Arxiu de la categoria: 2011

Segur de Calafell

 

Segur de Calafell (9)Segur de Calafell és un poble del municipi  de Calafell  Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre,  la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos,   llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos. 

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització. 

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”89ee81a1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Segur de Calafell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Segur de Calafell (Estació)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

Continua la lectura de Sant Pere de Ribes

Rocabruna

Rocabruna (Cavall i Vaques)

Rocabruna és un poble del Municipi de Camprodon Comarca Ripollès (Girona)

A Rocabruna hi anem el 18 de setembre de 2011 ja que ens estem al càmping de Camprodon i passem també per Molló

Dades del Municipi

Gentilici Camprodonins, camprodonines
Superfície 103,37 km²
Altitud 988 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.466 hab.
23,86 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

Continua la lectura de Rocabruna

Rialp

Rialp (Pont Penjat) (4)

Rialp és un poble cap de Municipi de la comarca Pallars Sobirà (Lleida)

Anem a Rialp el 14 d’agost de 2011

Dades del municipi

Superfície 63,31 km²
Altitud 725 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
670 hab.
10,58 hab/km²
Entitat de població Habitants (2011)
Beraní 8
Caregue 22
Escàs 30
Rialb 497
Rodés 19
Roní 58
Surp 30
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi ha estat un dels que ha mantingut un important potencial demogràfic dins la comarca. Ja el 1378, amb 31 focs, 6 dels quals pertanyien a Beraní, Rialb era una de les primeres poblacions del Pallars i el 1553, amb 44 focs, 2 dels quals eren a Roní, només era superada per Sort. Al segle XVIII el conjunt del terme tradicional de Rialb passà de 333 h el 1718 a 528 h el 1787, i en el moment de màxim progrés demogràfic, el 1860, tenia 750 h. Després sofrí oscil·lacions (506 h el 1900, 611 h el 1920, 523 h el 1930). Posteriorment i malgrat un augment que es produí vers el 1970, la tendència és regressiva: 491 h el 1960.

 

El 1553 el conjunt dels nuclis del tradicional terme de Surp tenia 42 focs (15 de Surp, 12 de Caregue, 8 d’Escàs i 7 de Rodés) i al segle XVIII passà de 264 h el 1718 a 305 h el 1787. Assolí un màxim de 546 h el 1860, després baixà i s’estabilitzà al voltant dels 400 h fins a la guerra civil de 1936-39. El 1940 la població disminuí a 299 h, a 230 h el 1950, i pujà a 263 h el 1960.

 

El primer cens conjunt del municipi registrava un total de 656 h per a l’any 1970, que el 1981 havien baixat a 415 h. D’ençà d’aquest moment la població experimentà una certa millora amb 466 h el 1991, 533 h el 1999 i 631 h el 2005.

Continua la lectura de Rialp

Rupit

Rupit (16) Rupit és un poble del municipi de Pruit i Rupit de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Rupit hi anem el 22 d’abril de 2011 passant per Sant Esteve d’en Bas. Rupit el visitem plovent, val molt la pena anar a fer-li una passejada.

Gentilici Rupitenc, rupitenca
Superfície 47,8 km²
Altitud 822 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 295 hab. 6,17 hab/km²

Entitat de població Habitants (2005) Pruit       108 Rupit     237

Breu historia del municipi

El Paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l’escala humana. En el seu centre hi trobem RUPIT, entre els cingles d’Aiats i la Garrotxa, a 845 metres d’altitud.

Continua la lectura de Rupit

Les Roquetes

101128 Les Roquetes 002 (1)

Les Roquetes és un poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Barcelona)

A les Roquetes, li fem una volta ben feta el 28 de novembre de 2011. Val a dir que a Les Roquetes, hi anem molt sovint, ja que jo hi estic empadronat.

Tot i que pertany, al municipi de Sant Pere de Ribes, te un edifici Ajuntament per poder fer els tràmits burocràtic. Ja que té els mateixos habitants que Sant Pere.

Dades del Municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d’en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

Sant Pere de Ribes està situat a la comarca del Garraf, dins de la província de Barcelona. A la banda meridional del massís del Garrafs’alçaren Ribes i Les Roquetes, que van esdevenir els punts neuràlgics del nostre municipi, juntament amb Puigmoltó, Vilanoveta i Les Torres com a nuclis històrics i tot un seguit d’urbanitzacions que acabaren configurant un territori singular i atractiu, amb una població aproximada de 28.000 habitants.

Continua la lectura de Les Roquetes

passanant

Passanant (8)

Passanant és un poble del Municipi de Passanant Belltall de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Passanant hi anem el 11 de juny de 2011 també anem a Belltall i Pira

Dades del municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
149 hab.
5,45 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

El Municipi

Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.

El terme, amb una extensió de 27’48 Km2, és drenat per diversos torrents que aflueixen al riu Corb, el torrent de Forès, el de Seriol, el de Glorieta i el barranc de Belltall.

Travessa el terme la carretera comarcal de Salou a Ponts C-14 que, després de superar el coll de Belltall, passa pel bell mig d’aquesta població. Comunica la Conca i la Segarra.

Continua la lectura de passanant

Pira

2 Pira (16)

 Pira és un poble cap de municipi de la Comarca de  Conca de Barberà   (Tarragona)

A Pira hi anem el 11 de juny de 2011 passem també per Passanant i  Belltall

 Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 8,01 km²
Altitud 385 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
491 hab.
61,3 hab/km²

El poble de Pira

El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

Breu  història

L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Festes

 Festa major de Sant Salvador, a l’agost,

Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”751d5958″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pira catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

2 Pira (3)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de Catalunya

Fotos de natura prov. tarragona

Penelles

Penelles (12)

Penelles és un poble cap de municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)

Anem a Penelles el 9 d’abril de 2011.  

Gentilici Penellenc, penellenca
Superfície 25,5 km²
Altitud 276 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
511 hab.
Entitat de població Habitants (2006)
Almassor 20
Bellestar 0
Castell del Remei, el 43
Falcons, els 6
Penelles 451
Torreneral 5

El municipi

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la comarca de l’Urgell. De relleu molt pla, amb alguns petits turons i regat pel canal d’Urgell. La seua estructura econòmica és bàsicament agrícola i ramadera. Hi destaca el Castell del Remei, un gran centre productor de vins.

S’esmenta per primer cop l’any 1079 com a propietat d’Ermengol IV d’Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186 en què Guillem de Meià, amb l’aprovació del Comte d’Urgell, donava a l’ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà al de l’Hospital , que integrà a la comanda de Barbens fins arribar la desamortització del segle XIX. Continua la lectura de Penelles

La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet (3)

La Pobla de Lillet és un municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A La Pobla de Lillet hi anem el 9 de gener de 2011 també anem a veure, les fonts del Llobregat, que és a on neix el riu . Lloc que has de veure si vens per aquesta zona. 

Dades del municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 51,45 km²
Altitud 843 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.192 hab.
23,17 hab/km²

 Breu historia 

La Pobla de Lillet, municipi de l’Alt Berguedà emplaçat a 843 metres d’altitud, s’estén per les dues ribes del Llobregat, en la confluència d’aquest riu amb l’Arija i el Regatell. En època medieval, concretament al 1297, els Mataplana van concedir carta de llibertats i franqueses a tots aquells que s’establissin en un pujol que s’aixecava enmig de l’aiguabarreig dels tres rius esmentats anteriorment; iniciant-se així la construcció de La Pobla, amb el castell, la muralla i el Pont Vell, datat del s. XIV i que ha esdevingut un segell d’identitat del municipi ja que ens recorda un passat avui encara molt present.

Continua la lectura de La Pobla de Lillet