Vacances 2012 Creuer al Mediterràni
Sortim de Barcelona el 8 de Juliol A la 1 estem a punt d’embarcar.
esmorzar 6€ talladet. 4,5€ A les 1,45h. estem al camarot, a les 3 dinem i a les 18 informació de les excursions.
a les 20h. sopar amb dues parelles una Argentina l’altre Aragonesa desprès espectacle i festa tropical. Dormirem?
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Dilluns 9 naveguem direcció Marsella
Naveguem Cap a Marsella pero no hi parem. Hora de llevar-nos les 8h. esmorzar i sol piscina lectura, dinem a les 14 desprès becaina fins les 17 h.
Tornem a la coberta 10 piscina fins les 19’30 i avui no anem a sopar perquè volem veure la posta que avui es veurà tota al mar, ha valgut la pena desprès ens mengem una pizza i en acabar la festa del teatre Bazan que va de Màgia i Humor ens ho passem be.
Wikipèdia
Marsella (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella s’anomenen marsellesos.
Marsella és la segona comuna més habitada de França amb una població de més de 820.900 habitants, principal centre econòmic i major metròpoli del Migdia francès, agrupant prop d’1.605.000 persones en l’àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del Mediterrani, tercer en importància d’Europa després de Rotterdam i Anvers, centre d’important activitat industrial especialitzat en la petroquímica i el refinament de petroli, construcció naval i indústries diverses; també és un nus de comunicacions de les rutes d’enllaç entre París, Itàlia, Suïssa i Espanya. Marsella és seu d’un arquebisbat i centre universitari de primer ordre fundat el 1409.
El mot Marsella ve de Massalia, nom de la colònia comercial fundada per mariners foceuscap al 600 aC, de la qual es conserven les restes més antigues de la viticultura a França introduïda en el segle iv aC. Seu d’un vescomtat en el segle ix dependent després del comtat de Provença, va ser incorporada a la corona de França el 1481 i va aprofitar per al seu creixement l’aliança estratègica d’aquesta amb l’Imperi Otomà durant el Renaixement i l’Antic Règim. Amb la Revolució, que va batejar amb el nom de Marsellesa la marxa militar que més tard es va convertir un dels símbols nacionals de França, la ciutat va ser escenari de l’anomenat Terror Blanc i durant el segle xix, escenari d’un ràpid progrés amb l’expansió colonial francesa cap a Algèria i l’obertura del Canal de Suez. Va ser parcialment destruïda durant la Segona Guerra Mundial i un dels objectius de l’Operació Dragoon. Lloc de passada tradicional dels fluxos migratoris que van anar incrementant el caràcter multicultural de la ciutat, la crisi econòmica dels anys 1970 va provocar, no obstant això, un descens notable de la població, la pèrdua de poder adquisitiu i l’accentuació dels conflictes socials en l’últim quart del segle xx per a anar recuperant-se gradualment i esdevenir una de les urbs més importants de la regió Euromediterrània. El 1978 va esdevenir els quartels generals de la tercera naviera mes gran del mon, la CMA-C
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Dimarts dia 10 Serdegna, Porto Torres i Alguero
Diana a les 6’45h. Esmorzar i Sortida cap a Alghero.
visitem el poble “maquiato” tallat tems lliure comprem tassa i barret. Tot 20€ , A les 13h. arribem al Vaixell i anirem a dinar, la visita ha estat molt ràpida massa.
En tornar dinem avui al restaurant que hi sopem becaina piscina sol i a les 18,30 dutxa i a la recepció del Capità vestits arreglats no de gala en acabar sopar i festa espectacle avui Cabaret molt bo en acabar anem a la festa de miss Holiday molt bo amb una dona de Navarra que es va quedar amb Tot el personal. Una pasada.
Wikipèdia
L’Alguer (italià: Alghero, cooficialment;[1] sard: S’Alighèra; sasserès: L’Aliera) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l’illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra. També és coneguda pels seus habitants com «la Barceloneta» (pronunciat /baɫsaɾuˈneta/), o pels altres catalans com a «la Barceloneta de Sardenya». Amb 43.831 habitants, representa un 0,3% dels habitants dels Països Catalans. Limita amb els municipis d’Olmedo, Putifigari, Sàsser, Uri i Vilanova de Montlleó.[2]
La ciutat, una de les principals de Sardenya i la cinquena en població, és una de les portes d’accés a l’illa gràcies a l’aeroport de Fertilia. La sua costa és coneixuda com a la Costera del Corall (Riviera del Corallo en italià), pel corall vermell que es troba en les sues aigües en abundància. L’artesanat i la venda de corall fan part de la vida cultural i econòmica de la ciutat. L’escut de l’Alguer té fins i tot un petit corall sota la senyera reial.
L’Alguer també és la tercera ciutat universitària de l’illa, superada només per Càller i Sàsser. Té la seu del departament d’arquitectura de la Universitat de Sàsser.
Lo síndic és lo cap de l’administració municipal, denominació comuna a l’Estat italià[3] on lo síndic (en sard sìndigu) és lo batle, l’únic òrgan de govern situat a la part superior de l’ens local
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Dema arribem a les 12 a Nàpols
—————————————————————————————————-
Avui arribem a port a les 11
Al mati ens llevem tard les 10 Esmorzar lleuger i dinar a les 11’15 ja que a les 12 sortim cap a Nàpols Visitem el casc antic i les restes d’un Aqüeducte i un Teatre Comprem una ampolla de Limonxello per el Josep i la Agi. Val a dir que no ens ha agradat Nàpols brut i deixat hi ha molta tradició amb pessebres i el que val mes la pena es l’església de Sant Severo En tornar anem a prendre el sol i a sopar pizza ja que hem volgut veure com marxava el Vaixell. Desprès al teatre el club de la comèdia i en acabar festa dels Pirates fins la 1 de la matinada.
A Nàpols agafem diners d’un caixer per pagar al Vaixell, al entrar al vaixell la Maite cau per la passarel·la d’entrada i es pela un genoll
Wikipèdia
Nàpols (en italià Napoli, en napolità Napule) és la ciutat més poblada del d’Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país. Nàpols és la capital de la ciutat metropolitana de Nàpols i de la regió de la Campània. La ciutat supera el milió d’habitants (anomenats napolitans, -nes), i els quatre milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a mitjan camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.
Nàpols té una gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica. El napolità és una llengua romànica ben diferenciada de l’itali
El nom actual de Nàpols prové del grec neapolis, ‘ciutat no
Tots els escriptors antics la presenten com a ciutat grega i colòniade Cumes (Cumae). Seymnus Chius diu que fou fundada per la predicció d’un oracle; Estrabó diu que fou colònia de Cumes, però que també rebé un grup de colons de Calcis i Atenes i algunes de les illes properes i que per això es deia «Nova ciutat» (Neàpolis). Eustatius, nadiu de la ciutat, també parla del seu origen calcídid, però probablement es refereix al fet que Cumes era colònia calcídica. A la rodalia hi havia una ciutat dita Palaepolis (Vella ciutat) i abans Partènope (Parthenope), cosa que indicaria que era un establiment anterior, però en tot cas les relacions entre ciutats no són clares i Palaepolis no és esmentada per cap autor grec.
Philargyrius esmenta l’historiador Lutaci com a font d’una història segons la qual Cumes hauria fundat una colònia que després s’abandonà per la circumstància d’un eclipsi vist com a mal auguri, i que un oracle ordenà de reconstruir la ciutat i donar-li el nom de nova ciutat (i per tant la vella ciutat n’hauria agafat el nom en relació a la nova, i no al revés). Palaepolis és esmentada per Esteve de Bizanci amb el nom de Parthenope, com a ciutat d’Opícia (Campània) i per Estrabó com a colònia ròdia. La situació de Palaepolis no és indicada, però no era lluny de Neàpolis.
Livi diu que la ciutat vella va subsistir, fou sobrepassada per la riquesa de la nova, però no va desaparèixer.
Les dues ciutats van caure sota domini dels samnites, com tota la Campània. Palaepolis atacà algun cop els campanis, aliats de Roma, i Roma li declarà la guerra. La ciutat admeté 2.000 soldats de Nola i 4.000 samnites. El cònsol Publilius Philo ocupà una posició entre Palaepolis i Neapolis i tallà les comunicacions entre ambdues i amb els samnites. Palaepolis se sotmeté a Roma al cap d’un any per decisió dels caps locals Charilaus i Nymphius, i Neàpolis fou capturada més tard[1] i foren admeses en la pau en termes favorables i les seves llibertats garantides per tractat.
Després d’això Palaepolis desaparegué de la història i Neàpolis no parà de créixer. Nominalment Neàpolis fou una foederata civitas, però en la pràctica estava sota domini romà. El tracte que rebia la ciutat era tan bo que quan totes les ciutats d’Itàlia obtingueren la ciutadania romana, després de molta lluita, Neàpolis no la volia acceptar.
El 280 aC quan Pirros s’acostà a Neàpolis, la ciutat no trencà la seva lleialtat i Pirros s’hagué de retirar; i en la Segona Guerra Púnica, tot i que el seu territori fou assolat, la ciutat romangué en mans dels romans i continuà sent-los una fidel aliada. A partir de l’obtenció de la ciutadania, amb la llei Júlia, esdevingué una ciutat municipal ordinària, però no per això va perdre importància ni prosperitat.
La seva població continuava sent totalment grega. Això afavorí que els romans rics la triessin com a residència secundària o per fer-hi estudiar els fills. El 82 aC la guerra civil entre Gai Mari i Sul·la comportà una matança a la ciutat per un exèrcit de Sul·la, que hi havia entrat a traïció; però se’n recuperà aviat. Sota l’imperi mantingué un bon nivell de prosperitat i hi apareixen inscripcions amb el títol de colònia, que no se sap de segur quan obtingué, si bé segons Petroni fou en temps de Claudi o de Titus, o dels Antonins.[2]
Eren possessió de Neàpolis les illes Capreae (Capri) i Aenaria(Ischia), però la segona li fou arrabassada no se sap ben bé quan, probablement en el moment de la submissió, i Capri se l’annexionà l’imperi en temps d’August a canvi del retorn d’Aenaria.
Fou a Nàpols, al Castel dell’Ovo (o castell de l’Ou), on Ròmul Augústul, l’últim emperador de l’Imperi romà d’Occident, fou empresonat després de ser-ne destituït l’any 476.
Va passar als ostrogots sense lluita i fou conquerida per Belisari, el 536, després d’un llarg setge, i part dels habitants foren executats; Tòtila la reconquerí el 542, però Narsès no tardà a recuperar-la, i des de llavors fou seu d’un dux romà d’Orient depenent de l’exarca de Ravenna. Encara era una ciutat important al segle viii, quan esdevingué de fet ducat independent, posició que conservà fins a la conquesta normanda el 1140.
Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots els períodes de la història, des de la fundació grega fins a l’actualita
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Dema a Civitavecchia
—————————————————————————————————–Dijous dia 12 Civitavecchia
Aquí el barco no por arribar al port, ho fem amb barques, Anem a veure el Poble que per cert ens va agradar molt, net Platja hi fem un gelat i a les 14.15 cap el Vaixell i Arribem just per dinar per la tarda solet lectura i descans fem un reportatge al Vaixell i en acabar van fer exhibició de figures de fruites sopem amb els maños desprès ball de disfresses comprem les fotos de gala i a dormir que dema toca matinar.
Wikipèdia
La ciudad moderna se erigió sobre un asentamiento previo etrusco. El puerto fue construido por el emperador Trajano a comienzos del siglo ii. La primera mención del nombre Centum Cellae aparece en una carta de Plinio el Joven (año 107). El origen del nombre es discutido: se ha sugerido que pudo referirse a las centum (“cien”) salas de la villa del emperador.
En la ciudad murió el vigésimo primer papa, Santo Cornelio. Por haber sido expulsado de Roma, lo encerraron en Civitavecchia. Durante la Alta Edad Media, Centumcellae fue un baluarte bizantino. Capturada por los sarracenos en 828, fue más tarde adquirida por los Estados Pontificios.[cita requerida]
Urbano VIII destinó importantes sumas de dinero para mejorar y construir baluartes defensivos.
El lugar se convirtió en puerto franco bajo el papa Inocencio XII en 1696 y para la Edad Moderna era el principal puerto de Roma. Fue ocupado por los franceses en 1806. La línea de ferrocarril entre Roma y Civitavecchia se inauguró el 16 de abril de 1859. Las tropas papales abrieron las puertas de la fortaleza al general italiano Nino Bixio en 1870.
Durante la Segunda Guerra Mundial, Civitavecchia resultó muy dañada por los bombardeos aliados.
El 13 de enero de 2012, el crucero Costa Concordia partió de este puerto. En menos de tres horas, impactó contra una roca y quedó semihundido frente a la isla de Giglio, con un balance de 32 muertos.
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Demà anirem a Florència i Pisa
—————————————————————————————————-
Divendres dia 13 Florència i Pisa
Avui matines a les 7’45 sortim cap a Pisa allà ens donen temps per fer fotos, comprem una mascara i un Pinotxo per 10€en acabar cap a Florència. a Florencia visita cultural moltes fotos i dues hores de temps lliure dinem un panini a prop de la plaça la Creu en deixa la guia en acabar a les 16.15 anem al bus i 80 minuts arribem al Vaixell i festa blanca sopar amb els maños ens fem fotos ell porta maquina i s’ensenyen coses amb la Maite pugem a la coberta de la piscina a ballar.
A la coberta mes alta hi arribaven els esquitxos de les onades. Continua bailando el barquito. Dema a Villafranch últim dia.
Wikipèdia
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern Firenze [AFI: /fiˈrεnʦe/];[1] antigament i poèticament també Fiorenza, [AFI: /fjoˈrɛnʦa/][2]), és una ciutat d’Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica. La població de la ciutat és de 378.236 habitants,[3] tot i que considerant-la juntament amb la de les localitats que l’envolten, arriba a fer una aglomeració urbana d’aproximadament milió i mig d’habitants.
En l’edat mitjana fou un important centre cultural, econòmic i financer. Conegué la seua època de major esplendor després de la instauració del Gran Ducat de Toscana sota el domini de la dinastia Mèdici, fonamental per entendre la importància d’aquesta ciutat de la UNESCO. El domini de la ciutat per part de la família dels Mèdici, gran mecenes, és fonamental per entendre el paper d’aquesta ciutat en la història de l’art. Posteriorment, fou capital d’Itàlia entre el 1865 i l 1871 durant la unificació italiana.
Florència és el nucli urbà en el qual es va originar, durant la segona meitat del segle xiv, el moviment artístic i cultural anomenat renaixement, i és considerada un dels bressols mundials de l’art i de l’arquitectura. Destaca per la seva riquesa arquitectònica i els seus museus. El seu centre històric fou declarat patrimoni de la humanitat el 1982, i en ell destaquen obres medievals i renaixentistes com la cúpula de Santa Maria del Fiore, el Ponte Vecchio, la Basílica de la Santa Creu, el Palazzo Vecchio i museus com els Uffizi, el Bargello o la Galeria de l’Acadèmia, que acull l’estàtua del David de Michelangelo Buonarroti.
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana. Té uns 86.000 habitants.[1] És capital de la província homònima i cap de l’Arquebisbat de Pisa.
La ciutat és coneguda sobretot per la seva torre inclinada, en realitat el campanar exempt de la catedral. Acull la Universitat de Pisa des del segle xiv, que actualment té uns 50.000 estudiants.[2] Galileo Galilei, ciutadà de Pisa, ha donat nom a l’aeroport de Pisa, aeroport internacional de la ciutat, el més important de la Toscana. Pisa és, a més, un nus ferroviari per als trens provinents de Roma i que es dirigeixen cap al nord (Gènova, França, plana del Po) o cap a Florència.
Època romana
Pisae (transcrit Pises, però coneguda com a Pisa) és el nom clàssic de la ciutat actual de Pisa. Fou una ciutat d’Etrúria a la riba nord del riu Arnus (Arno). Com a ciutat etrusca, res no es coneix de Pisae i les restes trobades són minses. Els pisans van lluitar sovint contra els lígurs i, dins la confederació etrusca, eren un poder marítim important i probablement practicaven la pirateria.
La primera vegada que apareix a la història és el 225 aC, quan el cònsol Gai Atili Règul va desembarcar al seu port amb dues legions, procedent de Sardenya, i amb aquest exèrcit va atacar i derrotar els gals en la Batalla de Telamó. Així, en aquell any, Pisae ja era aliada de Roma. El seu port fou molt utilitzat pels romans. D’aquí va sortir Publi Corneli Escipió Africà cap a Massàlia al començament de la Segona Guerra Púnica el 218 aC, i aquí va tornar en saber que Anníbal Barca ja havia creuat els Alps.
Més tard, la guerra amb els lígurs la va convertir en la plaça forta romana a la zona fronterera amb Ligúria. El 193 aC, fou inesperadament atacada per un exèrcit de quaranta mil lígurs i va quedar assetjada, i fou rescatada pel cònsol Minucius; el territori fou assolat pels lígurs diverses vegades.
El 180 aC, els pisans van convidar Roma a establir una colònia al seu territori, cosa que es va portar a efecte gaudint la colònia del dret llatí.
Al segle següent, i com totes les colònies de dret llatí, la Lex Julia la va convertir en municipi romà. August hi va enviar un nou cos de colons. En aquest temps, portava el nom de Colonia Obsequens Julia Pisana. Va conservar la seva importància durant tot l’imperi.
El seu port era Portus Pisanus, del qual estava a uns 15 km, probablement Livorno o un establiment desaparegut a la desembocadura del riu Arno. Tenia unes aigües minerals que són els moderns Bagni di San Giuliano, a uns 6 km al sud.
Clica la foto i veus totes les de la Maite
—————————————————————————————————-
Dissabte dia 14 Villafranh
Avui havíem de veure el Poble de Villafranch però tota la nit i el dia abans havia fet molt de vent i al matí a la hora de desembarca per la gent de les excursions el Capità ens va informà que degut a l’alçada de les onades i sobretot a la hora de tornada que calculaven que serien de 3 metres van cancel·là el desembarcà per seguretat
Així que tot el dia al Vaixell la Maite fa el reportatge del Vaixell prenem el sol però no massa per que fa molt de vent i es fresc no hi ha ningú a les piscines.
Per la tarda a les 17h anem a veure el Mag que fa un espectacle per la canella, a les 19h. fan una xerrada informativa per el desembarcament de demà avui hem de deixar les maletes fetes al passadís. Al anar a dormir ja que demà les traslladaran per baixar-les.
Al teatre fan espectacle de tango desprès ens trobem al bar Magallanes amb el Lluís i la Mª Jesús els Maños i ens acomiadem ja que anem a coberta diferents i segurament ja no ens veurem.
Clica la foto i veus totes les de la Maite
Costos de les Vacances
Creuer que ens paguen el Josep i la Agi………………………….1400€
Pack de begudes del creuer tota la beguda………………………..266€
Excursions
Porto Torres Nàpols i Florència……………………………………….354€
Serveis habitació……………………………………………………………140€
Fotos ……………………………………………………………………………..26€
Tot el Creuer……………………………………………………………….2.186€
Regals i Varis …………………………………………………………….. 264€
Tot Plegat Vacances…………………………………………………………………..2.450€
2450 -1400 regal= 1050€ cost de Vacances nostre