Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

Guils de Cerdanya

15 desembre 20192015, General, Guils, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Guils és un municipi de la comarca de la Cerdanya (Girona)

A Guils hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	529 (2018)
• Densitat	24,05 hab/km²
Llar	16 (1553)
Gentilici	Guilsenc, guilsenca

Breu historia del municipi

El terme de Guils de Cerdanya s’estén en forma allargassada, del NW al SE, a ponent de Puigcerdà, des de l’estreta llenca de terreny, al N, que va de Puigpedrós (2 914 m), passa pel Pedró de la Tossa (2 695 m), per Puigfarinós (2 594 m) i pel Roc Colom, a partir del qual el territori municipal s’eixampla i baixa pels vessants meridionals del serrat de Puigfarinós, per la serra de la Baga, per Coma Ermada de Guils, per la pleta de les Cases, la Socarrada i altres accidents del vessant dret de la vall de Querol o d’Aravó, fins a tocar el riu d’Aravó, a l’E de Saneja. Per tota la part que correspon a tramuntana d’aquesta línia el municipi, seguint un traçat irregular del vessant de la vall, és limítrof amb l’Alta Cerdanya i, doncs, amb França. El termenal segueix després, des de Saneja, el curs del riu d’Aravó, al límit amb Puigcerdà. Confronta també amb aquest municipi per un petit sector a migdia, pel pla de Ventajola, per on passa la carretera de Puigcerdà. Per ponent i per migdia limita amb Ger (per les Roques Feres, al vessant de ponent del Puig Peransau, de 1 777 m, i la Serra Boledosa) i amb Bolvir (per la roca de Tirallonga, 1 271 m, i el serrat dels Fills).

Per la part de llevant el terme és drenat pel riu de Querol o d’Aravó directament o a través dels seus afluents per la dreta, el torrent del Tarterès i el Riu Tort; en la resta, per diversos torrents, afluents directes del Segre, com ara el torrent de la Mata de l’Ós o dels Estanys i encara d’altres.

El municipi comprèn el poble de Guils, que n’és el cap, i el de Saneja, els veïnats de Sant Martí d’Aravó i de Sant Martí de Cerdanya i el despoblat de Senillers, a més de diverses urbanitzacions.

A migdia travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà vers la Seu d’Urgell. A tramuntana d’aquesta i també per la part plana del terme, on radiquen els distints llogarets i el poble, hi passa paral·lela la carretera veïnal de Puigcerdà a Sant Martí d’Aravó i a Bolvir. De la N-260 un ramal puja cap a Sant Martí d’Aravó, Saneja i Guils. A l’entrada d’aquest poble surt, a la dreta, una pista forestal al refugi de la Feixa i al prat i bosc de la Mànega (2 200 m), ja en terme de Ger. D’ací es pot anar cap als propers estanys de Malniu (Meranges) i Guils (Ger). Aquesta via enllaça amb la que puja de Meranges al refugi forestal de Malniu. Egils és mencionat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. L’any 1035 el comte Guifre de Cerdanya llegà al seu fill Arduí la senyoria que tenia a la vila de Guils. La parròquia de Guils pertangué durant aquest segle al monestir de Sant Martí de Canigó. Al segle XIV el lloc de Guils era de la senyoria de l’abat de Santes Creus. El 1698 pertanyia a la comunitat de beneficiats de Puigcerdà.

El Poble

El poble de Guils de Cerdanya (1 385 m), amb 145 h el 2001, és situat al raiguer de la muntanya, en un replà de la solana. L’església parroquial de Sant Esteve de Guils és un edifici romànic, amb un absis ornamentat exteriorment amb un fris de dents de serra i un altre amb petites mènsules, del qual parteixen unes fines lesenes en forma de mitja columna amb un petit capitell al capdamunt. Interiorment es cobreix amb volta de quart d’esfera que s’obre a la nau per dos arcs en gradació apuntats. Bé que l’església fou consagrada el 1042, aquest absis correspon a una obra posterior, del segle XII avançat. La porta és d’aquest mateix període. És un exemplar amb arquivoltes ornamentades en gradació, que descansen sobre tres parells de columnes, els capitells de les quals presenten temes de bestiari i de fullatge esculpits. El campanar d’espadanya, de dos ulls i un de sobreposat, és sobre la paret de ponent. Les capelles laterals són afegides posteriorment. De l’església procedeix un frontal d’altar romànic (segle XII) amb escenes de la vida de sant Esteve que es conserva al Museo del Prado de Madrid.

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Festes

Guils celebra la festa major per Sant Isidre, al maig, i la festa del Patró per Sant Esteve, al de-sembre. Laagost és també un mes festiu, amb l’aplec de Fontanera i la Trobada d’Acordionistes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Web Ajuntament

Ger

15 desembre 20192015, Ger, Municipis Cerdanya, Provincia GironaPere Gasso

Ger és un municipi de la comarca de la cerdanya (Girona)

A Ger hi anem el 15 de març de 2015

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Cerdanya
Total	429 (2018)
• Densitat	12,84 hab/km²
Llar	23 (1553)
Gentilici	Gerenc, gerenca

Breu historia del municipi

És situat a la Solana, a la dreta del Segre. S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós (2 914 m), quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta (Alta Cerdanya), i pels del Pedró de la Tossa (2 695 m) i Puigfarinós (2 594 m), al N i ja fora del terme. Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà. També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que arriba fins al Segre. A llevant, Ger limita amb Guils de Cerdanya pel Roc Colom, el serrat de la Baga i, també, més al S, per les Roques Feres i els vessants de ponent del Puig Peransau; després, termeneja amb Bolvir per la Serra Boledosa, el cap de Tos, la devesa de la Canal i les ruïnes de l’antic poble d’Altejó o del Tejó. A la part meridional, el terme limita amb els de Das i Urtx.

El municipi inclou tota la conca del riu de Ger, que neix sota el Roc Roig (2 227 m). Els seus dos braços principals, els torrents de Coforns i de Montmalús, s’ajunten al cap de municipi i formen el riu de Ger pròpiament dit, que desguassa al Segre dins el terme, aigua avall del Molí de Ger. El municipi és drenat també pel torrent de Saga i pel Segre, al S, i comprèn fins i tot una petita part de la riba esquerra del riu. A tramuntana el terme integra, a més, la capçalera del torrent del Tarterès, emissari de l’estany de Guils, que recull les aigües de Coma Ermada, oberta sota i al S de Puigfarinós.

El municipi comprèn, a més del poble de Ger, que n’és el cap, el llogaret de Gréixer, la caseria de Saga, el barri de Sant Pere, les urbanitzacions de la Devesa de Saga, la Pleta de Saga, el Molí de Ger i la Pleta de Bolvir, i els despoblats d’Altejó, Montmalús i Niula.

La carretera N-260, de la Seu d’Urgell a Puigcerdà, travessa el municipi per la part meridional; al poble de Ger surt una carretera local que porta a Meranges, a 2 km de la qual hi ha una bifurcació que mena en 1 km a Gréixer i en 4 a Montmalús. Al N, una pista forestal provinent de Guils travessa el terme d’E a W, com el sender GR-11, vers el refugi de Malniu i l’Estany Sec, ja al terme de Meranges.

El lloc de Ger ( Geri ) és citat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell i la vila de Ger s’esmenta el 924.

El Poble

El poble de Ger és situat a 1 135 m d’altitud, arredossat a la muntanya i mirant l’ampli planell. El 2001 tenia 321 h. L’església parroquial de Santa Coloma és d’origen romànic, bé que ha sofert moltes modificacions. El portal de migdia té aplicat un bon treball de ferramenta. Procedent d’aquesta església es conserva avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya una talla romànica de la Mare de Déu (segle XII).

Prop del poble, al NW, hi ha el barri de Sant Pere, on hi ha les ruïnes de l’antiga capella de Sant Pere de Ger. És documentat que el 965 en aquesta capella, vora l’antiga Strata Francisca , hi havia una petita comunitat de clergues. L’any 978 el comte Borrell, d’Urgell i Cerdanya, la cedí, juntament amb un mas, a Sant Serni de Tavèrnoles, monestir al qual encara pertanyia el 1268, aleshores ja sense comunitat. Tanmateix, les restes que ens han pervingut de l’edifici semblen d’època moderna.

Festes

El poble celebra la festa major al juny, la festa major del Roser al setembre, i al novembre hom pot assistir a la Mostra de Cuina Popular amb Naps de Cerdanya. Al final de desembre se celebra la festa petita de Santa Coloma, patrona del poble.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Ajuntament web

Espinavell

2 novembre 20192019, Espinavell, Municipis Ripollès, Provincia GironaPere Gasso

Espinavell és un poble del municipi de la comarca del ripollès (Girona)

A Espinavell hi anem el 6 de setembre de 2019

Dades del Municipi

Estat	Espanya
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Ripollès
Municipi	Molló

Breu historia del municipi

El municipi de Molló, de 43,09 km ²d’extensió, limita al N amb les comarques del Vallespir i el Conflent, a l’W amb Setcases i Llanars, i a l’E i al S termeneja amb Camprodon. Comprèn tota la capçalera del Ritort, que neix als vessants SE de Costabona, a l’indret dit les fonts del Ritort o les deus d’en Sitjar, sota les roques d’en Mercer, i va encaixant-se vers Espinavell i Molló; alhora rep nombrosos torrents que es formen a les grans serralades que envolten el terme (torrents de Coll Pany, de la Casassa, de Coll Pregon, de Fabert i sobretot la riera de la Ginestosa, nascuda sota Montfalgars, al coll d’Ares).

El seu extens límit nord, de més de 12 km de longitud, és determinat per la serralada que forma la partió d’aigües entre el Tec i el Ter i, per tant, la frontera entre el Vallespir i el Ripollès, i des del 1659 entre l’Estat francès i l’espanyol; va des de prop del cim de Costabona (2 464 m), a l’W, a Montfalgars (1 610 m), a l’E, que domina el coll d’Ares, i en són punts destacats el coll de Siern, el cim de Portabella (1 686 m), el coll de Maçanells, el puig de l’Artiga del Rei (1 637 m), el Coll Pregon, el puig de la Clapa (1 652 m), la collada de Prats, el puig de les Forques (1 615 m) i el coll d’Ares, tradicional camí vers el N.

El límit occidental, amb Setcases i Llanars, va des del trencall que uneix Costabona amb el puig Sistra (1 988 m) a través de les roques d’en Mercer i la Collada Verda, i prossegueix per la collada de la Fembra Morta fins al Puig Moscós (1 739 m). Una sèrie de carenars formen el límit SW i S amb l’antic terme de Freixenet, fins al coll de la Batllia, i el límit oriental el separa de l’antic terme de Beget (ara unit a Camprodon) des del coll de la Boixeda i el cim de Sant Bernabé fins a Coll Prugent i Montfalgars.

El poble de Molló és el cap de municipi, que té agregat el poble d’Espinavell i comprèn diversos veïnats (Favert, la Ginestosa, Moixons) i caseries (Can Solà, Favars, els Graells, el Riberal). Travessa el terme la carretera C-38, que continua vers el N i s’endinsa pel coll d’Ares, en direcció a França.

El Poble

El poble d’Espinavell (47 h el 2005) es troba aigua amunt del Ritort, a 1 225 m d’altitud, a l’esquerra del riu, al sector septentrional del terme. Les cases es troben esglaonades en un pendent aspre, entre el Ritort i el torrent de Coll Pregon. S’hi accedeix per una carretera des de la C-38 que va de Molló al coll d’Ares. L’església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, presideix el grup de cases, que no arriben a formar un carrer. És un edifici de la fi del segle XVII, amb un notable campanar acabat en unes obertures poc usuals. S’han renovat cases i ha esdevingut un petit centre.

Festes

La festa major petita se celebra el 24 de juny, per Sant Joan, i la festa major es fa per la Mare de Déu de les Neus, el 5 d’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

ajuntament

Creixell poble de Borressà

12 octubre 20192018, General, Municipi Borrassà, Municipis Alt Empordà, Poble Creixell, Provincia GironaPere Gasso

Creixell es un poble del municipi de Borrassà (alt Empordà)

A Creixell hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Breu historia del municipiEl municipi de Borrassà, de 9,45 km², s’estén a l’extrem occidental de la plana al·luvial de l’Alt Empordà i és travessat en direcció W-NE per la riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga. Comprèn el poble de Borrassà, cap de municipi, el poble de Creixell i el petit veïnat de Vilamorell. Es troba molt pròxim a la ciutat de Figueres, i està ben comunicat; la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera forma el límit de llevant del terme, i en surt una carretera local que va a Borrassà i continua fins a Navata; altres uneixen Borrassà amb Creixell i amb Vilafant. La AP-7 de Barcelona a la Jonquera travessa també el terme per la part de llevant de S a N, i té una sortida prop de Borrassà que enllaça amb la N-II.

El Poble

El poble de Creixell es troba 1,2 km al SE de Borrassà, a la vora esquerra de la riera d’Àlguema. El padró del 2005 donava 35 h. Les cases, dels segles XVI-XIX, se situen a la vora de camins empedrats. El castell de Creixell, del qual no han quedat vestigis, fou un dels més importants en la línia de defensa de la frontera del comtat de Besalú amb el d’Empúries durant els segles XI i XII. El personatge més notable sorgit del castell fou Dalmau de Creixell, cavaller templer, que sembla que dirigí l’estratègia de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212. L’anomenada baronia de Creixell, amb Creixell, Borrassà, Pontós i Romanyà d’Empordà, estigué centrada en aquest castell fins al darrer terç del segle XIII, que passà a ser-ne cap el castell de Pontós.

L’actual església de Santa Maria de Creixell, sufragània de la de Borrassà, és un petit edifici bastit al segle XVIII però documentat des del 1319. La imatge de la Mare de Déu de Creixell (marededeu trobada, segons la tradició) és una escultura d’alabastre policromat, gòtica, del segle XV, d’una gran qualitat.

El 1346 hi ha notícia de l’establiment del molí de Creixell, del qual hi ha restes vora la riera d’Àlguema. Davant l’església hi ha les ruïnes de la casa del Rellotger de Creixell, cap d’una facció de bandolers que actuà robant i assassinant els pagesos al darrer quart del segle XIX.

Prop de Creixell es feren diverses troballes arqueològiques: un enterrament neolític, quatre sitges i ceràmica d’un ampli espai cronològic (des d’atuells decorats del segle V aC i ceràmica grega àtica del segle IV aC fins a peces del baix imperi Romà).

Festes

El poble de Creixell celebra la festa major de la Mare de Déu de Creixell al setembre. A més, durant la segona quinzena de maig hi ha la Fira de l’All i l’Oli arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Calabuig

25 maig 20192018, Municipi Bascará, Municipis Alt Empordà, Poble Calabuig, Provincia GironaPere Gasso

Calabuig és un Poble del Municipi de Bàscara l’Alt Empordà

(Girona)

A Calabuig hi anem 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Entitats de població	4
Total	1.000 (2018)
• Densitat	57,14 hab/km²
Llar	67 (1553)
Gentilici	Bascarenc, bascarenca

Breu historia del municipi

El terme municipal de Bàscara, de 17,52 km ², a l’extrem meridional de la comarca, s’estén a la dreta del Fluvià, en un terreny accidentat lleument per les serres que limiten per ponent la plana empordanesa i que marquen l’interfluvi entre el Fluvià i el Ter (els Terraprims occidentals). Efectivament, les aigües del sector meridional (la capçalera de la riera de Cinyana i altres) van a parar a aquest riu, mentre que diversos torrents del sector septentrional desaigüen al Fluvià, que marca el límit septentrional del terme.

Comprèn la vila de Bàscara, cap de municipi, els pobles agregats de Calabuig i d’Orriols, els quals tingueren en època medieval jurisdiccions independents de la de Bàscara i formaren part de tres comtats distints (Besalú, Empúries i Girona), i la urbanització de les Roques.

El municipi té com a termes veïns Pontós i Garrigàs a septentrió, Vilaür i Saus a llevant, Viladasens (Gironès) a migdia i Vilademuls (Pla de l’Estany) a ponent.

Travessa el terme de S a N la carretera estatal de Barcelona a la Jonquera (N-II), paral·lela a la qual passa la AP-7, que té a l’altura d’Orriols una sortida que mena vers l’Escala. Altres carreteres locals (de Bàscara a Vilaür i a Esponellà, la de Ventalló a Banyoles per Orriols) i camins comuniquen la vila i els nucli principals. Camí tradicional a França, era lloc de parada de les diligències, circumstància de la qual es beneficiaren diversos hostals (Hostal del Mig, Hostal de Dalt, Hostal de la Barca, aquest dit així per la proximitat a la barca amb què hom travessava el Fluvià abans de la construcció moderna del pont sobre el riu).

El Poble

La vila de Bàscara és a 66 m d’altitud, a la riba dreta del Fluvià, al cim d’un turó que domina el riu per la part del nord des d’uns vessants de pendent pronunciat. El 2005 tenia 542 h. El nucli primitiu, que s’estengué extramurs per la banda de migdia als segles XVIII i XIX, es troba al cim, amb restes de les muralles que l’encerclaven, i modernament s’ha format un barri a la vora de la carretera de França, que passa a tocar del puig per llevant.

L’església de Sant Iscle de Bàscara és a la part alta de la vila, al caire del penya-segat sobre el Fluvià. És un temple d’una sola nau, bastit en una bona part al llarg dels segles XVIII i XIX, que conserva restes importants de la construcció de la fi del romànic (la porta romànica del mur meridional, restes de l’aparell al frontis i uns murs laterals). La capçalera és poligonal i tota l’església és sobrealçada per un mur. Sobre l’extrem nord del frontis es bastí un campanar de planta quadrada sobre les restes d’un de cadireta.

A ponent de l’església hi ha les restes de l’antic castell episcopal, format ara per dos cossos rectangulars que formen angle, on s’aixeca la torre de la Presó, de planta circular, atalussada; les restes més antigues són dels segles XIV i XV, i el bisbat en mantingué la possessió fins a la fi de l’Antic Règim. Les muralles formaven un recinte que encerclava el planell superior del puig i en resten vestigis de datació diversa; els murs del costat de llevant són els més ben conservats.

El nucli interior del recinte és de carrers estrets, que recorden el passat de la vila (carrer de l’Hospital, de l’Oli); nombroses cases tenen portals adovellats, algunes amb finestres decorades, i la plaça Major conserva algunes restes de porxos. Ha estat declarat conjunt historicoartístic.

Festes

Per Reis té lloc una cavalcada amb un concurs de fanalets. Des del 1985 la vila de Bàscara recuperà el mercat dels Tortells, que es remunta a l’any 1263; s’escau el diumenge abans del diumenge de Rams. La festa major d’estiu de sant Joaquim té lloc el segon diumenge d’agost i el cap de setmana pròxim al 17 de novembre, se celebra la festa major de sant Iscle.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Estoll

23 abril 20192012, Municipi Fontanals de Cerdanya, Municipis Cerdanya, Poble Estoll, Provincia GironaPere Gasso

Estoll és un Poble del municipi de Fontanals de Cerdanya (Girona)

A Estoll hi anem el 28 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Alt Pirineu i Aran
Comarca	Baixa Cerdanya
Entitats de població	7
Total	455 (2018)
• Densitat	15,91 hab/km²
Llar	31 (1553)
Gentilici	Fontanalenc, fontanalenca

Breu historia del municipi

Per tal que no prevalgués cap topònim dels antics respecte als altres, s’escollí el terme Fontanals per a la nova entitat municipal sorgida el 1969 de la fusió dels municipis d’Urtx i Queixans.

Del primer, provenen els pobles o nuclis d’Urtx, El Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll, Soriguerola, el mas de l’Escloper, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera; del segon, els de Queixans, Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt.

Amb una superfície de 28,64 km², el seu espai geogràfic s’estén per les dues vessants del tossal Rodó (1.751m) i de les Roques Altes (1.776m) d’on es domina la vall d’Alp fins al barranc de Saltéguet, fins a la riba del riu Segre, a tramuntana.

Els diversos torrents que reguen el territori baixen paral·lels en una mateixa direcció. Són, d’esta a oest, el de Les Pereres, dels Mas d’Amunt, de Queixans o de la Malúria i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. També integra el riu d’Alp en el seu curs baix, tot penetrant pel pla d’Estoll i afluint al Segre a l’altura de Soriguerola. Aquí el municipi limita amb Bolvir, i a més a llevant, a prop del mas Morer i del Molí de l’Anglès, on segueix de prop el torrent de la Llavanera, el terme confronta amb el de Puigcerdà. Travessant d’est a oest, els serrats de Montagut i Les Pereres i pel de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la pleta dels Anyells, limita amb Vilallobent.

Per ponent termeneja amb Ger i Das en el pla, i amb Alp a la part muntanyosa ( les Espalloses i el torrent del pla de les Forques. A més el terme el formen la Serra de Queixans, el serrat de Cuiràs i el de les Llançanes.

La carretera N-260 que ve de Ribes de Freser voreja el termenal de ponent i travessa el Segre vers Puigcerdà, a prop de Queixans, i comunica també amb la carretera C-162 que és la xarxa d’accés al Túnel del Cadí. Urtx i Queixans tenen sengles estacions de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Querol. Hi ha una carretera secundària que uneix El Vilar amb Urtx, i una segona que va fins al Pont del Soler, lloc de pas de l’antic camí d’Alp a Puigcerdà i possible via romana que menava a Llívia. L’Aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, sota la jurisdicció de Fontanals.

El Poble

Astoll

Entitat de població

Baixa Cerdanya

Vista llunyana del poble d’Estoll (Baixa Cerdanya)

Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat a l’esquerra del riu d’Alp, aigua avall d’Alp.

Població:

37 h

[2009]

L’església parroquial de Santa Eulàlia, esmentada el 839, conserva una imatge de pedra de la Mare de Déu de la Cinta, policromada, del s XV.

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”dde88266″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Estoll catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Castell -Platge d’Aro

4 març 20192015, Castell-Platge d'Aro, Municipis Baix Empordà, Provincia GironaPere Gasso

Castell -Platge d’Aro és un municipi del Baix Empordà (Girona)

A Platge d’Aro hi anem el 4 de gener de 2015

Dades del Municipi


Autonomia	Catalunya
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Baix Empordà
Capital	Platja d’Aro

Entitat de població	Habitants
Castell d’Aro	1.797
Platja d’Aro	7.286
s’Agaró	1.337
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

Limita amb Sant Feliu de Guíxols (S), Santa Cristina d’Aro (W), Calonge (N) i amb la mar a llevant. S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de S’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos.

La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar (els quals formen un sector de costa accidentada entre la badia de Palamós i la platja d’Aro) i és drenada pel Ridaura. Al S hi ha la serra de Sant Grau o de les Cadiretes i els seus contraforts de llevant, a tocar dels quals hi ha la ciutat de Sant Feliu de Guíxols, capital d’aquest espai geogràfic. La costa del municipi s’inicia al S, a l’extrem de llevant de la platja de Sant Pol, en un petit promontori rocallós on hi ha el nucli de S’Agaró. Acabat aquest hi ha la platja de la Conca, limitada en tota la seva semicircumferència per un alt talús cobert de pins. Segueix després la llarga extensió de la platja sorrenca d’Aro, al centre de la qual desemboca el Ridaura, i on formen un continu els nuclis de Platja d’Aro i el barri de Fenals, limitats al N per les platges de sa Cova i de n’Artigues. Els vessants de les Gavarres són de poca elevació (324 m prop de l’antic monestir de Vallvanera) i cauen suaument sobre la plana. Antigament la zona era coberta per boscos de pins, però les nombroses urbanitzacions han degradat una bona part del sector boscós.

Travessa el terme pel sector costaner la carretera comarcal de Santa Coloma a Palamós. A la sortida de Santa Cristina d’Aro un ramal d’aquesta carretera comarcal que va per l’interior també porta a Palamós, passant prop de Castell d’Aro i Calonge. El 1991 es va inaugurar la variant de Platja d’Aro, per tal d’evitar l’acumulació de circulació al centre del poble. Diverses carreteres locals comuniquen els nuclis de costa amb Castell d’Aro.

El Poble

El poble de Platja d’Aro (6.467 h el 2005) és el cap de municipi, i es caracteritza per ser una autèntica aglomeració turística, malgrat la bellesa de la seva platja, amb nombrosos blocs d’apartaments, galeries comercials, discoteques i sales de festa, bars i restaurants. Els nous edificis, sovint molt alts i de baixa qualitat, envaeixen les terres interiors, anteriorment camps de conreu molt fèrtils. Els darrers anys del segle XX s’ha portat a terme una sèrie d’obres destinades a millorar la morfologia urbana de Platja d’Aro.

A Platja d’Aro hi havia el Museu-Exposició del Carnaval –obert només durant la celebració—. Per als habitants de Platja d’Aro la festa més important de l’any és el Carnaval, que inclou una gran desfilada de carrosses.

Festes

El poble celebra la seva festa major pel 15 d’agost, així com dos aplecs, el de Sant Marc al final d’abril, i el dels Escalencs, pel setembre. Al juliol es fa la Fira del Dibuix i la Gran Cantada d’Havaneres a la zona de Cavall Bernat. Des del final de la dècada de 1980 se celebra, per l’octubre, la Fira de la Cervesa. Durant els mesos d’estiu es pot gaudir de cantades d’havaneres, sardanes i altres actuacions musicals dins els programes “Nits de Jazz” i “Estiu Musical”. Per finalitzar, cal dir que al llarg de l’any se celebren diverses campanyes gastronòmiques amb la col·laboració dels restaurants de la zona.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”1d028d56″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Platge dAro{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Cassà de la Selva

23 febrer 20192013, Casi de la Selva, Municipis Gironès, Provincia GironaPere Gasso

Cassà de la Selva és un municipi de la comarca del Gironès (Girona)

A Cassà de la Selva hi anem el 7 de desembre de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Gironès
Entitats de població	11
Total	10.359 (2018)
• Densitat	229,18 hab/km²
Llar	105 (1553)
Gentilici	Cassanenc, cassanenca

Entitat de població	Habitants
Cassà de la Selva	9.055
Verneda	101
Esclet	35
les Serres	98
Matamala	119
Mont-roig	82
Mosqueroles	38
Sangosta	60
Serinyà	68
Llebrers de Baix	84
Llebrers de Dalt	49
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al s. amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella. El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra. El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls. A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la riera de la Font. En direcció a llevant el límit arriba fins al Puiggròs (469 m) tot resseguint els vessants occidentals de la serra del Xai, dels solells d’en Barril, del coll de Llumeneres i de les planes d’en Marull. A la banda oriental trobem la Serra Llarga i al s. el termenal coincideix parcialment amb la riera de Verneda. El terme és drenat per un seguit de rieres, algunes de les quals ja hem esmentat, afluents de l’Onyar, com la riera de Verneda, que travessa tot el terme d’E a W, i la riera de Vilallonga, que és afluent de l’anterior. El municipi comprèn, a més de la vila de Cassà de la Selva, que n’és el cap, els veïnats de Serinyà, Verneda, Llebrers (de Dalt i de Baix), Matamala, Sangosta, Mosqueroles, Mont-roig, Esclet i les Serres, a més d’alguna urbanització com el Mas Cubell o el Mas Prat. És travessat de NW a SE per la variant de la carretera comarcal C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols. Altres carreteres importants són les locals: una es dirigeix cap a la Bisbal d’Empordà, vers el NE, l’altra a Caldes de Malavella, cap al SW, i vers ponent la que porta a Riudellots de la Selva, que enllaça amb el nus de comunicacions entre la carretera N-II i l’autopista AP-7, ambdues de Barcelona a la Jonquera, i l’Eix Transversal (C-25), que travessa les terres centrals de Catalunya. Hi ha altres carreteres menors que comuniquen els diferents llocs del terme i alguns pobles veïns, com la de Cassà a Sant Andreu Salou. La grafia oficial Cassà , amb – s. -, es troba en documentació antiga — Cassianus (1214), Cassanus (1254)— que n’avala el manteniment del dígraf, que acabà predominant sobretot en època moderna. Tanmateix, l’Institut d’Estudis Catalans considera que la grafia correcta, d’acord amb les normes ortogràfiques vigents, és Caçà , amb- ç -, avalada també per atestacions medievals— Cacianus (1280), Caciano de Silva (1362)—, i per l’etimologia, que fa provenir el nom del llatí Cattianus , derivat del nom propi Cattius , tot i que accepta la forma de Cassà.

El Poble

La vila de Cassà de la Selva (7 870 h el 2005) és situada en un turó a 137 m d’altitud, al peu dels contraforts occidentals de la serra de les Gavarres. L’església parroquial de Sant Martí és documentada el 1019 en la dotació de la canònica gironina. El 1159 Arnau de Llers féu l’evacuació de l’església a favor de la seu de Girona. El 1172 Guillem de Monells, bisbe de Girona, en va fer donació a la canònica gironina. El 1246 hi posseïa béns el monestir de Sant Salvador de Breda. L’església actual, on es venera la Mare de Déu de les Sogues, és gòtica (s XVI), d’una sola nau amb capelles laterals, creuer i amb elements renaixentistes a la façana. Es conserven, però, alguns vestigis de l’església romànica anterior, del s XII: dues arcades i fragments de l’aparell antic al mur septentrional, i al de migdia i a l’interior alguns elements escultòrics reaprofitats. A la rectoria, i també en una col·lecció particular de la població, es conserven capitells, impostes i fragments del timpà, de les arquivoltes i de les columnes de la portalada romànica. El retaule major que hi havia a l’església era obra de Pau Costa i va ser acabat el 1708. Fou destruït el 1936 amb tots els altres elements ornamentals llevat de l’orgue, i després ha estat reproduït amb l’esforç de tots els caçanencs segons el model de l’antic. El nucli primitiu de la vila de Cassà es formà al voltant de la plaça de l’església. A la fi del s XVI la plaça d’en Clavé o de la Coma era encara als afores i se’n deia Coma o firal. A la segona meitat del s XVII, per concessió del rei Carles II, s’hi establiren unes mesures per a grans i oli, que donaren un fort impuls al mercat i a les fires. Aquestes mesures van ser emplaçades sota les voltes que encara duen el nom de les Mesures i eren de propietat municipal. A la vila hi ha moltes cases amb llindes de pedra construïdes durant el s XVIII. L’Hospital Vell, citat el 1541, fou traslladat al s XVII al carrer del Raval; la seva capella, dedicada a sant Josep, és de la fi del s XIX. És de notable interès arquitectònic la Torre Salvana, que fou dels Albertí i data de la primeria del s XVI. Al s XVII se’n deia torre de Salvà. A la façana hi ha un portal de mig punt adovellat i balcons esculpits; conserva una torre de planta quadrada amb una escala de cargol de pedra i teginats del s XVI. La vila de Cassà disposa d’un bon nombre d’entitats i associacions de caràcter cultural, esportiu i cívic. Destaquen la Colla Excursionista Cassanenca, fundada el 1956, que organitza la Setmana de Sant Jordi i la Festa Literària, a l’abril, amb la convocatòria d’uns premis literaris, i els Amics de la Sardana, creada el 1975, amb un gran nombre d’associats, que es dedica al foment de la dansa i a l’organització de ballades i festes com la Nit dels Músics, dins el marc de la festa major, que reuneix en una gran cobla els músics nascuts o residents a Cassà. Entre els equipaments culturals, cal esmentar el Teatre Municipal Puig d’Arques i l’Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.

Festes

Entre les festes tradicionals més celebrades trobem la cavalcada de Reis, al gener, el Carnaval pel febrer, la festa de Sant Antoni Abat, que se celebra al març amb el nom de Festa del Cavall, i la festa major. Aquesta festa antigament s’havia celebrat pels volts de Corpus, però el 1857 fou traslladada al diumenge després de la Segona Pasqua, en data variable entre maig i juny. Per la Fira de Santa Tecla, al setembre, també s’organitzen actes festius, com la Nit del Cremat, amb sardanes, havaneres, etc.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”5e5ae162″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Cassà de la Selva{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntament de Cassà de la Selva

Pàgines web

Caldes de Malavella

23 febrer 20192013, Caldas de Malavella, Municipis la Selva, Provincia GironaPere Gasso

Caldes de Malavella és un municipi de la comarca de la selva (Girona)

A Caldes de Malavella hi anem el 7 de desembre de 2013

Dades del Municipi


Vegueria	Comarques gironines
Comarca	Selva
Entitats de població	14
Conté la localitat	Aigües Bones
Població
Total	7.458 (2018)
• Densitat	130,16 hab/km²
Llar	130 (1553)
Gentilici	Caldenc, caldenca

Caldes de Malavella	3.266
Franciac	117
Santa Seclina	21
Aigües Bones	851
Can Solà Gros I	305
Can Solà Gros II	254
el Llac del Cigne	1.060
Tourist Club	190
Veïnat d’Israel	109
Veïnat de Baix	78
Veïnat de Dalt	32
Veïnat de les Mateues	67
Can Carbonell	427
Malavella Parc	221

Breu historia del municipi

Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva (els dos últims del Gironès), a l’E amb Llagostera (també del Gironès), al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar.

Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera. Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils, afluent de la Tordera a través de la riera de Santa Coloma, igual com la riera de Malavella.

A l època quaternària es formà una llacuna on confluïen les aigües de la vall, l’estany de Sils, el que explica que una part del sòl sigui constituïda per sorres procedents de la descomposició de roques granítiques, transportades als fondals pels corrents d’aigua. També hi ha còdols de lava i altres restes d’activitat volcànica.

El terme comprèn la vila i cap del municipi de Caldes de Malavella, el poble de Franciac, els veïnats de Folgueroles (o Israel), el Veïnat de Baix, el Veïnat de Dalt, el Veïnat de les Mateves i el de Santa Seclina, i les urbanitzacions d’Aigües Bones, Can Carbonell, Can Solà Gros, el Llac del Cigne, Malavella Parc, el Mas Boada i Santa Seclina.

Travessa el terme vora el límit W (i fins i tot el configura en un petit tram) la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, des de la qual una car retera porta a Caldes i a Llagostera, on enllaça amb la C-65 de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Una carretera local surt de la vila en direcció a Cassà de la Selva. També travessa el terme el fer rocarril de Barcelona a Girona, que passa a ponent de la vila, on hi ha l’estació.

L’ajuntament de Caldes sol·licità el 1989 la incorporació al Gironès, però li va ser denegada. Ja a l’edat mitjana la primera referència a la parròquia de Sant Esteve de Caldes (Calidis) apareix en un document del 1053, i la denominació perdura en altres documents del 1131, 1194, 1246 i 1362. L’altre nom que forma part del topònim, Malavella, apareix ja el 1057 (referit al castell proper) amb la forma Malavela i posteriorment Malavetula (1362) i Malaveteri (1691).

El Poble

La vila de Caldes de Malavella (84 m i 2833 h el 2005) es troba al centre del municipi, entre els pujols de les Moleres, de les Ànimes i de Sant Grau. La major part de les edificacions daten de la fi del segle XIX i començament del XX, l’època en què es revaloritzaren les aigües mínero-medicinals, formant una expansió del petit nucli inicial, centrat per l’església parroquial de Sant Esteve. Aquesta, que havia estat possessió del monestir de Breda, és un edifici d’origen romànic (de la fi del segle XI i inici del XII), de planta basilical i tres absis; al llarg dels segles ha conegut algunes reformes. Conserva els tres absis romànics, amb arcuacions llombardes i campanar de torre quadrada, molt modificat. El portal de la façana, d’estil renaixentista català, és de pedra nummulítica de Girona.

La població presenta un conjunt de cases de regust modernista que revelen la importància balneària que tingué en aquella època. L’antic barri del Martí, a llevant de la vila, prop del trencall de la carretera de Caçà de la Selva, ha esdevingut avui pràcticament un raval. Al voltant de la vila s’han construït nombroses cases residencials.

Els brolladors més coneguts estan situats en els pujols de les Ànimes, Sant Grau i de les Moleres. Dos balnearis, Vichy Català i Prats, exploten les aigües termals (bicarbonatades, sòdiques i clorurades), que brollen a 59-60°C. El primer comprèn un extens parc amb pins i plàtans i un edifici de la fi del segle XIX, d’un estil neoislàmic molt en voga a l’època modernista, ornat fins i tot amb una reproducció de la font del Patio de los Leones de l’Alhambra de Granada. Aprofita les aigües procedents de les fonts termals del puig de les Ànimes, mentre que el balneari Prats utilitza les aigües de la font del Raig d’en Mel (o de la Mina).

Al puig de Sant Grau, on s’emplaça la capella del mateix nom que acull un aplec el dia del sant (3 d’octubre), hom bastí, aprofitant part de les ruïnes de les termes romanes, de les que parlarem més endavant, el castell de Caldes (que no s’ha de confondre amb el de Malavella). La primera notícia del castell és del 1362, si bé podria ser molt anterior. Sembla que inicialment pertangué al vescomtat de Cabrera, però el 1240 ja s’havia unit al castell de Llagostera, de domini reial, com ho indica el fet que aquell any Jaume I concedís privilegis i franqueses als homes d’ambdós castells. Des d’aleshores estigué sempre vinculat al domini de Llagostera i a la baronia d’aquest nom creada el 1375, fins a la fi de l’Antic Règim. Fou enderrocat a la darreria del segle XIX. Entre les celebracions de la vila destaca

Festes

la festa major, que se celebra el primer diumenge d’agost i inclou una trobada gegantera.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e722b4ce” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Caldes de Malavella{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’Ajuntament

Pàgines web