Arxiu de la categoria: Provincia Lleida

Rialp

Rialp (Pont Penjat) (4)

Rialp és un poble cap de Municipi de la comarca Pallars Sobirà (Lleida)

Anem a Rialp el 14 d’agost de 2011

Dades del municipi

Superfície 63,31 km²
Altitud 725 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
670 hab.
10,58 hab/km²
Entitat de població Habitants (2011)
Beraní 8
Caregue 22
Escàs 30
Rialb 497
Rodés 19
Roní 58
Surp 30
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi ha estat un dels que ha mantingut un important potencial demogràfic dins la comarca. Ja el 1378, amb 31 focs, 6 dels quals pertanyien a Beraní, Rialb era una de les primeres poblacions del Pallars i el 1553, amb 44 focs, 2 dels quals eren a Roní, només era superada per Sort. Al segle XVIII el conjunt del terme tradicional de Rialb passà de 333 h el 1718 a 528 h el 1787, i en el moment de màxim progrés demogràfic, el 1860, tenia 750 h. Després sofrí oscil·lacions (506 h el 1900, 611 h el 1920, 523 h el 1930). Posteriorment i malgrat un augment que es produí vers el 1970, la tendència és regressiva: 491 h el 1960.

 

El 1553 el conjunt dels nuclis del tradicional terme de Surp tenia 42 focs (15 de Surp, 12 de Caregue, 8 d’Escàs i 7 de Rodés) i al segle XVIII passà de 264 h el 1718 a 305 h el 1787. Assolí un màxim de 546 h el 1860, després baixà i s’estabilitzà al voltant dels 400 h fins a la guerra civil de 1936-39. El 1940 la població disminuí a 299 h, a 230 h el 1950, i pujà a 263 h el 1960.

 

El primer cens conjunt del municipi registrava un total de 656 h per a l’any 1970, que el 1981 havien baixat a 415 h. D’ençà d’aquest moment la població experimentà una certa millora amb 466 h el 1991, 533 h el 1999 i 631 h el 2005.

Continua la lectura de Rialp

Penelles

Penelles (12)

Penelles és un poble cap de municipi de la Comarca de la Noguera (Lleida)

Anem a Penelles el 9 d’abril de 2011.  

Gentilici Penellenc, penellenca
Superfície 25,5 km²
Altitud 276 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
511 hab.
Entitat de població Habitants (2006)
Almassor 20
Bellestar 0
Castell del Remei, el 43
Falcons, els 6
Penelles 451
Torreneral 5

El municipi

Situat al sud-est de la comarca, al límit amb la comarca de l’Urgell. De relleu molt pla, amb alguns petits turons i regat pel canal d’Urgell. La seua estructura econòmica és bàsicament agrícola i ramadera. Hi destaca el Castell del Remei, un gran centre productor de vins.

S’esmenta per primer cop l’any 1079 com a propietat d’Ermengol IV d’Urgell com un assentament fortificat del terme del castell de Butsènit, al qual estarà vinculat fins el 1186 en què Guillem de Meià, amb l’aprovació del Comte d’Urgell, donava a l’ordre del Temple el castell de Penelles. En suprimir-se aquesta ordre (1317) passà al de l’Hospital , que integrà a la comanda de Barbens fins arribar la desamortització del segle XIX. Continua la lectura de Penelles

Odèn

120822-2 Odén (29)

Odèn és un  municipi  de la comarca del Solsonès que te la capital al poble de  Cambrils.

A Odèn hi anem el 22 d’agost de 2012 des de el Port del Comte que hi estàvem insta-lats.

Dades del municipi

Gentilici Odenès, odenesa
Superfície 114,4 km²
Altitud 1.291 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
269 hab.
2,35 hab/km²

 

Entitat de població Habitants (2005)
Cambrils 50
Canalda 37
Llinars 58
Montnou, el 59
Móra Comdal, la 1
Odèn 18
Racó, el 17
Sàlzer, el 4
Valldan, la 21
Font: Municat

Breu historia

Odèn és un municipi del Solsonès, situat a l’extrem nord-occiental de la comarca. A l’ensems, també és una de les seves nou entitats de població per bé que la capital és a Cambrils. Està dividit en les següents entitats de població (veïnats o pobles) entre les quals l’entitat municipal descentralitzada de Canalda i: CambrilsLlinarsel Montnoula Móra Comdal, Odèn, el Racóel Sàlzer i la Valldan.

Festa Major

El 15 d’agost 

Enllaç per veure les festes del municipi

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”3b5664dd” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”odèn catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

120822-2 Odén (78)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

castells i ermites de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Nalec

Nalec (10)

Nalec és un Municipi de la Comarca de l’Urgell (Lleida)

A Nalec hi anem el 24 de novembre de 2013 passant per Guimerà i Ciutadilla

Gentilici  ?¿
Superfície 9,3 km²
Altitud 487 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
105 hab.
11,29 hab/km²

Breu historia de Nalec

Nalec, poble situat a la vall dreta del riu Corb, es troba enmig de Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. A una distància de 10 km de la capital de l’Urgell, Tàrrega.

Nalec està situat a la riba esquerra del riu Corb a 487 m d’altitud. Està ben comunicat per la carretera LV-2341 , que enllaça amb la carretera C-14, en direcció a Tàrrega i Montblanc. També hi ha un camí situat a la carretera LV-2021, en direcció a Sant Martí de Maldà que arriba a Nalec. Des de Vallbona de les Monges s’hi pot accedir a través d’una pista forestal.

És el poble més petit de la comarca de l’Urgell. El seu terme municipal té 9,34 km2 i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d’altitud als 440 m a les riberes de la vall. 

La major part del terme es dedica a l’agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d’aquestes terres de secà són els cereals, l’olivera, la vinya i l’ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

La cooperativa del camp es fundà l’any 1929 i s’encarrega de l’elaboració i la venda de l’oli d’oliva verge extra. Es tritura l’oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. Per això, l’oli d’oliva del poble és tant apreciat per tothom qui en compra i el coneix, perquè està fet de manera natural.

Festes

Festa Major el 25 de Juliol Sant Jaume

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”nalec catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Nalec (Posta de sol) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Església de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’Ajuntament

Navès

120825-3 Navès Església (3)

Navès és un poble cap de municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

A Navès hi anem el 25 d’agost de 2012 que fem tot el Solsonès fent estada al Port del Comte

L’ Ajuntament de Navès el trobem, a les afores del poble, com molts dels municipis del Solsonès en que el municipis, son grans i poc poblats.

Dades del Municipi

Gentilici Navesenc, navesenca
Superfície 145,27 km²
Altitud 900 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
274 hab.
1,89 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Besora 40
Busa 9
Cases de Posada, les 3
Linya 45
Navès 86
Pegueroles 36
Selva, la 16
Tentellatge 11
La Valldora 16

Breu historia del Municipi

Navès és un municipi de la comarca del Solsonès i, alhora, una de les nou entitats de població o pobles que hi ha al municipi.

Navès és al sector oriental de la comarca, al límit amb el Berguedà i el Bages. El Cardener forma en part el límit occidental del terme que s’estén principalment als vessants orientals de la seva conca. La serra de Busa és el seu límit septentrional. Els plans de Navès s’estenen entre el riu Aigua d’Ora i el Cardener, ja prop de Cardona. Una gran part del territori és accidentada pels plegaments subpirinencs de la Depressió Central.

Llocs d’interès

Castell de Besora

Museu de la Vall d’Ora

Monestir de Sant Pere de Graudescales, església romànica

Festes

La festa major de Navès

Es celebra el primer cap de setmana d’octubre, coincidint amb la festa de la Mare de Déu del Roser.

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”naves catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

LLocs  per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

120825-3 Navès Ajuntament

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la Comarca

Llocs per gaudir el silenci

Pàgines web.

Lloc web de l’Ajuntament

 

 

Lladurs

 

120822-4 Lladurs (3)

Lladurs és un poble municipi de la Comarca del Solsonès  (Lleida)

Visitem Lladurs el Agost de 2012 ja que estem de vacances al Port del Compte i fem tot el Solsonès

Aquí al Solsonès, ens crida l’atenció el fet que els municipis son grans i poc poblats, en general, hi ha municipis amb moltes masies i varis nuclis petis de població, en que el Ajuntament el trobem en un lloc i l’església en un altre. Com Riner que el Ajuntament el trobem a Solsona,  a les instal·lacions del Consell Comarcal.

Dades del Municipi

Gentilici Lladurenc, lladurenca
Superfície 128,0 km²
Altitud 834 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
180 hab.
1,41 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Lladurs 72
Llena, la 18
Montpol 46
Pla dels Roures, el 8
Terrassola 18
Timoneda 22
Torrents, els 23

Petita historia del Municipi

Lladurs, un municipi format per un extens terme (128,69 km2) amb una altitud que oscil·la entre els 700 i els 1.000 metres.

La seva població, 224 habitants (padró 2008), es troba íntegrament disseminada en masies. Aquesta zona encara manté la pagesia, és per això que ens trobem un paisatge en mosaic, imponents boscos intercalats per camps, pastures i prats amb relleus abruptes, valls engorjades, rius i cims alterosos. Lladurs amaga una cultura, un folklore i un art milenaris que ben segur us sorprendrà.

Continua la lectura de Lladurs

Les

ETH HARO

Les és un poble cap de Municipi de la Comarca de Vall d’Aràn (Lleida)

A Les hi anem el Agost de 2011 que fem tota la Vall estan de vacances a Casa d’Arro.

 

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 23,45 km²
Altitud 634 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.012 hab.
43,16 hab/km²

Breu historia

El poble de Les està situat en un privilegiat enclavament de muntanya. Com a punt de partida de nombroses excursions que podreu fer per la veïna França (Saint Bertrand de Comminges, Luchon, Vallée du Lys …) o visitant el ric patrimoni natural i cultural aranès (Artiga de Lin, Val de barrats, Ribera deth Toran , art romànic i gòtic …), la important infraestructura d’allotjaments del poble us permetrà també gaudir de la proximitat de les pistes d’esquí de Baqueira Beret.

Envoltats per la bellesa dels seus paisatges, podreu practicar esports d’aventura i participar de les seves festes i tradicions.

Tradició

Les és conegut per la tradició de l’Haro, un tronc d’avet que, plantat a la plaça del poble, és cremat la nit de sant Joan. Cinc dies més tard, per sant Pere, es fa la quilhada, que és la plantada de l’haro que es cremarà l’any següent i que ha estat tallat al bosc a la primavera i preparat amb la shasclada, o sigui, se l’ha obert amb tascons per tal que s’assequi la fusta i que les flames hi entrin millor.[3][4]

Festes i fires

23 de juny– Hèsta deth Haro

25 de juny– Hèsta Major de Sant Jaime

29 de juny– Hèsta Major de Sant Père

6 d’octubre– Fira de Les

Llocs d’interès

Banys termals de Les

Capella romànica de Sant Blai (segle XII)

Com arribar-hi   

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”les catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos 

Clica hi veus les del poble

ETH HARO i Campanar

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Josa de Cadí

Josa de Cadí (67)

Josa de Cadí és un poble del municipi de Josa de Cadí i Tuixent. Comarca Alt Urgell (Lleida)

Aquí a Josa de Cadí, hi anem el 8 de gener de 2011, passem també per Tuixent, que és el cap del municipi i Gòsol

 

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
140 hab.
2,05 hab/km²

Breu historia

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

Com arribar-hi

]
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Josa de Cadí catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Festes

Clica el enllaç per veure les festes de Josa de Cadí

Festa Major Josa de Cadí

La festa major de Josa de Cadí, sol caure a la primera setmana de septembre. Es una de les festes mes esperades de l’any.

En aquestes dades, tota la gent del poble es reuneix per celebrar les festes populars que duren 4 dies, des de divendres fins dilluns.

Al llarg dels anys, s’han anat afegint noves activitats per tal d’harmonitzar la diada.

No cal oblidar, una de les activitats mes antigues i populars que avui en dia encara segueix “El ball de la cuinera”.

 Fotos

 

Clica la foto i les veus totes

Josa de Cadí (14)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Ivars d’Urgell

Ivars d´Urgell

Ivars d’Urgell, és un poble municipi de la Comarca  Pla d’ Urgell (Lleida)

Aquí, hi venim el 24 de març de 2013. Ens trobem amb la Fira de l’Estany: Una mostra per donar a conèixer l’estany d’Ivars i Vila-sana, el seu entorn, l’ornitologia, la gastronomia amb degustacions, la pesca, i el turisme rural.

Dades del Municipi

Gentilici Ivarsenc, ivarsenca
Superfície 24,3 km²
Altitud 265 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.647 hab.
67,78 hab/km²

Entitat de població

Habitants (2005)   La  Cendrosa,  19    Ivars d’Urgell   1.562    Montalé   7  Vallver   260

Breu historia

Els orÍgens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una caracterí­stica comuna: l’aigua. així­, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua ès, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars, i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí­ dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si­ que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un vast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i ès la presència del gran estany que, degudes les seves contí­nues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.

ERMITA MARE DE DEU DE L’HORTA: Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d’una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l’edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d’una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l’antiga casa de l’ermità, amb un porxo d’arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l’alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura. La Mare de Déu de l’Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l’any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca

 L’Estany d’ivars i Vila-sana. És un estany situat entre els termes municipals d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell. Es tracta de l’estany amb major superfície de Catalunya.

Clica a quí a  L’estany d’Ivars i Vila-sana i veus la informació de wikipedia.

Festes

• Festa Major: del 26 al 28 de maig

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ivars durgell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Ivars d'Urgell 1

 

Ivars d'Urgell 2

Fotos 

Clica a la foto i veus les del poble

Ivars d´Urgell (Estany Ivars i Vila-Sana) (14)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

Irgo

110809 -10 Irgo (2)

Irgo és un poble del municipi de Pont de Suert Comarca Alta Ribagorça (Lleida

 A Irgo hi anem el 9 d’agost de 2011. Desprès de Iran.  Per cert, ens costa trobar-lo perquè s’hi arriba per una carretera sense asfaltar. Si no te n’adones et passes el poble,   només té 6 habitants. Acabem tard hi podem veure la posta de sol.

Superfície km²
Altitud 1,400 msnm
Població
• Densitat
6 hab.

Irgo de Tor va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de laConstitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico… del 1849[3] descriu el poble dient que és en un pla, combatut per tots els vents, i que té un clima sa, però molt fred, que produeix algunes pulmonies. El poble, segons ell, estava format per set cases agrupades i una de separada un quart d’hora, d’un sol pis, que formen un sol carrer irregular, pla i sense empedrar. La parròquia era dedicada a la Mare de Déu de les Neus, i en depenia la d’Iran. El cementiri era fora del poble, ben ventilat, i veïns d’Irgo disposaven d’aigua de bona qualitat en fonts properes, i en un pou al costat del poble, les aigües del qual estaven qualificades pels experts de perjudicials per a la salut. A un quart d’hora hi havia la capella rural de Sant Salvador.

Hi havia una mina de vernís sense explotar, i es comentava que antigament es treia or, però sense que els veïns sapiguessin concretar on era aquella mica. El terreny d’Irgo era muntanyós i trencat, de mitjana qualitat, i amb un prat de tres jornals i un bosc comunal per a llenya. S’hi collia sègol, ordi, civada, llegums i patates, a més de les pastures. S’hi cria bestiar de llana, cabres, bous i vaques, porcs, així com eugues i ases necessàries per al treball dels camps. Constituïen el poble 4 veïns i 25 habitants

Com arribar-ri

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”irgo catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos 

Clica la foto

110809 -10 Irgo (Posta de Sol)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca