de març de 1874 van perdre la vida en defensa de la vila.Cal arribar a la dècada del 1960 per tornar a veure un creixement important del nucli urbà. Així, en l’època de major desenvolupament de la ciutat es formà el nou eixample de la barriada del Cintoi, situat entre la França i la carretera nacional, paral·lel a la riera de la Bisbal per la dreta. El tancat de la Plana és una barriada entorn de l’avinguda d’aquest nom, sorgida entre el camí vell de les Torretes i el veïnat de la França, a la dreta de la riera de la Bisbal. Aquesta riera, eixuta la major part de l’any, ha sortit de mare alguna vegada, com al setembre del 1913, que la rierada causà estralls a la via, a la carretera i a la platja, o com al juny de l’any 2000. Per passar la riera hi ha el pont de la França, de tres arcades, que fou construït per la diputació el 1888. Ja a la riba esquerra hi ha el carrer de les Quatre Fonts, que és el carrer Major prolongat extramurs, i més avall, el carrer de la Font de la Menya. Dels anys seixanta també cal destacar l’inici de nombroses urbanitzacions fora del nucli urbà del Vendrell i l’expansió de Coma-ruga i Sant Salvador, que continuà posteriorment.A les darreres dècades del segle XX cal destacar l’adequació urbana de la ciutat, amb instal·lació d’infraestructures i de serveis, i la conversió del centre històric en zona de vianants, amb diversos carrers tancats al trànsit. La plaça Nova fou remodelada (inaugurada al juliol del 2000). El creixement de laespai urbà s’ha dirigit cap a la zona de la Tanca i les escoles, a ponent del nucli, i s’ha urbanitzat l’espai comprès entre la via del tren i el desviament de la N-340, amb la promoció residencial pública de la zona del Puig, al SE del nucli urbà. La urbanització del Pèlag, entre el Puig i la Muntanyeta, també és una zona d’ampliació urbana.

Festes

 Entre les festes populars i tradicionals té interès l’escenificació, des del 1965, dels pastorets musicals, durant les festes de Nadal, amb música composta, en part, per Pau Casals. Pel gener se celebra la festa dels Tres Tombs, amb un recorregut pels carrers centrals de la vila i la tradicional benedicció dels animals, i pel febrer s’organitza la festadel Xató (el Vendrell és una de les poblacions integrades a la Ruta del Xató); el xató és un dels plats més representatius del Vendrell; és una amanida feta amb escarola, a la qual s’afegeix una salsa a base de fruits secs torrats i nyores, guarnida amb bacallà, tonyina fresca, anxoves i olives. També són populars les festes de Carnaval, amb la celebració de balls i l’arribada del Carnestoltes. Pel maig, l’Associació Cultural d’Andalusia i la d’Extremadura del Vendrell organitzen, un any cadascuna, des del1985, la Romeria del Baix Penedès. També se celebren cada any les festes del pa beneït, que organitzen els diferents barris, pel juliol, que inclou la benedicció de les coques, les tradicionals cercaviles, etc. Paral·lelament a la fira de Santa Teresa, a l’octubre, hi ha tot un seguit d’actes lúdics i culturals. La festa major de Santa Anna és al juliol. Les festes són animades per un bon nombre de grups i personatges com són els grallers, els gegants, els capgrossos, el ball de bastons, el ball de diables, el bou de foc i els dracs caramot i botafoc, entre altres. La vila té dues colles castelleres, la Colla Nova i els Nens del Vendrell. La formació d’aquesta última data del 1926, tot i que la tradició castellera és anterior.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b65741a0″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Vendrell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions Creus i Fars de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajustament

Enciclopèdia Catalana

Patrimoni històric i artístic del Vendrell

Colla Castellera Els Nens del Vendrell