Riudoms es un Municipi de la Comarca Baix Camp (Tarragona)
A Riudoms hi anem el 22 de març de 2012
Dades del Municipi
| Vegueria | Camp de Tarragona |
| Comarca | Baix Camp  |
| Població | |
|---|---|
| Total | 6.594 (2019) |
| • Densitat | 203,52 hab/km² |
| Llar | 224 (1553) |
| Gentilici | Riudomenca, riudomenc |
Breu historia del municipi
És situat a la part plana del Camp de Tarragona. L’envolten Reus (E), l’Aleixar (N), Maspujols (N), les Borges del Camp (NW), Botarell (W), Montbrió del Camp (W), Vinyols i els Arcs (SW i S), Cambrils (S) i, ja al Tarragonès, Vila-seca (SE). El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia. La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió.
La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi. El seu escut, conegut des del segle XV, representa dos oms, arbre que desaparegué del terme a mitjan segle XIX. Riudoms es comunica per una xarxa de carreteres locals, amb Reus, les Borges del Camp i Alforja (carretera que poc abans de les Borges enllaça amb la N-420 de Reus al coll de la Teixeta, que travessa el nord del terme), Montbrió del Camp, Vinyols i amb la carretera local de Reus a Cambrils. La carretera local de Reus a Vinyols passa pel S de la vila travessant el terme en direcció NE-SW.
El Poblea
La vila de Riudoms és situada a 125 m d’altitud, mig quilòmetre a l’W de la riera de Maspujols. Cal destacar-ne l’església parroquial de Sant Jaume, que s’inicià al final del 1593 sota la direcció del mestre d’obres Joan Mas, en col·laboració amb l’arquitecte Pere Blai, supervisor del projecte, i es beneí el 1617 deixant el campanar inacabat. L’edifici es construí al costat de l’església antiga, damunt de terreny erm, aprofitant l’antic cementiri i l’hort d’un canonge. La seva façana és considerada una mostra destacada del corrent artístic italianitzant. Amb posterioritat, es completà el campanar (1665-67 i 1877-78), la sagristia (1686-89) i la capella del Santíssim Sagrament (1877-78). El temple antic s’anà desmantellant fins que només quedà com a cementiri. Actualment guarda el cos del beat Bonaventura Gran, fill de la vila. La plaça del seu davant té setze arcades del segle XVI, que es referen amb les ruïnes del convent de Sant Joan. Hi ha diverses cases que tenen portals amb dovelles i d’altres amb regust modernista. Als afores del poble, al Mas del Fargues i al de Don Felip, es conserven torres de vigilància atribuïdes erròniament als moros per la veu popular.
L’ermita de Sant Antoni, a Riudoms
© FOTOTECA.CAT
A tocar del poble, en un petit pujol, hi ha la capella de línies elegants i molta devoció de Sant Antoni de Pàdua. Tot i que la devoció és coneguda des del 1673, la capella s’acabà de construir el 1702. El retaule central, de línies elegants i estil xorigueresc, fou fet el 1730 per l’escultor vallenc Lluís Bonifaç Sastre, i daurat el 1745. Se’n conserva només la part superior, perquè l’inferior fou cremada el 1936. L’ermita té tres capelles laterals per banda.El 1582, el Consell de la Vila acceptà reconvertir l’ermita de Sant Joan, situada extramurs de Riudoms, en convent al servei dels franciscans recol·lectes, i l’arquebisbe Antoni Agustí donà llicència als frares per a prendre possessió de la casa de l’ermità. El 1591 també els foren cedits l’hort i una finca contigus per a poder-los conrear. Les estretors de l’habitatge de l’ermità van fer que el 1597 es decidís d’enlairar un convent, que sufragà el municipi. La traça del projecte fou del mestre de cases Antoni Pujades. A conseqüència de la facilitat amb què aquest s’inundava, a partir del 1730 es decidí aixecar un altre convent més allunyat de la riera. Al segle XIX la comunitat es dispersà en diverses ocasions a causa dels conflictes bèl·lics fins a la seva desamortització, el 1835. Malgrat algunes informacions, el convent no fou cremat, sinó que fou expropiat i aprofitat com a pedrera. L’expansió urbanística s’inicià el 1945 amb la construcció de la barriada Lluís Massó, dita les Cases Barates.
La vida associativa del poble es manté activa. A l’inici del segle XX hi hagué diverses societats, com el Centro Riudomense, el Ateneo Tradicionalista, el Círculo Mercantil (conegut com cal Gallisà), el Centro de Alianza Republicana, i diverses corals i bandes de música. Per a les noies, el 1930 es creà una delegació de la Cultura de la Dona Reusenca, i, per als nois, el 1934 una filial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ambdós grups de tarannà catòlic. Tot això quedà desmantellat durant la Guerra Civil de 1936-39 i, posteriorment, s’imposà l’associació unitària de l’Acció Catòlica, que el 1955 construí el Casal Riudomenc, damunt de l’antic fossar. Aquest centre contenia, entre altres dependències, un teatre i es mantingué en actiu fins el 1993. Posteriorment, aquest immoble fou comprat pel consistori, que el rehabilità, i el 2010 inaugurà una espai polivalent amb un teatre amb capacitat per a més de 500 persones. El 1978 es fundà el Grup d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, que presenta regularment mostres i exposicions, té diverses publicacions, convoca el premi d’investigació Arnau de Palomar i organitza seminaris d’estudis agraris sobre el Baix Camp. Aquest centre disposa d’una biblioteca i d’una secció de muntanya. A la vila hi ha també el Museu Històric Municipal de Riudoms, amb seccions d’arqueologia, etnografia i art, i l’Arxiu Històric de Riudoms. És ja tradicional la polèmica amb Reus sobre el lloc de naixença de l’arquitecte Antoni Gaudí, que els riudomencs fixen en el mas de la Calderera. L’any 2000 l’Ajuntament de Riudoms esdevingué propietari de la casa pairal dels Gaudí que, un cop rehabilitada, es convertí en la Casa Museu Antoni Gaudí (2002) i, al seu costat, el 2007 s’aixecà un nou edifici conegut com Epicentre Gaudí i s’amplià la plaça de l’Arbre, que conté referències nipones ―amb la plantació més extensa d’Europa de cirerers sakura― i també gaudinianes. Pel que fa als mitjans de comunicació, destaca la revista mensual L’Om, creada l’any 1968 com una secció del Consell Parroquial, i que des del 2005 és administrada per l’associació cultural Amics de l’Om. Associada amb la revista, que ha publicat més de 500 números, es publica la col·lecció de llibres “Rivoulmorum”, de monografies locals.
Festes
Les festes més arrelades de la població, de les quals es troben referències en documents del segle XVII, eren les del Corpus, molt lligades amb els barris; tenien probablement un origen ritual lligat a la sega, amb jocs, balls, àpats, enramades i processons al·legòriques i focs d’artifici. Tradicionalment la seva celebració tenia lloc dins els vuit dies que precedeixen el Corpus; es van deixar de celebrar els anys seixanta i, si bé es recuperaren ocasionalment, van ressorgir el 1988, amb la confecció de catifes de flors. Pel maig se celebra la festa de les Santes Relíquies, en honor de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç, festa documentada des del 1619. Al juliol s’escau la festa major de Sant Jaume i per Sant Sebastià té lloc la festa major d’hivern. Finalment, al novembre s’escau la festa major del beat Bonaventura Gran. Cada cinc anys els carrers s’engalanen i es munten passos sobre la vida del beat.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Pàgines web
