Dades del Municipi
| otal | 2.237 (2022)  |
|---|---|
| • Densitat | 82,24 hab./km² |
| Llars | 32 (1553) |
| Gentilici | Avianès, avianesa |
| Idioma oficial | català |
| Geografia | |
| Superfície | 27,2 km² |
| Altitud | |
Breu historia del municipi
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Dades del Municipi
| Província | província de Lleida |
| Àmbit territorial | Ponent |
| Comarca | Segrià |
| Població | |
|---|---|
| Total | 3.401 (2022) |
| • Densitat | 51,07 hab./km² |
| Llars | 137 (1553) |
| Gentilici | Almenarenc, |
Breu historia del municipiSituació i presentació Està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles SW, Alguaire S i Alfarràs N amb els d’Algerri E i Albesa SE, ambdós de la Noguera i amb els d’Albelda i el Campell W, de la Llitera El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana límit de llevant del terme i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble La part a llevant pertany al pla segrianenc amb el canal de Pinyana, mentre que la de ponent forma…
El Poble
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Dades del MunicipiCom. autónoma
Cataluña• Provincia
Lérida• ComarcaSegriáUbicación41°43′54″N 0°26′13″E• Altitud247 msnmSuperficie49,03 km²Población6922 hab. (2022)• Densidad139,85 hab./km²Gentilicioalmacellense1
almacellero, -a1Código postal25100
Breu historia del municipi
El Poble
La etimología de Almacellas, viene del árabe āl-māsayah/الماسية, que significa «el diamante».5 Su pronunciación catalán estándar es [əɫməˈsɛʎəs] y pronunciación catalán local es [aɫmaˈseʎes].
El escudo de Almacellas se define por el siguiente blasón: El escudo consta de diferentes colores llamativos, los cuales el verde representa la amabilidad delante de Brunorica77 i el rey iago97 ante el pueblo, el rojo por su parte, representa la astucia de los ciudadanos ante el pueblo.
Fue aprobado oficialmente el 17 de febrero de 2004. La mano es el señal parlante referente a la parte central del nombre de la villa (en catalán, mano es ma). Detrás se representa el clamor de Almacellas, el río que pasa por la población. Almacellas, que pertenecía a la ciudad de Lérida, después de su destrucción durante la Sublevación de Cataluña (1640) fue declarada propiedad del patrimonio real y repoblada a partir de 1773. Los cuatro palos del escudo de Cataluña recuerdan los lazos de la villa con la Corona de Aragón.
Incluye las entidades de Mas del Lleó y La Zayra7 (en catalán la Saira), esta última también conocida como Almacelletas (Almacelletes).
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Dades del Municipi
| Província | província de Lleida |
| Àmbit territorial | Ponent |
| Comarca | Segrià |
| Població | |
|---|---|
| Total | 2.795 (2022) |
| • Densitat | 245,18 hab./km² |
| Llars | 31 (1553) |
| Gentilici | Alfarrasí, alfarrasina |
Breu historia del municipi
Alfarràs és un municipi de la comarca del Segrià.
Està situat entre la riba del Noguera Ribagorçana i els turons del Sas i la Serra Llarga (les Guixeres).
Alfarràs és poble “d’aigua, fil i préssecs”, elements que, sumant-hi les dues carreteres que es troben al centre del poble, han estat les maneres de guanyar-se la vida.
L’aigua és la de la secla o canal de Pinyana, provinent del pantà de Santa Anna, que rega la seua horta.
Els préssecs són els “del Ribagorçana”, amb Q de qualitat reconeguda.
Les carretes són les de Binèfar a Balaguer i de Lleida a la Val d’Aran, que han convertit Alfarràs en lloc de pas per a molta gent.
I el fil és l’element que manca, el que deixa coix Alfarràs en relació amb el seu passat i el seu futur. Les fàbriques de filatures, la Cassals (“de dalt”) i la Viladés (“de baix”), aquesta última amb 115 anys d’història van tancar durant l’any 2005.
Alfarràs forma municipi amb Andaní, nucli de població unit ja amb el primer.
Alfarràs compta amb un CEIP (“Pinyana”), amb un sub-CAP, amb l’Escola de Capacitació Agrària, un poliesportiu, una ràdio municipal, una llar d’infants… No es pot deixar de comentar en aquesta ressenya la “manera de ser” d’Alfarràs, sempre lluny dels paràmetres més estereotipats i urbanites de poble, amb unes relacions interpersonals més aviat paregudes a les d’una localitat de població àmpliament major. Clarament diferenciat de pobles veïns per aquest fet, això, provoca situacions curioses i atípiques, però també un esperit de capitalitat i centralització gens habitual en un poble que ha passat per revessos econòmics tan durs en els últims anys.
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Aguilar de Segarra es un municipi de la comarca del Bages (Barcelona)
A Aguilar de Segarra hi anem el 31 de març de 2019
Dades del Municipi
| Autonomia | Catalunya |
| Província | província de Barcelona |
| Comarca | Bages |
| Població | |
|---|---|
| Total | 287 (2022) |
| • Densitat | 6,63 hab./km² |
| Llars | 27 (1553) |
Breu historia del municipi
El Poble
Festes
Per Pasqua, els caramellaires recorren les cases del poble cantant i ballant.
A l’ermita de Sant Miquel, cada any, pels volts de Sant Miquel, s’hi celebra la festa del panellet, on una família del poble porta panets que es beneeixen i es reparteixen entre els assistents.
La festa major d’Aguilar se celebra durant el primer cap de setmana de setembre. La festa major de Castellar, se celebra el primer cap de setmana d’agost. La festa major de les Coromines, se celebra el segon cap de setmana d’agost.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Âger es un Municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)
A Àger hi anem el 29 de maig de 201
Dades del Municipi
Breu historia del municipi
El Poble
Festes
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Ajuntaments de la Comarca
Esglésies de la Comarca
Pàgines web
Breu historia del municipi
Agulló és una entitat de població del municipi d’Àger a la comarca de la Noguera. El llogaret[1]se situa a la vall d’Àger, prop d’on es divideixen les aigües entre la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al centre del terme municipal i a l’oest de la vila d’Àger. Té una església dedicada a Sant Mateu i El 2018 tenia 49 habitants.[2]
El Poble
Festes
Celebra la festa major el tercer cap de setmana del mes d’agost.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Dades del Municipi
| Catalunya Central | |
| Comarca | Berguedà |
| Població | |
|---|---|
| Total | 4.834 (2018) |
| • Densitat | 710,88 hab/km² |
| Llar | 22 (1553) |
| Gentilici | Gironellenc, gironellenca |
Breu historia del municipi
El terme arriba al S fins a la confluència de la riera de Clarà amb el Llobregat i limita, pel N i per l’E, amb el terme d’Olvan, l’extensa prolongació meridional del qual el separa amb una faixa estreta de terra del de Sagàs. Gironella limita, a més, per l’W i el NW amb el terme de Casserres i toca pel S una punta septentrional del terme de Puig-reig.
Els principals nuclis de població són la vila de Gironella, que n’és el cap, els barris dels Bassacs i de Cuenca, les colònies Viladomiu Nou i Viladomiu Vell i la urbanització de Cal Ramons.
En el document de la consagració de la catedral d’Urgell, l’any 839, ja és esmentat el terme de Gironella ( Gerundella ) i també ho és l’any 905 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan. En aquest document Gironella figura com una de les dotacions que el bisbe d’Urgell, Nantigís, donava a aquesta església. El terme incloïa diverses possessions dels barons de la Portella, cosa que fa pensar que de fet tot el lloc era vinculat a la baronia d’aquest nom. El poble passà més tard (1369) a dependre dels barons de Pinós i Mataplana.
Gironella és avui una població ben comunicada i emplaçada en una cruïlla de camins; la principal via de comunicació és l’Eix del Llobregat (C-16), però també està connectada amb Prats de Lluçanès i Vic per la carretera C-154 i amb Casserres per una carretera local. El 1974 fou clausurada l’estació de ferrocarril de la línia de Manresa a Guardiola.
El municipi té com a eix principal el Llobregat, que el travessa pel mig de N a S; cap a l’extrem meridional conflueixen, per l’esquerra, la riera del Pontarró i, una mica més avall, també per l’esquerra i després d’un marcat revolt del riu, al límit del terme, la riera de Clarà.
El Poble
La vila de Gironella (469 m i 3 288 h el 2006), al límit NW del terme, es divideix en dues parts unides per un pont que travessa el Llobregat. A la riba dreta del riu hi ha la part moderna, al costat de la carretera. La part antiga s’alça a la riba esquerra del riu, amb cases esglaonades que s’enfilen per carrers estrets i costeruts. Algunes cases mostren encara elements medievals. El nucli es formà a l’entorn de l’església de Santa Eulàlia de Gironella, antiga parròquia i notable temple romànic, originàriament d’unes dimensions considerables. Al llarg dels segles sofrí importants modificacions, com ara l’amputació del braç meridional del transsepte, fet que alterà la primitiva planta de creu llatina. També fou modificat l’absis semicircular, que actualment és poligonal, i fou cobert més tard amb nervis gòtics. El campanar s’alça com una torre sòlida de planta rectangular. Presenta dues fileres de finestres cobertes per arcs de mig punt adovellats.
Prop d’aquesta església, dominant la vall del Llobregat, s’alçava el castell de Gironella, residència temporal dels barons de Pinós i Mataplana. Era una edificació sòlida i imposant, però a la fi del segle XV ja se n’havia iniciat la decadència i calgué reparar-lo. Actualment només se’n conserven els murs de la base a l’W i al S, i la part baixa de la torre angular entre aquests dos murs.
Campanar de l’església nova de Santa Eulàlia de Gironella
© CIC-MOIÀ
Tota la vila era lloc fortificat i tancat ja al segle XV. Tenia un pont important damunt del Llobregat, pont que estava en construcció l’any 1389. A la fi del segle XVI Gironella passà a ésser propietat dels Agulló amb la categoria de baronia. L’any 1702 el baró Josep d’Agulló-Pinós i de Pinós fou creat marquès de Gironella per Felip V durant la cort que presidí a Barcelona. El marquesat passà posteriorment als Sentmenat, als Calvo-Encalada i als Febrer. Al segle XIX Gironella sofrí l’atac carlí de les tropes comandades pel comte d’Espanya, el qual incendià la població l’any 1839. Segons Pascual Madoz, l’incendi deixà el poble reduït a cendres i els veïns hagueren de cercar refugi als pobles pròxims; el marquès de Gironella i de Sentmenat devia cedir la pedra del seu castell en ruïnes per a la reconstrucció de les cases del poble. Però la recuperació del poble fou efectiva a partir de mitjan segle XIX gràcies a la importància que hi adquirí la indústria tèxtil. L’any 1905 s’inaugurà la primera fase de la nova església de Santa Eulàlia, obra de l’arquitecte Alexandre Soler i March, i s’acabà del tot amb la construcció de l’esvelt campanar, que s’inaugurà oficialment l’any 1958. Del temple destaca també el cimbori, de dimensions considerables, i a l’interior les pintures, els vitralls i el Sant Crist, provinent de l’antiga església.
Festes
Les festes més importants de la vila són les de Pasqua, durant les quals surten les colles de caramellaires, i la festa major, el diumenge més pròxim a Sant Roc (16 d’agost). En aquestes festes es dansa el ball de l’almorratxa —o de la morratxa— que, segons alguns autors, deu datar dels volts del 1300, però probablement correspon al segle XV, i sembla que es podria vincular amb l’exercici dels mals usos feudals i relacionar-lo amb un ball festiu en què el baró confraternitzava amb el poble. El ball, que es dansa a la plaça, comença amb el passeig de tota la comitiva. Tot seguit hi ha una retirada de tots els nois llevat del que representa el senyor feudal, que queda sol amb la núvia, amb la qual balla, i amb les altres noies, amb les quals també fa un pas de dansa, i les remulla amb el perfum que porta a la morratxa. Acabat això, que ve a representar l’ofrena del primer ball de la núvia al senyor feudal, tornen els altres nois i el qui fa de nuvi pren la mà de la núvia, mentre el senyor feudal es retira. La dansa continua amb una nova coreografia.
Altres festes populars són: l’Ouada a la font del Balç el primer diumenge després de Pasqua, la revetlla de Sant Cristòfol (juliol) i la romeria a les capelles de Sant Antoni i Sant Marc del barri dels Bassacs el 25 d’abril. Podem destacar dos actes més: les Jornades Internacionals de Llengua i Cultura Catalana que es fan l’última quinzena de juliol i la primera setmana d’agost i en les quals es fan cursets per a universitaris europeus que coneguin la llengua catalana, i la concentració de motos el diumenge més proper a Sant Josep, al març.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Dades del Municipi
Breu historia del municipi
Limita al S amb Aguilar de Segarra i Rajadell, al N i al NW amb Sant Mateu de Bages i a l’E amb Sant Joan de Vilatorrada.
El territori és afaiçonat pels altiplans estructurals de Fonollosa (527 m) i de Fals (480 m ), a banda i banda de la riera de Fonollosa —dita també de Fals—, afluent per la dreta del Cardener i nodrida pels torrents de la Vall, del Màrtir, de Cererols i de Perejutge. La serra de Castelltallat i els seus replans del vessant de migdia constitueixen el sector septentrional del terme, d’on davallen diversos torrents, no pas continus, que aboquen les aigües a la riera de Fonollosa. Gairebé la meitat del territori és ocupada pels boscos de pins, tot i que també hi ha alzines i alguns roures.
El municipi comprèn, a més del poble de Fonollosa, cap administratiu, els pobles de Camps i Fals, el Raval de les Oliveres, els ravals del Paisà i Pocafarina, el nucli de Canet de Fals i nombroses masies esparses entre les quals mereixen un esment particular algunes com Jaumandreu, Montconill, fills de la qual foren Joan i Lluís Muncunill i Parellada, el Molí de la Boixeda (convertida en restaurant), la Torre o el Grauet (de Fals), el Soler, Clarena i Caselles (de Camps) i la Vall (de Fonollosa).
Travessa el terme una carretera local de Sant Joan de Vilatorrada a Aguilar de Segarra
El Poble
El nucli de Fonollosa (525 m; 279 h el 2006), on hi ha l’església parroquial, és situat al peu de la carretera de Calaf a Manresa.
El lloc de Fonollosa —amb el nom d’origen evidentment botànic— és documentat des de la primeria del segle XI. Fonollosa fou senyoria de la casa comtal, i després ducal, de Cardona, com també ho foren Camps i Fals.
Festes
La vida cultural del poble és a càrrec de l’Associació Cultural Recreativa de Fonollosa. Hi ha, també, diverses instal·lacions esportives. Fonollosa celebra la festa major el diumenge després del 18 d’agost, festivitat de Santa Elena, que és la patrona del poble. També és tradició que el segon diumenge després de Pasqua s’organitzi un aplec de caramellaires conjuntament amb les colles d’Aguilar de Segarra, Rajadell i Castellfollit del Boix
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
Dades del Municipi
| Estat | Espanya |
| Autonomia | Catalunya |
| Vegueria | Comarques gironines |
| Comarca | Ripollès |
| Municipi | Molló |
Breu historia del municipi
El municipi de Molló, de 43,09 km 2d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon. Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló; alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme (torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa, nascuda sota Montfalgars, al coll d’Ares).
El seu extens límit nord, de més de 12 km de longitud, és determinat per la serralada que forma la partió d’aigües entre el Tec i el Ter i, per tant, la frontera entre el Vallespir i el Ripollès, i des del 1659 entre l’Estat francès i l’espanyol; va des de prop del cim de Costabona (2 464 m), a l’W, a Montfalgars (1 610 m), a l’E, que domina el coll d’Ares, i en són punts destacats el coll de Siern, el cim de Portabella (1 686 m), el coll de Maçanells, el puig de l’Artiga del Rei (1 637 m), el Coll Pregon, el puig de la Clapa (1 652 m), la collada de Prats, el puig de les Forques (1 615 m) i el coll d’Ares, tradicional camí vers el N.
El límit occidental, amb Setcases i Llanars, va des del trencall que uneix Costabona amb el puig Sistra (1 988 m) a través de les roques d’en Mercer i la Collada Verda, i prossegueix per la collada de la Fembra Morta fins al Puig Moscós (1 739 m). Una sèrie de carenars formen el límit SW i S amb l’antic terme de Freixenet, fins al coll de la Batllia, i el límit oriental el separa de l’antic terme de Beget (ara unit a Camprodon) des del coll de la Boixeda i el cim de Sant Bernabé fins a Coll Prugent i Montfalgars.
El poble de Molló és el cap de municipi, que té agregat el poble d’Espinavell i comprèn diversos veïnats (Favert, la Ginestosa, Moixons) i caseries (Can Solà, Favars, els Graells, el Riberal). Travessa el terme la carretera C-38, que continua vers el N i s’endinsa pel coll d’Ares, en direcció a França.
El Poble
El poble d’Espinavell (47 h el 2005) es troba aigua amunt del Ritort, a 1 225 m d’altitud, a l’esquerra del riu, al sector septentrional del terme. Les cases es troben esglaonades en un pendent aspre, entre el Ritort i el torrent de Coll Pregon. S’hi accedeix per una carretera des de la C-38 que va de Molló al coll d’Ares. L’església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, presideix el grup de cases, que no arriben a formar un carrer. És un edifici de la fi del segle XVII, amb un notable campanar acabat en unes obertures poc usuals. S’han renovat cases i ha esdevingut un petit centre.
Festes
La festa major petita se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i la festa major es fa per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
