Municipi Estaràs | Xino Xano per Catalunya

Ferràn és un Poblet del Municipi d’Estaràs Comarca la Segarra (Lleida)

A Ferràn hi anem el 12 de febrer de 2012 i el trobem tot nevat.

Dades del Municipi

Superfície	20,9 km²
Altitud	595 msnm
Població (2013[1]) • Densitat	158 hab. 7,56 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi d’Estaràs, de 20,94 km2, limita amb els municipis de Sant Ramon (NW i W), Ivorra (per un petit tram) i Castellfollit de Riubregós (aquest darrer de l’Anoia) al sector septentrional, amb els de Pujalt (Anoia) i Sant Guim de Freixenet a l’E; al S amb Ribera d’Ondara, i a l’W amb Cervera (SW) i les Oluges. El límit municipal d’Estaràs amb el de Sant Ramon arriba fins al poble de Sant Ramon, de tal manera que un petit sector d’aquest queda dins del terme d’Estaràs.

El territori d’Estaràs és situat entre els plans de Sant Guim de Freixenet al S i els de Sant Ramon al N, i es pot considerar format per tres sectors, un al N, que s’estén per la vora occidental de l’altiplà de Calaf, on hi ha els nuclis de Ferran, Malacara, Alta-riba, i l’antic lloc de Mejanell, un altre al centre, en plena vall del Sió, que inclou els pobles d’Estaràs, Gàver i l’antic lloc de Rubió de Cervera, i un tercer sector al SW, entre el pla de Vergós i l’altiplà que limita pel N amb la ribera de Cervera, centrat pel poble de Vergós Guerrejat, lloc per on s’escola la riera de Vergós. La geografia d’aquest municipi és accidentada, formada per una vall més ampla, la d’Estaràs, a 560 m d’altitud, i per petites valls secundàries i elevacions, la més alta de les quals és el serrat de Ferran, a 701 m d’altitud, solcades per petits torrents, com ara el de Malacara, que donen origen al Sió, que generalment es considera que neix a l’extrem oriental del terme d’Estaràs.

Estaràs és un municipi que ha tingut sempre unes característiques frontereres, però només des d’un punt de vista purament administratiu, perquè, si ho mirem des del punt de vista geogràfic i tectònic, no és possible advertir cap diferència amb la resta de municipis veïns i, com a tal, és plenament segarrenc.

L’actual terme municipal és format per un mosaic de petites entitats d’història i tradició diferents, bé que agrupades al principi del segle XIX sota el nom d’una d’aquestes entitats, la d’Estaràs. Els nuclis de població, ja mencionats, són el poble d’Estaràs, cap municipal, els pobles de Ferran, Gàver i Vergós Guerrejat, el llogaret d’Alta-riba i la caseria de Malacara.

Pel que fa a les principals comunicacions, travessa el sector nord del terme la carretera N-141 de Cervera a Calaf, vora la qual es troba Ferran, i entre aquest poble i el de Sant Ramon la carretera enllaça amb l’Eix Transversal que passa pel NW del municipi. De la N-141 surt, a l’altura de Sant Ramon, la carretera secundària que porta a Alta-riba, Estaràs i Gàver, i davant de les Oluges la que porta a Vergós Guerrejat; ambdues arriben a Sant Guim de Freixenet.

El Poble

El llogaret d’Alta-riba (21 h el 2005) és situat en un tossal, entre Estaràs i la Manresana (Sant Ramon). L’antiga esglesiola de Sant Jordi d’Alta-riba, on des de l’edat mitjana es venera sant Jordi, fou del bisbat de Vic fins el 1595. El bisbe de Vic, Ramon de Bellera, es dirigí el 1358 a Sant Jordi d’Alta-riba en prohibir que es guardés l’Eucaristia en un banc de seure. A causa d’aquest advertiment hagué d’ésser construït a la paret lateral del temple, vora l’altar, un armari de pedra que encara es conserva, potser col·locat un xic més amunt de com ho estava en aquella època. La festa major del llogaret se celebra per Sant Jordi, a l’abril.

Al lloc es conserven les ruïnes d’un castell que, segons la seva estructura, és anterior a l’època gòtica. El castell d’Alta-riba, esmentat des del 1110, fou venut el 1238 per Guillem de Cervera al monestir de Santes Creus, que el tingué fins a la desamortització. És molt probable que d’aquest castell procedeixi la cèlebre família dels Alta-riba, que romangué en altres llocs de la Segarra, com l’Aranyó; al segle XIV eren procuradors del vescomte de Cardona.

Al NE del terme hi ha el poble de Ferran (56 h el 2005). S’estén per la costa de la muntanya, que és l’extrem oriental del pla de Sant Ramon. Al cim es veuen ruïnes del que devia ser el castell de Ferran, i es davalla per uns carrerons de cases velles. El sòl del poble és vorejat per un carrer llarg, més modern, i algunes masies habitades es troben prop de l’agrupació urbana. L’església parroquial de Sant Jaume de Ferran conserva algunes parets de l’època medieval, però amb les reformes posteriors perdé l’estructura primitiva. En una d’aquestes adaptacions es trobà als murs una imatge de sant Jaume, de pedra, romànica tardana, que es guarda al Museu Diocesà de Solsona. La festa major se celebra per la Segona Pasqua.

Abans del segle XIV, aquests territoris, en sortir del domini dels comtes de Cerdanya i dels Cervera, passaren al vescomtat de Cardona. El 1798 era procurador del duc de Cardona, a Ferran, Pere de Tristany, prevere i castlà d’Ivorra.

A ponent de Ferran molt a prop de l’accés a l’Eix Transversal, hom pot veure una torre cilíndrica, a la qual és adossada una casa i una capella romànica dedicada a sant Pere: és Mejanell (Mediano, com apareix documentat en llatí). D’aquest castell de Mejanell es tenen notícies del 1121, any en què era considerat un terme del qual depenia el pla de Sant Ramon, si bé no aconseguí d’arribar a formar poble.

Església de Santa Maria de Malacara

© Patrimonifunerari.cat

Al S de Ferran, entre conreus i petits boscos, al final d’una carena d’àmplia perspectiva cap a ponent, s’alça la caseria de Malacara (6 h el 2005). En aquest sector hi ha masies que pertanyien a Santa Maria de Malacara, església del castell de Malacara i sufragània de Ferran. El temple, d’origen romànic, fou reedificat en estil gòtic vers el segle XIV. Al costat hi ha la casa senyorial, on s’entra per un portal de grans dovelles. És un edifici de dues plantes, situat al cim d’un turó. En el mig del nucli s’aixeca la fortificació de planta quadrada.

Com Ferran, Malacara fou primer dels comtes de Cerdanya i després passà al vescomtat de Cardona i fou cedit a diversos feudataris, com Joan de Rubinat (1446). Des del 1458 hom hi troba els Sescomes, i a la fi del segle XVIII era del marquès de Benavent.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”ec8e1705″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Estaràs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble