Xino Xano per Catalunya

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

Vilafranca del Penedès

2 febrer 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Vilafranca del PenedèsPere Gasso

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost	38.248.523,00 € (2007)
Superfície	19,65 km²
Altitud	223 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	38.929 hab. 1.981,12 hab/km²

Entitat de població	Habitants
el Bordellet	17
el Molí d’en Rovira	164
Pere Pau	122
Cal Salines	83
Vilafranca del Penedès	38.399

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

Continua la lectura de →

Vilella Baixa

2 febrer 20142010, Municipis Priorat, Provincia Tarragona, Vilella BaixaPere Gasso

Vilella Baixa és un poble i municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Baixa hi anem el 31 d’octubre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	vilellà de Baix, vilellana de Baix
Superfície	5,6 km²
Altitud	220 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	215 hab. 38,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW (on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa) al SE, i més avall corre en direcció N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei. El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l’extrem NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius, i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit amb el terme de la Figuera (527 m a l’extrem SW).

El poble de la Vilella Baixa és l’únic nucli de població del municipi. El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.

El Poble

El nucli de la Vilella Baixa (218 m d’altitud) és dalt d’un turó, a la confluència del riuet d’Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l’esquerra d’aquest, damunt el qual passa un pont romànic de tres arcades. La tradició atribueix la fundació del poble als moros, als quals probablement es deu la construcció del seu primer clos murallat i del castell, ara desapareguts. El fort desnivell del turó on es troba el nucli antic obligà a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta, fet que dóna al poble unes característiques úniques i singulars. Hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX.

L’edifici més notable és el de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica del segle XVIII, de tres naus amb campanar incorporat a l’edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. Cal destacar el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l’antic nucli medieval, al qual s’accedeix per un llarg porxo i que acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés.

Festes

La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e8321f7a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilella baixa{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Ajuntaments de la Comarca

Vilella Alta

2 febrer 20142010, Municipis Priorat, Provincia Tarragona, Vilella AltaPere Gasso

Viella Alta és un poble municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Alta hi anem el 31 d’octubre de 2010, també anem a Vilella Baixa i Cabecés. Dels primers pobles que vàrem visitar.

Dades del municipi

Gentilici	vilellà de Dalt, vilellana de Dalt
Superfície	5,2 km²
Altitud	372 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	131 hab. 25,19 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops (SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d’Escaladei s’alcen els cingles dels Montalts (límit amb la Morera i Cabassers) que dominen la vall abruptament per damunt dels 600 m; a l’esquerra les altituds més destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera i Torroja, i el puig de les Bassetes (493 m), al límit amb Torroja.

El poble de la Vilella Alta és l’únic nucli de població del municipi. De l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga surt, prop del coll d’Alforja, una carretera vers Poboleda i Escaladei que duu al poble. Des de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset també hi mena una carretera en direcció NW que passa per Gratallops i la Vilella Baixa.

El Poble

El poble de la Vilella Alta (327 m d’altitud) es troba aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l’interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l’església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d’aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. També són notables l’edifici de la societat la Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.

El 1926 es creà al poble una cooperativa de consum, fruit de l’unió de les societats La Veritat i La Aliança, que fou el centre de totes les activitats culturals i recreatives del poble.

La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d’Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta.

Durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet.

Festes

La festa major se celebra el dia 13 de desembre, per santa Llúcia i el dia 18 de gener s’hi fa una festa en honor a santa Prisca. L’últim cap de setmana de juliol, per Sant Jaume, es celebra la festa d’estiu i el segon diumenge d’agost es fa un aplec de sardanes al poble. També és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) al voltant del dia 15 del mateix mes.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”178ae2ea” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilella Alta{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Continua la lectura de Sitges →

Tavertet

25 gener 20142010, Municipis Osona, Província Barcelona, TavertetPere Gasso

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici	XXX
Superfície	32,5 km²
Altitud	869 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	127 hab. 3,91 hab/km²

Historia del municipi

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

Continua la lectura de →

Sitges

22 gener 20142010, Municipi Sitges, Municipis Garraf, Poble Sitges, Província BarcelonaPere Gasso

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010 “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost	55.703.745,00 € (2007)
Superfície	43,85 km²
Altitud	10 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	29.140 hab. 664,54 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Les Botigues de Sitges	2.173
Garraf	329
Sitges	26.115
Vallcarca	0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Sant Martí Sarroca

19 gener 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Sant Martí SarrocaPere Gasso

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici	Martinenc, martinenca
Superfície	35,27 km²
Altitud	295 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	3.168 hab. 89,82 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Bleda, la	310
Brugueres i Can Sogues	50
Cabrunes, les	0
Cal Miret	61
Cal Sisplau	108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles	104
Fassina, la	43
Garrofer i Can Rigol, el	46
Hostalets i Can Lleó, els	191
Roca, la	111
Romaní, el	40
Rovira Roja, la	184
Sant Martí Sarroca	1.790
Serra de Baix, la	44
Serra de Dalt, la	69
Torre, la	46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bdc1fe64″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sant marti sarroca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Castells i Ermites de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web.

Pontons

12 gener 20142010, Municipis Alt Penedès, Pontons, Província BarcelonaPere Gasso

Pontons és un poble cap de municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

Visitem Pontons el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Pontonenc, pontonenca
Superfície	25,95 km²
Altitud	584 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	504 hab. 19,42 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Cal Pontonet	11
Cal Soler de Roset	6
Camp d’Ases	16
Can Cendrós	13
Can Ponç i els Sovals	16
Fonts de Sant Bernat, les	59
Ponderosa, la	101
Pontons	265
Rectoria, la	29
Rimbalda, la	23
Sapera i el Mas de la Riera	33

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

Breu historia del castell

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

Festes

Festa major Comença el dia 22 de Juliol

Festa d’hivern Comença el 20 de gener

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgina web.

Web: www.pontons.org

Poboleda

12 gener 20142010, Municipis Priorat, Poboleda, Provincia TarragonaPere Gasso

Poboleda és una vila i Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Poboleda hi anem aviat el 31 d’octubre de 2010 i vàrem fer les fotos de nit ja que era l’últim poble i es va fer tard.

Dades del municipi

Gentilici	poboledà, poboledana
Superfície	14 km²
Altitud	343 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	362 hab. 25,86 hab/km²

Breu historia de Poboleda

Poboleda és un poble que trobareu al centre del Priorat històric; al seu horitzó més immediat, la secular presència de la gran serralada del Montsant. S’hi poden trobar vestigis històrics que mostren que hi ha hagut presència humana des de temps prehistòrics. Encara que tímidament, hi passaren els Romans i també fou habitat pels musulmans després de la seva arribada a la península al segle VIII. A partir de l’any 1000 les tropes cristianes del comptat de Barcelona, havent trencat amarres amb l’imperi franc, aprofiten la desunió dels musulmans per conquerir territori cap al sud. L’any 1150 cau el darrer bastió musulmà a Catalunya, Siurana.

El terme municipal de Poboleda, de 13,74 Km2, al centre del Priorat Històric, s’estén a la vall del riu Siurana que travessa el terme per la seva meitat en direcció est-oest. La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els termes de la Morera de Montsant a l’est i al nord, Torroja del Priorat a l’oest i Porrera al sud.

Al peu del Montsant la Casa i el Molí dels Frares ens recorda l’estada dels cartoixans i l’església de Sant Pere i les cases del Carrer Major l’esplendor del segle XVIII. Actualment conserva intacte el seu esperit rural.

Festes

Festa Major i festa de l verema

El 4 i 5 d’Agost festa Major

Enllaç per veure les festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e697d211″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”poboleda catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Llocs per gaudir natura Prov. Tarragona

Pàgina web