En els fogatjaments del segle XIV posteriors al 1370 figuren 20 focs, que es mantenien el 1553. La població assolí un conjunt de més de 400 h, que al principi del segle XIX passaren del mig miler. En el primer cens modern de població hom constata l’inici d’una davallada, i el 1900 la població arribà als 403 h. La petita revifalla de les primeres dècades del segle XX no es mantingué i entre el 1950 i el 1960 la població va perdre un centenar de persones. El despoblament s’acusà durant els anys posteriors i continuà perdent població les dues dècades posteriors. Tot i que durant la dècada del 1980 i la del 1990 s’anà recuperant, el creixement fou força lent: 97 h el 1981, 132 h el 1991 i 146 h el 2001. L’any 2005 s’arribà a 151 h.

L’església de Sant Cristòfol de Tavertet, inicialment composta per una sola nau romànica, amb dos arcs torals de reforçament i un absis decorat amb arcuacions cegues i lesenes, correspon segurament a l’esmentada el 1070. A la fi del segle XII o principi del XIII hom li afegí a l’extrem de ponent una torre campanar, que s’uneix per un pont a la rectoria, i al principi del XVII, una segona nau a la banda de tramuntana, unida a la primitiva per grans arcs i coberta amb voltes d’ogiva. Un segle més tard fou feta la sagristia i un altar o capella a migdia. L’absis que havia estat sobrealçat, i l’aparell romànic, han estat restaurats. Conserva una antiga i valuosa imatge gòtica d’alabastre de Santa Maria, dita antigament la Verge del Cor, datada al principi del segle XV.

El poble de Tavertet s’ha convertit en un centre d’interès turístic, tant per la vegetació i els paisatges que l’envolten com pel seu interès històric i arquitectònic. S’hi pot visitar el Museu de Tavertet on es guarden restes arqueològiques i peces antigues de valor etnològic.

Festes