Arxiu de la categoria: Municipis Conca de Barberà

Sarral

11 abril 20202011, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona, SarralPere Gasso

Sarral es un Municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Sarral hi anem el 11 de Juno de 2011

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Total	1.548 (2019)
• Densitat	29,54 hab/km²
Llar	199 (1553)
Gentilici	Sarralenc, sarralenca

Breu historia del municipi

Situat al sector nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, tenia 35,03 km² fins que el 1972, s’annexà el municipi de Montbrió de la Marca (de 17,32 km²). El municipi actual limita amb els termes de Forès, Rocafort de Queralt i Conesa al N, les Piles al NE, Pontils a l’E, el Pont d’Armentera i Cabra del Camp (aquests dos, de l’Alt Camp) al SE, Barberà de la Conca al S i SW i Solivella a l’W. El terme actual s’estén per la serra que separa la conca del riu d’Anguera de la del Gaià (entre el coll de Deogràcies al N i els vessants septentrionals de la serra del Cogulló al S) i pels vessants meridionals de la serra de Forès. Aquesta serra, juntament amb la del Cogulló, emmarca les dues valls del terme, la del riu de Vallverd i la del riu d’Anguera. El riu de Vallverd neix a la serra del Clot, travessa Vallverd de Queralt, tot prenent el seu nom, segueix paral·lelament pel límit occidental del terme i acaba endinsant-se altre cop en direcció NE-SE, tot buscant la unió amb el riu d’Anguera, aigües avall de la vila. Aquest darrer neix a l’extrem SE del terme, a la serra del Cogulló (879 m d’altitud), i el travessa en direcció E-W. Hi ha nombroses fonts que brollen a tot el territori: la font de l’Ermita, al costat de l’ermita dels Sants Metges, la font del Salt i la font del Cano, prop del riu d’Anguera, la font de l’Espinac, al bosc del Cano, i la font d’en Clau (ferrosa i sulfurosa), entre d’altres.

El terme comprèn, a més de Sarral, cap de municipi, l’esmentat nucli de Montbrió de la Marca, el llogaret de Vallverd i el despoblat d’Anguera. El principal eix de comunicació és la carretera C-241 de Montblanc a Igualada i Manresa, que segueix paral·lela al curs del riu de Vallverd. Des de Sarral surt una carretera local cap a Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria, i, vers el N, una altra enllaça amb la C-14 de Montblanc a Tàrrega i Artesa de Segre.

Segons l’etimologia, el nom de la població prové d’Ipsa Regalis, que ha derivat cap a la Reial o Sarreal i a l’actual de Sarral.

El Poble

La vila de Sarral (465 m; 1 432 h el 2005) és situada a la dreta del riu de Vallverd. Al període medieval hi hagué un castell de Sarral, del qual, per bé que és documentat en ruïnes al segle XIV, no es conserva cap rastre. Probablement era situat al lloc on ara hi ha la casa de la vila. La vila té el carrer més estret d’Espanya, el carrer dels Jueus. Arran de la guerra amb Castella durant el regnat del Cerimoniós, la vila fou emmurallada. Es franquejava per quatre portals: el de Sant Joan, el de Tàrrega, el de Pedrinyà i el del Xamora. Fidel a la generalitat de Catalunya durant la guerra contra Joan II, la vila fou incendiada i les seves muralles foren enderrocades. Més endavant fou novament incendiada i destruïda, al mes de novembre del 1647, amb motiu de la guerra dels Segadors.

Al centre de la vila hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria. És construïda al lloc on s’edificà l’antiga església romànica dels segles XII i XIII, de la qual només resta el timpà, que avui és adossat a la paret lateral dreta del temple actual, al pati de la casa rectoral; és compost per una sanefa de fullatge entrellaçat que centra les dovelles finament treballades. Al timpà hi ha tres nínxols oberts, entre columnes i capitells adornats, que contenen una imatge de la Mare de Déu, en alt relleu, al centre, i les imatges de sant Pere i de sant Joan, al costat dret i esquerre, respectivament. Aquesta primera església fou incendiada l’any 1464, durant la guerra contra Joan II, i aprofitant el que en restava se’n construí una segona de gòtica, que quedà bastant malmesa durant la guerra dels Segadors i també durant la de Successió. Entre el 1748 i el 1755 s’edificà l’església actual, que al Nadal del 1801 sofrí un incendi, i dues destruccions els anys 1936 i 1939.

A més de la parròquia, Sarral tingué tres esglésies més: la de Sant Bartomeu, probablement del segle XIII, avui desapareguda, que era a la part dreta de la primera corba que fa la carretera que va a Valls, després del pont sobre el riu de Vallverd; la de Sant Joan Baptista, documentada a partir del segle XVI, situada a l’extrem meridional del carrer de Sant Joan, que feia d’església de l’Hospital i que subsistí fins els anys seixanta, i la de Sant Pere de Pedrinyà, bastida als afores de la vila, a la partida actual de Sant Pere. Aquesta darrera fou construïda probablement aprofitant les restes de la vil·la romana que hi havia al seu entorn en el primer moment de la colonització del lloc, a mitjan segle XII. Abandonat aquest indret pels seus habitants arran de la carta de poblament i franquesa de Sarral, subsistí l’antiga església, que, molt deteriorada ja al segle XVIII, fou clausurada el 1720.

Altres edificacions d’interès a la vila són el celler modernista de la Cooperativa Vinícola, obra de l’arquitecte Pere Domènech i Roure, bastit el 1914, i altres construccions fetes pels indians sarralencs que havien anat a fer fortuna a Amèrica al segle XIX.

Entre els equipaments culturals cal esmentar el Museu d’Alabastre, testimoni de la llarga tradició del treball de l’alabastre a Sarral; en destaquen la reproducció d’un antic taller d’alabastre i una interessant col·lecció de peces que mostren tot el que es pot fer avui amb aquest material. Amb la restauració d’un antic molí d’oli i era prevista la instal·lació de la Casa-Museu del Pagès.

Festes

Quant a les festes tradicionals, destaquen, per Nadal i Reis, el pessebre vivent que es fa al carrer dels Jueus i als voltants de l’església i el cagatió públic. Pel gener es fa la festa dels Quintos (en la setmana que s’escau la festa de Sant Antoni Abat) i per Setmana Santa destaca la Processó de l’Encontre, que es remunta al segle XVII (es fan dues processons, una d’homes i l’altra de dones, que es troben a la plaça). Pel Corpus se celebra una processó i es fan catifes florals pels carrers, i per Sant Joan encenen la flama el Joan i la Joana de més edat de la vila. La festa major de Sarral s’escau pel juliol, en honor dels sants Abdó i Senén, i se celebra amb cercaviles i balls.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

enciclopedia catalana

web Ajuntament

Vilanova de Prades

19 març 20202012, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona, Vilanova de PradesPere Gasso

Vilanova de Prades es un municipi de la comarca la Conca de Barberà (Tarragona)

A Vilanova de Prades hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Autonomia	Catalunya
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà

Breu historia del municipiVilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades (Baix Camp) per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N (Garrigues).

El Poble

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

Montblanc

17 març 20202016, Montblanc, Municipis Conca de Barberà, Provincia TarragonaPere Gasso

Montblanc es un municipi de la comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Montblanc hi anem el 12 de maig de 2016

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona Comarca Conca de Barberà

Capital

PoblacióTotal7.364 (2019)

• Densitat80,83 hab/km²Llar457 (1553)

Gentilicimontblanquí, montblanquina

Breu historia del municipi

És el més extens de la comarca perquè inclou l’antic terme de Rojals, que equival al 14,14% del total de la demarcació. És situat al SE de la Conca de Barberà i confronta a tramuntana amb els de l’Espluga de Francolí, Blancafort, Pira i Barberà de la Conca; a llevant amb Figuerola del Camp i Valls (amb el seu agregat de Fontscaldes), de l’Alt Camp; a migdia limita amb Valls, la Riba i Mont-ral, també de l’Alt Camp, i amb el terme de Vilaverd, de la Conca de Barberà, que s’endinsa com un tascó al terme de Montblanc. A ponent termeneja amb Vimbodí i l’Espluga de Francolí, i toca en un punt amb el terme de Prades, del Baix Camp.

El terme és accidentat a la part sud-occidental per les Muntanyes de Prades (serra de Roquerola, on hi ha la mola de la Guineu, de 1.111 m d’altitud), de l’antic terme de Rojals. Les Muntanyes de Prades han estat incloses en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN). La part sud-oriental és tancada per la Serra Carbonària, de menor altitud (pic de la Cogulla, de 789 m, i el Tossal Gros, de 867 m, també inclòs en el PEIN); en aquesta serra, pel coll de Lilla, passa la carretera de Valls. La composició d’aquests terrenys muntanyencs és, bàsicament, de materials triàsics. El territori montblanquí és drenat pel Francolí i pel seu afluent, el riu d’Anguera. En la proximitat de tots dos rius, i especialment en la seva confluència, predominen els terrenys d’al·luvió, del quaternari. A aquests cursos desguassen diversos rierols i torrenteres, com el riu de la Vall al Francolí, i el barranc del Pont de Candí i les rases de l’Hortènsia i de Pira al riu d’Anguera.

El clima de Montblanc presenta peculiaritats que el diferencien del mediterrani, com també del continental. En realitat és un clima de transició del mediterrani de muntanya mitjana al continental. El primer penetra per la Serralada Prelitoral (de poca elevació), i el segon, per les comarques de les Garrigues i l’Urgell. La mitjana de pluges anual se situa entre els 500 i els 600 mm, amb un màxim a la tardor (setembre i octubre) i a la primavera (maig i juny). En resum, l’estiu és sec, i amb freqüència plou torrencialment a la primavera i sobretot a la tardor. La mitjana anual de temperatures és de 13,9°C, i els mesos més calorosos són el juliol i l’agost. Els vents més freqüents són el serè, o mestral (sec, que acostuma a bufar a la tardor i a l’hivern), i la marinada (fresca i humida a les tardes d’estiu).

El municipi de Montblanc comprèn, a part la vila de Montblanc, cap del terme, els agregats de Lilla, Rojals, Prenafeta, la Guàrdia dels Prats i el Pinetell (o Pinetell de Rojals), les caseries de Rojalons, la Barceloneta, la Bartra i els Cogullons, i també diverses urbanitzacions (les Arcades, l’Horta de Vinyols, Sant Maties i Vilasauva).

Entre les diverses partides del terme poden mencionar-se les de Talaveres, les Parellades, la Plana de les Forques, els Plans de Jori, Vila-salva, Vinyols, la Vall, Amalguer, la Plana d’Anguera, Canta-roella, el Sol de l’Horta, la Canal, Romiguera, la Pasquala, el Llorac, el Samuntà, Viver i Sallida.

Les vies principals de comunicació de Montblanc són disposades al llarg de les conques hidrogràfiques del Francolí i del riu d’Anguera. L’eix més important és el del Francolí, per on passava l’antiga via romana que enllaçava Tàrraco amb Ilerda. Alguns autors suposaven que passava pel costat del tossal de Santa Bàrbara. Posteriorment s’anomenaria camí ral i després carrer Major. En l’època medieval fou transitat, pel fet de ser la ruta més directa entre Tarragona i Lleida. L’altra via, la del riu d’Anguera, ha estat la ruta ancestral que ha enllaçat Montblanc amb la part nord-oriental de la comarca. El 1821 es construí definitivament la nova carretera de Tarragona a Lleida, que passava pel coll de Lilla, i el 1857 la de Reus a Montblanc, que anava per les Roixelles, l’estret de la Riba i el Llorac. El gran avenç, però, fou l’entrada en servei del ferrocarril, les obres del qual començaren el 1857 i finiren el 1863. El 15 d’abril d’aquest any arribà el primer tren a la vila.

En l’actualitat, Montblanc es comunica amb Tarragona, Lleida i Barcelona per ferrocarril i per l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida, que hi té sortida. Hi passen la carretera N-240 de Tarragona a Lleida i la C-14 de Salou a Tàrrega i a Artesa de Segre, la qual, davant mateix de la Guàrdia dels Prats, es bifurca en direcció a Santa Coloma de Queralt, Igualada i Manresa (C-241). És prevista la realització d’una autovia que unirà Tarragona amb Montblanc. Altres carreteres secundàries relacionen la vila de Montblanc amb els seus agregats de Prenafeta, Rojals i Rojalons.

El Poble

Origen, formació i expansió de la vila

La vila de Montblanc (6 344 h el 2005) és situada a uns 350 m d’altitud, prop de la confluència dels rius Francolí i d’Anguera, emplaçament estratègic gràcies al qual ha estat tradicionalment un centre important de comunicacions i l’eix central de la comarca. En l’extensió edificada de Montblanc es poden distingir dues zones: la que correspon aproximadament al centre històric, emplaçada a l’interior del recinte emmurallat, i l’eixample, és a dir, la zona situada extramurs i construïda bàsicament a partir dels anys cinquanta del segle XX.

Muralles de Montblanc

Les edificacions més antigues ocuparen la zona més elevada del lloc, la falda del tossal de Santa Bàrbara. El perímetre d’aquesta zona devia ser aproximadament una quarta part del que aconseguiria dos segles després amb les muralles. Per llevant delimitava amb el camí romà de Tarragona a Lleida (actual carrer Major); a mig-dia i ponent, amb el torrent de la Regina o el Riuot; i per tramuntana, amb l’actual baluard de Santa Anna. L’edificació degué ser molt ràpida, ja que el 1170 són documentats el castell (al cim del pla de Santa Bàrbara), l’església romànica de Santa Maria, el cementiri, les escrivanies reials i els carrers de les Grasses de Santa Maria (actualment dels Hortolans), del Solà (o dels Solans) i el Mercadal (futura plaça Major). Fora d’aquest antic triangle només hi havia l’església de Sant Miquel i el Pont Vell sobre el Francolí.Al segle XIII Montblanc experimentà un fort creixement; s’eixamplà vers la zona planera, cap a migdia. L’antic mercadal esdevingué una plaça porxada, es formaren nous barris, com la Vilanova del Mercadal i la Pobla de Guimrós (on s’alçà el Palau Reial); i a llevant s’establí la comunitat jueva que va construir el seu call. En aquesta centúria es fundaren els tres convents de la vila: el de Sant Francesc, el de la Serra i el del Miracle (o de la Mercè). Se situaren fora vila, sobre les principals vies de comunicació del terme.

Al segle XIV l’expansió encara fou més important. Es construïren els banys públics i la presó, es cobrí amb volta de pedra el torrent de la Regina, que permetia una perfecta comunicació entre el primer nucli de població i l’eixample. S’edificà la part de llevant, es construí Sant Marçal, i també els dos monuments més característics de la Vila Ducal: la nova església gòtica de Santa Maria i l’hospital de Santa Magdalena (acabat al segle XVI), i la fortificació de la vila, mitjançant un cercle de muralles amb les seves torres corresponents.

Al segle XV Montblanc entrà en decadència i l’avanç urbanístic ja no fou tan ràpid. Solament s’edificà el Raval, al N de la població, i el Palau del Castlà, al costat de l’església de Sant Miquel (el castell ja havia estat abandonat). A partir d’aquesta època, el creixement pràcticament s’aturà, i és corrent veure molts casalots deshabitats o derruïts. Les construccions noves són escasses fins a arribar al segle XIX, en què s’edificaren el jutjat i les presons (1880), el cementiri nou (fora de la població), el Pont Nou sobre el Francolí (al costat del Pont Vell) i s’urbanitzà la Font Major (1804), la font del Raval (1828), la plaça de Sant Francesc, amb la seva font (1850-60), i la font de Sant Marçal (1892).

Fins ja ben entrat el segle XX, a excepció del Raval i dels convents abans esmentats, la població encara no havia sortit del cercle de muralles bastit al segle XIV. En el primer terç de la centúria es construí part del sector de la carretera de Tarragona a Lleida, fins a l’estació del ferrocarril. S’alçà un teatre cinema (1922) i diverses fàbriques, destil·leries i l’escorxador municipal a la part de ponent. El celler cooperatiu, interessant obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, s’inicià el 1919 i fou inaugurat el 1922 (s’amplià el 1945).

El 1950 la vila tornà a reprendre la gran activitat constructora portada a terme als segles XIII i XIV. S’edificà un barri de casetes anomenat Vilasauva (a la carretera de Reus), les Escoles Noves, l’edifici del Casal Montblanquí, etc. Malgrat tot, el decenni de màxim creixement urbanístic fou el dels anys setanta, en què per la part de migdia i de ponent començà el veritable eixample. És l’època en què també s’establiren les diverses indústries al peu de les carreteres que travessen la vila. Així mateix, es començà a restaurar, d’una manera gairebé constant, el patrimoni historicoarquitectònic de la vila.

L’interior del recinte emmurallat manté una subdivisió en diversos barris, que tradicionalment tenien tota una organització interna i celebraven les seves pròpies festes i alhora hi havia una identificació interior que els diferenciava de la resta. Així, Montblanc quedava dividit en set sectors o barris: Sant Cristòfol, Sant Roc, Santa Anna, la Mare de Déu dels Àngels, Sant Domènec, Santa Tecla i Sant Miquel. Més tard, a partir del 1920, s’hi afegí un vuitè barri: el de la Mare de Déu del Carme, i fins i tot, algunes parts de la zona de l’eixample també es constituïren en barri, com és el cas del barri de la Mare de Déu de Montserrat o el de la Zona Poliesportiva. D’altres barris perifèrics són Can Tarruella, l’Horta de Vinyols i Sant Maties.

Com en d’altres localitats, l’edificació de l’eixample ha estat efectuada amb un caràcter extensiu, amb cases unifamiliars (avinguda de Manuel Ribé). Però en algunes zones, com a la part de llevant de la carretera nacional o a la banda de ponent, a les Arcades, s’hi han construït blocs de pisos.

Festes

Pel que fa a les festes, la vila celebra la diada de Sant Antoni Abat, al gener, amb els Tres Tombs. La rua de Carnaval és molt popular, amb la participació del drac, l’àguila i la mulassa. Els actes de Setmana Santa se centren en la processó del Sant Enterrament, organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang i la parròquia de Santa Maria, amb una gran concentració d’armats. El mes d’abril és força festiu, amb la celebració de la Setmana Medieval, que coincideix amb la diada de Sant Jordi, i la Diada Universal de la Sardana. Els actes de la Setmana Medieval inclouen una representació de la llegenda de sant Jordi i també de les corts catalanes del 1414 realitzades a Montblanc, un concorregut mercat medieval, etc. Per la festa major, que s’escau al maig, tenen lloc les fires i les festes de Sant Maties, patró de la vila, amb activitats festives paral·leles a l’esdeveniment comercial i agrícola. Al juny se celebren les festes de Sant Joan i el Corpus, amb la processó i els gegants. Finalment, al setembre té lloc la festa major de la Mare de Déu de la Serra, amb el típic ball de bastons. A partir del 1906, cada vint-i-cinc anys, es fan unes festes extraordinàries en honor de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Serra.

Quant als aplecs, cal esmentar el de l’1 de maig i el que s’escau al final del mes de juny i té caràcter supracomarcal, a l’ermita de Sant Josep.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

Conesa

26 març 20162011, Conesa, Municipis Conca de Barberà, Provincia TarragonaPere Gasso

Conesa és un Municipi de la Comarca de la Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Conesa hi anem el 11 de juny de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Conesí, conesina
Superfície	29,01 km²
Altitud	705 msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	122 hab. 4,21 hab/km²

Breu historia del municipi

És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca. Limita amb el terme de Savallà del Comtat (N), Santa Coloma de Queralt (NE), les Piles (E), Sarral, Rocafort de Queralt i Forès (S), Passanant (W) i Vallfogona de Riucorb (NW). El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc. A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes: la Cogulla (889 m), serra de Cantallops —el Pla de Maria (895 m)— i l’Acensada (750 m). Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera (848 m), ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al límit termenal.

El territori és estructurat per una xarxa de valls: les rieres de Forès o del Fonoll i de Saladern, que duen les seves aigües al Riu Corb, i la riera de Torlanda, que les porta al rierol de Rocafort, que es barreja amb el riu de Vallverd després d’aquella població. Travessa el terme en direcció NW la riera de Saladern o de Conesa que, formada per la de les Planes o de les Hortes i pels barrancs de la Canal i de les Escodines, passa entre la Serra Teixonera i la Cogulla, per la quadra de Saladern, i desemboca amb el nom de riera de Saniol al Riu Corb al terme de Vallfogona, a l’indret del Molí de la Cadena.

El poble de Conesa queda comunicat per carreteres locals amb Rocafort de Queralt, les Piles, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb. Altres vies menors arriben fins a Santa Coloma de Queralt (a l’E) i a Forès (al SW). El nom de Conesa és, segons Sanchis Guarner, d’arrel mossàrab (kunaisa) i significa “esglesiola” cristiana. Segons altres versions, el nom és d’origen llatí, i prové de iou condensa, equivalent a “gran frondositat” i faria referència a l’espessor dels boscos que antigament hi havia a la contrada.

El Poble

El poble (705 m) de Conesa és situat vora la riera de les Hortes, que el limita per la part de llevant, i la de les Escodines, per la banda de ponent. Emmurallat des del segle XIV, conserva encara els dos portals: el Portal Reial o de Sant Antoni, a llevant, a l’ingrés del camí de Santa Coloma de Queralt; i el de Santa Maria, a la banda de ponent, davant el camí de Forès. Els cinc carrers situats dins el clos emmurallat tenen un caràcter eminentment medieval, estrets i tortuosos; en destaca el carrer de Revalla, lloc on era enclavat el petit call jueu. A banda i banda del raval de Rocafort es construïren habitatges modernament. L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil gòtic auster, construïda entre el 1335 i el 1347, si bé conserva una arcada romànica molt més antiga. El projecte inicial de l’església quedà inacabat en una tercera part. En una fornícula situada damunt la portalada del temple es troba una bella imatge gòtica de la Verge, amb dos àngels als costats. Conserva una creu processional d’argent del segle XV. L’església és coronada per un bell i enlairat campanar (28 m) iniciat el 1399.

Al costat de l’església hi ha la Casa Delmera de Santes Creus, bastida el 1569 al lloc (el Castell) on hi havia el castell dels Montpaó (castlans de Conesa) per l’abat fra Jeroni de Contijoc, l’escut del qual i el del monestir presideixen la façana. Davant el Portal Reial, extramurs i a l’altra banda de la riera de les Hortes, hi ha les restes de la capella de Sant Antoni, annexa a l’hospital que hi hagué, construït a partir de vers el 1387.

Festes

Al novembre se celebra la festa major d’hivern i la festa major d’estiu s’escau a l’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ce58d6d4″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”conesa{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Sala de Comelats

29 maig 20142014, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Sala de Comelats, Provincia TarragonaPere Gasso

Sala de Comelats és un Poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Sala de Comelats hi anem el 28 de març de 2014, desprès de parlar amb el cuiner del restaurant de Rocallaura, que ens parla d’un poble petit, que sembla que estigui en mig d’una rotonda.

Aquest poblet està pràcticament abandonat, sembla que hi viu una família.

Dades del Municipi

Gentilici	passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície	27,33 km²
Altitud	714 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	149 hab. 5,45 hab/km²

Entitat de població

Habitants Belltall 90 Fonoll, el 9 Glorieta6 Passanant 101 Pobla de Ferran, la 1

Sala de Comalats, la 2

El Poble

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan s XII. L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins el 1443). L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant. L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”eef05b47″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sala de comelats{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Solivella

21 maig 20142014, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona, SolivellaPere Gasso

Solivella Municipi de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Solivella hi anem el 30 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	solivellenc, solivellenca
Malnom	cargols
Superfície	21,4 km²
Altitud	489 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	653 hab. 30,51 hab/km²

Breu historia del Municipi

És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscil·len entre els 770 i els 796 m (la Faneca, 774 m d’altitud). Confronta amb els termes de Forès i Sarral (E), de Barberà de la Conca i Pira (S), de Blancafort (W) i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant (N). A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que desguassa al riu d’Anguera, al municipi de Montblanc. La part central és drenada per la rasa de Belltall, que passa vora la població, on se li ajunten els barrancs de les Comes i el Torrent, que corren per la banda occidental del terme i que amb el nom de la Rasa van a parar a la rasa de Pira. Terme molt secaner, les fonts que hi brollaven pràcticament ja no ragen.

El terme és travessat en direcció S-N per la carretera comarcal C-14 de Salou a Artesa de Segre, que passa per la població. Al nord del municipi, prop del coll de Belltall, de la C-14 surt una carretera local en direcció a Vallbona de les Monges i una altra cap a Sarral, la qual a meitat del recorregut enllaça amb la local que ve de l’Espluga de Francolí i que passa pel sud del poble de Solivella en direcció W-E. Una via menor comunica Solivella amb Pira.

El Poble

El poble de Solivella (489 m d’altitud), situat a la plana, es formà a redós de l’antic castell, a la banda oriental. Havia estat emmurallat. Tingué una gran expansió al llarg del segle XIX, com ho palesen la major part de les llindes de les cases que duen la data del final del segle esmentat. En la seva construcció s’utilitzaren pedres procedents del palau castell dels Llorac. D’aquest palau castell, bastit al final del segle XV i el principi del XVI, només en resta actualment un pany de paret del costat nord-oriental. Fou una bona mostra del gòtic florit amb elements renaixentistes, voltat per fossats, murs i contramurs. Era de planta rectangular, amb dues torres rodones annexades que eren situades als angles, amb merlets, sageteres i matacans. A l’interior de l’edifici hi havia un gentil pati quadrat, al bell mig del qual es trobava la cisterna —que avui fa de dipòsit municipal d’aigua—, coronada per un monument piramidal amb una bella estàtua, d’estil gòtic, de l’arcàngel sant Miquel vencent el dimoni, que actualment forma part d’una col·lecció particular. L’escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges. Dins el castell hi havia, segons les descripcions d’excursionistes de la fi del segle XIX, belles sales amb rics teginats, mènsules, impostes daurades i l’imposant escalfapanxes de marbre blanc flanquejat per dos àngels de grandària natural sostenint l’escut dels Llorac. L’edifici fou castigat, però, durant la primera guerra Carlina, on es feren forts els carlins. Restaurat després, fou novament malmès durant la segona guerra Carlina. Tot i això, l’edifici mantenia encara elements artístics importants. Al final del segle XIX era propietat de Frederic Travé, que el cedí a l’ajuntament de Solivella, el qual el 1915 féu caure amb dinamita les restes del palau.

De l’antiga església, romànica, situada a la part alta de la població, a poca distància del castell, no queda cap resta. La bella talla romànica policromada de la Verge que la presidia és dipositada avui al Museu Diocesà de Tarragona. L’actual església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu és d’estil barroc, i fou construïda l’any 1769 aprofitant la pedra de l’anterior. L’altar major, també d’estil barroc, com alguns de laterals, foren cremats durant la darrera guerra civil. Un interessant retaule gòtic, anomenat de la Mare de Déu de Solivella, obra de Mateu Hortoneda, que procedia de la capella del castell, es conserva a la catedral de Tarragona. Entre les entitats que funcionen al municipi cal esmentar la Cooperativa de Viticultors, el Grup Cultural de la Dona (1975) i el Centre d’Estudis Solivellencs (1982).

Festes

La festa major s’escau a l’agost. També tenen tradició a la vila moltes altres celebracions, algunes de les quals són força antigues. Pel maig s’organitza un aplec al santuari de la Mare de Déu del Tallat (al municipi urgellenc de Vallbona de les Monges), amb una gran al poble de Solivella; al maig també s’escau la festa de Sant Isidre, amb la benedicció de la coca de Sant Isidre, en forma de rella i que es reparteix a tots els assistents. Al juny se celebra sant Joan amb l’encesa de la típica foguera, repartiment de coca, correfoc i ball. Al setembre es fa la festa votada del Sagrat Cor, que ha estat declarada festa d’interès comarcal; s’ornen els carrers amb quadres escènics de tema bíblic o simbòlic i amb catifes florals

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”4a6d9925″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”solivella{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Belltall

8 febrer 20142011, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Belltall, Provincia TarragonaPere Gasso

Belltall és un poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Belltall hi anem el 11 de juny de 2011 fem també Passanat Serral i Ferran

Dades del Municipi

Gentilici	passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície	27,33 km²
Altitud	714 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	149 hab.

Entitat de població	Habitants
Belltall	90
Fonoll, el	9
Glorieta	6
Passanant	101
Pobla de Ferran, la	1
Sala de Comalats, la	2

Breu historia del municipi

És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscil·la entre els 700 i els 841 m. El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges (a través del seu agregat de Rocallaura), en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà (a la partida de Relat de Baix, que en forma de coll d’ampolla s’endinsa en direcció S), els tres últims municipis pertanyents a la comarca de l’Urgell.

Continua la lectura de Belltall →

passanant

13 gener 20142011, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Passanant, Provincia TarragonaPere Gasso

Passanant és un poble del Municipi de Passanant Belltall de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Passanant hi anem el 11 de juny de 2011 també anem a Belltall i Pira

Dades del municipi

Gentilici	passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície	27,33 km²
Altitud	714 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	149 hab. 5,45 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Belltall	90
Fonoll, el	9
Glorieta	6
Passanant	101
Pobla de Ferran, la	1
Sala de Comalats, la	2

El Municipi

Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.

El terme, amb una extensió de 27’48 Km2, és drenat per diversos torrents que aflueixen al riu Corb, el torrent de Forès, el de Seriol, el de Glorieta i el barranc de Belltall.

Travessa el terme la carretera comarcal de Salou a Ponts C-14 que, després de superar el coll de Belltall, passa pel bell mig d’aquesta població. Comunica la Conca i la Segarra.

Continua la lectura de passanant →

Pira

13 gener 20142011, Municipis Conca de Barberà, Pira, Provincia TarragonaPere Gasso

Pira és un poble cap de municipi de la Comarca de Conca de Barberà (Tarragona)

A Pira hi anem el 11 de juny de 2011 passem també per Passanant i Belltall

Dades del municipi

Gentilici	XXX
Superfície	8,01 km²
Altitud	385 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	491 hab. 61,3 hab/km²

El poble de Pira

El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

Breu història

L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Festes

Festa major de Sant Salvador, a l’agost,

Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”751d5958″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pira catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de Catalunya

Fotos de natura prov. tarragona

Forès

30 novembre 20132011, Forès, Municipis Conca de Barberà, Provincia TarragonaPere Gasso

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície	16,03 km²
Altitud	866 msnm
Població (2012^[1]) • Densitat	50 hab. 3,12 hab/km²

Una mica de historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc (primers de març).

Forès poesia i música (mitjans de maig).

La festa de l’estiu (primer diumenge d’agost).

La Festa Major (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut (7 de desembre).

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”fores catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador