Arxiu de la categoria: 2011

Josa de Cadí

Josa de Cadí (67)

Josa de Cadí és un poble del municipi de Josa de Cadí i Tuixent. Comarca Alt Urgell (Lleida)

Aquí a Josa de Cadí, hi anem el 8 de gener de 2011, passem també per Tuixent, que és el cap del municipi i Gòsol

 

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
140 hab.
2,05 hab/km²

Breu historia

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

Com arribar-hi

]
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Josa de Cadí catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Festes

Clica el enllaç per veure les festes de Josa de Cadí

Festa Major Josa de Cadí

La festa major de Josa de Cadí, sol caure a la primera setmana de septembre. Es una de les festes mes esperades de l’any.

En aquestes dades, tota la gent del poble es reuneix per celebrar les festes populars que duren 4 dies, des de divendres fins dilluns.

Al llarg dels anys, s’han anat afegint noves activitats per tal d’harmonitzar la diada.

No cal oblidar, una de les activitats mes antigues i populars que avui en dia encara segueix “El ball de la cuinera”.

 Fotos

 

Clica la foto i les veus totes

Josa de Cadí (14)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Irgo

110809 -10 Irgo (2)

Irgo és un poble del municipi de Pont de Suert Comarca Alta Ribagorça (Lleida

 A Irgo hi anem el 9 d’agost de 2011. Desprès de Iran.  Per cert, ens costa trobar-lo perquè s’hi arriba per una carretera sense asfaltar. Si no te n’adones et passes el poble,   només té 6 habitants. Acabem tard hi podem veure la posta de sol.

Superfície km²
Altitud 1,400 msnm
Població
• Densitat
6 hab.

Irgo de Tor va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de laConstitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico… del 1849[3] descriu el poble dient que és en un pla, combatut per tots els vents, i que té un clima sa, però molt fred, que produeix algunes pulmonies. El poble, segons ell, estava format per set cases agrupades i una de separada un quart d’hora, d’un sol pis, que formen un sol carrer irregular, pla i sense empedrar. La parròquia era dedicada a la Mare de Déu de les Neus, i en depenia la d’Iran. El cementiri era fora del poble, ben ventilat, i veïns d’Irgo disposaven d’aigua de bona qualitat en fonts properes, i en un pou al costat del poble, les aigües del qual estaven qualificades pels experts de perjudicials per a la salut. A un quart d’hora hi havia la capella rural de Sant Salvador.

Hi havia una mina de vernís sense explotar, i es comentava que antigament es treia or, però sense que els veïns sapiguessin concretar on era aquella mica. El terreny d’Irgo era muntanyós i trencat, de mitjana qualitat, i amb un prat de tres jornals i un bosc comunal per a llenya. S’hi collia sègol, ordi, civada, llegums i patates, a més de les pastures. S’hi cria bestiar de llana, cabres, bous i vaques, porcs, així com eugues i ases necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 4 veïns i 25 habitants

Com arribar-ri

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”irgo catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos 

Clica la foto

110809 -10 Irgo (Posta de Sol)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Hostalets d’en Bas

Els Hostalets d´en Bas (10)

Hostalets d’en Bas és un poble del Municipi de La Vall d’en Bas Comarca la Garrotxa (Girona) el seu cap és Sant Esteve d’En Bas que és a on hi ha l’Ajuntament

Anem a Hostalets d’en Bas el 22 d’abril de 2011

El seu origen és al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic.

En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.

Dades del municipi

Gentilici Basenc, basenca
Superfície 90,82 km²
Altitud 510 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.931 hab.
32,27 hab/km²

Entitat de població

Habitants del municipi

A l’entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.

Continua la lectura de Hostalets d’en Bas

Garòs

Església

Garòs és un poble del  municipi de Naut Aran,  de la Comarca de la Vall d’Aran. (Lleida) el cap és Salardú

A Garós hi anem el 11 d’agost de 2011

Ja que estem de vacances a Casa d’Arro  “Pont de Suert ”  hi anem   per la Tarda, abans,passem  per Tredós, Bagergue, Unha, Salardú, Gessa, Arties,   fem les fotos de nit ja que  ens quedem a sopar en una Taberna de pinxos Bascos Taberna Artaua 

Garós està situat a la vessant dreta del Garona, a 1.115 metres d’alçada, entre els barrancs de Cal i Salider.  Té 136 habitants.

Dades del municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.758 hab.
6,87 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”garós catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto

Garòs (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

La Gornal

 

Sala polivalent Montserrat Roig

La Gornal és poble cap del municipi de Castellet i La Gornal de la comarca de l’Alt Penedès

 Ens hi apropem fent tot el municipi el 13 de març del 2011

Abans pertanyia a la comarca del Garraf i està situat entre la província de Barcelona i Tarragona i es un dels municipis més grans de Catalunya

En aquest poble els meus avantpassats avi, oncle i pare hi baixaven fent transhumància, vivint-hi tot l’hivern, des de Fornells i Toses pobles del Ripollès.

I   als meus 41 anys hi vaig anar a treballar a la mateixa casa sense saber-ho. “Coses del destí”

Dades del Municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.252 hab.
47,41 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

Breu historia del municipi

Castellet i La Gornal es troba a cavall entre les comarques de l’Alt Penedès, el Garraf i el Baix Penedès, en una situació equidistant de Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i El Vendrell

. La capital del municipi és la Gornal. En la divisió provincial del 1833, la Gornal va ser inicialment inscrita a laprovíncia de Tarragona, per estar al marge dret del riu de Foix. Però aleshores la capital municipal era Castellet, que va quedar a la província de Barcelona, i es va modificar el límit provincial per mantenir la integritat del municipi.

L’embassament de Foix, situat al bell mig del terme municipal, dona al nostre territori unes característiques pròpies i singulars. El nivell de les seves aigües s’ha mantingut alt i estable, la qual cosa ha permès el creixement d’una vegetació típica d’aiguamoll i ribera, on de forma progressiva s’hi ha establert una fauna molt variada. El Consorci del Parc del Foix té la finalitat de protegir aquesta zona humida i preservar-ne la biodiversitat.

Festa Major

Data: Comença el dia 29 de Juny

 

 Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Gornal catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica a sobre la foto i veus les del poble

Coporc Empresa Càrnica

 En aquesta empresa hi vaig passar 21 anys de la meva existència

 Clica i veus els Ajuntaments de la Comarca

Clica i veus les Esglésies de la Comarca

Clica i veus els Castells i Ermites de la Comarca

 Pàgines web.

Web: www.castelletilagornal.net

 

Gósol

Gósul (13)

Gósol és un `poble municipi de la Comarca el Berguedà (Barcelona)

Gósol el visitem el 9 de gener del 2011

Poble petit però amb caràcter, en el que  hi va passar molts anys un capellà molt especial com es Mn. Ballarí. Quan hi vam ser estava en cartell ja que eren les festes Nadalenques, els Pastorets de Mn. Ballarí en que hi participava la coneguda presentadora de TV3 Mª Pau Huguet.   es un poble amb alguna cosa especial en que voldries tornar-hi. Te el Pedraforca a prop, que juntament amb Saldes es pot agafar vies per pujar-hi. Queden les restes del Castell, a dalt d’un turó, que segons la historia allà estava situat el conjunt del poble. A la plaça major hi ha una escultura que reprodueix el quadre de la dona dels pans de Picasso. I a la rotonda d’entrada un monument a els segadors en memòria dels avantpassats del poble.

 dades del municipi

Gentilici Gosolà, gosolana
Superfície 55,9 km²
Altitud 1.423 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
221 hab.
3,95 hab/km²

Continua la lectura de Gósol

Guardiola de Berguedà

Guardiola de Bergadà Església (3)

 

Guardiola de Berguedà és un poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

Hi anem el 8 de gener de 2011 havent passat per Gósol, i Cercs. Des de Guardiola de Berga anem a les fonts del Llobregat que es molt a prop i val la pena veure el naixement del riu a Llobregat

Breu historia del  Poble

Situat entre els rius Llobregat i Bastareny. Anomenat inicialment Guardiola de Berga, va canviar el nom el 1981.

Les primeres dades es remonten a quan el comte cerdà va fer donació de les terres al monestir de Bagà, el s.X, mentre que la torre de Guardiola va a passar a dependre del monestir de Sant Llorenç.

Al s.XIII la batllia del castell de Guardiola depenia d’una família que tenia com a cognom Guardiola, però el 1281,Agnès de Guardiola va renunciar al càrrec i va lliurar el castell al monestir a canvi de la seva manutenció vitalícia. Els reis Jaume II i Alfons III de Catalunya-Aragó van incorporar el castell al domini reial, i el 1327 es va arribar a un acord que cedia al rei la meitat per individís del castell.

Aquí cada any es celebra la festa del bolet

Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà
Nom de la festa: Mercat del Bolet de Guardiola de BerguedàLloc: Guardiola de Berguedà (Berguedà) – Terrenys de l’antiga estacióDates: Del 15 de setembre a finals de novembre del 2012

Festa major

La festa major és el 10 d’agost

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”guardiola de bergueda catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Guardiola de Bergadà (7)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

La Fatarella

La Fatarella (21)

La Fatarella és una vila i municipi de la Comarca Terra Alta (Tarragona)

A la Fatarella hi anem el 4 de desembre de 2011

Dades del Municipi 

Gentilici Fatarellenc, fatarellenca
Superfície 56,5 km²
Altitud 600 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
1.089 hab.
19,27 hab/km²

 

El Poble

El poble destaca per l’encant del seu conjunt arquitectònic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del nucli antic remunta al visitant a l’època medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjançant embigats, observa la muralla que es formà aprofitant les parets de les pròpies cases i creua els portals d’accés a la vila. En alguns edificis es fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny, però per observar l’abast i atractiu de les construccions de pedra seca cal donar un tomb per pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines o basses.

Continua la lectura de La Fatarella

Forès

Forès (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”fores catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

La Fuliola

Església

La Fuliola és un poble cap de Municipi de la Comarca Urgell (Lleida) 

El 9 d’abril de 2011 anem a Penelles Boldú i  laFuliola

Dades del Municipi

Gentilici Fuliolenc, fuliolenca
Superfície 11,1 km²
Altitud 275 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.320 hab.
118,92 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Boldú 212
Fuliola, la 1.023

Breu historia

La Fuliola i Boldú estan situats entre dues capitals comarcals: Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que les enllaça. Us convidem a fer un passeig virtual per la nostra vila, coneguda per molts per les tradicionals Festes del Segar i del Batre, que s’han convertit en un autèntic reclam turístic.

Les Festes del Segar i del Batre diuen molt de la nostra història. De fet, són un reconeixement als nostres orígens, basats en una economia de secà que posteriorment, amb l’arribada del canal d’Urgell, es reconvertí al regadiu i donà pas a conreus més diversificats i a un gran impuls econòmic i demogràfic.

La Fuliola es troba al nord-est de la comarca de l’Urgell, entre Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que uneix ambdues poblacions. Limita amb els termes d’Agramunt, Tornabous, Castellserà i amb el d’Ivars d’Urgell al Pla d’Urgell. El municipi inclou l’agregat de Boldú, situat al peu de la mateixa carretera.

Festes

26 de juliol – Santa Anna,                 Festa Major d’Estiu en honor a la patrona del poble

13 de desembre – Santa Llúcia,   Festa Major d’Hivern en honor a la patrona del’església.

Carnestoltes.                                         Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

Festes del Segar i del Batre           El segar es celebra al juny i el batre al juliol.
Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”la fuliola catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la Foto i veus les del poble
Ajuntament
Clica els enllaços

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Festa del segar i batre