Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Planès

26 març 20202015, Municipi Planoles, Municipis Ripollès, Poble Panès, Provincia GironaPere Gasso

Planès es un Poble del Municipi de Planoles Comarca el Ripollès (Girona)

A Planès hi anem el 15 d’agost de 2015

Dades del Municipi

Vegueria

Comarques gironines

Comarca

Ripollès

Població

Total

288 (2019)

• Densitat

15,32 hab/km²

Llar

10 (1553)

Entitat de població	Habitants
Aspre	5
les Casetes	7
Can Fosses	7
Can Croells i el Serrat	6
el Molí	12
Planès	37
Planoles	223
el Puig

Breu historia del municipi

Planoles és el municipi de menor extensió (18,7 km ² ) de la Vall de Ribes, bé que és relativament el més poblat de la contrada, després de Ribes del Freser. El seu terme forma una estreta franja entre els de Toses (W), Queralbs (N), Ribes i Campelles (ambdós a l’E), i Gombrèn (S). S’estén pels vessants meridionals de la serra d’Estremera, per on limita amb Queralbs des del pla dels Emprius fins al pic de Gorroblanc, ja en el límit amb l’Alta Cerdanya. Des d’aquí limita amb el terme de Toses a ponent, seguint el Pla Armat i el torrent d’Elena fins a arribar al Rigard. Pel marge esquerre d’aquest riu, travessant-lo, el límit s’enfila per l’avetar fins a la Costa Borda, a la carena de Coma Ermada, que segueix fins a la Cubil, fent-li de límit amb el terme municipal de Gombrèn, que s’estén a migdia. Des d’aquest punt, seguint el torrent de Sois, que desemboca al marge dret del Rigard, limita amb els municipis de Campelles i Ribes de Freser. Pel marge esquerre del Rigard s’enfila de nou en direcció N i passant pel pla de l’Ajaguda arriba fins el pla dels Emprius, limitant per llevant amb Ribes de Freser.

Pel mig del terme, al fondal de la vall i en direcció de ponent a llevant, s’hi escola el Rigard, que en el seu recorregut per aquest terme rep per la dreta els torrents de l’Aspre, procedent de Coma Ermada, i el de les Sois. Per l’esquerra el torrent de l’Elena, que forma límit amb el terme de Toses, el torrent de Planès i el de les Casetes. Com a tota la Vall de Ribes, també al terme de Planoles hi ha diverses fonts.

El poblament d’aquest municipi és essencialment agrupat al poble de Planoles, que neés la capital, i al de Planès, que a voltes apareix esmentat com Planès de Rigard. El petit poble de Planès pertanyia a Toses i el 1967 fou annexat a Planoles (amb les cases de segona residència de la urbanització de la Serreta). Entre la carretera i la via del ferrocarril hi ha la caseria de les Casetes i, tocant a la carretera, alguna masia com la de Croells i Serrat (convertida en residència casa de pagès). A més té cases de pagès disseminades i arranjades com a segona residència. A l’Avetar hi ha els masos de l’Aspre (Can Gasparó, Can Rovell, Can Barracó, Can Casovella); i al cantó del Pinetar els veïnats de Can Fosses i el del Puig, i els masos de Can Tron i Can Bigorra.

El cap de municipi és situat a l’esquerra del Rigard, a tocar de la via del ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i proper, per l’esquerra, a la carretera N-152 de Ripoll a Puigcerdà. Hi ha una pista forestal, que va de Planoles al collet de les Barraques, enfront del Puigmal, a 2 000 m d’altitud. Aquesta pista arrenca de de la carretera de Puigcerdà a Planoles i fou oberta amb la intenció de fer-la arribar fins a Núria i permetre així l’accés amb cotxe a la vall del santuari. Però a causa d’una sèrie d’inconvenients, aquesta pista s’hagué de deturar en arribar al límit municipal de Queralbs. Bona part d’aquesta pista passa pel mig del bosc i troba poc abans del seu final, el refugi forestal Corral Blanc. Al mateix temps, té un trencall que enllaça amb la carretera que, passant per Vilamanya, porta fins a la font de l’Home Mort, en el terme municipal de Queralbs. Sota la caseria de les Casetes surt una pista forestal que porta a Roca Aguda, cap a la banda de l’Avetar, i a les Sois s’inicia la pista forestal que, passant pels afores de Campelles, arriba a Prat de Jou.

