Arxiu de la categoria: 2011

Arres de Sus

Photo21

Arres de Sus és un Poble del Municipi de Arres Comarca Vall d’Aran (Lleida)

 A Arres de Sus hi anem el 12 d’agost de 2011.

Es dona el cas que la Església,  és compartida per el dos pobles, i està al mig amb un camí que comunica els dos pobles, Arres de Jos i Arres de Sus.És el que surt a  la foto.

Dades del Municipi

Gentilici  
Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 11,57 km²
Altitud 1.224 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
61 hab.
5,27 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Arres de Jos 37
Arres de Sus 26
Bordeta, era 4
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona. Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon.

 Formà part del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d’Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).
 

L’àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l’extrem de llevant, prop d’Es Horats de Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s’alça la muntanya d’Uishèra (2 342 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a Montagut (2 146 m), remuntant el curs del barranc d’Era Coma deth Calhau. El termenal pren direcció N passant pel pas d’Arres (2 114 m) i el tuc d’Arres (2 158 m). Torna a girar a llevant i passa per Era Trona (2 084 m). Es dirigeix vers l’E fins a la Borda de Troi (Bossost), agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins 0,5 km passat el pont d’Eth Pas deth Lop i es dirigeix vers el NE fins a Eth Calhau de Miei Bòsc. El termenal gira vers ponent una mica més al N, passa pel Bòsc Ombrèr e Pupelat, travessa la capçalera del barranc d’Es Melics i gira novament en direcció N, passant a ponent de les Bordes d’Es Plaus i la Mina Victòria, on pren la direcció de llevant fins a arribar a Es Horats de Margalida. Al terme hom destaca també el tuc de Creisheta, al sector NE.

 El municipi comprèn el poble d’Arres, dividit en dos nuclis separats per poc més de 100 m, Arres de Jos, cap administratiu, i Arres de Sus. A l’esquerra de la Garona s’emplaça la caseria d’Era Bordeta, estesa en bona part al terme de Vilamòs.

L’eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona, de la qual surt, al terme de Viella, a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, un ramal vers Vilamòs i cap als dos nuclis d’Arres.

El Poble

Arres de Sus (26 h el 2005) es troba a 1 300 m d’altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S’hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d’Arres de Jos que després continua per una pista forestal. L’antiga parròquia de Sant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d’un carrer molt costerut. Obra del segle XII, d’una nau i amb la volta substituïda per un empostissat, es troba en molt mal estat. La façana de ponent, oposada a l’absis, té un campanaret d’espadanya.

 L’església parroquial de Sant Joan es troba aïllada entre aquest nucli i el d’Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos nuclis. Malgrat ser una obra del segle XVIII, es troba en molt mal estat (segons Madoz fou feta en 1816-17 i la torre tenia un rellotge). .

Festes

La festa major se celebra per Sant Pere (29 de juny)

 

Vista dels dos Pobles amb la Església al mig

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”3add9543″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”arres de sus{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

 

Fotos

 

Clica la foto i veus les del poble

Photo5

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Arres de Jos

 

Arres de Jos és un poble del Municipi d’Arres Comarca Vall d’Aran (Lleida)

A Arres de Jos hi anem el 12 d’agost de 2011 tot fen la Vall d’Aran el vacances 

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 11,57 km²
Altitud 1.224 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
61 hab.
5,27 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Arres de Jos 37
Arres de Sus 26
Bordeta, era 4
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi d’Arres, d’11,57 km 2 d’extensió, es troba al sector W de la Vall d’Aran, la major part estès a la dreta de la Garona. Limita a l’W i al N amb el terme de Bossost, a l0E amb Vilamòs i al SW amb les Bordes i el francès de Luixon.

 Formà part del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc s’esmenta amb la forma Arres i Darres, i ja apareixen els dos nuclis d’Arres Sobiràs (Arres de Sus) i Arres Sotiràs (Arres de Jos).
 

L’àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l’extrem de llevant, prop d’Es Horats de Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s’alça la muntanya d’Uishèra (2 342 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a Montagut (2 146 m), remuntant el curs del barranc d’Era Coma deth Calhau. El termenal pren direcció N passant pel pas d’Arres (2 114 m) i el tuc d’Arres (2 158 m). Torna a girar a llevant i passa per Era Trona (2 084 m). Es dirigeix vers l’E fins a la Borda de Troi (Bossost), agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins 0,5 km passat el pont d’Eth Pas deth Lop i es dirigeix vers el NE fins a Eth Calhau de Miei Bòsc. El termenal gira vers ponent una mica més al N, passa pel Bòsc Ombrèr e Pupelat, travessa la capçalera del barranc d’Es Melics i gira novament en direcció N, passant a ponent de les Bordes d’Es Plaus i la Mina Victòria, on pren la direcció de llevant fins a arribar a Es Horats de Margalida. Al terme hom destaca també el tuc de Creisheta, al sector NE.

 El municipi comprèn el poble d’Arres, dividit en dos nuclis separats per poc més de 100 m, Arres de Jos, cap administratiu, i Arres de Sus. A l’esquerra de la Garona s’emplaça la caseria d’Era Bordeta, estesa en bona part al terme de Vilamòs.
 

L’eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona, de la qual surt, al terme de Viella, a l’alçada de la confluència amb el riu de Varradòs, un ramal vers Vilamòs i cap als dos nuclis d’Arres.

El Poble

El poble d’Arres de Jos o de Baish (37 h el 2005), actual seu del comú, es troba als vessants de la muntanya de Sasseuva, a 1 224 m d’altitud, en un terreny pla. A l’extrem de llevant del seu únic carrer hi ha la petita església romànica de Sant Fabian, d’una sola nau, abans coberta amb volta de canó i modernament amb un empostissat de fusta. Aquesta esglesieta conserva moltes característiques del romànic inicial i guarda relació amb la de Sant Miquèu de Vilamòs. Al mur occidental hi ha encastada una estela romana amb tres bustos humans en relleu.

 Festes

Són tradicionals la festa major d’hivern, per Sant Sebastià (el 20 de gener), i la festa major d’agost, el dia 29. Hom celebra en comú amb Arres de Sus la festa de Sant Joan.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”abc11cdc” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”arres de jos{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica el enllaç  i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Arties

Os Bru

Arties és un Poble del municipi de  Naut Aran   Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

A Arties hi anem el 11 d’agost de 2011, fem tota la Vall d’Aran, de vacances a Casa d’arro.  Pont de Suert

Aquí Arties hi ha un petit parc amb uns Ossos Bru. 

 Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.780 hab.
6,96 hab/km²

Arties 476    Bagergue 88   Garòs158  Gessa 137  Montgarri 3   Salardú 452  Tredòs 154  Unha 96   Vaquèira 149 

Breu historia del municipi

El municipi de Naut Aran és la zona alta de la Vall d´Aran, en el Pirineu de Lleida, única Vall de caràcter atlàntic que pertany a Espanya. El municipi de Naut Aran té 248,9 Km2, és el més gran de la comarca, ocupa aproximadament el 40% de la Val d´Aran. Limita al nord amb el departament francès de l´Arieja, al sud amb l´Alta Ribagorça, a l´est amb el Pallars Sobirà i a l´oest amb Vielha e Mijaran.

El terme comprèn la capçalera del riu Garona; el riu de Ruda, amb el seu afluent, el riu d´Aiguamòg; i també compren la capçalera de la Noguera Pallaresa, part del Pla de Beret i la vall de Montgarri.

Continua la lectura de Arties

Amer

Amer (26)

Amer és una Vila i Municipi de la Comarca de la Selva (Girona)

A Amer hi anem el 22 d’abril de 2011 

Aquí també hi ha una via verda, i conserven la estació, en que hi passava la línia antigament. 

Dades del Municipi

Gentilici Amerencs, amerenques
Superfície 40,05 km²
Altitud 186 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.283 hab.
57 hab/km²
Entitat de població Habitants
Amer 1.919
la Costa de Santa Brígida 50
Lloret Salvatge 4
Palou 37
Sant Climent d’Amer 35
Sant Genís 0
el Colomer 6
la Jonquera 20
el Mont 15
Solivent 19

 

Breu historia del municipi

Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa. S’estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent (o Rebrugent), que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries (els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm) i un sector molt planer obert vers la depressió gironina, fins a la desembocadura al Ter, aigua avall del pantà del Pasteral, les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d’Amer i subministren l’aigua potable a la ciutat de Girona. El territori és en bona part muntanyós, especialment al nord i a ponent, cobert de boscos de castanyers, alzinars i pins. Hi abunden les fonts d’aigua mineral.

 El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Amer, els veïnats del Colomer, la Costa de Santa Brígida, la Jonquera, Lloret Salvatge, el Mont, Palou, Sant Climent d’Amer i Sant Genís Sacosta i les urbanitzacions de Solivent i la Colònia de la Hidroelèctrica. Fins el 1983, data en què es constituïren en municipi independent, també en formaven part com a agregats els pobles de Bonmatí i Sant Julià de Llor.
 

La principal via de comunicació és la carretera C-63 procedent de Lloret de Mar i en direcció a terres olotines, que travessa el terme de S a NW. Paral·lel a aquesta carretera corria el carrilet de Girona a Olot, que funcionà entre el 1895 i el 1969. Una antiga pista de muntanya que ha estat acondicionada mena a Sant Martí Sacalm i diversos camins veïnals uneixen masies i agregats.

El Poble

La vila d’Amer (1 897 h el 2006) és situada a 186 m d’altitud en un terreny de pendent suau, a la riba dreta de la riera d’Amer o riu Brugent. La gran plaça porxada, una de les més grans de Catalunya d’aquest tipus, presenta una imatge clarament unitària, tot i que és formada per edificacions molt diverses.

 L’església parroquial era dedicada a sant Miquel i es trobava a la plaça que encara duu aquest nom. Destruïda pels terratrèmols del segle XV, fou refeta en part i volada per les tropes de Felip IV de Castella a la fi de la guerra dels Segadors (1657), i no tornà a ser reconstruïda. La parroquialitat passà després a l’església de Santa Maria, del monestir que donà origen a la vila. L’edifici actual mostra una estructura molt desfigurada respecte a la primitiva església. La façana, renovada ja al segle XVI, fou modificada encara en 1946-48 i el campanar data del 1900. En les darreres reformes realitzades, després dels estralls de la guerra civil, restaren al descobert dos absis romànics amb arcuacions llombardes.
 

Pel que fa als equipaments culturals, Amer disposa d’un museu, el Museu Etnològic Lluís Sidera, que exposa una interessant col·lecció d’eines del camp. 

 A migdia de la vila es formà el raval del Pedreguet o Vilafreser, on al segle XVII es bastí la capella de la Mare de Déu de la Pietat, que servia de vestidor als bisbes i abats en entrar a la vila. Al Pedreguet celebren la festa de l’Albergínia el primer dissabte de setembre.

Festes

Entre les festes, destaca la festa major, que s’escau el 15 d’agost. El dia 16 té lloc la sardana de l’alcalde, iniciada per l’alcalde i la seva parella a la plaça porxada i que no tanca mai l’anella. Aquesta sardana, recuperada el 1949, ja és documentada al segle XIX. L’endemà té lloc a la plaça la tornaboda i el ball de gegants. El primer cap de setmana de maig té lloc la Festa del Roser.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7a54c052″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”amer catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Amer (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions fars i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

El Vendrell

Vendrell-23-01-11 (16) El Vendrell és un poble cap de Municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A El Vendrell Hi anem el 23 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Vendrellenc, vendrellenca
Pressupost 52 milions d’€[1]
Superfície 36,82 km²
Altitud 49 msnm
Població (2013[2])   • Densitat 36.747 hab. 998,02 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Barri Marítim de Coma-ruga 3.206
Barri Marítim de Sant Salvador 686
Barri Marítim del Francàs 945
Estació Sant Vicenç de Calders, l’ 94
Sant Vicenç de Calders 117
Sector del Sanatori, el 1.121
Vendrell, el 24.056
Font: Municat

Breu historia del municipi

Confronta al N amb els termes d’Albinyana i de Santa Oliva, a l’E amb Bellvei i Calafell, al s. amb la Mar Mediterrània i a l’W amb el terme de Roda de Berà (Tarragonès) i per un punt, al NW, amb Bonastre. El municipi comprèn, a més de la vila del Vendrell, que n’és el cap, els barris marítims de Sant Salvador, Coma-ruga i del Francàs, els barris de l’Estació de Sant Vicenç de Calders i del Sector del Sanatori, el poble de Sant Vicenç de Calders i nombroses urbanitzacions.El nom del municipi prové del llatí venerellus, diminutiu de venere (Venus), nom de persona que a l’època de la repoblació de la zona —segles X i XI— era freqüent. El topònim del Vendrell podria venir de la presència d’un Portus Veneris a la platja del terme, a l’actual Sant Salvador, que devia tenir un nucli dependent a l’interior de menor entitat, Venerellus o el Vendrell.

Continua la lectura de El Vendrell

Unha

Unha (31)

Unha és un Poble del municipi de Naut Aran Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

El municipi de Naut Aran no és un municipi que tingui cap nucli del mateix nom. La capitalitat municipal està situada al poble de Salardú. El municipi està format per diferents pobles:Arties, Bagergue, Baquèira, Garòs, Gessa, Montgarri, Salardú, Tredòs i Unha. Es pot ampliar informació turística d’aquests pobles en els apartats corresponents de pobles i ciutats d’aquest mateix web, on es pot trobar la descripció dels principals punts d’interès arquitectònic, natural i festiu de cada localitat.

A Unha poble molt petit hi anem el 11 d’agost de 2011 ja que passem  les vacances a Casa d’Arro (Pont de Suert)

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.780 hab.
6,96 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi de Naut Aran és la zona alta de la Vall d´Aran, en el Pirineu de Lleida, única Vall de caràcter atlàntic que pertany a Espanya. El municipi de Naut Aran té 248,9 Km2, és el més gran de la comarca, ocupa aproximadament el 40% de la Val d´Aran. Limita al nord amb el departament francès de l´Arieja, al sud amb l´Alta Ribagorça, a l´est amb el Pallars Sobirà i a l´oest amb Vielha e Mijaran.

El terme comprèn la capçalera del riu Garona; el riu de Ruda, amb el seu afluent, el riu d´Aiguamòg; i també compren la capçalera de la Noguera Pallaresa, part del Pla de Beret i la vall de Montgarri.

El poble de Salardú és la capital del municipi, es troba en la confluència del riu Unhòla amb la Garona, a una altitud de 1268 m. Voltat de cims amb altituds importans, entre els que destaquen el Mauberme (2.880 m.), el Montarto (2.830 m.), el Barlonguèra (2.802 m.) i el Baciver (2.644 m.). Dels nombrosos llacs que trobem a la Val d´Aran (200 llacs aproximadament), més de la meitat estan dins del municipi de Naut Aran, i en trobem alguns d´una extensió i fondària notables. Al circ de Saboredo, es destaca l´estany Major (13 Hac.), el circ de Colomers es destaca el llac Obago (12 Hac.), a la zona de Restanca es destaquen l´estany de Mar (35,8 Hac.), l´estany Tort de Rius (30,5 Hac.), i l´estany de Rius (27 Hac.), a la capçalera del riu Unhola que sobresurt el de Liat (27 Hac).

El poble de Unha

Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d’Aran. Està constituït en entitat municipal descentralitzada. Està a 1.280 metres d’alçada, al peu del Pui d’Unha, a la vora de Salardú, capital del terme municipal. Té uns 60 habitants censats. [Quan?] Destaquen l’església romànica de Santa Eulàlia d’Unha, del segle XII – monument històric-artístic, amb pintures murals[1] – i el Çò de Brastet, antiga casa senyorial del 1580, amb trets renaixentistes

Festes

Celebra la festa major el 16 de setembreper Sant Sebastià i el dia de la patrona d’Unha, Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre.

Com arribar-hi 
[google-map-v3 shortcodeid=”5bd8283f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”unha catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica hi veus les del poble

Unha (10)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web.

Pàgina web del municipi

Tuixent

Tuixent (6)

Tuixent és un Poble cap del Municipi de Josa i Tuixent de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A Tuixent i anem el 8 de gener de 2011 també anem a Josa del Cadí. Aquí a Tuixent vàrem acabar fer les ultimes fotos de nit, ja que el dia és curt al gener .

Dades del municipi

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
141 hab.

Josa de Cadí  40  hab.

Tuixent  132  hab.

Breu historia del municip

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

A Tuixent s’hi pot accedir per carretera asfaltada des de la Seu d’Urgell i des de Solsona. De Tuixent a Josa hi ha una pista de muntanya, que continua després fins a Gósol. 

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

El poble de Tuixent

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos ; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria. Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.

 

A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires. Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom. Al diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.

 

El lloc de Tuixén ( Tuxen ) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.

 

Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual. L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.

Festes

Josa i Tuixent - Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)
Josa i Tuixent – Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)

En la Festa de les Trementinaires el municipi de Tuixén ret un homenatge a les dones que van exercir aquesta activitat fins fa poques dècades. L’ofici consistia en l’extracció de trementina de pins, la recol·lecció d’herbes i l’elaboració de diversos remeis casolans.

Les trementinaires venien aquests productes mentre viatjaven de poble en poble. L’última sortida la va fer Sofia de Ossera el 1982. El 1998 es va obrir el Museu de les Trementinaires, que des de llavors ha rebut gran quantitat de visites.

La Festa programa itineraris naturals i visites comentades al museu, demostracions de destil·lacions, el lliurament del premi trementinaire d’honor i el dissabte la nit màgica de les plantes.

Festa major 

Segon diumenge de Setembre 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”58052444″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”tuixent{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

 Clica i veus les del poble

Tuixent (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Llocs per gaudir natura de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

 

 

 

El Tarrós

El Tarrós (Monument a Lluís Companys) (3)

El Tarrós és un Poble del municipi de Tornabous comarca de Urgell (Lleida)

A l tarrós hi anem el 9 d’agost de 2011 aquí, hi ha el monument a Lluis Comnys. Que fou President de la Generalitat 

dades del municipi

Gentilici Tornabouenc, tornabouenca
Superfície 24,17 km²
Altitud 289 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
935 hab.
38,68 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Guàrdia, la 172
Tarròs, el 103
Tornabous 54

Breu historia del municipi

Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N. Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt.

 El terme comprèn els pobles de Tornabous, cap de municipi, la Guàrdia d’Urgell (o de Tornabous) i l’enclavament del Tarròs, centrat pel poble del mateix nom; fins l’any 1949 Tornabous va tenir com a agregat el poble de Boldú, però se segregà per unir-se a la Fuliola. El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.

El poble del Tarrós

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília. La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví. La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny.

 El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover . Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre del 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Festes

 Festa Major.  El primer cap de setmana, de Juny

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”1684f591″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el tarros{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Tarrós (Casa nadiua de Lluís Companys) (2)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Web de l’Ajuntament de Tornabous

Gran Enciclopèdia Catalana

 

Torrelles de Foix

Torrelles de Foix 059 (9)

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici Torrellenc, torrellenca
Superfície 36,94 km²
Altitud 367 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.360 hab.
63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix

Saldes

Saldes (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ff3f7567″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”saldes catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament