Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Borrassà

31 gener 20192018, Borrassà, Municipis Alt Empordà, Provincia GironaPere Gasso

Borrassà és un municipi del alt Empordà (Girona)

A Borrassà, hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Població
Comarca	Alt Empordà
Entitats de població	3
Total	702 (2018)
• Densitat	74,68 hab/km²
Llar	41 (1553)
Gentilici	Borrassanenc, borrassanenca

Breu historia del municipi

El municipi de Borrassà, de 9,45 km², s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Borrassà, a 73 m d’altitud, centra el territori municipal. El 2005 tenia 518 h. El poble ocupa una extensió considerable, amb carrers estrets, una ampla plaça Major prop de l’església, i ravals als extrems forans. L’església parroquial de Sant Andreu de Borrassà és un edifici del segle XVIII que aprofità, en una gran part de les parets mestres, elements defensius de l’antic castell o fortalesa de Borrassà, esmentada des de la primera meitat del segle XIV, a més d’elements d’una església anterior, altmedieval (probablement del segle X, amb filades d’opus spicatum). De grans dimensions, la façana és barroca, profusament decorada amb relleus de pedra calcària. El campanar, bastant alt, té forma octagonal, és ornamentat i coronat per un cos també octagonal més reduït. Prop de la façana, a l’espai de l’antic cementiri, avui passeig públic, hi ha una creu de terme gòtica amb l’escut probablement dels Creixell.

El Mas Brascó, a tramuntana del poble, enlairat, és un notable casal del segle XVI, amb portal adovellat i finestres d’arc conopial goticorenaixentistes, amb el mateix escut de la creu de terme. Cal Batlle és una gran casa pairal dels segles XVIII i XIX, a migdia de la població.

Festes

El poble celebra la festa major petita en honor de sant Sebastià al gener, i la festa major d’estiu el 9 i 10 de juliol, on un dels actes més singular són les competicions de xanquers. També se celebra al municipi la festivitat de Sant Andreu el cap de setmana proper al 29 de novembre.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”14ed3d2a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Borrassà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Bàscara

30 gener 20192018, Bàscara, Municipis Alt Empordà, Provincia GironaPere Gasso

Bàscara és un municipi de la comarca del Alt Empordà

A Bàscara hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Entitats de població	4
Total	1.000 (2018)
• Densitat	57,14 hab/km²
Llar	67 (1553)
Gentilici	Bascarenc, bascarenca

Bàscara	601
Calabuig	80
Orriols	172
les Roques	132

Breu historia del municipi

El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km ² , a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.

Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.

El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.

Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).

El Poble

La vila de Bàscara és a 66 m d’altitud, a la riba dreta del Fluvià, al cim d’un turó que domina el riu per la part del nord des d’uns vessants de pendent pronunciat. El 2005 tenia 542 h. El nucli primitiu, que s’estengué extramurs per la banda de migdia als segles XVIII i XIX, es troba al cim, amb restes de les muralles que l’encerclaven, i modernament s’ha format un barri a la vora de la carretera de França, que passa a tocar del puig per llevant.

L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d’una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l’església és sobrealçada per un mur. Sobre l’extrem nord del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta.

A ponent de l’església hi ha les restes de l’antic castell episcopal, format ara per dos cossos rectangulars que formen angle, on s’aixeca la torre de la Presó, de planta circular, atalussada; les restes més antigues són dels segles XIV i XV, i el bisbat en mantingué la possessió fins a la fi de l’Antic Règim. Les muralles formaven un recinte que encerclava el planell superior del puig i en resten vestigis de datació diversa; els murs del costat de llevant són els més ben conservats.

El nucli interior del recinte és de carrers estrets, que recorden el passat de la vila (carrer de l’Hospital, de l’Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt historicoartístic.

Festes

Per Reis té lloc una cavalcada amb un concurs de fanalets. Des del 1985 la vila de Bàscara recuperà el mercat dels Tortells, que es remunta a l’any 1263; s’escau el diumenge abans del diumenge de Rams. La festa major d’estiu de sant Joaquim té lloc el segon diumenge d’agost i el cap de setmana pròxim al 17 de novembre, se celebra la festa major de sant Iscle.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”81858cbf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”bàscara{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Bolvir

30 gener 20192015, Bolvir, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Bolvir és un municipi de la Cerdanya (Girona)

A Bolvir hi anem el 15 de desembre de 2015

Dades del Municipi

Població
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Baixa Cerdanya
Total	383 (2018)
• Densitat	37,18 hab/km²
Llar	17 (1553)

Raval del Castell48Bolvir252Talltorta26el Golf11el Remei37la Corona2les Espiraltes7la Ferratgeta8la Pleta2Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

És situat a la dreta del Segre. El terreny és un declivi de les muntanyes de Guils i Ger, municipis amb els quals confronta pel NE i per l’W respectivament; ambdós coincideixen al vèrtex més septentrional del terme, on hi ha la Serra Boledosa i el cap de Tos. A l’E, el terme limita amb Puigcerdà, i pel S, el curs del Segre fa de termenal amb Urtx.

Drenen també el territori els torrents d’Agustins i de la Mata de l’Ós o dels Estanys, que conflueixen just sota el poble i formen el Torrent Forcat, més el torrent de Guils o de Rigat, que baixa d’aquest terme, i el riu d’Aravó o de Querol, que aflueix al Segre prop dels masos de Talltorta. Completen la xarxa hidrogràfica la séquia de Cerdanya, per la solana, i la de Sant Martí per la part baixa.

El municipi comprèn, a més del poble del seu nom, cap del terme, el poblet de Talltorta, les caseries del Raval del Castell o el Veïnat d’Amunt, i el del Remei, un gran nombre d’urbanitzacions com la Zona Residencial del Golf, compartida amb Guils de Cerdanya, i diversos despoblats: el de Soler, el de Santa Fe de Talltorta i el de Sant Grau de Talltorta.

El terme és travessat de llevant a ponent per la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. Hom pot anar també del poble de Bolvir a Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya) per un camí veïnal. Al SE, vora Talltorta hi ha l’antiga carretera de Puigcerdà a Alp, que travessa el Segre pel pont nou de Soler (construït el 1982) al lloc despoblat conegut per Soler o per Sant Climent de Soler.

El Poble

El poble de Bolvir (1 145 m d’altitud), amb 191 h el 2001, s’esglaona al lleu vessant a banda i banda del torrent d’Agustins, just abans que aquest conflueixi amb el barranc dels Estanys, d’aquí que hom anomeni el curs subsegüent Torrent Forcat. L’església parroquial de Santa Cecília és un edifici romànic, amb l’absis semicircular ornamentat exteriorment amb una motllura d’on surten unes petites mènsules. Les teulades són de llicorella i el portal és situat a migdia i format per diverses arquivoltes en degradació sobre columnes i pilastres; els capitells són ornamentats i a la part superior del cos avançat on s’obre aquest portal hi ha un fris de dents de serra. El campanar és una torre adossada a migdia, amb coberta piramidal, i és obra posterior. El temple conserva un retaule gòtic (segle XV) que prové de la capella de la Mare de Déu de l’Esperança (petit edifici d’època moderna situat prop de la parròquia); les cinc taules s’ordenen entorn d’una imatge de la Mare de Déu (la primitiva fou destruïda el 1936). Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha un frontal d’altar romànic (segles XII-XIII), amb passatges de la vida dels sants màrtirs Cecília i Valerià, que procedeix de Santa Cecília de Bolvir. També són d’aquesta església un parell de peces d’orfebreria conservades al Museu Diocesà d’Urgell: una portabugia de metall daurat del segle XVII i la creu processional d’argent del segle XVI, gòtica, ornamentada amb figures, nínxols i pinacles, que fou malmesa el 1936 i després restaurada.

Festes

El poble disposa d’un local social on hi ha una sala de lectura. La capella de la Mare de Déu de l’Esperança ha estat habilitada com a sala d’exposicions i s’hi exposen un rellotge antic del s XVI i eines del camp. A Bolvir, pel maig, se celebra la festa major de Sant Isidre i a l’agost la festa d’estiu.

com anar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”2b549852″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”bolvir{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Web oficial de l’Ajuntament.

Pàgines web

Arànsa poble del municipi de Lles

19 gener 20192015, Municipi Lles, Municipis Cerdanya, Poble Arànsa, Provincia GironaPere Gasso

Arànsa es un poble del municipi de Lles comarca la Cerdanya (Girona)

A Aransa hi anem el 10 de març de 2015

Dades del Municipi


Comarca	Baixa Cerdanya
Entitats de població	5
Conté la localitat	Arànser
Població
Total	255 (2018)
• Densitat	2,48 hab/km²
Llar	44 (1553)
Gentilici	Llesenc, llesenca

Arànser	47
Lles de Cerdanya	108
Músser	48
Travesseres	29
Viliella

Breu historia del municipi

El terme municipal de Lles de Cerdanya és el més extens de la Cerdanya, després de l’annexió el 1966 de l’antic terme de Músser i Arànser, de 26,1 km². Situat al Baridà, el municipi s’estén des de la línia de crestes dels Pirineus axials fins al Segre. El seu límit N és frontera amb Andorra i en un petit sector al NE, des de la Portella Blanca d’Andorra (2 517 m) al pic de Calm Colomer (2 869 m) de la serra de l’Esquella, és partió amb l’Alta Cerdanya. En part, el susdit termenal septentrional coincideix amb la divisòria d’aigües de la conca del Segre estricte i les dels seus afluents, el riu d’Aravó o de Querol, a la vall de Campcardós (Alta Cerdanya), i la Valira (Andorra). Des de la Portella Blanca cap a ponent la frontera talla la conca del riu de la Llosa, ran de la vall. Al circ de Ribús, sota el port de Vallcivera (2 518 m), la delimitació és dubtosa. Des de l’alt dels Pessons (2 864 m) la frontera torna a coincidir amb la divisòria hidrogràfica fins al pic de Monturull (2 761 m), passant per pics com la Tossa Plana de Lles (2 916 m), pic de Setut, pic del Sirvent, Tossal Bovinar, tossa de la Colilla (o de la Caülla) i el pic de Perafita o tossal de la Truita (2752 m). En aquesta carena hi ha els colls de Vallcivera, de Setut, de Perafita i de Claror.

El municipi confronta a llevant amb Bellver de Cerdanya i Prullans, pels vessants occidentals de la serra de Calm Colomer, sobre la vall de la Llosa, i per la serra de Santa Anna fins a Martinet. Al SE del municipi, la vall baixa del riu de la Llosa i fa de termenal amb Prullans. A migdia, el Segre fa de partió en un bon tros amb Montellà i Martinet, i per l’estret de Mollet fins al Mas dels Arenys (el Pont de Bar). A ponent limita amb dos municipis de l’Alt Urgell; pel Pla de Llet (2 145 m), limita amb el Pont de Bar i, més al N, des del Puig Punçó o Punxó (2 493 m) fins a Monturull, per la serra de la Valleta termeneja amb Anserall.

A l’alta muntanya, la cota màxima és la Tossa Plana de Lles (2 916 m); aquesta, més el rosari de pics que l’acompanyen, d’altitud superior als 2 700 m, tenen sota seu un seguit de replans i valls suspeses (clots) d’origen glacial, que poden tenir el fons ocupat per corrents d’aigua o per estanys, com els de Vallcivera, de la Muga i de la Mugueta, les aigües dels quals s’aboquen al riu de la Llosa. Els estanys de Setut i de la Pera i els clots de l’Orri, de Setut, de la Colilla i de Claror, amb les seves torrenteres, originen el riu d’Arànser. El terme de Lles enclou les valls i conques d’ambdós rius, de la Llosa i d’Arànser, separades per les serres de Verdú, de les Tires i d’Embret.

El riu de la Llosa es forma a l’obaga de la Portella Blanca, solca la part oriental del municipi i una part de la seva conca i del vessant esquerre de la seva vall resten defora aquest, dins els termes de Bellver de Cerdanya i Prullans. Desguassa al Segre just defora Lles, a Montellà i Martinet. Rep diversos afluents, el torrent de Viliella, el riu del Clot de Colomer, el torrent de la Ginebrosa, el de la Canal del Riu i el de Coma Ermada, etc.

El riu d’Arànser feia abans, en una bona part del seu curs, de termenal entre l’antic terme de Músser i Arànser i el de Lles. És emissari dels estanys més amunt citats de Setut i de la Pera, a més d’altres sota la carena divisòria amb Andorra. Aflueix al Segre dins el terme de Lles, aigua avall d’aquest poble i prop del de Martinet. Entre els afluents del riu d’Arànser cal esmentar el torrent de Setut o dels Clots de Setut i el de Verneda.

Dins el terme actual de Lles de Cerdanya, a més d’aquest poble, hi ha els d’Arànser, Músser, Travesseres i Viliella i el veïnat de Coborriu de la Llosa. Hi ha també nombroses masies, com Cal Jan de la Llosa (a l’antic caseriu de la Llosa), Barnola i el Vilar, a més d’indicis dels despoblats de Cortaus, el Vilar de Lles, d’en Bret, Sallent i Serrat, així com les ruïnes del poble d’Anol, nombroses bordes, cortals i cabanes, els antics banys de Caldes de Músser i el balneari de Senillers.

Per la part inferior del terme, paral·lela i adossada al Segre, passa la carretera N-260 de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. A ponent del poble de Martinet surt una carretera (LV-4036) que porta al poble de Lles passant per Senillers i Travesseres. Just abans d’aquest poble surt un brancal que arriba a Músser. Abans de Lles, una altra carretera porta a Arànser i des de Lles hom pot arribar a Viliella i a Coborriu de la Llosa. Aquestes dues darreres vies tenen continuació cap a les estacions d’esquí nòrdic del terme.

El Poble

A ponent d’Arànser, a la carena divisòria amb Aristot, hi ha el coll de Queralt, per on passa el camí de Castellnou de Carcolze a la vall de Bescaran; vora seu, dalt el puig de Queralt hi havia hagut l’antic castell de Queralt, documentat des del segle X, que els comtes de Cerdanya infeudaren als vescomtes de Castellbò, juntament amb els castells veïns de Miralles i de Sant Martí; al segle XIII el castell de Queralt passà als Pinós.

Dins l’antic terme de Músser i Arànser, prop d’on el riu d’Arànser desguassa al Segre, hi ha llantic balneari de Caldes de Músser i el de Senillers, situats en un indret on brollen aigües minerals que han estat apreciades d’antic. El vell balneari de Caldes de Músser fou abandonat al segle XIX, quan foren construïts el balneari de Senillers, força gran i molt ben instal·lat en un lloc enjardinat, i amb un gran parc. Hi brollen cinc fonts amb característiques diferents: la del Païdor, la de la Muntanya i la del Riu, de qualitat alcalina silicatada, la dels Brians, sulfurosa, i la del Ferro, sulfurosa i ferruginosa. Entre els personatges il·lustres que hi anaren a prendre les aigües figura el poeta Joan Maragall, de qui es diu que hi va escriure Pirinenques. A més de la seva funció de balneari, s’ha adequat com a centre de recuperació per a paraplègics.

Les pistes forestals del terme porten a indrets d’una gran bellesa per a l’excursionisme, com a Cal Jan de la Llosa, a Prat Xuixirà, on per un sender s’arriba a la mítica Cabana dels Esparvers, a la part alta de la vall de la Llosa. També hi ha pistes al pla de la Cot, al cap de Rec, a Prat Miró, a l’orri del Cadell i, fins i tot, als estanys de la Pera. Des del refugi dels Estanys de la Pera es poden fer ascensions al circ de muntanyes de l’entorn, des de les quals es dominen grans panoràmiques sobre la Cerdanya i les valls d’Andorra. De Prat Miró surt una pista que mena a Bescaran pel coll de Queralt, d’on surt un ramal cap al S, fins a un mirador sobre el Baridà.

Festes

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’ajuntament

Pàgines web

enciclopèdia catalana

All Poble del municipi de Isòvol

19 gener 20192015, Municipi Isòvol, Municipis Cerdanya, Poble All, Provincia GironaPere Gasso

All es un poble del municipi de Isòvol comarca la Cerdanya (Girona)

A All hi anem el 9 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Baixa Cerdanya
Entitats de població	3
Total	278 (2018)
• Densitat	25,74 hab/km²
Llar	18 (1553)
Gentilici	Isovolenc, isovolenca

Entitat de població	Habitants
All	202
Isòvol	55
Olopte	65
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal d’Isòvol, d’una extensió de 10,80 km ² , és situat a la dreta del Segre, al punt on desguassa el Riu Duran, lloc on es forma l’estret d’Isòvol o de Baltarga, flanquejat pel tossal d’Isòvol (1 280 m), al N, i el de Baltarga (1 166 m), al S. Aquest estret separa la Plana de Cerdanya de la Batllia. El municipi confronta amb Ger al NE, amb Bellver de Cerdanya per la riba dreta de la Vall Tova i pel mateix curs del Riu Duran quan aquest desemboca al Segre, a la part de ponent; a migdia, en la seva major part, el Segre fa de termenal amb Bellver de Cerdanya, Prats i Sansor i Das. El territori és drenat, a més, per la séquia de Cerdanya i pels petits torrents d’Alf i d’All. El tossal d’Isòvol (1 288 m) i el d’Olopte o de Mont Curt (que arriba als 1 378 m ja al terme de Bellver) són inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).

El terme comprèn els pobles d’Isòvol, All i Olopte, les cases del Raval d’Olopte i el despoblat d’Alf.

La carretera N-260, de Puigcerdà cap la Seu d’Urgell, passa per Isòvol i All; d’entre aquestes dues poblacions surt el trencall que mena a Olopte. La carretera local de Ger a Meranges travessa el N del terme.

El Poble

All és el poble amb més habitants del terme, amb 146 h empadronats el 2001. Malgrat el nom del municipi, l’ajuntament és en aquesta població, situada a 1 091 m d’altitud, aigua amunt del poble d’Isòvol. És esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Alli ). Esclua, bisbe intrús d’Urgell, mort el 924, hi tenia el patrimoni familiar. L’església parroquial de Santa Maria és romànica (de la primeria del segle XII), de nau única i absis semicircular. El portal, a migdia, té dues arquivoltes decorades amb sanefes de relleu pla i tècnica arcaïtzant; a l’intradós de l’arquivolta exterior hi ha un seguit de figuretes, i l’arquivolta interior descansa damunt dos capitells amb decoració figurada. Les portes conserven parcialment la ferramenta romànica. Al temple es conserva un retaule gòtic dedicat a la Mare de Déu; és d’un pintor del segle XV que hom anomenava Mestre d’All (podria tractar-se de Ramon Gonçalvo, que estigué actiu a la Seu d’Urgell entre el 1428 i el 1474). Procedents del temple, al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha una talla romànica policromada de la Mare de Déu, i una d’un Sant Crist.

Al terme de la parròquia d’All, no gaire lluny i vora el Segre, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Quadres. D’origen romànic, el temple fou molt modificat a la fi del segle XVIII (l’absis romànic fou sobrealçat). El santuari era molt freqüentat abans de la construcció de la carretera actual (en època medieval acollia pelegrins i caminants); el 1936 va ser incendiat i d’aleshores ençà restà i sense culte, però s’hi han portat a terme obres de restauració i s’hi fa un aplec al setembre. El poble d’All celebra la festa major a l’agost

Festes

El santuari era molt freqüentat abans de la construcció de la carretera actual (en època medieval acollia pelegrins i caminants); el 1936 va ser incendiat i d’aleshores ençà restà i sense culte, però s’hi han portat a terme obres de restauració i s’hi fa un aplec al setembre. El poble d’All celebra la festa major a l’agost

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e8eb7e57″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”All catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’ajuntament.

Pàgines web

Abella, Poble de Villalonga de Ter

18 gener 20192014, Municipi Villalonga de Ter, Municipis Ripollès, Poble Abella, Provincia GironaPere Gasso

Abella poble del municipi de Villalonga de ter, comarca del Ripollès (Girona)

A Abella hi anem el 29 desembre 2014

Dades del Municipi

Abella	49
Catllar, el	0
Cros, el	16
Llebro	6
Roca, la	34
Tregurà de Baix	36
Tregurà de Dalt	22
Veïnat de Vallvigil, el	3
Veïnat del Comalet, el	18
Vilallonga de Ter	264

Breu historia del municipi

L’extens terme municipal de Vilallonga de Ter (64,2 km²) té com a eix principal la vall del Ter, que el travessa en direcció N-SE, al seu sector de llevant, des de l’indret del santuari del Catllar (uns 12 km aigua avall del naixement del riu dins el terme de Setcases) fins al castell de la Roca de Pelancà. Al sector NW s’alcen els grans cims que separen les valls del Ter i del Freser: el puig de Pastuïra (2 689 m), el puig de Balandrau (2 579 m) i el Puig Cerverís (2 202 m), al límit amb els termes de Queralbs i Pardines. Al S arriba fins als vessants septentrionals de la Serra Cavallera, que el separa d’Ogassa. El límit de llevant és marcat per la serra de Faitús, que el separa de Llanars, amb el puig de les Agudes (1 978 m) com a cim destacat, termenal amb Llanars i Setcases.

El Ter rep diversos corrents d’aigua que davallen de les muntanyes: per la dreta la riera del Catllar, la riera de Tregurà, el torrent de la Planella i la riera d’Abella, i per l’esquerra el torrent del Clot de les Dòries, el de Llebro i el del Clot de Vallvigil.

Els nuclis de població que inclou aquest municipi són els pobles de Vilallonga de Ter, que n’és el cap, i la Roca de Pelancà; els veïnats del Cros, Llebro, i Vallvigil (antic terme de Vallvigil), i els llogarets d’Abella, Tregurà de Baix i Tregurà de Dalt, i la caseria disseminada de Comalets. Hi ha també el santuari del Catllar. L’eix de comunicació més important del terme és la carretera que va de Camprodon a Setcases. Parteix de la C-38 a l’altura de Camprodon i segueix el curs del Ter, on convergeixen els camins que menen als nuclis del municipi i a l’antic castell i església del Catllar. Vilallonga de Ter és a la vora de la carretera, a l’esquerra del riu.

El Poble

Poble del municipi de Vilallonga de Ter (Ripollès), a l’esquerra de la riera d’Abella , afluent per la dreta del Ter.

Població:

56 h

[2009]

Església de Santa Llúcia, romànica.

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”f7138e00″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Abella vilallonga de ter{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

wikipedia

L’Armentera

17 gener 20192018, Armentera, Municipis Alt Empordà, Provincia GironaPere Gasso

Armentera es un municipi de la comarca del Alt Empordà (Girona)

A L’ Armentera hi anem el 30 desembre de 2018

Dades del Municipi

Població
Comarca	Alt Empordà
Entitats de població	1
Total	937 (2018)
• Densitat	167,32 hab/km²
Llar	34 (1553)
Gentilici	Armenterenc, armenterenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió (5,6 km ² ), és situat a la plana al·luvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec. El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses. Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià Vell, a ponent amb Ventalló i a migdia amb l’Escala. Es comunica per les carreteres locals de Castelló d’Empúries a Viladamat i per la de l’Armentera a l’Arbre Sec, on enllaça amb la comarcal C-252 de la Bisbal d’Empordà a Figueres. El terme és travessat per una bona xarxa de camins rurals.

El Poble

La vila de l’Armentera és a 7 m d’altitud, entre la riba dreta del Fluvià i un braç del rec del Molí, a uns 2 km de la mar. El nucli medieval, prop de l’església, s’engrandí vers ponent i migdia. Els eixamples, a partir del segle XVI, i sobretot als segles XVIII i XIX, anaren consolidant una trama urbana compacta, caracteritzada pels carrers irregulars i sovint estrets. Al llarg de les carreteres que comuniquen la vila, hi ha alguns eixamples poc extensos i una urbanització de moderna creació a la sortida del nucli, vers Viladamat. Destaquen diferents edificis dels segles XVI al XVIII.

L’església parroquial de Sant Martí de l’Armentera és del segle XIX, d’estil neoclàssic. Prop de la portalada del sud-oest hi ha paraments d’una església anterior, romànica, dels segles XII-XIII, bé que no hi ha vestigis de la més primitiva, esmentada ja l’any 974. La vila té una biblioteca municipal. És destacable la celebració del Carnestoltes, que inclou un antic costum que consisteix a repartir el diumenge un àpat, anomenat tradicionalment “la sopa”, que antigament era ofert als pobres.

Festes

L’Armentera celebra la seva festa major al juliol, en honor de santa Cristina, i la festa d’hivern en honor de Sant Martí, al novembre. Destaca també la Fira de la Poma (segon diumenge d’octubre).

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”6fe867a6″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”LArmentera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Clica la foto i veuràs les del poble

enciclopèdia catalana

Toses

5 novembre 20162012, Municipi Toses, Municipis Ripollès, Provincia GironaPere Gasso

Toses és un Municipi del Ripollès Girona)

A Toses apart d’anar-hi sovint i’agost del 2012 des de Bagàhi anem i fem tot un segui de fotos del poble per pujar-les al xino-xano

Dades del Municipi

Gentilici	Tosà, tosana
Superfície	58,12 km²
Altitud	1.444 msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	150 hab. 2,58 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Toses, de 58,12 km², que canvià el seu nom pel de Toses de la Muntanya l’any 1937, tanca geogràficament el Ripollès i la Vall de Ribes i dóna accés a la vall de la Molina i a la Cerdanya a través de la seva famosa collada de Toses (1 800 m d’altitud).

Aquest municipi comprèn la capçalera de la vall del Rigard més amunt de Planoles, entre la serralada axial dels Pirineus, al N, des del cim de la Bassa (2 030 m, límit amb la Molina d’Alp, a la Baixa Cerdanya) fins al pic de Gorroblanc, amb el coll de Sant Salvador i el pla de Salines entremig, límit estatal entre Espanya i França, que la separa de l’Alta Cerdanya (Vallsabollera), i, al S, les serres que enllacen la serra de Cadí i el Moixeró amb la serra de Mogrony, que fan la divisòria d’aigües amb la conca del Llobregat, des de pla de Rus fins al puig de Coma Ermada (2 045 m): pla Baguet (2 031 m), coll de la Creueta, la Creueta (2 068 m), la Pleta Roja (2 031 m), la Moixera, Costa Borda (1 908 m), collada de les Fontetes o de Castellar, turó de Pedra Picada (2 005 m), coll de Remoló, Emperadora i el coll de la Bona, que la separen del Berguedà (Castellar de n’Hug).

Els principals nuclis de població d’aquest terme municipal són el poble de Toses, que n’és la capital, i els de Dòrria, Nevà, Fornells de la Muntanya, i el veïnat d’Espinosa.

La carretera de Ripoll a Puigcerdà (N-152, collada de Toses) s’enfila amb mil marrades pel pendent assolellat de la vall, i es mostra amb tota la seva grandesa des de la via del ferrocarril, que la segueix pel seu fons, paral·lela al Rigard, abans de sortir-ne pel famós túnel del Caragol, que s’inicia poc després de la població de Toses. De la carretera N-152, en surt un ramal a l’altura de Fornells de la Muntanya que arriba al poble de Toses. Aquesta pista, modernament esfaltada, al mateix temps, és la que enllaça amb la carretera que porta a l’estació d’esquí de la Molina. El pla de l’Anyella és travessat per una pista que arrenca de la collada de Toses i que va per una banda fins al damunt de Castellar de n’Hug, i per l’altra fins a trobar una pista d’Alp a Gréixer, que travessa la muntanya pel coll de Pal. El poble de Toses té estació de ferrocarril.

El lloc de Toses i els dels seus agregats de Dòrria i de Nevà són uns dels que són coneguts de més antic de tota la Vall de Ribes, ja que es troben esmentats dintre la demarcació, pagus o comtat de Cerdanya l’any 819, en l’acta de consagració de la seu d’Urgell, amb els noms de Tosos, Duaria i Nevano.

El portum de Tosa o collada de Toses surt en el testament del comte Guifré de Cerdanya del 1035, i la villa Toses en la cessió d’un mas, feta a Ripoll el 1102 pel comte cerdà Guillem Jordà.

El Poble

El poble de Toses (61 h el 2005), a l’W del terme, fou fortificat i envoltat de torres i murs amb espitlleres perquè el castell, del qual es conserven trossos de murs i se’n veuen fossars a l’indret anomenat els Castellassos, quedava lluny de la població. De les antigues fortificacions de Toses, seen veuen encara alguns vestigis a Cal Bernat i al dessota de la rectoria.

El poblet (1 444 m d’altitud), el més alt de la comarca, ha sofert molts contratemps i destruccions, a causa de la seva situació fronterera; així, consta que ja l’any 1794 els francesos cremaren 46 cases del poble. És un dels poblets més típics de la contrada, on el turisme hi comença a tenir una certa importància. Té les cases esglaonades a la falda de la muntanya, moltes de les quals han estat restaurades i recuperades com a segones residències. En destaca Can Serra, amb una interessant pallissa del 1858.

L’església n’és, sens dubte, l’element més remarcable, i es troba, juntament amb el seu cementiri, al damunt del poble, dominant la vall. Dedicada a sant Cristòfol, és un edifici del segle XI, d’una nau, acabada amb un absis senzill que sembla renovat al segle XII per la seva part superior. L’interior de l’església és arrebossat; té capelles obertes als costats de la nau. La façana té dues finestretes romàniques, i la seva porta conserva l’antiga ferramenta d’ornamentació, una mostra més dels treballs de forja de ferro d’aquesta zona. Té un notable campanar, rabassut i massís, d’un gran sòcol amb arcuacions llombardes i d’un pis superior, cobert a doble vessant, amb una gran finestra oberta i altres que es veuen tapiades, cosa que revela modificacions en la seva cobertura i segurament en l’altitud. L’interior no té ara cap peça remarcable; només hi ha unes pintures modernes, imitació lliure de la pintura romànica, que adornen l’absis.

D’aquesta església procedeixen, però, uns fragments del baldaquí romànic que han estat reconstruïts al Museu Nacional d’Art de Catalunya; s’hi veuen dos profetes i una sèrie d’animals o monstres en els paraments interiors, com una àguila bicèfala, un griu de tres caps, una sirena de doble cua, un llangardaix de sis potes, un elefant, un drac, etc. També es conserven al mateix museu una biga de baldaquí, unes pintures murals de l’absis, amb una representació del Pantocràtor, símbols dels evangelistes i dels apòstols, de trets negres damunt un fons monocrom, i dos fragments laterals d’un revestiment d’altar, amb Sant Pere que rep les súpliques d’una ànima acompanyada de Sant Pau i de l arcàngel Sant Miquel, que pesa les ànimes mentre discuteix amb el dimoni. Aquesta peça és de ben avançat el segle XIII, però de concepció romànica.

En aquesta església hom venerava també una notable Majestat romànica, perduda d’ençà de l’any 1936. Una tradició deia que procedia d’una capella dedicada a sant Salvador, situada a la caseria de Maians, prop de la collada de Toses, al lloc conegut per la Creu de Maians.

Festes

La festa major del poble se celebra el 10 de juliol, festivitat de Sant Cristòfol, i també es fa festa per Santa Magdalena, el 22 del mateix mes; el Dilluns de Pasqua es fa una truitada popular organitzada només per a la gent del poble.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bb714dc1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Toses{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web

Informació de la Generalitat de Catalunya

Informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya

Camprodon

2 setembre 20162011, Municipi Camprodon, Municipis Ripollès, Provincia GironaPere Gasso

Camprodon és un Municipi de la Comarca del Ripollès Provincia de Girona

A Camprodon hi anem el 17 de setembre de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Camprodonins, camprodonines
Superfície	103,37 km²
Altitud	988 msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	2.359 hab. 22,82 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km ² ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km ² i li agregà un petit sector (0,3 km ² ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km ² i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km ² ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

Aquest nou i extens terme abasta actualment des de l’extrem oriental de la Serra Cavallera fins a Montfalgars, sobre el coll d’Ares (a la línia de crestes dels Pirineus axials, fins al mateix puig de Comanegra, a 1 558 m d’altitud —que és el cimal dominant i el més vistós d’aquesta part de l’Alta Garrotxa—), i des de la serra de Bestraçà al puig Moscós (a la serra de Fembra Morta).

Gairebé la meitat del terme municipal pertany geogràficament i històricament a les terres de l’Alta Garrotxa (el sector de l’antic municipi de Beget i també l’apèndix de Bolòs). Però des d’un punt de vista humà (comercial, cultural, mèdic, etc.) aquestes terres sempre han tingut amb la Vall de Camprodon, segurament per raons històriques, més facilitats d’accés i la influència del seu mercat local.

La vila de Camprodon és el cap de municipi i, a més, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

Camprodon és el punt de partida obligatori per a dirigir-se cap a la part alta del Ter, ja sigui per a anar a Molló i el coll d’Ares o bé per a arribar fins a Setcases i el circ de Morens.

Travessa el terme la carretera C-38 que va a Molló i al coll d’Ares i des d’allà s’endinsa a França. Del mateix nucli urbà surt una carretera que mena fins a Setcases i l’estació doesquí de Vallter. Al NE de la vila, tot sortint de la carretera de França, un brancal que es dirigeix vers llevant va a Rocabruna i arriba fins a Beget. Tot i que geogràficament Beget pertany a l’Alta Garrotxa, aquesta carretera és l’única que hi arriba. Només algunes pistes forestals, com la que es construí d’Oix a Beget, la connecten amb la comarca veïna. De tota manera, l’obertura del túnel de la Vall de Bianya ha reforçat enormement les relacions entre la Garrotxa i el Ripollès, sobretot amb la Vall de Camprodon, que eren abans força escasses.

El Poble

La vila de Camprodon (2 058 h el 2005), capital de la vall homònima, es troba a 947 m d’altitud, a la confluència del Ter i el Ritort, i forma tres braços, el més antic dels quals a la dreta del Ritort, que es formà al voltant del monestir de Sant Pere de Camprodon a partir del segle X, i els altres dos principalment a l’esquerra del Ter, abans i després de la seva confluència amb el Ritort.

El conjunt monumental és notable; el principal edifici és l’església de l’antic monestir benedictí de Sant Pere, descrit més avall, i prop seu s’alça l’església de Santa Maria, notable edifici gòtic iniciat al segle XIV, que guarda les relíquies de sant Patllari (venerades tradicionalment al monestir), patró de la vila, quatre capitells probablement de la portalada de la primitiva església romànica de Santa Maria (desapareguda), i altres records de la seva tradició religiosa. Davant d’aquestes antigues esglésies hi ha una espaiosa plaça, en la qual es trobà situat l’hospital i on un monòlit recorda la naixença (d’altra banda accidental) a la vila, l’any 1860, del gran compositor Isaac Albéniz. Un llarg carrer, de cases antigues, paral·lel al Ritort, porta a l’extrem de la Vila de Dalt, sota el puig de les Relíquies, lloc on s’inicien els altres dos braços de la Y que forma la població.

El sector meridional, ja sobre el Ter, s’inicia amb el característic Pont Nou, la silueta del qual és un dels símbols de la vila; té un gran arc sobre el riu i un altre de petit que dóna pas al carrer de Sant Roc. Aquest pont, de doble pendent, constituïa un accés a la vila murada per l’anomenada Porta de Cerdanya. La seva construcció s’atribueix al segle XIV. Aquest sector correspon a la Vila de Baix, formada en època medieval i voltada de muralles, de les quals hi ha restes. Hi ha una plaça amb l’antiga església gòtica del convent dels carmelitans, erigida a partir del 1352, l’antiga Casa Ribes, un casal gòtic molt deteriorat però encara imposant, i la casa de la vila, casal de pedra també de línies gòtiques, amb un escut sobre la façana (l’interior és totalment renovat). Domina aquest sector el puig de les Relíquies, on hi hagué el castell (1196-1698) i l’església de Sant Nicolau, en la qual s’establí un hospici o hospital, regit per canongesses augustinianes, fins el 1581; l’església desaparegué també el 1698, quan fou volada junt amb el castell per les forces del duc de Vilafermosa. Fa uns anys fou aterrada la moderna capella del Sagrat Cor, que hom havia construït a la part occidental de l’antic emplaçament del castell.

Aspecte del passeig de Maristany

© CIC-MOIÀ

Un pont uneix el nucli medieval amb els sectors més antic i més modern; aquest, vers la carretera que va a Llanars, passant pel sector d’expansió, es formà per la funció de lloc de residència i estiueig que adquirí la vila des de la fi del segle XIX. El passeig de Maristany projectat i iniciat a la fi del primer quart del segle XX, centra aquest sector, ornat amb notables torres i xalets i ben urbanitzat i enjardinat. Entre les residències més destacades hi ha la possessió dita Vora el Ter, amb una petita església i un claustre traslladats des de San Esteban de Gormaz (Sòria), on stadossaren noves edificacions que allotjaren, entre d’altres peces de museu, notables col·leccions de ceràmica.

Festes

Bona part de les activitats recreatives i culturals de la vila tenen lloc al Casal Camprodoní. Disposa de local teatral, s’hi fan cursets, exposicions, sessions de cinema, etc. Pel que fa a associacions esportives cal esmentar l’Esquí Club Camprodon, fundat el 1934 i amb fortes vinculacions amb Vallter 2000, que té, a més, una secció de muntanya.

El 1997 s’inaugurà el Museu d’Autòmats; mostra una col·lecció de figures realitzades pels artistes francesos Michel i Jacqueline Wurfel, que representen tota mena dcactivitats quotidianes i oficis tradicionals. Un altre museu de la vila és el Museu Albéniz, inaugurat el 1999, amb una mostra de peces aportades per la família del músic.

La vila compta amb un gran nombre de festes al llarg de tot l’any. Per Setmana Santa es fa la Processó dels Sants Misteris. La festa major s’escau per Sant Patllari, el 21 de juny. El tercer dia es fa un dinar a la font de Sant Patllari. Altres celebracions són l’aplec a l’ermita de Sant Antoni el 13 de juny. El primer diumenge del mateix mes es fa el Concurs de Colles Sardanistes. Al mes d’agost tenen lloc les festes de carrer, i els diferents carrers de la vila se succeeixen en l’organització d’activitats festives. També el 15 d’aquest mes, destaca un aplec a la font de Can Moi amb una trobada sardanista i la festa del Segar i el Batre. El tercer cap de setmana de setembre se celebra la festa petita de Sant Víctor. Per l’octubre, el segon diumenge, té lloc un aplec al santuari de la Mare de Déu del Remei, i el 8 de desembre es fa la festa de la Puríssima, festa major de la Vila de Baix. Al mateix mes, es celebra el concert de Nadal i hi ha una mostra de pessebres. Una de les celebracions que ha anat esdevenint tradicional a la vila ha estat el Festival de Música Clàssica Isaac Albéniz, músic nascut accidentalment a Camprodon. S’escau a l’estiu, de forma variable pels mesos de juliol i agost, i per la gran qualitat dels seus intèrprets, s’ha convertit en un dels actes més esperats.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”3444a26b” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Camprodon catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web