Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Queixans

29 març 20202015, Municipis Cerdanya, Provincia Girona, QueixansPere Gasso

Queixans es un mPoble delMunicipi de Fontanals Comarca La Cerdanya (Girona)

A Queixans hi nem el 28 de decembre de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	444 (2019)
• Densitat	15,52 hab/km²
Llar	31 (1553)
Gentilici	Fontanalenc, fontanalenca

Breu historia del municipi

L’antic municipi d’Urtx (de 15,1 km ² ) es va unir el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats.

L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars. S’estén pels vessants del Tossal Rodó (1 751 m) i de les Roques Altes (1 776 m), des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet. Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. El torrent de la Malura, en part, feia de partió entre Urtx i Queixans. El terme és drenat a més pel curs baix del riu d’Alp, que penetra al pla per Estoll i aflueix al Segre a Soriguerola. El límit de tramuntana del terme és en bona part el curs del Segre, que el separa de Bolvir; més a llevant, aquest termenal septentrional travessa el riu davant Queixans i s’estén un petit tros per la plana de la dreta del Segre; prop del Mas Morer i del Mas de l’Anglès torna a passar el riu i segueix de prop el torrent de la Llavanera. Per tot aquest sector, el municipi confronta amb Puigcerdà. A llevant, pel serrat de Montagut, el serrat de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la Pleta dels Anyells també limita amb Puigcerdà (Vilallobent). A ponent, el terme confronta amb Ger i Das al pla, i a migdia amb Alp, des de la plana a l’W, a la muntanya vers llevant.

El cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx, i el terme comprèn també els pobles d’Urtx, Queixans, amb el barri de l’Estació i el raval del Torrent, Escardarcs i Estoll, a més del llogaret de les Pereres, la caseria de Soriguerola, i diverses urbanitzacions i masies, com el Mas de Santes Creus, Soriguera, Mas de l’Escloper, Mas de Montagut, Mas d’Amunt i el Molí de l’Anglès.

Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i a la Tor de Querol que travessa la plana. Urtx comparteix l’estació amb Alp (és al límit d’ambdós termes) i Queixans té estació pròpia a 1 km del poble. La carretera N-152, que prové de Ribes de Freser per la collada de Toses, voreja el termenal de ponent al llarg de la vall d’Alp, després fa un revolt pel clot del Mas de l’Escloper, passa per Urtx i prop de Queixans enllaça amb la carretera comarcal que es dirigeix a l’accés del túnel del Cadí i travessa el Segre vers Puigcerdà. L’antiga via d’Alp a Puigcerdà passa pel terme paral·lela a la comarcal fins al pont del Soler. Una carretera local porta d’Urtx al Vilar, a l’estació de ferrocarril i a la carretera d’Alp a la Molina. L’aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, dins del terme

El Poble

El poble de Queixans (1 125 m), amb 169 h el 2001, és situat dalt d’una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel raval del Torrent cap al torrent de Queixans. L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és romànica (segle XI); consta d’una nau i un absis semicircular ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes; té algunes capelles laterals afegides. La porta conserva la ferramenta original. L’obra del portal fou refeta el 1775. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII, que en procedeix. La parròquia és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Kexanos ). Formà part de la baronia d’Urtx. En l’actualitat hom troba diferents urbanitzacions prop del poble, com els Campets, la Colomina, el Mas d’en Serra, etc., i a 1 km el barri de l’Estació de Queixans. Al SE del poble hi ha el Mas d’Amunt.

La caseria de les Pereres, amb 20 h el 2001, és situada vora el Segre, al pla, amb bon aprofitament per a l’agricultura i l’explotació ramadera. Hi ha l’església parroquial de Sant Esteve de les Pereres o d’Ancs, puix que el poble s’anomenava antigament així, Ancs, i va ser a partir del segle XIV que es començà de dir les Peres, les Pedreres i finalment les Pereres. Aquesta església és un notable exemplar romànic, amb absis semicircular que s’obre per dos arcs en gradació, una mica passats de radi; té volta de quart de cercle i la nau, de mig punt, és reforçada amb arcs torals. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls. Prop hi ha el gran Montagut . Al N del poble hi ha el Molí de l’Anglès. Les Pereres celebra la festa major de Sant Esteve al desembre.

