Vilafranca del Penedès

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost	38.248.523,00 € (2007)
Superfície	19,65 km²
Altitud	223 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	38.929 hab. 1.981,12 hab/km²

Entitat de població	Habitants
el Bordellet	17
el Molí d’en Rovira	164
Pere Pau	122
Cal Salines	83
Vilafranca del Penedès	38.399

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

El territori és drenat per algunes rieres de curt recorregut que desguassen al riu de Foix o a la riera de Canyelles, ja fora del terme; aquestes rieres són la riera del Molí d’en Rovira (o de San- ta Digna), a llevant, que aplega les aigües dels torrents de les Comes, de la Torreta i de Santa Maria dels Horts i desemboca a la riera de Canyelles, i la riera de Llitrà (o de les Graus), a ponent, que ve de la serra de Font-rubí i s’uneix al riu de Foix prop dels Monjos.

Vilafranca, per la seva situació, gaudeix d’un clima suau, en el qual es fan sentir les influències de la Mediterrània combinades amb una certa continentalitat, manifesta en les temperatures hivernals. La temperatura mitjana anual és superior als 14°C, la del gener ultrapassa els 7°C i la del juliol gairebé arriba als 23°C. Les pluges són bastant ben repartides al llarg de l’any, excepte als mesos de febrer i juliol, que tenen totals reduïts tal com és propi dels climes de la façana mediterrània.

L’emplaçament de Vilafranca al centre de la depressió penedesenca, emmarcada per la Serralada Prelitoral i el massís de Garraf, és un pas obligat, ja d’antic. Així, en l’època romana hi passava la Via Augusta, que des d’Ad Fines (Martorell) es dirigia a Tarragona. En època medieval és documentat el camí que hi duia per Begues i Olesa de Bonesvalls, mentre que la carretera del massís d’Ordal no va ser oberta al trànsit fins el 1802. El 1865 s’inaugurà la línia fèrria de Martorell a Tarragona per Vilafranca i actualment hi passa la del ferrocarril de Sant Vicenç de Calders-Barcelona per l’interior.

Vilafranca és un punt estratègic respecte de les comunicacions que des del pla de Barcelona i el Baix Llobregat s’adrecen cap al S. La xarxa viària és formada per la AP-7 de la Jonquera a Alacant, que passa per la part meridional del terme, vorejant el d’Olèrdola, i té sortides al N i al s. de la vila; la carretera N-340, que comunica Barcelona amb Tarragona per l’Ordal; la C-15, que uneix Garraf amb Igualada i la seva comarca, i les carreteres locals que comuniquen la capital amb altres localitats, com ara la que port

El Poble

La vila de Vilafranca del Penedès, capital del partit judicial homònim i de la comarca de l’Alt Penedès, sorgí a l’empara (224 m d’altitud) de la torre de Delà, entorn de l’església de Santa Maria. El 2005 tenia 35517 h. La vila era emplaçada dins l’àmbit de les franqueses d’Olèrdola o del Penedès. La seva formació com a nucli urbà ha de relacionar-se amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108. S’expandí i es consolidà durant el mandat del comte Ramon Berenguer IV, a mitjan segle XII, i els orígens del seu mercat es confonen amb els de la població, que era emmurallada. La muralla va ser construïda al segle XIV en substitució d’una d’anterior, menys consistent. No fou fins al segle XIX que s’enderrocaren les muralles i la població s’escampà extramurs de l’antic recinte. L’estructura urbana de Vilafranca és la típica de moltes altres viles que han progressat a partir de la seva funció bàsica com a capital comarcal. En primer lloc hi ha el nucli antic, entorn de la plaça de Jaume I, antigament emmuralllat, on es troben els edificis principals (ajuntament, església de Santa Maria, Palau Reial, etc.). Després els ravals, formats als eixos de comunicació que sortien del nucli antic, i finalment, els polígons moderns, que creixen especialment al sector nord i oest. El patrimoni historicoartístic és representat, entre altres, per un nombre notable d’edificis d’època medieval, que són descrits a continuació, i una mostra interessant d’edificis modernistes, entre els quals destaquen la Casa Miró, la Casa Fortuny i la Casa Guasch.

El nucli antic és presidit per l’església basílica de Santa Maria, una de les dues parròquies de la vila i cap de l’arxiprestat de Vilafranca. És documentada el 1188 quan el rei Alfons II li concedí els drets de la notaria. El temple es reconstruí al segle XIII. La porta és de punt rodó i conserva a les tres dovelles centrals una pintura bastant desdibuixada, atribuïda al segle XIV, que representa la crucifixió. El 1973 van ser descobertes altres pintures, a tots dos costats de la portalada. L’edifici actual és del segle XV, d’estil gòtic i d’una sola nau. La cripta, del segle XVI, és coberta amb una volta de creueria molt aixafada, amb nervacions gruixudes sostingudes per dues claus de volta. La façana actual, neogòtica, fou inaugurada el 1905. Arran de les destruccions del 1934 i el 1936 desaparegueren nombroses obres d’art i només se’n salvà un grup escultòric, obra modernista de Josep Llimona, que representa el davallament de Crist. L’església va ser restaurada el 1939.

Davant l’església de Santa Maria s’alça l’antic Palau Reial. L’edifici, que pertany a un gòtic primerenc del segle XIII amb alguns vestigis del XII, té la façana principal a la plaça de Jaume I, a la qual s’obre una porta de mig punt adovellada, una finestra geminada amb arquets de mig punt, dues portes de mig punt i altres obertures atribuïbles a reformes més tardanes. Els finestrals gòtics van ser reproduïts durant les darreres reformes. És documentat el 1236, any en què el rei el va donar al seu castlà, Fructià de Palau; va ser venut el 1308 per ordre de Jaume II a la comunitat de Santes Creus, que hi romangué fins a la desamortització del 1835. Segons la tradició, hi morí Pere II de Catalunya-Aragó, dit el Gran. Actualment hi és emplaçat el Museu de Vilafranca.

També a la plaça de Jaume I, a la dreta de l’església parroquial, s’alça el Palau Baltà, antic palau dels castlans, que va ser construït a la primeria del segle XVI per Francesc Babau, a qui Ferran el Catòlic ratificà el 1503 el privilegi de castlania de què anteriorment havia gaudit Fructià de Palau, per concessió de Jaume I. El palau va ser adquirit el 1859 per la família Baltà. Al davant s’alça el monument als castellers.

A l’angle amb la plaça de l’Oli hi ha la Casa del Marquès d’Alfarràs —seu del col·legi de Sant Ramon de Penyafort—, que conté una capella amb mosaics segons un projecte de Pau Macià. Al casal dels Gomà, casa pairal de Josep Torras i Bages, hi ha un monument que li és dedicat, de pedra de Montserrat.

En aquest nucli antic, urbanitzat entorn de la plaça de Jaume I, s’alça la capella de Sant Pelegrí, construïda el 1334 i restaurada el 1981. A la paret del fons de la capella es descobrí el 1965 un finestral romànic tapiat que formava part d’un edifici que hom ha cregut identificar amb la torre de Delà. Al seu costat s’alça la capella dels Dolors, que existia abans del 1733 i del 1753 al 1759 s’utilitzà com a parròquia.

Un altre edifici medieval és l’església de Sant Joan, a la plaça de la Vila. La seva construcció va començar el 1307. D’estructura gòtica, conserva mostres tardanes de tradició romànica, com ara la portalada, amb arquivoltes que descansen sobre capitells florals. Va ser restaurat i en part modificat el 1929 sota la direcció de l’arquitecte Jeroni Martorell.

La segona parròquia de Vilafranca és la de la Santíssima Trinitat. Hom sap que en aquell lloc Bernat Llobet fundà el 1272 un hospital per a pobres i malalts. Els frares trinitaris s’hi van traslladar el 1557. Al lloc on hi havia una antiga església dedicada a la Mare de Déu del Remei i l’hospital, alçaren l’església de la Santíssima Trinitat. Després de l’exclaustració (1835), l’església es reobrí al culte (1839) i esdevingué parròquia (1867). Conté pintures murals de Vila Arrufat i una imatge de la Mare de Déu de Montserrat de Pere Joan.

Fora d’aquest recinte antic, a ponent de la rambla de Sant Francesc, restà un edifici d’origen medieval que era situat extramurs; es tracta de l’antic convent de franciscans, seu fins el 1995 de l’Hospital Comarcal, si bé ja feia aquesta funció al segle XVII.

La muralla medieval va ser enderrocada durant la primera meitat del segle XIX i aleshores començà a urbanitzar-se la rambla de Sant Francesc, al capdavall de la qual hi ha el monument que va ser erigit el 1912 en honor de Manuel Milà i Fontanals segons un projecte d’Enric Monserdà. Aquesta primera expansió de la vila fora muralla comprenia també el quarter —la zona va ser fortificada durant la primera guerra Carlina—, l’església de Santa Clara, documentada des del segle XIV, i la plaça del Firal. A la fi del segle XIX el raval de Nostra Senyora, que s’havia format a tocar de la carretera de Barcelona a València, va ser urbanitzat i construït, i esdevingué la rambla actual. El portal que hi havia a la banda de Barcelona es va obrir i es van construir les cases de la Barceloneta, mentre que a l’altre extrem s’anà configurant el carrer de Tarragona. L’estació de ferrocarril de la línia de Martorell a Tarragona per l’interior, que va ser inaugurada el 1865, situada a l’esquerra de la carretera de Vilanova, condicionà la urbanització del seu entorn. Paral·lelament, la carretera d’Igualada per Sant Quintí i la de la Llacuna serviren d’eix a nous carrers i eixamples. Si el 1833 Vilafranca tenia 860 cases, el 1890 ja n’hi havia 1 880. Els eixamples posteriors del segle XX han envoltat aquests barris del final del XIX.

Festes

Els actes festius més importants comencen al gener amb la Cavalcada de Reis, la festa de Sant Antoni Abat, amb els Tres Tombs, la festa del Xató i les festes de Sant Ramon. Tot seguit ve el Carnaval, amb nombrosos actes festius i lúdics. Per Setmana Santa l’acte més destacat són les caramelles, el Dissabte de Glòria. A mitjan març se celebra la festa del Vi Novell, i per l’abril la diada de Sant Jordi i la diada del Graller. Pel maig, i en data variable, tenen lloc les festes de Maig o dels Enamorats, documentades des del 1528. Per primavera, el darrer diumenge del mes de març té lloc l’Aplec de la Sardana. Seguidament vénen les festes d’estiu; durant cada cap de setmana de juliol cada barri celebra la seva festa. La festa major de Sant Fèlix ha estat declarada d’interès turístic. La festa s’inaugura el 29 d’agost al migdia amb una repicada de campanes i una tronada a la Rambla, i tot seguit una cercavila amb la participació de tots els personatges i balls: drac, diables, àliga, gegants, nans, capgrossos, cotonines, cercolets, panderetes, panderos, la moixiganga, el ball pla, els figuetaires, bastoners, gitanes, pastorets, ball d’en Serrallonga, falcons, grallers, dolçainers i les colles castelleres de Vilafranca. A la tarda té lloc la processó amb la imatge de sant Fèlix, des del domicili de l’antic administrador fins a la basílica de Santa Maria, precedida per les comparses i els balls. Al vespre es clou la festa amb un castell de focs. L’endemà al matí, repicada de campanes, matinades amb grallers i anada a l’ofici amb tots els balls i les comparses. Sortint-ne es fa una cercavila fins a la plaça de la Vila, on comença l’actuació dels castellers. Al vespre hi ha la segona processó de Sant Fèlix, que surt de la basílica i hi torna. L’entrada a la basílica és el moment culminant de la festa, amb l’actuació simultània de tots els grups participants i castells de focs, i tot seguit un ball. El dia 31 totes les comparses es dirigeixen a la basílica, on té lloc l’ofici de difunts, i després hi ha una exhibició de tots els grups i dels castellers a la plaça de la Vila. A continuació una processó porta la imatge del sant fins al domicili del nou administrador. Les festes actuals tenen l’origen al segle XVIII, quan el 1776 sant Fèlix fou nomenat copatró de la vila. La Diada Nacional de l’Onze de Setembre i la Fira de la Vinya i del Vi, al novembre, són les festes més importants de la tardor.

La vila té tres colles castelleres: els Castellers de Vilafranca, els Falcons de Vilafranca i els Xicots de Vilafranca. El nombre i la qualitat de les exhibicions castelleres li han valgut el qualificatiu de “la plaça més castellera”

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Basílica de Santa María

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b81012ba” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilafranca del Penedès{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble