Arxiu de la categoria: Municipis Alt Penedès

Avinyó Nou

17 desembre 2014Municipi Avinyonet del Penedès, Municipis Alt Penedès, Poble Avinyó Nou, Província BarcelonaPere Gasso

Avinyó Nou és un poble del Municipi d’Avinyonet del Penedès comarca Alt Penedès Província Barcelona

Dades del Municipi

Gentilici	Avinyonetenc, avinyonetenca
Superfície	29,13 km²
Altitud	280 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.705 hab. 58,53 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi d’AvinyonetdelPenedès és situat a la banda de llevant de la comarca de l’AltPenedès, amb una extensió de 29,13 km 2 . Limita al NW amb el terme de Santa FedelPenedès, al N amb l’enclavat del Cortei (o Cortell), del municipi de la Granada, i amb Subirats, a l’E amb Olesa de Bonesvalls, al S amb Olivella (Garraf) i Olèrdola i a l’W amb Sant Cugat Sesgarrigues i la Granada. El poblament del terme és molt disseminat. El cap de municipi és Avinyó Nou, el nucli de poblament més important del terme. Altres nuclis habitats són Clariana, Collblanc, la Garrofa, les Gunyoles, Sant Sebastià dels Gorgs, Cantallops (compartit amb Subirats) i l’Arboçar, a més d’algunes entitats menors i poblament disseminat.

El terme d’Avinyonet és travessat per la carretera estatal que duu a Vilafranca, al llarg de la qual s’arrengleren les aglomeracions d’Avinyó Nou, Clariana i Cantallops. L’extrem septentrional del terme el talla la via fèrria de Barcelona a Tarragona per Vilafranca, que no hi té, però, cap baixador: l’estació més propera és la de VilafrancadelPenedès. A poca distància de la via del tren passa l’autopista de Barcelona a Tarragona, a la qual s’accedeix per l’enllaç de Vilafranca. D’Avinyó Nou parteix la carretera local que va a Olesa de Bonesvalls, Begues i Gavà, on entronca amb la carretera comarcal de Barcelona al Vendrell i a Valls per les costes de Garraf. Els nuclis de l’Arboçar (de Dalt, de Baix i de les Roques) es comuniquen amb la carretera de Vilafranca per una carretera local que va de Sant Pere Molanta a Sant Pere de Ribes. També Sant Sebastià dels Gorgs hi té accés per una carretera local que surt a prop de les Cases Roges. Entre els vells camins cal esmentar l’antiga carrerada que, des del puig de Papiol, carenat fins al Pi del Barba, fa una marrada per les Gunyoles iAvinyó Nou i arriba fins a les Cabanyes. Apareix documentada al segle XI, en tempsdel comte Ramon Berenguer —via peccorale és anomenada—, amb referència al lloc de l’Arboçar.

El puig de la Mola (532 m) és el punt més alt del terme municipal. La part del NW delmunicipi, relativament plana, és la més abundant en bones terres de conreu; en canvi, la del SE és muntanyosa, ja que comprèn part de la Serralada Litoral, des del puig de la Mola, ja esmentat, al Pi del Barba (363 m) a ponent. Se situa a l’interfluvi dels aiguavessos de l’Anoia i la riera de Ribes. Així, el torrent dels Gorgs i el torrent de Can Cartró drenen la part septentrional i desguassen a la riera de Lavernó, afluent de l’Anoia, i la riera de Begues i la riera dels Pelagons, afluent de la primera, reguen la part meridional, juntament amb el torrent dels Arboçars, que aboca a la riera delSepulcre. Tots són tributaris de la riera de Ribes, que aboca directament a la Mediterrània.

El Poble

El cap de municipi és el nucli d’Avinyó Nou, fins els 2007 les Cabòries. Degué el seu desenvolupament i progrés a la construcció del camí ral, a la darreria del segle XVIII, i al fet singular de trobar-se a l’entreforc de la nova carretera i el camí medieval que anava a Olesa de Bonesvalls i Begues i seguia cap a Barcelona. Aquest camí fou renovat al principi del segle XX, i serví de via de penetració dels exèrcits del general Franco, durant la guerra civil de 1936-39, quan la carretera d’Ordal fou interrompuda per la voladura del pont del Lledoner, al terme de Cervelló. L’església de Sant Pere és de nova planta i substituí en les seves funcions la més antiga de Sant Pere d’Avinyó.

Festes

La festa major de la població s’escau el tercer diumenge d’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”566cccf7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”avinyó nou{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Clariana

8 març 20142011, Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Clariana, Província BarcelonaPere Gasso

Clariana és un poble del Municipi de Castellet i La Gornal (Barcelona)

A Clariana, hi anem el 13 de març de 2011 . Hi fem tots els pobles del municipi.

Arribem tard, hi acabem fent moltes fotos de nit.

Una veïna del poble, va contribuir en la edificació de la nova Església ja que la guerra va destruir la que hi havia.

Dades del Municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Una carretera local uneix Castellet amb Vilanova i la Geltrú i amb l’Arboç (es bifurca a la dreta vers Torrelletes, les Masuques i Sant Marçal); per l’esquerra una carretera es dirigeix a Clariana i a la Gornal, on enllaça amb la N-340 de Barcelona a València, que passa per la Gornal, les Casetes de la Gornal i les Masuques. La AP-7 de Barcelona a València talla el terme pel sector de Sant Marçal, però no té cap sortida dins el municipi (la més propera és la de Vilafranca-Santa Margarida i els Monjos). La línia de ferrocarril de Barcelona a Tarragona per Martorell tampoc no té estació dins el terme (cal anar a l’Arboç).

La natura del territori és variada (Cretaci del massís al S i al SE en contacte amb el Miocè predominant) i les alçades màximes són el Puig Rodó (409 m) i la Plana Morta (409 m) al NE. El riu de Foix forma dins el terme el pantà de Foix (construït en 1903-28 i ampliat el 1936, amb una capacitat de 6 hm3) i rep diversos afluents per la dreta: el torrent de la Bruixa, el torrent d’Estalella (que aboca a prop de la capella de Sant Esteve), la riera de Marmellar (que desguassa al N de Castellet) i el torrent de la Font de l’Horta, que mor ja dins el pantà; per l’esquerra rep els fondals de la Bovera i el de la Coma Pineda. Hi ha nombroses surgències d’aigua i moltes captacions subterrànies que contribueixen a l’abastament de Vilanova i altres poblacions properes (pous de la Marquesa i de la Mare de Déu de la Llum).

El Poble

El poble de Clariana, que tenia 161 h el 2005, és 4 km al SW de Castellet, a la dreta del riu de Foix; forma dues barriades separades per un fondet, i la més antiga és la de llevant, formada a redós de la Casa Gran, que devia ser en altre temps senyorial. Eclesiàsticament depèn de Sant Pere de la Gornal; destruïda una capella de Sant Jau-me el 1936, a partir del 1968 s’edificà un nou temple planejat per Joan Bassegoda i Nonell, amb mosaics fets pel terrassenc Santiago Padrós i Elias. És d’estructura de formigó armat, amb cimbori vuitavat suportat per arcs el·líptics entrecreuats i voltes hiperbòliques paraboloïdals; té relleus de Tomàs Bel i vidrieres de Joaquim Datsira. Dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, . Hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908. Destaca el Museu de Clariana, que recull estris de la vida rural.

També a la dreta del riu de Foix, a prop del límit amb Vilanova, hi ha el santuari de Lurdes, en terreny molt accidentat, al peu de la Talaia, que s’alça a l’altre costat del riu formant el congost de Rocacrespa.

Construït pel vilanoví Ceferí de Ferrer i de Martí, propietari del Molí d’en Galters, el 1886 quedà adscrit a la Santa Casa de Loreto i hom bastí una mena de gruta artificial que volia reproduir la Lorda occitana.

Festes

Sant Jaume hom celebra aquest dia la festa major

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”6801eced” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”clariana{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Enciclopèdia Catalana

Ajuntament de Castellet i la Gornal

Castellví de la Marca

8 març 20142011, Castellví de la Marca, Municipis Alt Penedès, Província BarcelonaPere Gasso

Castellví de la Marca és un poble municipi de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Castellví de la Marca, hi anem el 13 de març de 2011. Curiosament l’Ajuntament del Municipi no el trobem a Castellví de la Marca que és el nom del Municipi si no que es troba a la Múnia, que és el cap del Municipi.

Dades del Municipi

Gentilici	Castellvinenc/a
Pressupost	1.472.724,05 €
Superfície	28,40 km²
Altitud	198 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.619 hab. 57,01 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi deCastellvídelaMarca és situat a l’extrem occidental dela comarca, al límit amb el Baix Penedès i el Garraf; té una extensió de 28,5 km 2 . Limita al N amb Sant Martí Sarroca, a l’E amb Santa Margarida i els Monjos, al S amb Castellet i la Gornal i amb l’enclavament de Cal Vies, que pertany al municipi de l’Arboç (Baix Penedès), al SW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i al NW amb el Montmell (Baix Penedès). El poblament és molt disseminat en nuclis i caseries. L’ajuntament es reuneix al poble dela Múnia. Dins el terme municipal hi ha diversos veïnats, caseries i llogarets, l’antic lloc d’Estalella i el castell de Pujades. El nom del municipi prové del castell antic que hi hagué (Castellví és una forma arcaica de Castellvell), conegut popularment pel nom del Castellot.

És accidentat al N i NW pels contraforts orientals dela serra del Montmell. El cap demunicipi, el poble dela Múnia, és situat a l’encreuament de les carreteres locals dels Monjos a CastellvídelaMarca i de Vilafranca a Sant Jaume dels Domenys. El poble dista 6 km de Vilafranca i 4 km de l’estació de ferrocarril dels Monjos, que és la més propera. La part meridional del terme enllaça amb la depressió penedesenca. El terme pertany a la conca hidrogràfica del riu de Foix, bé que és regat pels seus afluents lariera dela Múnia i la riera de Marmellar, que hi desguassen per la dreta fora del terme municipal.

El Poble

El poble antic deCastellvídelaMarca, del qual resten escassos vestigis, era situat al rost del castell, on hi ha l’antiga església parroquial de Sant Sadurní. Aquesta església, que avui ja no és parròquia, és una construcció romànica d’una nau, coberta amb volta de canó, capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes, probablement del segle XI. Al costat d’aquesta nau se n’afegí una altra al segle XIII, coberta amb volta apuntada, i, encara, una altra al segle XV, d’estructura gòtica, que comunica amb l’anterior per arcs formers de punt rodó. Té un campanar de planta quadrada amb finestres al darrer pis. Al seu costat hi ha el cementiri. A l’altra banda dela riera de Marmellar, sota mateix del turó on s’alçaCastellví, s’ha format el nou veïnat de les Casesnoves dela Riera (258 m d’altitud), on s’ha construït una nova església parroquial, a la qual ha estat traslladada l’advocacióde Sant Sadurní que tenia l’antiga parròquia romànica.

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”27df3615″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”castellví de la marca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Castellet

1 març 20142011, Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Castellet, Província BarcelonaPere Gasso

Castellet és un poble del Municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona)

A Castellet hi anem el 13 de març de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de laMarca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats delaGornal —actual cap de municipi—, les Casetes de laGornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipiforma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Castellet →

Viloví del Penedès

3 febrer 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Viloví del PenedèsPere Gasso

Viloví del Penedès és un poble municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Viloví hi anem el 28 de novembre de 2010 ja que fem tot de pobles de l’Alt Penedès

Dades del Municipi

Gentilici	Vilobinenc, vilobinenca
Superfície	9,34 km²
Altitud	286 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.099 hab. 117,67 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca. Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres. El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí. El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els 330 m. El terme és regat per la riera de la Maçana, que pren aquí el nom de riera de Vilobí i, encara, abans de vessar les aigües al riu de Foix, riera de Llitrà o de les Graus.

El Poble

El poble de Vilobí del Penedès és el cap de municipi. És situat a 240 m d’altitud, a la part central del terme i a llevant de la caseria de les Guixeres, sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí. El 2005 tenia 333 h. L’antiga quadra de Vilobí, del terme del castell de Sant Martí Sarroca, depengué del poble de Vallformosa i va ser adquirida el 1322 per la Pia Almoina de Barcelona. La població té el Museu de Geologia (1986).

Els veïnats de les Guixeres de Dalt (334 m d’altitud) i les Guixeres de Baix (300 m d’altitud) són pràcticament barris de Vilobí, que disten respectivament 300 i 700 m del cap de municipi, mig enfilats en el serrat constituït per l’aflorament de guixeres, explotades des d’antic. Aquests dos veïnats, que formen la caseria de les Guixeres, que el 2005 tenia 301 h, són esmentats com a quadres del terme en el fogatjament del 1553.

Festes

La festa major s’escau el quart diumenge d’agost, a l’octubre es fa la festa del Most, i al març, la festa de Sant Roc.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”40ecc623″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilovi del penedes{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vilafranca del Penedès

2 febrer 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Vilafranca del PenedèsPere Gasso

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost	38.248.523,00 € (2007)
Superfície	19,65 km²
Altitud	223 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	38.929 hab. 1.981,12 hab/km²

Entitat de població	Habitants
el Bordellet	17
el Molí d’en Rovira	164
Pere Pau	122
Cal Salines	83
Vilafranca del Penedès	38.399

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

Continua la lectura de →

Torrelletes

25 gener 2014Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Torrelletes, Província BarcelonaPere Gasso

Torrelletes és un poble del municipi de Castellet i la Gornal , Alt Penedès (Barcelona)

A torrelletes hi anem el m13 de març de 2011

Dades del municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Casetes, les	148
Castellet	101
Clariana	176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques	290
Creu i els Àngels, la	23
Gornal, la	379
Masuques, les	144
Rocallisa	295
Rosers, els	257
Sant Marçal	190
Torrelletes	106
Valldemar	114
Font: Municat

Historia del municipi

Continua la lectura de Torrelletes →

Torrelles de Foix

25 gener 20142011, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Torrelles de FoixPere Gasso

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici	Torrellenc, torrellenca
Superfície	36,94 km²
Altitud	367 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.360 hab. 63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix →

Sant Martí Sarroca

19 gener 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Sant Martí SarrocaPere Gasso

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici	Martinenc, martinenca
Superfície	35,27 km²
Altitud	295 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	3.168 hab. 89,82 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Bleda, la	310
Brugueres i Can Sogues	50
Cabrunes, les	0
Cal Miret	61
Cal Sisplau	108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles	104
Fassina, la	43
Garrofer i Can Rigol, el	46
Hostalets i Can Lleó, els	191
Roca, la	111
Romaní, el	40
Rovira Roja, la	184
Sant Martí Sarroca	1.790
Serra de Baix, la	44
Serra de Dalt, la	69
Torre, la	46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bdc1fe64″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sant marti sarroca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Pontons

12 gener 20142010, Municipis Alt Penedès, Pontons, Província BarcelonaPere Gasso

Pontons és un poble cap de municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

Visitem Pontons el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Pontonenc, pontonenca
Superfície	25,95 km²
Altitud	584 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	504 hab. 19,42 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Cal Pontonet	11
Cal Soler de Roset	6
Camp d’Ases	16
Can Cendrós	13
Can Ponç i els Sovals	16
Fonts de Sant Bernat, les	59
Ponderosa, la	101
Pontons	265
Rectoria, la	29
Rimbalda, la	23
Sapera i el Mas de la Riera	33

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

Breu historia del castell

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

Festes

Festa major Comença el dia 22 de Juliol

Festa d’hivern Comença el 20 de gener

Fotos

Clica la foto i veus les del poble