La Febró és una vila municipi de la Comarca del Baix camp (Tarragona)
A la Febró hi anem el 15 d’agost de 2012
Dades del Municipi
| Gentilici | Febronenc, febronenca |
| Superfície | 16,09 km² |
| Altitud | 754 msnm |
| Població (2012[1]) • Densitat |
49 hab. 3,05 hab/km² |
El Poble
A la Febró hi neix el riu Siurana, el seu cabal és engreixat en el mateix terme per diferents barrancs amb formacions peculiars i bassals a la roca, Barranc de la Cova del Corral, Barranc de la Foradada, L’avellanar i el Barranc dels Gorgs entre d’altres. En el terme municipal hi han infinitat de fonts l’aigua de les quals brolla amb força i és d’una qualitat excel·lent.
La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d’interès arquitectònic.
A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l’Edat de Bronze. S’han trobat també alguns sepulcres del neolític.
El clima de la Febró és mediterrani, però a causa de la seva alçada està dotada d’uns hiverns freds i uns estius temperats. Durant l’any bufen diversos vents que condicionen encara més el clima com pot ser el Vent de Llevant que aporta plujes a la tardor i boires que treuen el cap per les serres de l’est. La Marinada que és humida i fresca i que durant l’estiu refresca les migdiades dels vilatans. El Serè que és sec i impetuós i que es manifesta ocasionalment entre tardor i hivern. La Tramuntana que causa moltes gelades durant l’hivern i finalment el vent del Joanet que bufa des del coll de Capafonts al nord de la Febró.
Des del neolític s’ha tingut notícia de la presència d’humans al terme municipal de La Febró on s’han trobat restes en coves d’aquests avantpassats febronencs.
Després no s’han tornat a trobar notícies de què va passar amb La Febró fins a l’edat mitjana, per allà al segle XII en documents sobre l’impost del delme on ja es parla clarament de La Febró com a poble.
Durant segles s’ha tingut constància de la Febró a través dels censos de població, el màxim de població durant la història ha estat d’uns 300 i pocs habitants.
En el terme de la Febró hi han infinitat de masos que han estat poblats durant molts anys i que avui en dia estan abandonats.
A causa del seu aïllament per la seva situació i relleu, sembla que la història en La Febró no hagi tingut cap mena de repercussió. Fins i tot és un poble peculiar per trobar-se en la frontera del català oriental i occidental, cosa que ha fet que hi hagin paraules fetes per i per a La Febró.
A La Febró hi han infinits racons per visitar d’una gran bellesa, sobretot pels amants del senderisme i les sensacions del contacte directe amb la natura.
Llocs d’interès:
Els avencs de La Febró
La Cova del Corral
La Font del Bassi
Els Gorgs
La Cova Serena
La Roca Corba
Els Masos
Mas d’en Porrera
Mas de la Berda
Breu Historia
Apareix esmentada el 1153 dins de la carta de població concedida a Siurana. El nom del municipi apareix ja el 1163 dins del Llibre Blanc de Santes Creus.
A partir de 1324 va formar part del comtat de Prades. En 1327, el comte Ramón Berenguer I va lliurar a aquesta població al costat d’altres a la seva dona, Blanca, com a part del dot. Té alcalde propi des de 1406.
Durant la dècada de 1940 va ser escenari d’activitats dels maquis la qual cosa va provocar l’abandonament de nombroses masies del terme municipal.
Festa Major
La festa major es celebra l’últim cap de setmana del juliol
Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”la febro catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus totes les del poble
Clica els enllaços
Fotos dels Ajuntaments de la Comarca
Pàgina web