El Poble

El poble veí de Planès (34 h el 2005), o Planès de Rigard, 1 km més amunt de Planoles per la carretera que porta a la collada de Toses, sempre formà part, fins al 1968, del domini de la vall de Toses. També li han arribat, recentment, els aires de modernització que tant es destaquen a Planoles, i ha esdevingut un centre d’estiueig. Fora d’algunes cases típiques per la pedra esquistosa i rovellada que caracteritza les antigues construccions de la contrada, té una notable església romànica, dedicada a sant Marcel.

Aquesta antiga parròquia, que tenia només quatre famílies al segle XV, fou sufragània de la parròquia de Nevà. L’esglesiola es troba aïllada, i té tot lrencís del romànic més genuí, amb una nau amb absis i un campanar d’espadanya sobre el mur de l’arc triomfal. Una restauració feta fa pocs anys li ha retornat la gràcia que li llevaven els murs del cementiri que l’envoltaven i una escala adossada a l’absis per a accedir al campanaret, certament més tardà que no la resta de l’obra. L’esglesieta té les teulades de llosa antiga, i el seu absis mostra una planta que sembla de ferradura o d’arc, molt obert a l’interior. L’absis, que té tres finestretes, ha estat decorat internament amb unes pintures que representen un Crist en majestat entre el Sol i la Lluna i àngels i nimbes. D’aquesta església procedeix un frontal d’estuc en relleu, amb el Pantocràtor al centre, envoltat d’una aurèola que imita l’orfebreria, i que té grups de dos bisbes, amb casulla, bàcul i llibre a la mà, que ornen els quatre angles del frontal. Aquesta peça notable, que originàriament era recoberta amb fulles d’argent, ara perdudes per l’oxidació, es conserva al Museu d’Art Nacional de Catalunya.

Pel que fa als veïnats del Puig i de Can Fosses, es troben tots dos al vessant del Pinetar, damunt del poble de Planoles, vora la pista forestal que porta al collet de les Barraques. El veïnat del Puig el formen principalment cases de segona residència, mentre que el veïnat de Can Fosses compte a més amb alguna masia i un càmping que porta el mateix nom.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Planoles

26 març 20202015, Municipis Ripollès, Planoles, Provincia GironaPere Gasso

Planoles es un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Planoles hi anem el 15 d’agost de 2015

Dades del Municipi

Població
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Total	288 (2019)
• Densitat	15,32 hab/km²
Llar	10 (1553)
Gentilici	Planolenc, planolenca

Breu historia del municipi

El Poble

El poble de Planoles (229 h el 2005), a l’esquerra del Rigard (1 136 m d’altitud), és situat prop de la via del ferrocarril i al peu de la carretera de Ribes a Puigcerdà. Mentre que per l’esquerra es va al poble, per la dreta hi ha la pista forestal que porta al collet de les Barraques. La minva de població no ha transcendit a nivell extern, aquest poble fins i tot fa la impressió de tenir un gran nombre d’habitants; però la realitat és que s’han construït moltes cases noves la majoria de les quals són de tipus residencial.

Planoles s’ha esforçat per convertir-se en una població eminentment turística i ha aconseguit un aspecte de poble net i ben cuidat, amb cases repicades i xalets de luxe en diversos indrets. En efecte, tot el poble és un contrast de cases antigues i xalets moderns, i s’ha tingut molta cura en l’aspecte extern de la població que l’any 1962 meresqué una recompensa especial amb placa d’argent de la Diputació Provincial de Girona, dins la campanya empresa a favor de l’embelliment de les poblacions rurals. Aquesta campanya fou promoguda pels naturals del lloc i pels forasters o estadants de temporada.

L’església parroquial de Sant Vicenç de Planoles és un edifici romànic notable, amb un campanar esvelt i de planta quadrada, més tardà, al seu costat. Inicialment era una esglesiola d’una nau, amb un absis ornat amb arcuacions de tipus llombard i arcs torals a l’interior, que al segle XVIII es va ampliar amb una segona nau, part de la qual correspon a un antic atri de l’església romànica. Una restauració moderna va posar en relleu tota l’estructura i la rusticitat de la primitiva nau romànica, com també quatre arcs de l’antic atri, enclavats en el parament del mur de migdia o de la segona nau. Conserva una pila baptismal del segle XII.

Festes

La festa major se celebra el tercer diumenge d’agost i el segon o tercer diumenge de juny la festa de la Caritat. Es reparteixen panets beneïts, blaiets, entre els assistents. El poble conserva antics costums, i fins i tot sap revitalitzar-los, com ho ha fet, per exemple, amb la gran Truitada que se celebra el dilluns de Pasqua de Resurrecció, iniciada anys enrere pels caramellaires, amb els ous arreplegats en llur recorregut. Ara ha pres un caire de festa del poble, i hi participa tota la població. Aquestes truites es fan amb cansalada, i se serveixen de franc a tots els visitants, amb pa i vi. Hom ha cercat un origen medieval a aquesta festa, i s’ha pretès que rememorava el dia de les ermites, antiga festa de l’edat mitjana en què la població donava acollida i menjar a tots els vianants que anaven en pelegrinatge.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Prats i Sensor

26 març 20202015, Municipi Prats i Sensor, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Prats i Sensor es un Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Prats i Sensor hi anem el 28 de decembre de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	219 (2019)
• Densitat	33,18 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Pratenc, pratenca; sansorenc, sansorenca

Breu historia del municipi

El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya. S’estén des dels turons de Castellar (1 318 m) i de Torrelles (1305 m), al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol. Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya. Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig (1 147 m), pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana. L’abundor d’aigües freàtiques (planell d’Urús) sovint origina molleres i amara els prats.

El municipi comprèn el poble de Prats de Cerdanya, que n’és el cap, el de Sansor, més a prop del Segre, el barri de Capdevila i també la urbanització del Pla.

La carretera local d’Alp a Bellver travessa tot el terme de llevant a ponent, passant pel Pla i per Prats. La boca nord del túnel del Cadí i la zona de peatge i de serveis són propers i de fàcil accés

El Poble de Prats

El poble de Prats (1 124 m), o simplement Prats, és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d’Urús (turons de Torrelles i de Castellar). Tenia 104 h el 2001. Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila (15 h). El Barri és situat a l’W, vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“ forcia de Pratis ”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la. Els Pinós hi tenien rendes, com és documentat el 1271. A Capdevila hi ha l’església parroquial de Sant Serni de Prats, romànica, amb els murs regruixats interiorment per arcades, sobre les quals reposa la volta de canó, i amb un campanar d’espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent, amb aparell ben tallat, on hi ha la porta, refeta el 1777. Va ser restaurada el 1960 i es decorà la paret absidal, recta, amb pintures de Bernat Sanjuan, que representen el pantocràtor i sant Serni i sant Isidre. Conserva la pica baptismal i la ferramenta de la porta, amdues romàniques. A ponent d’aquest nucli hi ha el Mas de Capdevila.

El poble celebra la festa major a l’octubre i la festa de Sant Serni al novembre.

Poble Sensor

A la plana, vora el Segre, hi ha el poblet de Sansor (que sovint ha estat grafiat Sampsor), a 1 068 m, que tenia 5 h empadronats el 2001. Hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel, que depenia de la parròquia d’Isòvol. Al SW del terme, dalt d’un serrat (1 240 m), sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig, hi ha el santuari de Sant Salvador de Predanies, romànic (segles XI i XII), amb absis semicircular llis. El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes i que pervingué al monestir de Tavèrnoles. L’església fou saquejada el 1298 pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya. Un xic modificada al segle XVIII, fou restaurada i el nou altar consagrat per l’abat Escarré el 1963. A l’agost s’hi celebra un aplec. Al SE, força a prop del santuari, hi ha el modern convent de les Germanes Carmelites de Sant Josep, construït el 1960, amb la capella adossada de la Immaculada. A llevant del terme, als afores de la població de Prats, s’ha format una urbanització de xalets, anomenada del Pla, que tenia 52 h el 1996 i que enllaça amb la urbanització Tartera del terme veí de Das.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Poble de Cèrvoles

25 març 20202015, Comarca les Garrigues, La Poble de Cèrvoles, Provincia LleidaPere Gasso

La Poble de Cèrvoles es un Municipi de la Comarca les Garrigues (Lleida)

A poble de Cèrvoles hi anem el 27 de setembre de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Ponent
Comarca	Garrigues
Total	191 (2019)
• Densitat	3,09 hab/km²
Llar	22 (1553)
Gentilici	Pobletà, pobletana

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km ² d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena. Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins (Priorat) al SW i S i Vilanova de Prades (Conca de Barberà) al SE. La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població disseminada.

El tossal de l’Abella (1 002 m), a l’extrem SE, és un dels punts culminants de la serra de la Llena, i entre aquest i la Tossa, del veí terme del Vilosell, neix el riu de Set, que forma tota la frontera nord-oriental del terme, i passa entallat profundament als bancs de gresos i conglomerats. A diferència d’altres municipis de la comarca, aquest té una rica xarxa hidrogràfica. Així, el riu de Set rep diversos barrancs que drenen també el terme, com el del Mas de Perol, a la capçalera; el de la Coma Fumada, juntament amb el de Sant Joan de l’Escala, al qual aporten les seves aigües el d’Obredes i el del Forn, en el sector proper al veí nucli de Cervià de les Garrigues; el de Gotelleres, en el sector NW del terme, que rep les aigües del Roig, del de les Garrigues en el sector més inicial, i el del Bou i el del Rivet en el tram mitjà. Tots aquests cursos davallen de la serra de la Llena.

L’única via de comunicació és la carretera local que connecta d’una banda la Pobla de Cérvoles amb l’Albi, des d’on enllaça amb la N-240, de Tarragona a Lleida, i amb l’autopista AP-2, de Barcelona a Lleida. Vers el S enllaça amb la carretera de Reus a Lleida per la Granadella. Hi ha una pista que uneix la Pobla de Cérvoles amb el Segrià (Utxesa) i segueix inicialment la vall del riu de Set, passant per localitats com Cervià de les Garrigues o el Cogul. Té interès paisatgístic la carretera d’Ulldemolins, que puja a la serra de la Llena.

El Poble

El poble de la Pobla de Cérvoles s’alça a 663 m d’altitud, al sector meridional i muntanyós del terme, al peu d’un turó on s’aixecava l’antic castell. El nucli antic, centrat per la plaça Major i el carrer Major, conserva carrerons medievals i antics casals.

L’església parroquial (segle XVIII) és dedicada a la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la població, i a l’interior hi ha les restes de la primitiva església romànica, bastida pels primers pobladors. Al segle XV es construí un nou temple que és part de l’actual, reformat i ampliat al segle XVIII (les obres es començaren l’any 1728 i s’acabaren el 1731). El retaule de l’altar major, obra de Lluís Bonifaci, era una talla de fusta d’estil barroc; la decoració en or i jaspi era obra de Josep Fabregat. La imatge de la Mare de Déu de Junquera fou entronitzada en el seu cambril l’any 1732, el qual fou decorat i pintat pel mestre Josep Julià. Un orgue d’estil barroc, amb la caixa i els muntants de fusta tallada molt decorada, obra de Lluís Bonifaci, hi fou instal·lat el 1750. Al campanar hi ha un rellotge que data del 1 780 i del qual es conserva tota la màquinaria, els pesos i les cordes.

Segons l’opinió de diversos historiadors, en un antic casal de la Pobla hi hagué una comunitat eremítica (segle XII) que, com en altres indrets, seguien el carismàtic Ramon de Vallbona, el qual, en fer donació dels drets de Cérvoles al monestir de Poblet, es retirà juntament amb les dones d’aquesta comunitat a Vallbona.

A uns 3 km en direcció al Vilosell, hi ha un Arborètum, d’unes 10 ha, que va iniciar Francesc Barberà. És un jardí format per arbres i arbustos experimentals o de repoblació i de col·lecció.

Al poble hi ha l’Ecomuseu de l’Oli, situat juntament amb l’ajuntament a l’antic Molí de la Societat (segle XVIII) i reconstruït el 1995; allí es conserven les dues peces més notables del trull originari —el molí, format per dues grans pedres, i la premsa de biga—, i estris diversos. Una sèrie de plafons expliquen i descriuen els aspectes més importants relacionats amb l’obtenció de l’oli (conreu, collita, premsatge, etc.).

Festes

La festa major de la Pobla se celebra el dissabte abans de la Mare de Déu d’Agost. Malgrat que la festivitat de la Mare de Déu de la Junquera, patrona de la Pobla, sigui el 8 de setembre, és tradició que la seva diada se celebri els dies 21 i 22 de novembre. Es tracta d’un vot del poble que recula als temps de Felip IV i concretament al moment del saqueig de la població a mans del duc d’Alba. El 1992 es van celebrar els 350 anys d’aquest vot i amb aquest motiu s’edità el llibre d’Anton Bundó i Nin titulat Santa Maria de la Junquera. Posteriorment al vot de poble fet a la Mare de Déu, la zona va patir fortes sequeres i es van fer processons per tal de demanar pluja, a les quals es va afegir molta gent dels pobles veïns. Per aquest motiu, encara avui dia, el 22 de novembre, a l’anomenat besa mà i a l’ofrena de flors que els pobletans dediquen a la seva patrona, s’hi afegeix nombrosa població dels municipis veïns. Una creença ben arrelada a la Pobla de Cérvoles és que el mateix dia 22, a les 12 del migdia, i per única vegada a l’any, un raig de sol entra al cambril de la Mare de Déu i li il·lumina el rostre. Al llarg de l’any es programen conferències, concerts, cicles de cinema, etc.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Prullans

25 març 20202015, Municipis Cerdanya, Provincia Girona, PrullansPere Gasso

Prullans es un Municipi de la Comarca la Cerdanya (Girona)

A Prullans hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	231 (2019)
• Densitat	10,9 hab/km²
Llar	25 (1553)
Gentilici	Prullanenc, prullanenca

Breu historia del municipi

És situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà. El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa. A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord. El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre. A més dels cursos esmentats, drenen el territori el riu de Coborriu i els torrents de la Font Sobirana, de Via o de Prat de Via i d’Anes; amb aquest s’ajunta el de Faló. Aquestes torrenteres davallen de la muntanya juntament amb una xarxa de recs ben planejada d’antic, el més important dels quals és el que prové del Vilar de la Llosa, i creen un verger de prat i bosc sota els erms rocosos de la muntanya.

A més del poble de Prullans i del seu veïnat de Sotanut, el municipi comprèn el poblet d’Ardòvol i els caserius d’Ambret, el Tarter, la Bastida, la Clota, la Serra, Narvils i Orèn.

Per la banda de migdia, paral·lela al Segre, passa la carretera N-260, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell. Un ramal d’aquesta via (LV-4037) arriba fins al poble de Prullans. Una xarxa de pistes de muntanya, algunes de les quals també enllacen amb la N-260, comuniquen els diferents llogarets del terme, com la que permet d’anar a Ardòvol i per les cases de la Serra a Martinet, o bé les que porten als llocs d’Orèn, la Casa d’Anes (Bellver), Sant Quintí, la Bastida i Coborriu de la Llosa (Lles), d’on per la casa del Vilar hom va a enllaçar amb la pista de Viliella cap a Cal Jan de la Llosa.

El Poble

El poble de Prullans és situat a 1 096 m d’altitud, al vessant solell de la muntanya; gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra de Cadí, a l’altra banda de la vall del Segre, per la qual cosa hom l’ha anomenat el mirador de la Cerdanya. Conserva restes de l’antic recinte murallat i, al costat de l’església, l’antiga casa senyorial o castell dels barons de Prullans. L’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis semicircular romànic, cobert amb volta de quart d’esfera, amb una finestra central; va ser reconstruïda al segle XIV. Té un campanar de torre quadrat. A la capella de les fonts baptismals hi brolla una font; és decorada amb pintures modernes al·lusives a la temàtica i hi figura la inscripció: “Font d’on brolla aigua viva per donar vida eterna”. La Font Sobirana és un dels indrets més acollidors del terme. El 2001 el poble tenia 188 h empadronats.

Festes

Prullans celebra al llarg de l’any diferents festes tradicionals, entre les quals destaquen la festa de Sant Antoni o festa dels ramaders, al gener, en què es reparteix escudella. El diumenge de Carnaval es festeja la Rostita, i la festa major es fa pel maig. Al gener es fa la festa de Sant Esteve, patró local.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Pratdip

25 març 20202015, Municipis Baix Camp, Pratdip, Provincia TarragonaPere Gasso

Pratdip es un Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

A Pratdip hi anem el 11 de gener de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Baix Camp
Total	738 (2019)
• Densitat	20,33 hab/km²
Llar	56 (1553)
Gentilici	Pratdipenc, pratdipenca

Breu historia del municipi

El terme de Pratdip, situat al vessant sud-oriental de la serra de Llaberia, és limitat per Colldejou (N), per Vilanova d’Escornalbou en un punt (NE), Mont-roig del Camp (E), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (S i SW) i Tivissa (NW, de la Ribera d’Ebre). El seu terreny és molt trencat i esquerp: va dels 100 m vora el riu de Llastres, que el separa de Vandellòs, als més de 800 m al Cavall Bernat o als vessants de Mont-redon, a la serra de Llaberia. El terme és format bàsicament per la vall del barranc de la Dòvia (al qual conflueix el de Santa Marina), que duu les seves aigües al riu de Llastres. El límit sud-oriental amb Vandellòs és format per la serra de Santa Marina, separada de la Llaberia pel Coll Roig i on es destaca la mola de Remullà (588 m). A llevant del poble s’alça, aïllat, el puig de Cabrafiga (614 m).

El municipi comprèn el poble de Pratdip, que n’és el cap, i les urbanitzacions de les Planes del Rei i de Santa Marina. La carretera local de Mont-roig a Tivissa pel coll de Fatxes travessa el terme de llevant a ponent passant pel poble. Pratdip, conegut popularment com el Prat, és un topònim d’origen preromà segons Coromines (i el nom de la Borja, d’una partida, seria d’origen àrab segons el seu mateix parer).

El Poble

El poble de Pratdip (503 h el 2005) és situat en un turó, a 245 m d’altitud, a la dreta del barranc de la Dòvia, just damunt de la seva confluència amb el de Santa Marina. El poble, amb cases amb dovelles, conté com a elements d’interès l’església parroquial de la Nativitat de Santa Maria, de volta gòtica, però d’absis i portalada romànics, restaurada el 1959. En un dels murs hi ha una pedra de tipus sepulcral, pertanyent a Jacobus de Carcassona, amb data del 1328. Conserva dues belles torres de la muralla, una d’elles, la del Copet, amb l’arc del portal que era utilitzat com a presó i les ruïnes del castell de Pratdip, encimbellat damunt del poble, on es construïren els dipòsits d’aigua. Dintre les cases es conserven algunes restes més de la muralla i de les torres.

El segon creixement del poble es féu arrapant-se al castell, com ho demostra el fet que les cases que es troben al seu redós s’anomenin les Cases Noves.

Sota el castell hi ha el Molí de més Amunt, que segons la tradició guarda enterrats els tresors d’un francès dins una pell de cabra. El molí té adossada una torre de defensa; refet diverses vegades, conserva un arc apuntat. Segons la veu popular, les terres de l’entorn del poble eren poblades antigament per una estranya mena d’animals anomenats dips (d’on el nom del poble) que foren una variant vampírica del gos, representats en l’antic retaule de Santa Marina i que configuren l’escut on es parla del poble, on se’ls dibuixa amb una pota trencada. De la barreja de l’aire exòtic del lloc amb les dues torres i el castell arruïnat i de l’etèria llegenda vampirològica dels dips, Joan Perucho configurà la novel·la Les històries naturals.

Festes

Entre les diferents festes que se celebren a Pratdip cal mencionar la festa major d’estiu al juliol, en honor de santa Marina, i la festa major de setembre.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Meranges

16 març 20202015, Meranges, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Meranges es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Maranges hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	104 (2019)
• Densitat	2,79 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Merangí, merangina

Breu historia del municipi

Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran. En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol (Alta Cerdanya). Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2.914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de Cerdanya. A ponent, és separat del puig dels Engorgs (2.815 m) per la portella de Meranges (2.647 m). A l’E, des de Puigpedrós, pels grenys del Castell de Lladres, per la riba oriental de l’estany de Malniu i més avall enfront de Gréixer, el terme confronta amb el municipi de Ger. Al NW, des del pic de Calm Colomer (2.869 m), baixant per la serra de l’Esquella limita amb l’alta vall de la Llosa, del municipi de Lles de Cerdanya. Seguint per la serra de Calm Colomer, amb el Bony Manyer (2 788 m) i la Carabassa (2.734 m), i el roc de Creuetes, termeneja amb Bellver de Cerdanya (Talltendre). A migdia pels Emprius limita també amb Bellver (Éller) i puntualment amb Isòvol.

El municipi comprèn, a més del poble de Meranges, les cases del Raval i el llogaret de Girul. Hi arriba una carretera (GiV-4031) que a Ger entronca amb la N-260, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, després de 10 km de recorregut pel vessant esquerre de la Vall Tova. A causa del gran atractiu de les muntanyes de Meranges és força freqüentada la pista al refugi de Malniu, al parc forestal del pla de Tarterès o de la Tartera, des d’on es pot pujar a l’estany de Malniu (2.250 m), situat en un bell paratge sota Puigpedrós. Abans d’arribar al dit pla, un brancal de pista ens porta al pla de la Mànega, al refugi forestal de la Feixa (Ger). Un altre paratge interessant és el de la regió dels Engorgs, a la capçalera de la vall del Riu Duran. Ambdues zones, de Malniu i dels Engorgs, antics circs glacials, són separades per Puigpedrós i Coma Pregona, i s’enllacen gràcies a un sender de gran recorregut.

El Poble

El poble de Meranges (1.539 m), que tenia 75 h el 2001, és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig (2.227 m), sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del Riu Duran. Moltes de les cases, de pedra, amb teulats de llicorella i balconades de fusta, pirinenques, han estat restaurades. L’església parroquial de Sant Serni de Meranges, que havia estat possessió de Ripoll, és romànica, bé que ha estat en part modificada. Té l’absis semicircular llis, construït amb bell aparell, del mateix tipus del que hi ha a la part inferior de la nau, ara sobrealçada. Hi ha diverses capelles adossades més tardanament, com el campanar de torre, que és adossat a migdia. El portal, també a la façana meridional, és romànic, del segle XII, i consta de diverses arquivoltes en degradació, sobre uns rústecs capitells, algunes de les quals decorades amb figuretes arcaïtzants. Es conserva el portal ferrat romànic. S’hi venerava l’antiga imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, del segle XVII. Al poble hi ha el Museu de l’Esclop, dedicat a estris relacionats amb el món de la fusta. Abans d’entrar al poble es troba la capelleta de Sant Serni i pel N el poble es prolonga pel Raval, integrat urbanísticament al nucli. Abans d’arribar al veïnat de Girul hi ha la capelleta de Sant Antoni.

Festes

Hom celebra la festa major al juny i la festa petita de Sant Serni, al novembre. També s’organitza, al maig, l’aplec de la Xicoia; els assistents pugen a la muntanya a collir xicoies i es fa un dinar vora el refugi de Malniu.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Lles

16 març 20202015, Lles, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Lles es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Lles hi anem el 10 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	253 (2019)
• Densitat	2,46 hab/km²
Llar	44 (1553)
Gentilici	Llesenc, llesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km². Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

El poble de Lles de Cerdanya (1 480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S’ordena entorn de l’església parroquial de Sant Pere, d’una nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.

Festes

Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a l’octubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuuntament

Isòvol

29 gener 20202015, Isòvol, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Isòvol és un municipi de la Cerdanya (Girona)

A Isòvol hi anem al 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	281 (2019)
• Densitat	26,02 hab/km²
Llar	18 (1553)
Gentilici	Isovolenc, isovolenca

Breu historia del municipi

La població i l’economia

Els censos del segle XVIII donen una població per sobre dels 100 h, sense comptar Olopte: 110 h el 1718 i 177 h el 1787. El 1860 hi havia el doble d’aquesta darrera xifra: 355 h. D’aleshores ençà va anar disminuint progressivament: 340 h el 1900, 334 el 1930, 314 h el 1960, 237 h el 1970, 197 h el 1981 i 175 h el 1991, tot i que en el padró del 1996 s’apreciava un petit increment, amb 189 h. El 2001 seguia amb 189 h i el 2005 havia augmentat considerablement amb 231 h.

Les activitats agrícoles i ramaderes han mantingut certa importància en l’economia del municipi. La major part de la superfície agrària útil és ocupada per pastures permanents. Les terres llaurades són, en gran part, de regadiu. Els principals conreus són els cereals (sobretot el blat), les patates i el farratge. La ramaderia és la principal riquesa del municipi. Hi ha bestiar boví, oví, porcí, equí i cria de conills. No hi ha activitat industrial.

S’havia extret marbre gris i vermell en diverses pedreres, però a causa de la competència d’altres materials de construcció emprats modernament les explotacions gairebé s’han abandonat.

El turisme ha anat prenent una importància creixent sense trencar, encara, l’ambient rural

El poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Rere el tossal d’Isòvol hi ha el poble d’Olopte (1 160 m d’altitud), que tenia 45 h el 2001, en un coll que comunica la Vall Tova amb la plana cerdana. S’hi han restaurat nombroses cases abandonades i hom n’ha construït de noves, d’estil rústec. Al clot del Castell hi ha les restes d’una força i a l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet de Castellar, l’església parroquial de Sant Pere d’Olopte, romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular bastit en dues etapes (segles XII i XIII), amb un fris dentat i petites mènsules en forma de cap a la part superior (sobre l’absis hi ha un campanar de torre afegit posteriorment). El portal (segle XIII) consta de diverses arquivoltes sostingudes per pilars i per columnes, aquestes amb capitells de decoració vegetal. A les arquivoltes hi ha caps i figures. Procedent d’ací, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva una talla romànica de la Mare de Déu (segle XIII), daurada i policromada. El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Olorbite ), el 994 se cita el pauh Olorbitense i el 1001 el terminio Olorbitense , dintre el qual hi havia les viles rurals de Meranges i Girul. Olopte celebra la festa major de Sant Pere al juny.

El despoblat d’Alf era situat prop del Mas Revetllat. Citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Alfi ), al lloc hi hagué l’antiga parròquia de Sant Jaume d’Alf. Sembla que és l’església que després es dedicà a sant Guillem, perquè segons la tradició hi morí Guillem, un pelegrí que viatjava a Sant Jaume de Galícia al segle XI, que havia emmalaltit a Isòvol i les restes del qual foren traslladades per dos nobles de Llívia fins a la plana d’aquesta vila (on hom construí l’ermita de Sant Guillem de la Prada de Llívia). L’esglesiola de Sant Guillem de Mas Revetllat és una petita nau coberta amb volta de canó, allargada i sobrealçada, que forma part de les dependències del dit mas, que fou construït el 1593.

El pont del Diable, per on el camí ral travessava el Segre, és situat aigua amunt d’Isòvol, en estat ruïnós. Hom hi vincula una llegenda segons la qual fou construït pel diable en canvi de l’ànima d’una noia.

Altres llocs d’interès del municipi són la cova dels Al·luvions, al tossal d’Isòvol, que té un recorregut de 31 m i un pou de 8 m de profunditat i la balma del Vent.

municipi. Disposa d’ensenyament primari i secundari. Prop de l’aiguabarreig del Riu Duran amb el Segre, hi ha un càmping.

El PobleEl poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Festes

Al setembre hom celebra la festa major de Sant Miquel, patró del poble.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços