Arxiu de la categoria: 2011

Clariana

2011, Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Clariana, Província Barcelona

Església

Clariana és un poble del Municipi de Castellet i La Gornal (Barcelona)

A Clariana, hi anem el 13 de març de 2011 .  Hi fem tots els pobles del municipi.

Arribem tard, hi acabem fent moltes fotos de nit.

Una veïna del poble, va contribuir en la edificació de la nova Església ja que la guerra va destruir la que hi havia.

Dades del Municipi

 

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		 2.261 hab.
47,6 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

 

Una carretera local uneix Castellet amb Vilanova i la Geltrú i amb l’Arboç (es bifurca a la dreta vers Torrelletes, les Masuques i Sant Marçal); per l’esquerra una carretera es dirigeix a Clariana i a la Gornal, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que passa per la Gornal, les Casetes de la Gornal i les Masuques. La AP-7 de Barcelona a València talla el terme pel sector de Sant Marçal, però no té cap sortida dins el municipi (la més propera és la de Vilafranca-Santa Margarida i els Monjos). La línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell tampoc no té estació dins el terme (cal anar a l’Arboç).

 

La natura del territori és variada (Cretaci del massís al S i al SE en contacte amb el Miocè predominant) i les alçades màximes són el Puig Rodó (409 m) i la Plana Morta (409 m) al NE. El riu de Foix forma dins el terme el pantà de Foix (construït en 1903-28 i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm3) i rep diversos afluents per la dreta: el torrent de la Bruixa, el torrent d’Estalella (que aboca a prop de la capella de Sant Esteve), la riera de Marmellar (que desguassa al N de Castellet) i el torrent de la Font de l’Horta, que mor ja dins el pantà; per l’esquerra rep els fondals de la Bovera i el de la Coma Pineda. Hi ha nombroses surgències d’aigua i moltes captacions subterrànies que contribueixen a l’abastament de Vilanova i altres poblacions properes (pous de la Marquesa i de la Mare de Déu de la Llum).

El Poble

El poble de Clariana, que tenia 161 h el 2005, és 4 km al SW de Castellet, a la dreta del riu de Foix; forma dues barriades separades per un fondet, i la més antiga és la de llevant, formada a redós de la Casa Gran, que devia ser en altre temps senyorial. Eclesiàsticament depèn de Sant Pere de la Gornal; destruïda una capella de Sant Jau-me el 1936, a partir del 1968 s’edificà un nou temple planejat per Joan Bassegoda i Nonell, amb mosaics fets pel terrassenc Santiago Padrós i Elias. És d’estructura de formigó armat, amb cimbori vuitavat suportat per arcs el·líptics entrecreuats i voltes hiperbòliques paraboloïdals; té relleus de Tomàs Bel i vidrieres de Joaquim Datsira. Dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, . Hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908. Destaca el Museu de Clariana, que recull estris de la vida rural.

 També a la dreta del riu de Foix, a prop del límit amb Vilanova, hi ha el santuari de Lurdes, en terreny molt accidentat, al peu de la Talaia, que s’alça a l’altre costat del riu formant el congost de Rocacrespa.
 Construït pel vilanoví Ceferí de Ferrer i de Martí, propietari del Molí d’en Galters, el 1886 quedà adscrit a la Santa Casa de Loreto i hom bastí una mena de gruta artificial que volia reproduir la Lorda occitana.

Festes

Sant Jaume hom celebra aquest dia la festa major

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”6801eced” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”clariana{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clariana (Església) (4)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

Ajuntament de Castellet i la Gornal

 

 

Castellví de la Marca

2011, Castellví de la Marca, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona

110313-Castellví de la Marca (3)

Castellví de la Marca és un poble municipi de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Castellví de la Marca, hi anem el 13 de març de 2011. Curiosament  l’Ajuntament del Municipi no el trobem a Castellví de la Marca que és el nom del Municipi si no que es troba a la Múnia, que és el cap del Municipi.

Dades del Municipi

Gentilici Castellvinenc/a
Pressupost 1.472.724,05 €
Superfície 28,40 km²
Altitud 198 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 1.619 hab.
57,01 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi deCastellvídelaMarca és situat a l’extrem occidental dela comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf; té una extensió de 28,5 km 2 . Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al SW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i al NW amb el Montmell (Baix Penedès). El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries. L’ajuntament es reuneix al poble dela Múnia. Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats, caseries i llogarets, l’antic lloc d’Estalella i el castell de Pujades. El nom del municipi prové del castell antic que hi hagué (Castellví és una forma arcaica de Castellvell), conegut popularment pel nom del Castellot.

 És accidentat al N i NW pels contraforts orientals dela serra del Montmell. El cap demunicipi, el poble dela Múnia, és situat a l’encreuament de les carreteres locals dels Monjos a CastellvídelaMarca i de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys. El poble dista 6 km de Vilafranca i 4 km de l’estació de ferrocarril dels Monjos, que és la més propera. La part meridional del terme enllaça amb la depressió penedesenca. El terme pertany a la conca hidrogràfica del riu de Foix, bé que és regat pels seus afluents lariera dela Múnia i la riera de Marmellar, que hi desguassen per la dreta fora del terme municipal.

El Poble

El poble antic deCastellvídelaMarca, del qual resten escassos vestigis, era situat al rost del castell, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sadurní. Aquesta església, que avui ja no és parròquia, és una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes, probablement del segle XI. Al costat d’aquesta nau se n’afegí una altra al segle XIII, coberta amb volta apuntada, i, encara, una altra al segle XV, d’estructura gòtica, que comunica amb l’anterior per arcs formers de punt rodó. Té un campanar de planta quadrada amb finestres al darrer pis. Al seu costat hi ha el cementiri. A l’altra banda dela riera de Marmellar, sota mateix del turó on s’alçaCastellví, s’ha format el nou veïnat de les Casesnoves dela Riera (258 m d’altitud), on s’ha construït una nova església parroquial, a la qual ha estat traslladada l’advocacióde Sant Sadurní que tenia l’antiga parròquia romànica.

Festes

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”27df3615″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”castellví de la marca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

110313-Castellví de la Marca (6)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana

 

Castellet

2011, Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Castellet, Província Barcelona

Castellet (110)

Castellet és un poble del Municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona) 

A Castellet hi anem el 13 de març de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])   • Densitat 2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de laMarca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats delaGornal —actual cap de municipi—, les Casetes de laGornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipiforma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Castellet →

Castellar de N’ug

2011, Castells de N'Hug, Municipis Bergadà, Província Barcelona

Castellar de N'Hug (Vistes del Poble) (2)

 

Castellar de N’Hug és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Castellar de N’Hug hi anem el 9 de Gener de 2011 juntament amb Cercs, Guardiola de Berguedà ja que estem a Bagà uns dies. 

Aquí a Castellar de N’Ug és molt conegut per el concurs de Gossos de Tura que es celebra el primer cap de setmana d’agost

Dades del Municipi

Gentilici Castellanès, castellanesa
Superfície 47,12 km²
Altitud 1.395 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 166 hab.
3,52 hab/km²

Breu historia del Municipi

Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E. També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya (municipi d’Alp). Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S.

 A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat. També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola i la Ribera, el nucli de la Soleia, a l’E de Castellar, i, més al S, el de Can Ros, format per mitja dotzena de cases encarades a migjorn. Un altre nucli és el Clot del Moro, on hi ha les instal·lacions d’una antiga fàbrica de ciment, ara Museu del Ciment, i alguna de les seves dependències.

Cercs

2011, Cercs, Municipis Bergadà, Província Barcelona

Cercs (Riu i Fonts) (10)

Cercs és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Cercs hi anem el 8 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Cercorí, cercorina
Superfície 47,35 km²
Altitud 650 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 1.272 hab.
26,86 hab/km²

Habitants (2008)  Cercs   322                       Sant Jordi de Cercs 711   La Rodonella   160

Sant Corneli  117                                              Sant Josep  14   

Breu historia del Municipi

Limita Al SW els rasos de Peguera (rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera) el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera (el Pedró, 2 067 m, baga de Segalers), coll d’Hortons, pla de Dalt, etc., ho fan del de Fígols Vell. Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà. Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada. Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix (Pedret) a la banda esquerra del Llobregat, al S del Margançol, que confronta amb la Quar i Olvan. Aquest apèndix, limitat al S per la serra de Montsent, és drenat pel torrent de Cal Bossoms, entre la serra de Montsent al S i la serra de Picancel al N.

 Les principals entitats de població del municipi són els pobles de Cercs, que és el cap municipal, el de Sant Jordi de Cercs, el veïnat de la Rodonella, el barri de la Consolació (denominat també Fígols de les Mines) i la colònia de Sant Corneli. Aquest terme comprèn, a més, els antics pobles de la Baells i Sant Salvador de la Vedella, actualment negats per les aigües del pantà de la Baells, el barri de Sant Josep i l’església de Sant Quirze de Pedret. Les comunicacions segueixen l’eix que traça el Llobregat, per la vall del riu, per la qual passa l’Eix del Llobregat (C-16). Hi ha un camí fins a Peguera i una carretera des de les mines fins a la Nou. L’antic ferrocarril d’Olvan a Guardiola de Berguedà fou clausurat l’any 1972, i a causa d’aquest fet Cercs i les mines de Fígols restaren sense aquest mitjà de transport.
 

El terme de Cercs s’estén en bona part a la dreta del Llobregat, que el travessa de N a S. Paral·lelament al Llobregat, per la banda dreta, hi ha el canal industrial de Berga. Aprofitant el congost de la Baells fou construït el pantà de la Baells, sobre el Llobregat, amb una capacitat per a 115 milions de m3 d’aigua, i un mur de contenció de 102 m d’altura. S’estén també pels termes de Vilada i la Quar. Regula l’aigua de Barcelona i és aprofitat també per la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat. Fou inaugurat l’any 1976. Per a fer-lo calgué negar l’antic poble d’aquest nom i el de Sant Salvador de la Vedella.

 El poble de Cercs i el de la Baells apareixen esmentats ja als segles X i XI en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Poc abans, potser cap al 830, havia estat fundat el monestir de Sant Salvador de la Vedella per l’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles. El conjunt formà part del pagus de Berguedà i passà als dominis del comte de Cerdanya i, més tard, com tot el comtat de Berga, al patrimoni dels comtes de Barcelona. La història posterior és obscura; els nuclis es formaren a l’entorn de les esglésies del terme.

El Poble

El poble de Cercs (650 m i 322 h el 2008) és situat al lloc anomenat el Pont de Rabentí, a l’esquerra del riu de Peguera, prop de l’indret on ara desguassa al pantà de la Baells. Les cases són de pedra i els carrerons estrets i tortuosos. D’ençà de la construcció del pantà de la Baells, l’aigua arriba fins a sota del poble. Hi ha una raconada amb fonts que brollen al peu de la carretera, amb una coveta dedicada a la Mare de Déu de Lurda al damunt. En aquest poble tingué lloc, l’any 1848, una batalla de la guerra dels Matiners en la qual les forces carlines dirigides per Joan Castells derrotaren les tropes liberals del coronel Orio. L’església parroquial de Santa Maria és de factura moderna.

Festes

La festa major del poble se celebra el dia 4 de desembre, en honor de Santa Bàrbara (patrona dels minaires).

Per Nadal és tradicional fer la representació dels Pastorets d’en Pitarra i la cavalcada de Reis.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Cercs (1)

 

Cercs 2

 

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”24d055a8″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”cercs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

 

Fotos

Cercs (21)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Boí

2011, Municipi Vall de Boí, Municipis Alta Ribagorça, Poble Boí, Provincia Lleida

110809 -5 Boí (Esculture de ferro d'un Ramat ) (3)

Boí és un Poble del Municipi de la Vall de Boí Comarca Alta Ribagorça (Lleida 

A Boí hi anem el 9 d’agot de 2011 que fem tota la vall ja que estem uns dies de vacances a Pont de Suert

Dades del Municipi

Gentilici Segons el poble
Superfície 219,49 km²
Altitud 1.111 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 1.023 hab.

Breu historia del Municipi

La Vall inclou els rius de Sant Nicolau i de Sant Martí, afluents per l’esquerra de la Noguera de Tor, a la qual s’uneixen aigües amunt del Pont de Suert. Comprèn tradicionalment el municipi de la Vall de Boí fins a l’estret de les Cabanasses, llevat dels llocs de Saraís i de Cóll, i fisiogràficament també a l’antic municipi de Llesp, inclòs el Pont de Suert. Situada a la zona axial pirinenca, la vall forma part del batòlit granític de la Maladeta i resta individualitzada de les veïnes valls de Barravés, a l’oest, i de Manyanet i d’Espot, a l’est, per les serres de Cardet, de les Mussoles i els vessants del massís de Colomers, respectivament. La seva capçalera és constituïda per una sèrie de massissos granítics (Besiberri, Comaloforno, Tumeneja i Montardo d’Aran) que s’enlairen per sobre dels 2.800 m d’altitud i la separen de la Vall d’Aran. El relleu actual fou modelat per les geleres quaternàries, especialment durant el període würmià (una gran gelera de 20 km arribava fins a Llesp), i es caracteritza per l’existència de pics elevats en què s’obren tres amplis circs (de Comaloforno, del riu Malo i de Montardo) que contenen una important zona lacustre (estanys Glaçats, de Cavallers, Negre, de Tumeneja, Monges, Travessani), de valls encaixades on s’obren petites cubetes glacials superexcavades i emplenades de sediments al·luvials (plana de Boí) i sobre les quals resten suspeses antigues valls afluents tallades per graus de confluència (Durro, Taüll) i amplis plans resultat del terraplenament d’antics llacs glacials (Aïguestortes).

Continua la lectura de Boí →

Barruera

2011, Municipi Vall de Boí, Municipis Alta Ribagorça, Poble Barruera, Provincia Lleida

110809 -2 Barruera (Església Romànica) (31)

Barruera és un Poble del Municipi de la Vall de Boí  Comarca Alta Ribagorça  (Lleida)

A Barruera hi anem el 9 d’agost de 2011 fem tota la vall amb uns dies de vacances

La Vall de Boí, val la pena visitar-la. Tots els seus pobles, tenen un encant especial i també les seves Esglésies Romàniques. El Ajuntament del Municipi el trobem  a Barruera. 

 Dades del Municipi

Gentilici Segons el poble
Superfície 219,49 km²
Altitud 1.111 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		 1.023 hab.
Entitat de població Habitants
Barruera 231
Boí 225
Caldes de Boí 6
Cardet 9
Cóll 32
Durro 97
Erill la Vall 95
Pla de l’Ermita 100
Saraís 9
Taüll 272

Breu historia del Municipi

El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro. Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí. En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella (Vall d’Aran), al NE amb Espot (Pallars Sobirà), a llevant amb la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller. El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls. La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí, constituïda per la Noguera de Tor; hi aflueixen les valls de Sant Nicolau, de Sant Martí i de Durro, que articulen el terme i defineixen la localització dels diversos nuclis de població.

 El terme comprèn el poble de Barruera, cap de municipi, els pobles de Boí, Taüll, Erill la Vall, Durro, Cardet i Cóll, el lloc de Saraís, la urbanització del Pla de l’Ermita i el balneari de Caldes de Boí.

Es Bordes

2011, Municipi les Bordes, Municipis Vall d'Aran, Poble Es Bordes, Provincia Lleida

 

Es Bordes (Riu) (5)

Es Bordes és un poble Municipi de Es Bordes Comarca vall d’Aran (Lleida)

A Es Bordes hi anem el agost de 2011

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 21,44 km²
Altitud 852 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 236 hab.
11,01 hab/km²

Arró 29   Begòs 22   Benòs 8  Bòrdes, es  150 

 

Breu historia del municipi

El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu; el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional. Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon.

 

L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents: des del tuc d’Era Escaleta (2.457 m), a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a arribar al Joèu. Des d’aquest punt el termenal agafa la direcció N-NE seguint el curs del riu, del qual no se separa fins a la font d’Es Penedits. Travessa el barranc de Gèles, afluent per la dreta del Joèu, i continua en direcció N fins travessar la Garona. Ja al límit amb el terme de Vilamòs, pren la direcció de ponent passant per Era Losèra per damunt dels pobles de Begòs, Benòs i Arró, entorn la cota dels 1 000 m. Travessa el barranc d’Arró i pren la direcció S i torna a travessar la Garona, riu que segueix en un curt tram. Agafa de nou la direcció SW seguint el barranc d’EsArrigüelets fins a la capçalera, on gira en direcció NW fins arribar a la capçalera del barranc d’Era Coma deth Calhau, on el termenal s’inclina vers el SW fins a migdia de Montagut (2.146 m). Des d’ací forma límit amb França seguint la direcció S pel pas d’Arró (2.116 m) passant pel tuc de Campsaure (2.133 m), i continuant vers el S per Poilanèr (2.219 m), el tuc de Ribassetes, el Tuc Ròi (2.141 m), el tuc de Planèro i el d’Era Monjòia (2.150 m), fins a arribar de nou al tuc d’Era Escaleta, després de remuntar la línia de crestes del serrat d’Es Crabiròus o d’Es Crabiders.

Continua la lectura de Es Bordes →

Bosssòst

2011, Bossòst, Municipis Vall d'Aran, Provincia Lleida

 

Bossòst (Pont)Bossòst és un Poble Municipi de la Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

A Bossòst hi anem al agost de 2011 ja que fem tota la vall d’aran aprofitant uns dies de vacances 

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 28,17 km²
Altitud 924 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 1.187 hab.
42,14 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bossost, de 28,17 km 2 , es troba al sector nord-occidental de la Vall d’Aran, a banda i banda de la Garona, i especialment pròxim a la frontera francesa pel portilló de Bossost, de Burbe o Eth Portilhon, que el comunica amb la pròxima localitat de Luchon. Els termes veïns són el de Les al N, el de Vilamòs i Arres a l’E, amb aquest últim també termeneja al S, i el francès de Luchon a l’W.

 L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: el termenal des de l’extrem SW, al tuc d’Eth Plan dera Sèrra (1.977 m), passa pel coll de Baretges i el tuc d’Aubàs (2.061 m) i gira a llevant per Era Trona (2.084 m), continua la direcció envers llevant, en contacte amb Arres, travessa la Garona aigua avall d’Era Bordeta, segueix un petit sector del riu vers el N, torna a agafar la direcció E aigua avall del pont d’Eth Pas deth Lop i voreja la Mina Victòria d’Arres fins a Es Horats de Margalida. En aquest punt canvia la direcció vers el N, fronterer amb Vilamòs (Sèrra Baisha), i gira vers ponent, als vessants occidentals de la serra de Montlude, ja en contacte amb Les. Passa pel tuc d’Es Neres (2.259 m), el pas de Salòda (1.800 m) i el pla de Lodin (1.550 m), i torna a creuar la Garona i la carretera. A l’esquerra del riu passa en direcció també W i arriba a la frontera al S del coll d’Hònt Hereda (1.902 m); continua fronterer amb França vers migdia passant per Era Montanheta (1.992 m), el coll d’Era Montanheta, el tuc de Pujastor (2.016 m), el tuc de Saublanca (1.928 m), el cap de Comalonga, el coll de Panèc, la pica d’Era Bossetèra, el cim de la serra d’Es Estanhèrs, el tuc d’Era Clòta (1.425 m), el portilló de Burbe o de Bossost o Eth Portilhon, el collet d’Era Artigueta, fins a trobar de nou el tuc d’Eth Plan dera Sèrra.

Belltall

2011, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Belltall, Provincia Tarragona

Belltall (11)

Belltall és un poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Belltall hi anem el 11 de juny de 2011 fem també Passanat Serral i Ferran

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		 149 hab.

 

Entitat de població Habitants
Belltall 90
Fonoll, el 9
Glorieta 6
Passanant 101
Pobla de Ferran, la 1
Sala de Comalats, la 2

 

Breu historia del municipi

És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscil·la entre els 700 i els 841 m. El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges (a través del seu agregat de Rocallaura), en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà (a la partida de Relat de Baix, que en forma de coll d’ampolla s’endinsa en direcció S), els tres últims municipis pertanyents a la comarca de l’Urgell.

Continua la lectura de Belltall →