Festes

Queixans fa festa major en honor a sant Cosme i sant Damià, al setembre, i a l’agost fa el Mercat tradicional de petits artesans i al desembre la festa petita.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Prats i Sensor

26 març 20202015, Municipi Prats i Sensor, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Prats i Sensor es un Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona)

A Prats i Sensor hi anem el 28 de decembre de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	219 (2019)
• Densitat	33,18 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Pratenc, pratenca; sansorenc, sansorenca

Breu historia del municipi

El municipi de Prats i Sansor és el més petit de la Cerdanya. S’estén des dels turons de Castellar (1 318 m) i de Torrelles (1305 m), al S, on limita amb Urús i Riu de Cerdanya, fins al curs del Segre, que delimita el terme al NW, al límit amb Isòvol. Al NE i E confronta amb Das i a ponent amb Bellver de Cerdanya. Situat al mig de la Plana de la Cerdanya, el seu relleu no té altituds significatives, tot i que hom troba el coll de Saig (1 147 m), pas estratègic a l’edat mitjana que assenyalava els límits entre la Batllia i la resta de la plana cerdana. L’abundor d’aigües freàtiques (planell d’Urús) sovint origina molleres i amara els prats.

El municipi comprèn el poble de Prats de Cerdanya, que n’és el cap, el de Sansor, més a prop del Segre, el barri de Capdevila i també la urbanització del Pla.

La carretera local d’Alp a Bellver travessa tot el terme de llevant a ponent, passant pel Pla i per Prats. La boca nord del túnel del Cadí i la zona de peatge i de serveis són propers i de fàcil accés

El Poble de Prats

El poble de Prats (1 124 m), o simplement Prats, és situat al peu del vessant nord de la plataforma terciària d’Urús (turons de Torrelles i de Castellar). Tenia 104 h el 2001. Consta de dos nuclis, el Barri i Capdevila (15 h). El Barri és situat a l’W, vora el camí de Bellver a Alp. Capdevila és el nucli més antic; estigué emmurallat i sembla que constitueix la força o castell que esmenten els documents medievals, que vigilava el pas pel coll de Saig, per on passa el camí de Bellver. El 1233 hi hagué una concòrdia entre Nunó Sanç, comte de Rosselló, i Roger Bernat, comte de Foix, per la qual es determinà que la força de Prats (“ forcia de Pratis ”) restés per al primer, bé que aquest no podia millorar-la. Els Pinós hi tenien rendes, com és documentat el 1271. A Capdevila hi ha l’església parroquial de Sant Serni de Prats, romànica, amb els murs regruixats interiorment per arcades, sobre les quals reposa la volta de canó, i amb un campanar d’espadanya de dos ulls sobre la façana de ponent, amb aparell ben tallat, on hi ha la porta, refeta el 1777. Va ser restaurada el 1960 i es decorà la paret absidal, recta, amb pintures de Bernat Sanjuan, que representen el pantocràtor i sant Serni i sant Isidre. Conserva la pica baptismal i la ferramenta de la porta, amdues romàniques. A ponent d’aquest nucli hi ha el Mas de Capdevila.

El poble celebra la festa major a l’octubre i la festa de Sant Serni al novembre.

Poble Sensor

A la plana, vora el Segre, hi ha el poblet de Sansor (que sovint ha estat grafiat Sampsor), a 1 068 m, que tenia 5 h empadronats el 2001. Hi ha les ruïnes de l’església de Sant Miquel, que depenia de la parròquia d’Isòvol. Al SW del terme, dalt d’un serrat (1 240 m), sobre el barranc de Torrelles i la font del Pastoret, no gaire lluny del coll de Saig, hi ha el santuari de Sant Salvador de Predanies, romànic (segles XI i XII), amb absis semicircular llis. El topònim, Predanies, sembla que es refereix al predi que hi tenia un tal Aniaes i que pervingué al monestir de Tavèrnoles. L’església fou saquejada el 1298 pels comtes de Foix en les lluites politicoreligioses que assolaren la Cerdanya. Un xic modificada al segle XVIII, fou restaurada i el nou altar consagrat per l’abat Escarré el 1963. A l’agost s’hi celebra un aplec. Al SE, força a prop del santuari, hi ha el modern convent de les Germanes Carmelites de Sant Josep, construït el 1960, amb la capella adossada de la Immaculada. A llevant del terme, als afores de la població de Prats, s’ha format una urbanització de xalets, anomenada del Pla, que tenia 52 h el 1996 i que enllaça amb la urbanització Tartera del terme veí de Das.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Prullans

25 març 20202015, Municipis Cerdanya, Provincia Girona, PrullansPere Gasso

Prullans es un Municipi de la Comarca la Cerdanya (Girona)

A Prullans hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	231 (2019)
• Densitat	10,9 hab/km²
Llar	25 (1553)
Gentilici	Prullanenc, prullanenca

Breu historia del municipi

És situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà. El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa. A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord. El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre. A més dels cursos esmentats, drenen el territori el riu de Coborriu i els torrents de la Font Sobirana, de Via o de Prat de Via i d’Anes; amb aquest s’ajunta el de Faló. Aquestes torrenteres davallen de la muntanya juntament amb una xarxa de recs ben planejada d’antic, el més important dels quals és el que prové del Vilar de la Llosa, i creen un verger de prat i bosc sota els erms rocosos de la muntanya.

A més del poble de Prullans i del seu veïnat de Sotanut, el municipi comprèn el poblet d’Ardòvol i els caserius d’Ambret, el Tarter, la Bastida, la Clota, la Serra, Narvils i Orèn.

Per la banda de migdia, paral·lela al Segre, passa la carretera N-260, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell. Un ramal d’aquesta via (LV-4037) arriba fins al poble de Prullans. Una xarxa de pistes de muntanya, algunes de les quals també enllacen amb la N-260, comuniquen els diferents llogarets del terme, com la que permet d’anar a Ardòvol i per les cases de la Serra a Martinet, o bé les que porten als llocs d’Orèn, la Casa d’Anes (Bellver), Sant Quintí, la Bastida i Coborriu de la Llosa (Lles), d’on per la casa del Vilar hom va a enllaçar amb la pista de Viliella cap a Cal Jan de la Llosa.

El Poble

El poble de Prullans és situat a 1 096 m d’altitud, al vessant solell de la muntanya; gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra de Cadí, a l’altra banda de la vall del Segre, per la qual cosa hom l’ha anomenat el mirador de la Cerdanya. Conserva restes de l’antic recinte murallat i, al costat de l’església, l’antiga casa senyorial o castell dels barons de Prullans. L’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis semicircular romànic, cobert amb volta de quart d’esfera, amb una finestra central; va ser reconstruïda al segle XIV. Té un campanar de torre quadrat. A la capella de les fonts baptismals hi brolla una font; és decorada amb pintures modernes al·lusives a la temàtica i hi figura la inscripció: “Font d’on brolla aigua viva per donar vida eterna”. La Font Sobirana és un dels indrets més acollidors del terme. El 2001 el poble tenia 188 h empadronats.

Festes

Prullans celebra al llarg de l’any diferents festes tradicionals, entre les quals destaquen la festa de Sant Antoni o festa dels ramaders, al gener, en què es reparteix escudella. El diumenge de Carnaval es festeja la Rostita, i la festa major es fa pel maig. Al gener es fa la festa de Sant Esteve, patró local.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Meranges

16 març 20202015, Meranges, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Meranges es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Maranges hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	104 (2019)
• Densitat	2,79 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Merangí, merangina

Breu historia del municipi

Ocupa l’alta Vall Tova, drenada pel Riu Duran. En plena zona axial pirinenca, a la capçalera de la dita vall hi ha la conca lacustre dels Engorgs, sota la barrera de les serres de l’Esquella i de Puigpedrós, que a vegades reben el nom de serra de Campcardós i que limita el terme pel N, separant-lo de la vall de Campcardós, que és afluent del riu d’Aravó o de Querol (Alta Cerdanya). Puigpedrós, o puig de Campcardós, amb els seus 2.914 m, no sols és el cim més alt del terme sinó també de tota la Cerdanya, i és a més el punt de trobada dels termes de Meranges, Ger i Guils de Cerdanya. A ponent, és separat del puig dels Engorgs (2.815 m) per la portella de Meranges (2.647 m). A l’E, des de Puigpedrós, pels grenys del Castell de Lladres, per la riba oriental de l’estany de Malniu i més avall enfront de Gréixer, el terme confronta amb el municipi de Ger. Al NW, des del pic de Calm Colomer (2.869 m), baixant per la serra de l’Esquella limita amb l’alta vall de la Llosa, del municipi de Lles de Cerdanya. Seguint per la serra de Calm Colomer, amb el Bony Manyer (2 788 m) i la Carabassa (2.734 m), i el roc de Creuetes, termeneja amb Bellver de Cerdanya (Talltendre). A migdia pels Emprius limita també amb Bellver (Éller) i puntualment amb Isòvol.

El municipi comprèn, a més del poble de Meranges, les cases del Raval i el llogaret de Girul. Hi arriba una carretera (GiV-4031) que a Ger entronca amb la N-260, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell, després de 10 km de recorregut pel vessant esquerre de la Vall Tova. A causa del gran atractiu de les muntanyes de Meranges és força freqüentada la pista al refugi de Malniu, al parc forestal del pla de Tarterès o de la Tartera, des d’on es pot pujar a l’estany de Malniu (2.250 m), situat en un bell paratge sota Puigpedrós. Abans d’arribar al dit pla, un brancal de pista ens porta al pla de la Mànega, al refugi forestal de la Feixa (Ger). Un altre paratge interessant és el de la regió dels Engorgs, a la capçalera de la vall del Riu Duran. Ambdues zones, de Malniu i dels Engorgs, antics circs glacials, són separades per Puigpedrós i Coma Pregona, i s’enllacen gràcies a un sender de gran recorregut.

El Poble

El poble de Meranges (1.539 m), que tenia 75 h el 2001, és situat als vessants sud-occidentals del Roc Roig (2.227 m), sota el serrat del roc de Carena, a l’esquerra del Riu Duran. Moltes de les cases, de pedra, amb teulats de llicorella i balconades de fusta, pirinenques, han estat restaurades. L’església parroquial de Sant Serni de Meranges, que havia estat possessió de Ripoll, és romànica, bé que ha estat en part modificada. Té l’absis semicircular llis, construït amb bell aparell, del mateix tipus del que hi ha a la part inferior de la nau, ara sobrealçada. Hi ha diverses capelles adossades més tardanament, com el campanar de torre, que és adossat a migdia. El portal, també a la façana meridional, és romànic, del segle XII, i consta de diverses arquivoltes en degradació, sobre uns rústecs capitells, algunes de les quals decorades amb figuretes arcaïtzants. Es conserva el portal ferrat romànic. S’hi venerava l’antiga imatge de la Mare de Déu de l’Ajuda, del segle XVII. Al poble hi ha el Museu de l’Esclop, dedicat a estris relacionats amb el món de la fusta. Abans d’entrar al poble es troba la capelleta de Sant Serni i pel N el poble es prolonga pel Raval, integrat urbanísticament al nucli. Abans d’arribar al veïnat de Girul hi ha la capelleta de Sant Antoni.

Festes

Hom celebra la festa major al juny i la festa petita de Sant Serni, al novembre. També s’organitza, al maig, l’aplec de la Xicoia; els assistents pugen a la muntanya a collir xicoies i es fa un dinar vora el refugi de Malniu.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Lles

16 març 20202015, Lles, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Lles es un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Lles hi anem el 10 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	253 (2019)
• Densitat	2,46 hab/km²
Llar	44 (1553)
Gentilici	Llesenc, llesenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km². Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

El poble de Lles de Cerdanya (1 480 m), que tenia 99 h el 2001, és situat en un replà orientat a migjorn, al pendent de la muntanya. S’ordena entorn de l’església parroquial de Sant Pere, d’una nau, amb un feixuc campanar quadrat de teulada piramidal. Hi ha alguns apartaments i xalets i algunes cases antigues com Cal Ferrer i Cal Peremptori. Dins el nucli també hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser, dita popularment del Benefici. Al camí de Lles a Viliella hi ha el Mas Barnola, casa pairal dels Barnola, que foren els darrers senyors de Lles. Té una capella amb un tapís que representa sant Jaume, pintat vers el 1915 per Santiago Soldevila.

Festes

Els actes festius més tradicionals de Lles són la festa major de Sant Pere, patró del poble, i la festa petita, a l’octubre, que té com a antecedent històric una antiga fira ramadera.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuuntament

Llivia

15 març 20202014, Llivia, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Llivia es un municipi de la comarca la Cerdanya (Girona)

A Llivia hi anem el 30 de desembre de 2014

Dades del Municipi

Població
Enclavament a	Pirineus Orientals, França i Llenguadoc-Rosselló
Capital de	comtat de Cerdanya
Total	1.417 (2019)
• Densitat	109,84 hab/km²
Llar	72 (1553)
Gentilici	Llivienc, llivienca

Breu historia del municipi

La vila de Llívia (1.223 m) es troba als Pirineus, a la comarca de la Cerdanya. Se situa al peu del Turó del Castell, tot estenent-se pel pla de Fontanelles. Confronta amb els termes de la Guingueta d’Ix –zona de Càldegues– i de Santa Llocaia –Serra de Concellabre–, a migdia; d’Ur i d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a ponent; de Targasona, a tramuntana; i d’Estavar i de Sallagosa, a llevant. El Segre creua el terme municipal, entrant-hi per Estavar. Al seu pas per Llívia, rep les contribucions fluvials dels rius Er, Targasona i Éguet.

Vers el nord-est i darrere de la carena del puig del Castell, pot accedir-se als tranquils paratges de la font del Sofre, més propera i situada a la petita vall d’Estaüja, i de la font del Ferro, a la confluència del torrent del Tudó amb la riera de les Valls o de Targasona. Al seu territori destaquen el Puig de Llívia (1.357,5 m) –també anomenat Turó del Castell–, el Serrat de Baladret (1.428 m) i el Pla del Tudó (1.403 m), a més de la Roca Canal i el Serrat de Palmanill, tot formant una petita serra

El Poble

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

wikipedia

Isòvol

29 gener 20202015, Isòvol, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Isòvol és un municipi de la Cerdanya (Girona)

A Isòvol hi anem al 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	281 (2019)
• Densitat	26,02 hab/km²
Llar	18 (1553)
Gentilici	Isovolenc, isovolenca

Breu historia del municipi

La població i l’economia

Els censos del segle XVIII donen una població per sobre dels 100 h, sense comptar Olopte: 110 h el 1718 i 177 h el 1787. El 1860 hi havia el doble d’aquesta darrera xifra: 355 h. D’aleshores ençà va anar disminuint progressivament: 340 h el 1900, 334 el 1930, 314 h el 1960, 237 h el 1970, 197 h el 1981 i 175 h el 1991, tot i que en el padró del 1996 s’apreciava un petit increment, amb 189 h. El 2001 seguia amb 189 h i el 2005 havia augmentat considerablement amb 231 h.

Les activitats agrícoles i ramaderes han mantingut certa importància en l’economia del municipi. La major part de la superfície agrària útil és ocupada per pastures permanents. Les terres llaurades són, en gran part, de regadiu. Els principals conreus són els cereals (sobretot el blat), les patates i el farratge. La ramaderia és la principal riquesa del municipi. Hi ha bestiar boví, oví, porcí, equí i cria de conills. No hi ha activitat industrial.

S’havia extret marbre gris i vermell en diverses pedreres, però a causa de la competència d’altres materials de construcció emprats modernament les explotacions gairebé s’han abandonat.

El turisme ha anat prenent una importància creixent sense trencar, encara, l’ambient rural

El poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Rere el tossal d’Isòvol hi ha el poble d’Olopte (1 160 m d’altitud), que tenia 45 h el 2001, en un coll que comunica la Vall Tova amb la plana cerdana. S’hi han restaurat nombroses cases abandonades i hom n’ha construït de noves, d’estil rústec. Al clot del Castell hi ha les restes d’una força i a l’extrem meridional del coll, damunt el tossalet de Castellar, l’església parroquial de Sant Pere d’Olopte, romànica, d’una nau capçada per un absis semicircular bastit en dues etapes (segles XII i XIII), amb un fris dentat i petites mènsules en forma de cap a la part superior (sobre l’absis hi ha un campanar de torre afegit posteriorment). El portal (segle XIII) consta de diverses arquivoltes sostingudes per pilars i per columnes, aquestes amb capitells de decoració vegetal. A les arquivoltes hi ha caps i figures. Procedent d’ací, al Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva una talla romànica de la Mare de Déu (segle XIII), daurada i policromada. El lloc és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (Olorbite ), el 994 se cita el pauh Olorbitense i el 1001 el terminio Olorbitense , dintre el qual hi havia les viles rurals de Meranges i Girul. Olopte celebra la festa major de Sant Pere al juny.

El despoblat d’Alf era situat prop del Mas Revetllat. Citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Alfi ), al lloc hi hagué l’antiga parròquia de Sant Jaume d’Alf. Sembla que és l’església que després es dedicà a sant Guillem, perquè segons la tradició hi morí Guillem, un pelegrí que viatjava a Sant Jaume de Galícia al segle XI, que havia emmalaltit a Isòvol i les restes del qual foren traslladades per dos nobles de Llívia fins a la plana d’aquesta vila (on hom construí l’ermita de Sant Guillem de la Prada de Llívia). L’esglesiola de Sant Guillem de Mas Revetllat és una petita nau coberta amb volta de canó, allargada i sobrealçada, que forma part de les dependències del dit mas, que fou construït el 1593.

El pont del Diable, per on el camí ral travessava el Segre, és situat aigua amunt d’Isòvol, en estat ruïnós. Hom hi vincula una llegenda segons la qual fou construït pel diable en canvi de l’ànima d’una noia.

Altres llocs d’interès del municipi són la cova dels Al·luvions, al tossal d’Isòvol, que té un recorregut de 31 m i un pou de 8 m de profunditat i la balma del Vent.

municipi. Disposa d’ensenyament primari i secundari. Prop de l’aiguabarreig del Riu Duran amb el Segre, hi ha un càmping.

El PobleEl poble d’Isòvol (1 049 m), amb 40 h el 2001, és situat al peu del tossal del seu nom, a l’entrada de l’estret d’Isòvol. Bé que actualment la carretera nacional passa per ací, antigament el camí ral de la Seu a Puigcerdà anava per l’altra riba. L’antiga església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, fou substituïda per l’actual església, d’estil neoromànic, coronada per un campanar singular. El lloc d’Isòvol fou donat el 1131 per Ramon Berenguer III al monestir de Santa Maria de Ripoll. Isòvol ha donat nom al municipi i, malgrat que no hi ha l’ajuntament, popularment conserva encara la capitalitat.

Festes

Al setembre hom celebra la festa major de Sant Miquel, patró del poble.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Guils de Cerdanya

15 desembre 20192015, General, Guils, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Guils és un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Guils hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	529 (2018)
• Densitat	24,05 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Guilsenc, guilsenca

Breu historia del municipi

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

El Poble

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Festes

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Enciclopèdia catalana

Web Ajuntament

Ger

15 desembre 20192015, Ger, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Ger és un municipi de la comarca de la cerdanya (Girona)

A Ger hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	429 (2018)
• Densitat	12,84 hab/km²
Llar	23 (1553)
Gentilici	Gerenc, gerenca

Breu historia del municipi

És situat a la Solana, a la dreta del Segre. S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós (2 914 m), quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta (Alta Cerdanya), i pels del Pedró de la Tossa (2 695 m) i Puigfarinós (2 594 m), al N i ja fora del terme. Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà. També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que arriba fins al Segre. A llevant, Ger limita amb Guils de Cerdanya pel Roc Colom, el serrat de la Baga i, també, més al S, per les Roques Feres i els vessants de ponent del Puig Peransau; després, termeneja amb Bolvir per la Serra Boledosa, el cap de Tos, la devesa de la Canal i les ruïnes de l’antic poble d’Altejó o del Tejó. A la part meridional, el terme limita amb els de Das i Urtx.

El municipi inclou tota la conca del riu de Ger, que neix sota el Roc Roig (2 227 m). Els seus dos braços principals, els torrents de Coforns i de Montmalús, s’ajunten al cap de municipi i formen el riu de Ger pròpiament dit, que desguassa al Segre dins el terme, aigua avall del Molí de Ger. El municipi és drenat també pel torrent de Saga i pel Segre, al S, i comprèn fins i tot una petita part de la riba esquerra del riu. A tramuntana el terme integra, a més, la capçalera del torrent del Tarterès, emissari de l’estany de Guils, que recull les aigües de Coma Ermada, oberta sota i al S de Puigfarinós.

El municipi comprèn, a més del poble de Ger, que n’és el cap, el llogaret de Gréixer, la caseria de Saga, el barri de Sant Pere, les urbanitzacions de la Devesa de Saga, la Pleta de Saga, el Molí de Ger i la Pleta de Bolvir, i els despoblats d’Altejó, Montmalús i Niula.

La carretera N-260, de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, travessa el municipi per la part meridional; al poble de Ger surt una carretera local que porta a Meranges, a 2 km de la qual hi ha una bifurcació que mena en 1 km a Gréixer i en 4 a Montmalús. Al N, una pista forestal provinent de Guils travessa el terme d’E a W, com el sender GR-11, vers el refugi de Malniu i l’Estany Sec, ja al terme de Meranges.

El lloc de Ger ( Geri ) és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell i la vila de Ger s’esmenta el 924.

El Poble

El poble de Ger és situat a 1 135 m d’altitud, arredossat a la muntanya i mirant l’ampli planell. El 2001 tenia 321 h. L’església parroquial de Santa Coloma és d’origen romànic, bé que ha sofert moltes modificacions. El portal de migdia té aplicat un bon treball de ferramenta. Procedent d’aquesta església es conserva avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya una talla romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Prop del poble, al NW, hi ha el barri de Sant Pere, on hi ha les ruïnes de l’antiga capella de Sant Pere de Ger. És documentat que el 965 en aquesta capella, vora l’antiga Strata Francisca , hi havia una petita comunitat de clergues. L’any 978 el comte Borrell, d’Urgell i Cerdanya, la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles, monestir al qual encara pertanyia el 1268, aleshores ja sense comunitat. Tanmateix, les restes que ens han pervingut de l’edifici semblen d’època moderna.

Festes

El poble celebra la festa major al juny, la festa major del Roser al setembre, i al novembre hom pot assistir a la Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya. Al final de desembre se celebra la festa petita de Santa Coloma, patrona del poble.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços