Arxiu de la categoria: Provincia Girona

Crespià

Crespià (12)

 

Crespià és un poble Municipi de la Comarca del Pla de l’Estany Província de (Girona)

A Crespià hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Crespianenc, crespianenca
Superfície 11,4 km²
Altitud 138 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
256 hab.
22,46 hab/km²

Breu historia del Municipi

Situació i presentació Estès a l’esquerra del Fluvià, el qual en forma, en part, el límit meridional. El límit occidental amb Maià de Montcal (Garrotxa), és el torrent de Malhivern, afluent per l’esquerra del Fluvià, al qual riu desguassa just al límit d’ambdós termes. El límit NW coincideix parcialment amb la riera de Can Vellana, fent una mena de tascó que s’interna vers septentrió entre els termes municipals de Maià de Montcal i Cabanelles (Alt Empordà). El límit N amb aquest darrer municipi prossegueix més a llevant per la riera de Cal Fluvi de Turbany, que desguassa a la riera de Sant Jaume, afluent del Fluvià, punt en que el límit del terme davalla cap a migdia irregularment fins a arribar al Fluvià. El territori és ondulat, amb algunes petites elevacions.

 El terme comprèn el poble i cap de municipi de Crespià, i els veïnats de la Llavanera, Pedrinyà, Pompià i Portell. És travessat per una carretera local que duu a Banyoles i que al NE es bifurca en una carretera que porta a Espinavessa i un altra que empalma amb la N-260 que va de Portbou a Sant Jaume de Llierca, ja en el terme de Cabanelles

El Poble

El poble de Crespià (138 m i 179 h el 2006) és a l’esquerra del Fluvià a mig km del riu. L’església parroquial de Santa Eulàlia, d’origen romànic, va ser modificada i engrandida al segle XVI; tot i així, conserva encara vestigis de l’església del segle XII: la porta, amb quatre arquivoltes en degradació, té a sobre una finestra; hi ha una torre rectangular, sobre la qual s’aixeca el campanar, al costat septentrional de la façana; l’absis, que va ser sobrealçat i és parcialment encastat en una construcció veïna, té una finestra i un fris dentat, damunt mènsules. Posseeix un notable retaule de marbre. Al segle XVI va ser engrandida amb dues naus més i se li construïren unes noves voltes. A l’extrem meridional de la façana, més baixa, hi ha una torrella de defensa que revela que l’edifici va ser fortificat. El lloc és documentat als segles XI i XII ( Crispianus) i el seu nom podria provenir d’una antiga vil·la romana. El 1698 era lloc reial.

 

Festes

La festa major de Santa Eulàlia s’escau el diumenge després del 10 de desembre. És tradicional la romeria al santuari de la Mare de Déu del Mont, celebrada cada any el diumenge de Pasqua Granada. Documentada al segle XVI, sembla que s’originà amb motiu d’una antiga prometença feta per la gent de Crespià, en agraïment per haver-se salvat d’una epidèmia de pesta.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”f43f3d52″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”crespià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Crespià (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclpèdia Catalana

 

Camós

Camós (17)

Camós és un poble municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

A Camós hi anem el 9 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Camosí, camosina
Superfície 15,35 km²
Altitud 216 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
692 hab.
45,08 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri (Gironès). A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri. El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós. La part més accidentada del terme és ocupada per boscos de pinedes, alzinars i rouredes, amb sotabosc de marfull.

 El terme comprèn els pobles de Camós, cap de municipi, Sant Vicenç de Camós, Santa Maria de Camós, el barri de Cruanyes, les urbanitzacions de la Bòbila, Passatge Ramió i Pla de Can Vilarnau i el veïnat de Can Pedrers. Camós enllaça amb la carretera C-66 per mitjà d’una carretera local.

El Poble

El poble i cap de municipi de Camós (168 m d’altitud i 629 h el 2007 ) és situat a la plana septentrional del terme, a l’esquerra de la riera de Matamors, i aglutina el gruix de serveis municipals del municipi, per bé que el nucli històric coincideix amb el poble de Sant Vicenç de Camós situat més al S i aturonat a la dreta de la riera de Matamors.

 L’església parroquial de Sant Viçenç de Camós, molt reformada, té un esbelt campanar romànic i un casal medieval adosat anomenat la Sala de Camós. 
 

El lloc de Sant Vicenç de Camós és documentat ja el 1019 quan Ramon Bonhom va donar terres situades a Camós a la canònica gironina. El 1058 la comtessa Ermessenda va restituir l’església de Sant Vicenç de Camós al bisbe Berenguer de Girona. El 1156 Berenguer d’Anglès restitueix al bisbe Berenguer de Llers l’església de Sant Vicenç, que havia retingut injustament, com consta en un document de reconeixement transcrit al Llibre verd del capítol de Girona. Com a nucli de poblament, és documentat el 1372, juntament amb el de Santa Maria, quan ambdós pobles van redimir l’impost de bovatge al rei Pere el Cerimoniós. El 1447 els habitants de Camós gestionaren prop de la reina Maria la seva dependència de la corona, per alliberar-se de les jurisdiccions senyorials, i el 1698 el terme formava la batllia reial de Camós. En terres gironines les mencions d’un llinatge Camós sovintegen en diversos documents dels arxius civils i eclesiàstics, en persones que tenen càrrecs i prebendes civils o eclesiàstiques.

Festes

La festa major del Roser el quart diumenge de maig i la festivitat de Sant Vicenç el 22 de gener.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”35f2ce91″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Camós{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Camós ()

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Banyoles

 

Banyoles (Llac) (3)Banyoles és una Vila municipi de la Comarca del Pla de l’Estany (Girona)

 

A Banyoles i anem el 9 de març de 2014. El poble te molts llocs interessants i el llac,  es per passar-hi unes bones estones. 

 

Dades del Municipi

Gentilici Banyolí, banyolina
Superfície 11,1 km²
Altitud 172 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
19.119 hab.
1.722,43 hab/km²
Entitat de població Habitants
Banyoles 18.951
Lió 28
El Mas Usall 35
els Pins 60
Puigpalter de Baix 20
Mas Riera 17
Puigpalter de Dalt 48

Breu historia del Municipi

El terme municipal és al NE del massís muntanyós de Rocacorba, que envolta l’estany pels sectors meridional i occidental (serres de Camós i de Sant Patllari, en termes de Camós i de Porqueres respectivament). El límit nord-oriental passa vora el pla de la Bruguera i continua seguint parcialment el traçat de la riera de Garrumbert, que separa el terme del municipi de Fontcoberta. La riba oriental de l’estany de Banyoles conforma el límit amb el terme de Porqueres i al S coincideix en gran part amb el camí antic d’Olot a Girona, que separa el municipi del veïnat de Miànigues, al terme de Porqueres, per bé que en un petit tram de l’extrem sud oriental comunica amb el municipi de Cornellà del Terri. 

El terme municipal comprèn, a més de la ciutat de Banyoles, els barris de les Cases Barates i el Mas Usall, els veïnats de les Arcades, Guèmol, Lió, Mas Riera, el Pla del’Ametller i Puigpalter, i les urbanitzacions de Can Puig, els Pins i el Puig deFontpudosa. Travessa el terme de NW a SE la carretera C-66, que procedent del Baix Empordà, passa per llevant de la ciutat de Banyoles vers Besalú. Hi ha una xarxa decarreteres locals que uneixen els diferents nuclis de població del municipi entre ells i amb els pobles veïns.

Continua la lectura de Banyoles

Amer

Amer (26)

Amer és una Vila i Municipi de la Comarca de la Selva (Girona)

A Amer hi anem el 22 d’abril de 2011 

Aquí també hi ha una via verda, i conserven la estació, en que hi passava la línia antigament. 

Dades del Municipi

Gentilici Amerencs, amerenques
Superfície 40,05 km²
Altitud 186 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.283 hab.
57 hab/km²
Entitat de població Habitants
Amer 1.919
la Costa de Santa Brígida 50
Lloret Salvatge 4
Palou 37
Sant Climent d’Amer 35
Sant Genís 0
el Colomer 6
la Jonquera 20
el Mont 15
Solivent 19

 

Breu historia del municipi

Limita al S amb els municipis de Sant Julià del Llor i Bonmatí i la Cellera de Ter, a ponent amb el de Susqueda, a llevant amb el municipi gironí de Sant Martí de Llémena i al N amb els municipis de Sant Aniol de Finestres i les Planes d’Hostoles, pertanyents a la comarca de la Garrotxa. S’estén per la vall baixa de la riera d’Amer o riu Brugent (o Rebrugent), que en entrar a la Selva forma la vall d’Amer, d’acusat caràcter volcànic, entre els darrers contraforts de les Guilleries (els vessants orientals del pla de Sant Martí Sacalm) i un sector molt planer obert vers la depressió gironina, fins a la desembocadura al Ter, aigua avall del pantà del Pasteral, les aigües del qual són en una bona part dins el municipi d’Amer i subministren l’aigua potable a la ciutat de Girona. El territori és en bona part muntanyós, especialment al nord i a ponent, cobert de boscos de castanyers, alzinars i pins. Hi abunden les fonts d’aigua mineral.

 El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Amer, els veïnats del Colomer, la Costa de Santa Brígida, la Jonquera, Lloret Salvatge, el Mont, Palou, Sant Climent d’Amer i Sant Genís Sacosta i les urbanitzacions de Solivent i la Colònia de la Hidroelèctrica. Fins el 1983, data en què es constituïren en municipi independent, també en formaven part com a agregats els pobles de Bonmatí i Sant Julià de Llor.
 

La principal via de comunicació és la carretera C-63 procedent de Lloret de Mar i en direcció a terres olotines, que travessa el terme de S a NW. Paral·lel a aquesta carretera corria el carrilet de Girona a Olot, que funcionà entre el 1895 i el 1969. Una antiga pista de muntanya que ha estat acondicionada mena a Sant Martí Sacalm i diversos camins veïnals uneixen masies i agregats.

El Poble

La vila d’Amer (1 897 h el 2006) és situada a 186 m d’altitud en un terreny de pendent suau, a la riba dreta de la riera d’Amer o riu Brugent. La gran plaça porxada, una de les més grans de Catalunya d’aquest tipus, presenta una imatge clarament unitària, tot i que és formada per edificacions molt diverses.

 L’església parroquial era dedicada a sant Miquel i es trobava a la plaça que encara duu aquest nom. Destruïda pels terratrèmols del segle XV, fou refeta en part i volada per les tropes de Felip IV de Castella a la fi de la guerra dels Segadors (1657), i no tornà a ser reconstruïda. La parroquialitat passà després a l’església de Santa Maria, del monestir que donà origen a la vila. L’edifici actual mostra una estructura molt desfigurada respecte a la primitiva església. La façana, renovada ja al segle XVI, fou modificada encara en 1946-48 i el campanar data del 1900. En les darreres reformes realitzades, després dels estralls de la guerra civil, restaren al descobert dos absis romànics amb arcuacions llombardes.
 

Pel que fa als equipaments culturals, Amer disposa d’un museu, el Museu Etnològic Lluís Sidera, que exposa una interessant col·lecció d’eines del camp. 

 A migdia de la vila es formà el raval del Pedreguet o Vilafreser, on al segle XVII es bastí la capella de la Mare de Déu de la Pietat, que servia de vestidor als bisbes i abats en entrar a la vila. Al Pedreguet celebren la festa de l’Albergínia el primer dissabte de setembre.

Festes

Entre les festes, destaca la festa major, que s’escau el 15 d’agost. El dia 16 té lloc la sardana de l’alcalde, iniciada per l’alcalde i la seva parella a la plaça porxada i que no tanca mai l’anella. Aquesta sardana, recuperada el 1949, ja és documentada al segle XIX. L’endemà té lloc a la plaça la tornaboda i el ball de gegants. El primer cap de setmana de maig té lloc la Festa del Roser.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7a54c052″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”amer catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Amer (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions fars i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Rocabruna

Rocabruna (Cavall i Vaques)

Rocabruna és un poble del Municipi de Camprodon Comarca Ripollès (Girona)

A Rocabruna hi anem el 18 de setembre de 2011 ja que ens estem al càmping de Camprodon i passem també per Molló

Dades del Municipi

Gentilici Camprodonins, camprodonines
Superfície 103,37 km²
Altitud 988 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.466 hab.
23,86 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

Continua la lectura de Rocabruna

Ogassa

Ogassa ( vaques)

Ogassa és una vila cap de municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

Hi anem el 17 de setembre de 2011 Aquí a prop, hi ha un gorg per veure. El gorg de la Malatosca. Des de la estació de Via verda de Sant Joan de les Abadesses, hi ha un camí de baixada que porta al gorg.

Dades del Municipi

Gentilici Ogassenc, ogassenca
Superfície 45,2 km²
Altitud 1.320 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
248 hab.
5,49 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Ogassa 143
Sant Julià de Saltor 16
Sant Martí d’Ogassa 24
Sant Martí de Surroca 24
Ca l’Enric 15
les Costes 3
Prat del Pinter 23
el Taller 3
Dades: 2011. Font: Idescat

Petita historia del Municipi

El municipi d’Ogassa, adscrit a la província de Girona, està al bell mig de la comarca del Ripollès. Limita amb els pobles de Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll i Campdevànol.

Continua la lectura de Ogassa

Osor

Osor (Riu) (8)

Osor és una vila cap del municipi de la comarca de la Selva (Girona)

A Osor hi anem el 22 d’abril de 2011

Dades del municipi

Gentilici Osorenc, osorenca
Superfície 52,1 km²
Altitud 340 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
456 hab.
8,75 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
les Mines d’Osor 16
Osor 380
Sant Miquel de Ter 27
Santa Creu d’Horta 33
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

 S’han trobat restes prehistòriques de destrals de pedra, sílex i ceràmiques del Neolític i que asseguren poblament a la zona en aquesta època. Prop de la Codina, s’hi localitzaren restes arqueològiques, fragments de ceràmica de finals de l’Edat de Bronze o principis de la de Ferro, d’entre els anys 1200 i 650 aC. Del període romà, entre el Coll i Sant Benet, es descobrí una ara romana vòtiva i runes d’un petit templet.

La primera referència escrita la trobem el 860 quan apareix en un document el lloc Ausor quan fou atorgat un alou de la Vall al monestir d’Amer. Sembla que, en aquesta zona, els àrabs no s’hi establiren sinó que fou un lloc de refugi per als habitants de les planes. Aleshores, Osor formava part del comtat d’Osona.

Continua la lectura de Osor

La Molina

 

La Molina (48)

La Molina és un Poble del Municipi d’Alp Comarca La Cerdanya (Girona)

A la Molina hi anem el 9 de gener de 2011 

Dades del Municipi

Superfície 44,19 km²
Altitud 1.158 msnm
Població (2012[3])
  • Densitat
1.745 hab.
39,49 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Alp 1.119
Masella 36
La Molina 588

Breu historia del poble

La Molina és una entitat de població del municipi cerdà d’Alp, a les Comarques Gironines. Acull l’estació d’esquí del mateix nom. Al 2005 tenia 424 habitants. Situada per sobre els 1.700 m i amb una cota màxima de 2.500 m, a la Molina s’hi va construir el primer telecadira d’Espanya. Des d’aleshores la Molina ha anat creixent.

Actualment l’estació consta de 53 pistes d’esquí: 13 pistes verdes, 16 blaves, 17 vermelles i 7 negres amb un total de 16 remuntadors. Cada vegada són més els serveis que ofereix aquesta agradable estació. Disposa d’escola d’esquí, bars, una clínica, una guarderia, diverses zones temàtiques, servei de lloguer, etc.

Darrerament l’estació ha tingut molt en compte el factor competició, és per això que la temporada 2006-2007 la Molina va acollir 64 competicions de totes les modalitats convertint-se així l’estació amb més competicions de l’Estat en tan sols 133 dies esquiables. Cal destacar els Campionats d’Espanya d’esquí i de surf de neu, proves FIS de Copa d’Europa d’esquí de dames, copa d’Europa de surf de neu, campionats de freestyle, esquí de fons, etc. sense oblidar la prova final de la Pirena, prova de trineus tirats per gossos, que arriba cada any a La Molina. Els dies 13 i 14 de desembre 2008, es va celebrar, a les pistes Comella i Estadi, un eslàlom gegant (dia 13) i uneslàlom especial (dia 14) femenins de la Copa del Món d’esquí alpí de la FIS. L’any 2011, l’estació acollí el Campionat del Món de surf de neu, esdeveniment pel qual es va construir una nova pista amb telecadira desembragable a la zona del Pla d’Anyella, a la pista dels 

Festes

Festa Major  el 3 i 4 d’Agost

Enllaç per veure actes de la festa

Fotos 

Clica la foto hi veus les del Poble

La Molina (38)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Municipi d’Alp

Hostalets d’en Bas

Els Hostalets d´en Bas (10)

Hostalets d’en Bas és un poble del Municipi de La Vall d’en Bas Comarca la Garrotxa (Girona) el seu cap és Sant Esteve d’En Bas que és a on hi ha l’Ajuntament

Anem a Hostalets d’en Bas el 22 d’abril de 2011

El seu origen és al segle XVIII a partir d’un hostal o hostalet a la vora de l’antic camí ral que anava d’Olot a Vic.

En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històrico-Artístic Nacional.

Dades del municipi

Gentilici Basenc, basenca
Superfície 90,82 km²
Altitud 510 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
2.931 hab.
32,27 hab/km²

Entitat de població

Habitants del municipi

A l’entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.

Continua la lectura de Hostalets d’en Bas

Das

Das (3)

Ajuntaments de la Comarca

Das Poble cap de Municipi de la Comarca de la Cerdanya (Girona) Ens hi arribem el 9 de gener de 2011 també passem per la Molina i passem per Toses però no hi fem fotos. Aquí hi vàrem esmorzar desprès de fer un tomb  globus des de Alp. el any 2008 Dades del Municipi

Gentilici Dasenc, dasenca
Superfície 14,90 km²
Altitud 1.219 msnm
Població (2012[1]) • Densitat 222 hab.

El Municipi

Entitat de població Habitants
Das 103
Mosoll 15
Sanavastre 85
Tartera 8
Urbanització Tartera 8

Breu historia 

Els límits del terme municipal són al nord amb Ger, al est amb Alp i Fontanals de Cerdanya, al sud amb Urús i al oest amb Prats. Té agregats els nuclis de Mosoll. Sanavastre, Tartera i la urbanització Tartera.

Continua la lectura de Das