Passanant és un poble del Municipi de Passanant Belltall de la Conca de Barberà (Tarragona)
A Passanant hi anem el 11 de juny de 2011 també anem a Belltall i Pira
Dades del municipi
| Gentilici | passanantí, -ina / belltallenc, -a |
| Superfície | 27,33 km² |
| Altitud | 714 msnm |
| Població (2013[1]) • Densitat |
149 hab. 5,45 hab/km² |
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Belltall | 90 |
| Fonoll, el | 9 |
| Glorieta | 6 |
| Passanant | 101 |
| Pobla de Ferran, la | 1 |
| Sala de Comalats, la | 2 |
El Municipi
Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.
El terme, amb una extensió de 27’48 Km2, és drenat per diversos torrents que aflueixen al riu Corb, el torrent de Forès, el de Seriol, el de Glorieta i el barranc de Belltall.
Travessa el terme la carretera comarcal de Salou a Ponts C-14 que, després de superar el coll de Belltall, passa pel bell mig d’aquesta població. Comunica la Conca i la Segarra.
Per la seva part central, el terme és travessat també per la carretera local que va de la d’Artesa de Segre-Montblanc a Sarral , passant pel coll de Forés. Travessa Passanant i s’ajunta amb la comarcal de Salou a Ponts, prop de Ciutadilla.
El poble, a 714 m. d’altitud, està situat en un petit altiplà a la part septentrional del terme. Compta amb els agregats de Belltall, Glorieta, l’antic terme de la Sala de Comalats, el despoblat dels Vilars i el llogaret de La Pobla de Ferran.
La població es dedica a l’agricultura. Com que el aigua és escassa, els conreus són de secà. Ocupen un 71’85% del terme, dedicats bàsicament a cereals, blat i ordi. Les terres incultes són ocupades per pasturatges, boscs de pins i alzines i muntanya baixa.
La població, mai gaire nombrosa, tingué la seva màxima demogràfica l’any 1930, amb 1014 habitants. A partir del 1936, sofreix una minva progressiva fins a la década dels anys 80, on les millores realitzades en serveis el municipi, provoca, encara que lentament, un augment continuat de la població. Actualment, malgrat que la població permanent augmenta a poc a poc, (d’un cens de 192 habitants el 1994, s’ha passat a un cens de 217 habitants el 2004, i a 174 el 2009) les cases, que durant anys romanien tancades, han estat arranjades i són habitades com a lloc de segona residència, mantenint en la seva imatge visual aquells trets característics, de les façanes de pedra vista, al que li dona el municipi un caire únic en el sistema urbanitzador.
Destacable darrerament la residència permanent i de treball de artistes professionals, amb treballs de ceràmica, escultura i fotografia. També destacable és l’increment de l’activitat de turisme rural, que han donat més vida a aquest nuclis de població, i el municipi en general.
Breu historia de Passanant
El poble de Passanant (714 m; 102 h el 2005) és situat en un petit altiplà a la part septentrional del terme. Es formà a redós del castell de Passanant, del qual un grup del lloc descobrí un pany de paret lateral que apareix composta de pedres ben tallades i escairades, probablement del segle XIV. La resta del castell queda coberta per la terra, que forma un petit turó. De l’antiga església, esmentada documentalment el 1150 en ser concedida per Ramon de Cervera al capellà Pere de Pinós, no en resta res. L’actual església parroquial de Sant Jaume, un dels exemplars del barroc més interessants de la contrada, es construí a la fi del segle XVII i al llarg del segle XVIII. Entre el 1770 i el 1778 participà en la seva construcció l’arquitecte barceloní Josep Prat. L’any 1864 foren pintades les voltes amb motius florals, i un fris amb pintures d’apòstols recorre tota l’església; a les petxines de la cúpula hi ha els quatre evangelistes. Hi havia diversos retaules, com el de Sant Antoni de Pàdua, obra de l’escultor sarralenc Isidre Espinalt, destruït el 1936. Hom encara conserva, per bé que desfeta i col·locada en diversos llocs de l’església, la reixa de ferro que tancava el presbiteri, construïda el 1754 pel ferrer Felip Bosc, amb afegits realitzats pel seu fill Joan Bosc el 1778.
Festes
Festa major: al maig i una altra a l’agost.
Per carnestoltes s’organitza la matança del porc,
Festa de la Calçotada. Al març
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”2c4d58cf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”passanant catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços