Arxiu de la categoria: Provincia Lleida

Olius

19 febrer 20162012, Municipis Solsonès, Olius, Provincia LleidaPere Gasso

Olius és un municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

A olius hi anem el 25 d’agost de 2012, ja que estem de vacances a Port del Compte, i fem tot el Solsonès.

Dades del Municipi

Superfície	54,5 km²
Altitud	565 msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	902 hab. 16,55 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi envolta gairebé totalment (llevat del sector N) el municipi de Solsona i limita amb els de Lladurs (N), Navès i Clariana (E), Riner i Llobera (S) i Pinell i Castellar (W). Olius és a la conca alta del Cardener, riu que s’encaixa en gresos i conglomerats oligocènics fins a afaiçonar un canyó. Hi aflueixen per la dreta la rasa de Meig i el riu Negre.

El terme comprèn la urbanització del Pi de Sant Just, cap de municipi, i les caseries d’Olius, Brics i el Castellvell (o dit també Castellvell de Solsona). També inclou l’enclavament de Miravelles (al N del terme de Solsona) i una part de l’àmbit d’una antiga parròquia, Sant Just i Joval, l’altra part del qual correspon al terme de Clariana de Cardener. Fora de la urbanització el poblament és bastant dispers. El sector més important, a llevant, on hi ha la parròquia d’Olius, és a la vall del Cardener, que hi passa profundament engorjat en els gresos i conglomerats oligocènics; al S, per on passa el riu Negre, hi ha les parròquies de Sant Just de Joval i de Brics; a ponent hi ha el Castellvell de Solsona, que domina aquesta ciutat, i la masia i l’antic hostal de Torregassa. Les comunicacions coincideixen amb els eixos radials que surten de Solsona cap a Manresa, Berga, Bassella i Torà. Així, les carreteres principals són la C-55 d’Abrera a Solsona, la C-26 d’Alfarràs a Olot i les carreteres locals de Solsona a Pinell i Torà.

El Poble

Al N del terme, a la dreta del Cardener, hi ha el conjunt disseminat de masos d’Olius (118 h el 2005), centrat per la parròquia de Sant Esteve.

Al S del terme, a l’esquerra del riu Negre, hi ha la parròquia de Brics (conjunt de masos disseminats), el nom primitiu de la qual era Trevics, dedicada a sant Salvador. Consta ja al s. XI, en què passà dels comtes d’Urgell a Ramon Isarn i la seva família. El 1417 era ja de l’església de Solsona i la família Trevics fou castlana del lloc diverses generacions. Del terme de Brics (64 h) són les antigues masies de Viladebages, amb la capella preromànica de Sant Julià; la de Torre de Flot, amb l’església romànica de Sant Felicià i Sant Prim; les tradicionals cases de Cor de Roure i Viladot, i també la masia de la Rebollosa, de grans proporcions, construïda de nou al s. XVIII.

També pertany al municipi d’Olius l’antic Castellvell de Solsona (anomenat també el Castellvell), les restes del qual s’alcen estratègicament en un turó de 848 m d’altitud al NW de la ciutat. Fou una gran fortificació, d’origen molt antic (al s. XI ja s’anomenava ““vell”), que el comte Borrell de Barcelona féu reforçar els anys 957 i 973 per assegurar la defensa de la contrada. Fou molt reformat al s. XIV, en el qual es construí la gran sala que ocupava la banda oriental del recinte, quadrat, amb arcs apuntats transversals sobre columnes cilíndriques amb capitells cúbics, segons un model freqüent als castells catalans en època gòtica. Fou rehabilitat encara com a fortalesa militar en la primera guerra Carlina pel baró de Meer i sofrí greus danys en la tercera guerra Carlina (el 1872 el capitost carlí Morlans féu ensorrar les tres torres actualment escapçades de les quatre que tanquen el recinte emmurallat, del qual resta només la base, i l’arribada dels governamentals impedí la destrucció de la quarta, que encara s’alça en bona part al SW, obra probablement del s. XIII). El castell fou sempre de la jurisdicció dels vescomtes de Cardona (després comtes i ducs) des que aquest llinatge dominà Solsona.

De l’època romànica, fora del recinte, es conserven restes d’una església, a ponent, amb absis trilobat, que correspon a l’església parroquial de Sant Miquel de Castellvell. Fou substituïda per la parròquia de Brics, que n’havia estat sufragània.

Dins del recinte del castell hi ha també restes de la capella d’època romànica, però vers la primera meitat del s. XV fou edificat, sota la mateixa advocació de santa Maria, un notable edifici d’estructura gòtica, que ha romàs obert al culte com a santuari de la Mare de Déu del Remei. S’hi venera una imatge sedent de Maria. El santuari és centre de devoció comarcal i s’hi celebra l’aplec dit del Roseret.

Al S del turó hi ha, encara, l’església romànica de Santa Coloma, prop de la masia del mateix nom. Més a ponent, al límit del terme d’Olius amb el de Castellar de la Ribera, enlairada a la serra de Torregassa, hi ha la masia i antic hostal de Torregassa, on s’havia celebrat una important fira de bestiar.

Al terme d’Olius hi ha estacions prehistòriques de diverses èpoques: cistes i coves neolítiques i del bronze al Cerc, el Vilaró Vell, Solanells, el Vilar de Ximosa, Sant Bartomeu, la Guingueta, els Ots (Horts), Corde Roure, Aigües Vives; restes ibèriques i romanesal Castellvell, a Anseresa i a la Guingueta. Aquesta abundància de restes esparses fa pensar en una dispersió d’hàbitat en aquesta comarca i altres de veïnes anterior ja a l’època carolíngia.

Festes

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Guixers

10 novembre 20152012, Guixers, Municipis Solsonès, Provincia LleidaPere Gasso

Guixers es un municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

A Guixers hi anem el 24 d’agost del 2012

Dades del Municipi

Gentilici	Guixarès, guixaresa
Superfície	66,4 km²
Altitud	750 msnm
Població (2014^[1]) • Densitat	128 hab. 1,93 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols (Berguedà). A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord (Sant Llorenç de Morunys) i Valielles (Montmajor, Berguedà).

El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol (2 214 m), sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou (1 470 m). El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels contraforts meridionals de la serra del Verd (roca de Guixers, 1 425 m), a la dreta de la vall, i de la serra d’Ensija (serra de Montcalb, 1 667 m), a l’esquerra, fins a la serra dels Bastets (1 383 m al tossal de la Viuda) i la de Busa (ja a Navès), i comprèn un petit sector, a l’extrem E del terme, de la vall d’Ora (dita aquí de Llinars). El poblament és disseminat; hi trobem les caseries de la Casa Nova de Valls, cap administratiu, de Castelltort, la Corriu, Montcalb, Sisquer i Vilamantells, moltes de les quals corresponen a antigues parròquies. Entre les esglésies cal esmentar les romàniques de Sant Serni del Grau i Santa Creu d’Ollers. El terme és travessat per la carretera local que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

Abans de la formació del municipi, Guixers, Castelltort, Sant Serni i Ollers ja constituïen una jurisdicció. El consell es reunia el 1606 a la Codina de Castelltort i, més endavant, format ja el municipi (sense Montcalb, Valls i Sisquer), la casa del comú es trobava a la masia del Jardí i l’hostal de la Mel, vora el Cardener i prop de Sant Llorenç de Morunys. Modernament la casa del comú fou traslladada a la Casa Nova de Valls.

El Poble

A l’esquerra de l’aigua de Valls, sortint de l’estret de Vallpregona, hi ha l’antiga església de Santa Maria de Valls, sufragània de la parròquia de Sisquer. A 1 km de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia de la Casa Nova de Valls, que és on es troba la casa del comú del municipi. Aquesta caseria, totalment disseminada, es formada per l’església i 5 o 6 cases. El municipi disposa, des de 1993, d’un arxiu històric local que recull documentació municipal des del segle X fins a l’actualitat. Santa Maria de Valls celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost.

L’antiga parròquia de Sant Martí de Guixers, esmentada el 1088 quan el comte Ermengol d’Urgell la cedí a Santa Maria de Solsona, dóna nom al municipi. En resta una petita esglesiola romànica , dedicada a la Trinitat, propera a la masia de Can Guix, als vessants meridionals de la roca de Guixers. Prop seu hi ha l’antiga església de Sant Feliu. Al SW del cap municipal hi ha la parròquia de Castelltort, dedicada a sant Climent (edifici del segle XVIII). A l’altra banda del riu es conserven les ruïnes de la primitiva església, romànica, i de l’antic castell Tort, al cim d’un turó, esmentat ja el 1064, que formà part dels dominis dels Cardona. La parròquia de Castelltort (de la qual depenia Guixers) pertanyé a la canònica de Solsona.

El sector de septentrió

Més al N, sota la serra del seu nom, hi ha l’antiga parròquia de Montcalb, dedicada a sant Pere, que fou sufragània de la de Sisquer. Es tracta d’una caseria totalment disseminada que celebra la festa major per Sant Pere (29 de juny), festivitat del seu patró. Al SE de Montcalb hi ha l’antiga església romànica de Santa Magdalena del Collell, prop la masia del Collell. A la dreta de l’aigua de Valls, al N del terme i sota Puig-aguilar, està situada la caseria disseminada de la Corriu. Aquesta parròquia, dedicada a sant Martí, ja és esmentada el 839. La rectoria fou sovint residència del comandant carlí que regia la comandància militar de Sant Llorenç de Morunys durant la primera guerra Carlina, dit el Rector de Frades. Al cim de Puig-aguilar (1 253 m) hi ha el santuari de Puig-aguilar, en un indret on segons la llegenda s’aparegué la Mare de Déu a un pastor de la gran masia fortificada de Torre de Corriu. L’admiració dels veïns de Vilacireres, Pratformiu (la Coma i la Pedra), Sisquer (Guixers) i Moripol (Gósol) féu que construïssin un santuari. Pel setembre, el diumenge següent al dia 8, es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Puig-aguilar, i la festa major de Corriu se celebra el primer diumenge de maig, pel Roser.

Festes

A ponent del terme, sota el coll de Jou, al camí que porta al santuari de Lord, hi ha l’església de Sant Serni del Grau (o Santa Maria del Grau), romànica, que centrava l’antic terme de Vilamantells . A la creu del Codó (1 509 m), prop de coll de Jou, es fa un gran aplec el dia de la Santa Creu de Maig, en el qual es beneeix el terme i el pa, que es reparteix entre els assistents. El diumenge següent se celebra la missa a Sant Serni i també es reparteix pa beneït. Al NE de Sant Serni, camí ja de la Coma i la Pedra, es conserva l’església de Santa Creu d’Ollers, romànica, que havia tingut unes quantes masies dins la seva demarcació religiosa.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”3e6b46c5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Guixers{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Coll de Jou Port de Muntanya

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Ardevol

22 juny 20152012, Municipi Pinós, Municipis Solsonès, Poble Ardevol, Provincia LleidaPere Gasso

Ardevol és un poble del municipi de Pinós comarca el Solsonès Lleida

Dades del Municipi

Altitud	730.5 msnm
Població (2008) • Densitat	111 hab.

Breu historia del municipi

Limita a llevant amb els termes bagencs de Cardona i Sant Mateu de Bages, al sud amb el de Calonge de Segarra, pertanyent a l’Anoia, i a ponent amb Torà, de la Segarra. Dins el Solsonès entronca amb els municipis de Riner (N), la Molsosa (S) i Llobera (NW).

A la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars, dins la comarca del Bages, hi ha un enclavament (i antiga quadra) del terme de Pinós, en gran part estès a l’esquerra del riu, anomenat de Malagarriga. La serra de Pinós (que culmina a 931 m) forma l’eix en direcció NE-SW. Aquesta serra és un anticlinal format en un dels darrers plegaments pirinencs, que constitueix un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat (rieres de Matamargó i de Vallmanya que unides formen la riera de Salo, ja al Bages, afluent del Cardener) i del Segre (afluents de capçalera de la riera de Llanera com els barrancs de Gangolell, de la Rovira, dels Molins, la rasa d’Ardèvol i altres torrents que aboquen les aigües directament al Llobregós, dins el terme de la Molsosa).

El terme comprèn el poble de Pinós, cap de municipi, i les caseries d’Ardèvol, Matamargó, Vallmanya i Sant Just d’Ardèvol. Les comunicacions són molt escasses, només hi ha la carretera local de Torà a Ardèvol, que continua vers Pinós, des d’on enllaça amb la carretera de Calaf per els Quadrells i Castellfollit de Riubregós per Enfesta

El Poble

El sector d’Ardèvol (111 h el 2005) s’estén al NW del municipi, al peu de la serra de Pinós, abocat a la riera de Llanera (rasa d’Ardèvol). El que ha pervingut del castell d’Ardèvol i l’església parroquial de Santa Maria d’Ardèvol s’alça a l’esquerra del torrent o rasa homònims. El temple conserva alguns elements romànics als murs i una ossera i una pila baptismal, però fou modificat posteriorment (la portada duu la data del 1688). Prop seu s’alça la gran torre de guaita rectangular, d’obra rústega, probablement anterior al segle XI, que estigué revestida per una torre cilíndrica de pedres treballades i finestres amb arcs de mig punt, bastida posteriorment i que el 1932 s’esfondrà, deixant aleshores al descobert l’estructura quadrangular original. La caseria d’Ardèvol celebra la festa major el diumenge següent al 15 d’agost, el 17 de gener la festa de Sant Antoni, el 20 de gener la de Sant Sebastià i el tercer diumenge d’octubre la festa anomenada “de les noies”. Per Pasqua té lloc una popular cantada de caramellaires i durant les festes nadalenques, un pessebre vivent. En aquest lloc tenia dominis el bisbe d’Urgell a l’inici de la repoblació del sector, a la fi del segle X, i la canònica de Solsona també hi tingué alguna propietat, però des del segle XI passà a formar part dels dominis dels Cardona, que en tingueren la jurisdicció civil i criminal fins a la desamortització. Més al N, al límit amb Torredenegó, hi ha la sufragània de Sant Just d’Ardèvol, disseminada i dependent de la parròquia esmentada anteriorment. Ja és mencionada al segle XI i fou reconstruïda al segle XVI. No gaire lluny hi ha l’antiga casa Mussons, que era ja important al segle XVI, com ho palesen les reformes a la capella del 1557 i el 1591, anomenada després Tristany per l’enllaç de Jaume Tristany amb Margarida Cases, pubilla de Mussons; foren descendents seus els guerrillers carlins Benet Tristany (1794-1847) i Rafael Tristany (1814-99), les activitats dels quals foren decisives en les guerres del segle XIX. La portalada exterior i un escut heràldic a la façana porten la data del 1685. A les quatre cantonades del cos central hi ha unes garites similars a les que es construïren al castell de Cardona a la fi del segle XVII. Sant Just d’Ardèvol (48 h el 2005)

Festes

Celebra la festa de la Santa Creu el primer diumenge de maig i, el 16 d’agost, l’aplec a l’ermita de Sant Roc.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”0e6cccca” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Ardevol{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Montgarri

21 juny 20152011, Montgarri, Municipi Naut Aran, Municipis Vall d'Aran, Provincia LleidaPere Gasso

Montgarri és una entitat de població del municipi de Naut Aran Comarca Vall d’Aran) (Lleida)

A Montgarri hi anem el 11 d’agost de 2011 a Montgarri només hi queda el Santuari ja que està despoblat però val la pena arribar-hi per tot el seu entorn.

Breu historia del municipi

L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue (61,1 km 2 ), Gessa (17,2 km 2 ) i Arties (78,6 km 2) al terme tradicional de Salardú. De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 ; això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs. El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’Alt Aran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de Naut Aran el 1985. El novembre de l’any 2001 el Parlament de Catalunya aprovà un text pel qual es demanava la modificació de la llei municipal i de règim local de la Generalitat. Segons això, els nuclis d’Arties i Garós, que administrativament consten com a entitats municipals descentralitzades, podrien demanar la segregació a l’ajuntament de Salardú per a constituir-se novament en municipis independents, fet que reclamen des de fa alguns anys.

El terme de Salardú es troba al sector de llevant de la comarca de la Vall d’Aran. Limita al N amb el departament francès de l’Arieja (termes de Sentenh, Bonac i Carda-sus-Lès), a llevant amb les terres pallareses dels municipis d’Alt Àneu i Espot, al S amb els termes ribagorçans de Barruera i Vilaller i a ponent amb les terres araneses de Viella i Canejan.

L’àmbit geogràfic del terme de Salardú s’estén en els límits físics següents: des del portilló d’Albi (2 410 m) i seguint la carena limítrofa amb l’Estat francès en direcció W-E fins al tuc d’Era Girèta (2 570 m).

Des del tuc d’Era Girèta, el termenal gira en direcció S seguint el curs del Riu Fred, al qual desguassa per la dreta la coma d’Era Girèta, travessa la Noguera Pallaresa, i remunta el curs del riu de Varimanya, que vessa a la Noguera per la dreta. El límit continua inclinant-se vers el SW vorejant els estanyons de Dalt de Varimanya (o estanhons de Naut de Varimanha o Marimanha), passa pel tuc del Rosari de Baciver i el tuc de Varimanya. Novament pren la direcció NW fins a l’estany de Naut deth Clòt der Os i, arribat a aquest punt, davalla cap al S passant pels estanys de Dalt de Baciver, el cap de Vaquèira, lo Teso de la Mina, travessa la carretera C-28 entre el port de la Bonaigua i les costes de Ruda, remunta el curs del riu de Ruda (la Garona de Ruda), que desguassa per l’esquerra a la Garona, i que a la capçalera pren el nom de riu de Saboredo, i migparteix els estanys del circ de Saboredo fins a arribar al tuc de Ratera (2 857 m).

Al sector meridional el termenal encercla el circ lacustre de Colomers, que comprèn 42 estanys, i pren la direcció W fins a arribar al Gran Tuc de Colomers (2 933 m), que fa de trifini entre les comarques de la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça. Novament pren direcció NW fins el Montardo (2 833 m). Des d’aquest punt, la carena divisòria dibuixa un ampli arc en el qual destaca el Bessiberri del Nord (3 015 m).

A ponent, el termenal limita amb les terres de Viella i, en un sector, amb les de Canejan. Des del tossal dels Estanyets pren la direcció N seguint la carena i fins arribar al curs del barranc de Bargadèra. Travessa la Garona i puja en direcció al bony de Garòs (2 173 m), el tuc d’Arenho (2 522 m), el collet de Varradòs, per a arribar, novament, al portilló d’Albi.

Quan hom parla de sectors a Salardú es pot fer referència directa a les terres que ocupen els antics termes tradicionals que avui formen el conjunt del municipi.

El terme tradicional de Salardú i Tredòs, en contacte amb el Pallars Sobirà, inclou dos sectors ben diferenciats. El meridional comprèn una bona part de la vall del riu de Ruda que neix al circ glacial de Saboredo i les seves valls afluents de l’Aiguamòg (que neix al N del circ de Colomers i corre paral·lelament, de S a N, al riu de Ruda) i del Riu Malo i del barranc de la Garona (que neixen al S del massís de Beret i aflueixen al N del port de la Bonaigua al riu de Ruda, després de córrer en direcció E-W). El septentrional comprèn una bona part de la capçalera de la Noguera Pallaresa, que neix a ponent del mateix massís de Beret, a la font de l’Era Noguereta i prop dels anomenats ulls de la Garona, i corre en direcció S-N fins a Montgarri, on s’inclina vers llevant abans de penetrar al Pallars.

El terme tradicional de Bagergue s’estenia al sector NE de la Vall d’Aran i comprenia la major part de la vall de la Unhòla i un petit sector de la conca de la Noguera Pallaresa. Una carena de direcció N-S, paral·lela a la Unhòla, fa de divisòria d’aigües entre aquest riu, afluent de la Garona, i la Noguera Pallaresa (i per tant de les conques atlàntica i mediterrània); aquesta carena s’inicia al tuc d’Er Òme i continua per la taula de Parros, la serra d’Era Mòrta, el tuc de Pèdescauç (2 369 m) i el de Costarjàs (2 333 m).

L’antic terme de Gessa s’estenia pel sector central oriental de la Vall d’Aran, tot comprenent un petit sector de la vall de la Garona, a més de la vall afluent per la dreta de Corilha, la qual davalla del tuc d’Arenho i del pla de Monnàs, mentre que per l’esquerra de la Garona una estreta llenca arriba als vessants N de Mont-romies.

El terme tradicional d’Arties s’estén al sector SE de la Vall d’Aran, en la seva major part a l’esquerra i a migdia de la Garona, tot comprenent la vall sencera del riu de Valarties i la capçalera de la ribera de l’Aiguamòg (amb la major part del circ de Colomers).

El municipi comprèn la capçalera de dues conques hidrogràfiques que vessen a la Mediterrània i a l’Atlàntic mitjançant la Noguera Pallaresa i la Garona, respectivament.

La Noguera Pallaresa drena el NE de la comarca. Per la dreta rep el riu d’Es Molís, la ribera d’Eth Mòrt, el barranc d’Es Gavècs i el riu de Varimanya. Per l’esquerra vessen el riu d’Era Sèrra, el de Barlongueta, el de Parros, el d’Eth Horcalh, l’Arriu Porquèr i el Riu Fred.

La Garona rep a la capçalera les aigües del Riu Malo i del riu de Ruda, al qual vessa per la dreta el barranc d’Es Arcoïls. Per la dreta hi desguassen, a més, la Unhòla, que rep per la dreta les aigües del riu de Moredo, i una sèrie de barrancs, com ara el de Corilha, el d’Artigues, el de Salider i el de Cal. Per l’esquerra a la Garona vessen l’Aiguamòg, el barranc de Zedo i el riu de Valarties, format en capçalera per la ribera de Rius i al qual desguassen per la dreta el barranc d’Aigües Hondes i el barranc d’Era Tèda, i per l’esquerra el barranc d’Era Aubeta i el de Codiero.

El terme comprèn la vila i cap municipal de Salardú, la també vila d’Arties, els pobles de Bagergue, Garòs, Gessa, Tredòs i Unha, les instal·lacions d’esquí i el nucli de Vaquèira-Beret i els despoblats de Montgarri, Eth Dossau i Pujò.

L’eix de comunicacions del terme és la carretera C-28, d’Esterri d’Àneu a Viella pel port de la Bonaigua, que ressegueix la Garona pel marge dret. Els principals nuclis del municipi es troben a la vall i són travessats per aquesta carretera. Això no obstant, de la carretera surten alguns ramals, com ara el que mena a les pistes d’esquí de Vaquèira-Beret i al santuari de Montgarri i que continua vers Alós d’Isil, ja al Pallars Sobirà. Des d’Arties surt un segon branc que remunta tot el curs del riu de Valarties, i des de Salardú, un tercer branc que porta a Unha, Bagergue i remunta la Unhòla

El Poble

Una pista forestal que surt de Bagergue travessa el pla de Beret seguint més o menys paral·lelament la Noguera Pallaresa i arriba, després de 13 km, al despoblat d’Eth Dossau i al santuari i antic hospital de Montgarri. També s’hi arriba a través d’una carretera que surt del complex esportiu de Vaquèira-Beret. El nucli d’Eth Dossau (el Dossal en català) es troba a 1 640 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Pallaresa, al peu de la muntanya d’Eth Dossau (2 520 m), aigua avall del santuari. A causa del seu aïllament es despoblà totalment entre el 1945 i el 1955. El nucli també era conegut amb el nom d’Es Cases de Montgarri.

El santuari de Montgarri es troba a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants S de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, entre la ribera d’Eth Forcalh i l’Arriu Porquèr.

L’actual edifici, bastit al segle XVI, segueix una línia renaixentista. Conserva un frontal d’altar del segle XVI amb la imatge de la Mare de Déu brodada, el bou de la llegenda i els noms de Jesús i Maria. La part del baptisteri conserva un mur de l’edifici primitiu. Al voltant del santuari hi ha la rectoria, la casa de l’administrador del santuari i el refugi-hospital que acull els vianants.

La fundació de Montgarri sembla que es remunta a 1117-19, quan, segons la tradició, fou descoberta la imatge de Maria que allí es venera per un pastor que veié com un bou s’agenollava sovint al mateix lloc i en donà notícia als cònsols de Salardú, els quals feren una investigació i trobaren la imatge. S’hi bastí una petita capella i ja al segle XVI, el poble de Gessa, que era propietari del terme de Montgarri, el vengué al comú de Salardú i Tredòs, tot reservant-se, però, la propietat del santuari, i aleshores es bastí l’edifici actual. L’arxipreste de Gessa nomenava el capellà de Montgarri i el vicari de Gessa n’era l’administrador. L’hospital i el santuari eren oberts tot l’any.

Temps enrere, els pastors francesos que hi duien el bestiar a pasturar feien donació dels formatges, que es repartien a la concurrència el dia 15 d’agost. Els pobles de Bagergue, Gessa, Unha, Tredòs i Salardú pagaven cadascun una carga de vi i una altra de pa. Després de l’ofici, cada capellà beneïa els productes del seu poble i un representant del poble els repartia entre els seus veïns (el vi era servit en copes d’argent, els pichèrs, que tots els pobles tenien).

Festes

El dia 2 de juliol s’hi celebra un aplec, molt concorregut i arrelat dels pobles de la Vall d’Aran i també del Pallars i dels pobles veïns del sector occità dins l’Estat francès (Vathmala i altres valls).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6b27ee3c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Montgarri{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Llobera

20 juny 20152012, Llobera, Municipis Solsonès, Provincia LleidaPere Gasso

Llobera és un Municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

A Llobera hi anem el 27 d’agost de 2012 estan de vacances al Port del Compte

Dades del Municipi

Superficie	39,2 km²
Población	201 hab. (2014)
• Densidad	5,13 hab./km²
Código postal	`25281`

Breu historia del municipi

Els límits municipals dins el Solsonès són Olius (N i E), Riner i Pinós (E) i Pinell (NW). Les seves aigües (la riera de Sanaüja, que forma el límit amb el terme de Pinell, i la capçalera de la riera de Llanera) es dirigeixen al Segre a través del Llobregós, però al sector nord-oriental s’aixeca un esquenall (serra de Llobera, de 915 m al turó de Vilamós), continuació de la serra de Torregassa, de direcció N-S, que separa la conca del Segre de la del Cardener.

El terme comprèn els pobles de Llobera (anomenat també Llobera de Solsonès), cap administratiu, i Torredenegó, així com la caseria de Peracamps. La resta del municipi és esquitxat de masies disseminades, llevat del petit nucli al voltant de l’Hostal Nou, on hi ha l’escola, la nova església parroquial de Peracamps i alguna altra casa. La principal via de comunicació és la carretera local de Solsona a Torà, de la qual surten dos ramals: un que mena al Miracle de Riner i Cardona i un altre que, a l’altura de l’Hostal Nou, porta a Peracamps i Biosca. Un antic camí de traginers i ramader travessa tot el terme (en alguns llocs on les lloses de pedra eren a la superfície es poden veure les trilles que els primers carros deixaren marcades).

El Poble

Al N del terme, hi ha el poble de Llobera (34 h el 2005), centrat per l’església parroquial de Sant Pere, enlairada a 855 m, a la serra del seu nom, sota les restes del vell castell de Llobera, que conserva encara robustes parets amb portes adovellades. L’església, d’origen romànic però molt modificada (té un robust campanar de torre quadrat), fou consagrada pel bisbe d’Urgell el 1031 i cedida a la canònica de Solsona. El seu rector era considerat vicari d’aquesta canònica. Es conserven diversos capbreus des del segle XIV. Els senyors del castell (que posteriorment fou de la jurisdicció alta i baixa del comtat de Cardona, fins a la batllia de Solsona) esdevingueren una nissaga de molt prestigi a Solsona (ciutat on s’establiren al segle XIV), on l’hospital i un carrer portaren després el seu nom; Pere de Llobera aprovà el 1229 les donacions que Bernat de Freixe féu a l’església de Santa Maria, fundada al castell de Llobera. Al Museu Diocesà de Solsona es conserva una magnífica ossera del mercader Bartomeu de Llobera, mort el 1440, que dóna fe de la qualitat que assoliren els escultors solsonins de l’època.

Festes

La festa major de Llobera se celebra el primer diumenge de maig i, el diumenge següent al 30 de gener, la festa de Sant Sebastià. Per la segona Pasqua es fa un aplec a l’església de Sant Salvador i el segon diumenge de setembre n’hi ha un altre a la capella de Santa Maria de Montraveta. El 3 de maig, a Santes Creus, es fa una missa i es reparteix pa beneït als assistents.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”c7444761″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Llobera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Gerri de la Sal

13 juny 20152011, Municipi Baix Pallars, Municipis Pallars Subirà, Poble Gerri de la Sal, Provincia LleidaPere Gasso

Gerri de la Sal és un poble del Municipi de Baix Pallars comarca de Pallars Sobirà Província de Lleida

A Gerri de la Sal hi anem el 14 d’agost de 2011

Dades del Municipi

Població (2011) • Densitat	136 hab.
Coordenades	42° 19′ 29.40″ N, 1° 3′ 59.68″ ECoord.: 42° 19′ 29.40″ N, 1° 3′ 59.68″ E (mapa)
Codi postal	`25590`
Festa Major

Breu historia del municipi

El municipi de Baix Pallars, de 129,41 km 2 , és el més meridional de la comarca del Pallars Sobirà. El terme tradicional del seu cap, Gerri de la Sal, ocupava només 11,4 km 2 , però el 1969 li foren annexats els municipis de Peramea (21,5 km 2 ), Baén (52,5 km 2 ) i Montcortès de Pallars (43,4 km 2 ). D’ençà d’aquest any el terme rebé el nom oficial de Baix Pallars.

L’actual municipi de Baix Pallars limita al N amb Sort, per una petita part de terres, i amb Soriguera, a l’E amb el terme de Noves de Segre (Alt Urgell), al S amb Conca de Dalt i la Pobla de Segur, al SW amb Senterada i a l’W amb la Torre de Cabdella, aquests quatre darrers municipis del Pallars Jussà.

El terme comprèn, a més de la vila de Gerri de la Sal, cap administratiu, la vila de Peramea, els pobles de Baén, Buseu, Useu, Balestui, Pujol, Cortscastell, Montcortès de Pallars, Bretui, Mentui, Peralcalç i Sellui, els llogarets de Bresca, Enseu, el Comte, Capestany, Ancs, l’Espluga de Cuberes, Solduga, Cuberes i Pui, les caseries de Sant Sebastià de Buseu, Castellnou de Peramea, Sarroca i Canals, les Masies d’en Jaume, les Masies de Lleràs, les masies de Vilesa, l’antic hostal de Morreres i el monestir de Perabella.

Travessa la vall per la banda dreta de la Noguera la carretera C-13, de Lleida a Esterri d’Àneu. Aquesta carretera no traspassà l’estret de Collegats fins el 1905. Abans, l’estret de Collegats era un pas difícil que es feia, en part, per un inversemblant camí de carena que passava proper al monestir de Sant Pere de les Maleses, construït damunt el barranc de Sant Pere, a la banda que mira el Pallars Jussà. Al començament de la dècada del 1990 es feren remodelacions en el traçat de la carretera C-13 i s’hi construïren diversos túnels per tal d’evitar el tram de Collegats. De la C-13 surten diverses pistes que porten a la resta de nuclis del terme.

El Poble

El nucli de Gerri es va originar entorn de l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri, la més important de tot el Pallars. Mai no va ser un nucli excessivament gran, però arribà a un màxim d’uns 750 h el 1860. Els censos antics li assignen 22 focs el 1378, 28 el 1553, 244 h el 1718 i 413 h el 1787. Pujà a 762 h (inclosos els dos petits nuclis doEnseu i Bresca) el 1860; després començà la davallada: 573 h el 1887, 449 h el 1900, 391 h el 1930, 326 h el 1950 i 347 h el 1960.

El 1553 a Peramea hi havia 31 focs i 4 a Pujol. El 1718 Peramea tenia 150 h, 20 h Balestui, 46 h Cortscastell i 20 h Pujol. El 1860 el municipi sumava en total 648 h, que s’havien reduït a 352 h el 1900. Excepte una lleu recuperació (365 h el 1920), posteriorment la població anà disminuint: 276 h el 1940 i 203 h el 1960.

El 1553 Baén tenia 5 focs i entre Buseu i Sant Sebastia en sumaven 4. El 1718 hi havia 85 h a Baén, 67 h a Buseu i Sant Sebastià, 12 h a Espluga, 46 h a Castellnou de Peramea i 45 h a Useu. El 1860 el municipi tenia en total 426 h. Després la població disminuí progressivament: 233 h el 1900, 214 h el 1930, 174 h el 1950 i 143 h el 1960.

Segons el fogatjament del 1553, els pobles que formaven l’antic municipi de Montcortès sumaven 61 focs. El 1718 la població havia arribat als 258 h i fins el 1860 augmentà a 767 h, moment a partir del qual començà a davallar (635 h el 1877, 478 h el 1900), minva que continuà després d’una lleu recuperació (512 h el 1930, 430 h el 1940, 373 h el 1950 i 304 h el 1960).

Després de l’annexió dels diversos municipis al de Gerri de la Sal, el primer cens oficial que dóna les dades en conjunt és el del 1970, any que es comptabilitzaren 622 h; posteriorment la població va davallar: el 1975 tenia 520 h, 451 h el 1981 i 350 h el 1991. A l’última dècada del segle XX la població s’estabilitzà entorn els 350 h amb algunes petites oscil·lacions, de manera que el 1999 hi havia 352 h i el 2005 assolí 380 h.

Festa Major es el tercer dissabte del mas d’agost

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b2499d38″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Gerri de la Sal{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Gessa

2 maig 20152011, Municipi Naut Aran, Municipis Vall d'Aran, Poble Gessa, Provincia LleidaPere Gasso

Gessa és un Poble del Municipi de Naut Aran Comarca Vall d’Aran i te l’ Ajuntament a Salardú

A Gessa hi anem el 11 agost del 2011 estan de vacances a Casa d’Arro

Dades del Municipi

Entitat de població Habitants

Arties476 Bagergue88

Garòs158

Gessa137

Montgarri3

Salardú452

Tredòs154

Unha96

Vaquèira149

Localització:	Naut Aran (Vall d’Aran)
Coordenades:	42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ ECoord.: 42° 42′ 19″ N, 0° 53′ 21″ E (mapa)
Altitud:	1.232 msnm^[1]
Estil:	Obra popular

Breu historia del municipi

Naut Aran (nom oficial, en aranès, anomenat Alto Arán fins al 1981, i Alt Aran des del 1981 fins al1985) és un municipi de la comarca de la Vall d’Aran. Constituït al 1967 amb la fusió dels termes d’Arties,Salardú, Gessa, Tredòs, Montgarri i Bagergue, és el municipi més extens de la comarca, amb 248,9 Km² (aproximadament el 40% de la Vall). Comprèn cinc entitats municipals descentralitzades: Arties e Garòs(en el terçó del mateix nom), Bagergue, Gessa, Tredòs i Unha (aquestes, en el terçó de Pujòlo); el cap del municipi és Salardú.

Compta amb centres educatius, biblioteques públiques, museus, poliesportiu, piscina municipal, camp degolf i estacions d’esquí, així com una àmplia oferta d’allotjament i restaurants. També s’hi pot caçar ipescar, activitats molt vinculats amb la cultura aranesa.

L’accés a Naut Aran des de la cara sud dels Pirineus es fa per la carretera C-28, que travessa el Port de la Bonaigua i connecta la Vall d’Aran amb el Pallars Sobirà. Al municipi es troba l’estació d’esquíVaquèira-Beret, una de les més extenses dels Pirineus

El Poble

Gessa és una entitat municipal descentralitzada dependent de l’ajuntament de Naut Aran. El seu territori comprèn una superfície de 8,87 km² i es reparteix en dos sectors: a l’oest el de Gessa i a l’est el de Marimanha, més petit, a manera d’enclavament. El 2005 tenia 137 habitants.

El poble està situat a 1.232 m d’altitud, al peu del Tuc d’Arenho i al marge dret de la Garona, a la confluència amb el barranc de Corilha, i al llarg de la carretera nacional C-28 que uneix Vielha amb Esterri d’Àneu pel port de la Bonaigua, entre Arties a l’oest i Salardú a l’est. Està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Festes

El segon dissabte de juny hi ha la romeria a Sant Martí de Corilha.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”722270bc” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Gessa{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del municipi

Bausen

1 gener 20152011, Bausen, Municipis Vall d'Aran, Provincia LleidaPere Gasso

Bausen és un municipi de la Comarca de la Vall d’Aràn (Lleida)

A Bausen hi anem el 12 d’agost de 2011 des de Casa d’Arro d vacances

Dades del Municipi

Gentilici
Llengua pròpia	Occità aranès
Superfície	17,72 km²
Altitud	931 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	52 hab. 2,93 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bausén, de 17,72 km2, d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca. Limita amb els termes aranesos de Canejan (E), Les (E i S) i amb els francesos de Luixon (W i N) i Fòs (N). Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya.

S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén. L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona (prop del pont d’Era Lana) el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la confluència amb el petit barranc d’Eth Tèrme, més al N d’Eth Pònt de Rei. Gira vers l’W pel dit barranc, que marca la frontera, i després passa pel cim del tuc de Sacauva (1 758 m), el coll de Sacauva, el tuc d’Es Estanhs i el de Sahaja (2 168 m). El límit s’inflexiona vers el SW, pel pla d’Era Cigalèra, el tuc d’Angost (2 131 m), el cap d’Es Canaus, el tuc d’Eth Plan der Òme (2 192 m), la serra de Vacanera, el coll de Vacanera, el cap d’Estanhs (2 078 m), la passada d’Es Tres Corets (1 941 m) i el mall de Bessons (1 949 m). A partir d’aquest punt, el termenal torna a prendre la direcció envers llevant fent límit amb el municipi de Les: passa pel cap d’Es Agudes (1 689 m) i el pla de Taishoèra, abans d’arribar de nou a la riba esquerra de la Garona.

El terme és drenat per diversos barrancs. Al riu de Bausén desguassen, a la capçalera, el riu d’Es Arramèrs (o barranc de Saplan) i el riu de Cumedan, i aigües avall hi vessen per l’esquerra el riu d’Estèish, que neix a l’estany d’Era Cigalèra (2 020 m), i per la dreta el còrrec de Baderca. A la Garona, per l’esquerra, hi vessa les seves aigües el riu de Carlac, que a la vegada rep per l’esquerra el còrrec de Sacauva.

A més del poble de Bausén, cap administratiu del municipi, hi ha la caseria de Pontaut i el lloc fronterer d’Eth Pònt de Rei. L’eix de comunicacions és la carretera N-230 vers França, que segueix la Garona, d’on surt el ramal a Bausén per l’esquerra.

El Poble

Bausén (anomenat Balsen, Bolson, en documents medievals) formà part inicialment del terçó de Bossost i després del segle XV del d’Es Quate Lòcs. El nucli primitiu gairebé desaparegué el 1823 a causa d’un incendi. Aquest nucli era situat una mica més avall que l’actual.

Vista d’una casa tradicional aranesa al poble de Bausén

El poble de Bausén (46 h el 2005) es troba a 931 m d’altitud, als vessants orientals de la serra de Vacanera i enlairat a la vora esquerra del riu de Bausén. La primitiva parròquia era dedicada a santa Eulàlia i l’actual, dedicada a sant Pèir Ad Vincula, és un edifici del començament del segle XVIII. La dovella de la porta renaixentista duu la data del 1709. La nau és coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat un fragment d’estela cinerària romana de marbre fosc amb tres bustos en baix relleu, sota arcs de ferradura i signes astrals. Al poble es conserven cases molt antigues d’arquitectura tradicional. Als voltants hi ha les ermites de Sant Ròc i de Santa Anna.

Festes

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). També es fa festa per Sant Pere (29 de juny) i hom acut, el dia 26 de juliol, al tradicional aplec de l’ermita de Santa Anna.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”04c6f538″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bausen{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Bagergue

24 desembre 20142011, Municipi Salardú, Municipis Vall d'Aran, Poble Bagergue, Provincia LleidaPere Gasso

Bagergue és un Poble del Municipi de Salardú Vall d’Aran (Lleida)

A Bagergue hi anem el agost del 2011 que fem tota la Vall d’Aran des de Pont de Suert a Casa d’Arro de vacances.

Bagergue és un poble per visitar i veure el museu d’eines

Dades del Municipi

Llengua pròpia	Occità aranès
Superfície	255,75 km²
Altitud	1.267 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.780 hab. 6,96 hab/km²

Breu historia del municipi

L’actual municipi de Salardú, de 255,75 km2 , es creà l’any 1968 després de l’annexió dels municipis de Tredòs, Bagergue (61,1 km 2 ), Gessa (17,2 km 2 ) i Arties (78,6 km2 ) al terme tradicional de Salardú. De fet, el 1952 ja havien estat units els termes de Tredòs i Salardú, els quals formaven un municipi de 92 km 2 ; això no obstant, durant la dècada de 1950 se separaren de nou, i hom atribuí 88,6 km 2 al terme de Salardú i 3,4 km 2 al de Tredòs. El nou terme creat l’any 1968 rebé el nom oficial d’AltAran o Cap d’Aran, nom que es canvià pel de NautAran el 1985. El novembre de l’any 2001 el Parlament de Catalunya aprovà un text pel qual es demanava la modificació de la llei municipal i de règim local de la Generalitat. Segons això, els nuclis d’Arties i Garós, que administrativament consten com a entitats municipals descentralitzades, podrien demanar la segregació a l’ajuntament de Salardú per a constituir-se novament en municipis independents, fet que reclamen des de fa alguns anys.

Quan hom parla de sectors a Salardú es pot fer referència directa a les terres que ocupen els antics termes tradicionals que avui formen el conjunt del municipi.

El municipi comprèn la capçalera de dues conques hidrogràfiques que vessen a la Mediterrània i a l’Atlàntic mitjançant la Noguera Pallaresa i la Garona, respectivament.

El Poble

El poble de Bagergue és el més enlairat de tota la vall, al sector més meridional de la vall de la Unhòla, al seu marge esquerre, al peu dels vessants de la roca de Macia. Un brancal de l’uneix amb Salardú i la C-28.

Carrers del poble de Bagergue

El lloc, que apareix en els documents medievals amb la forma Bagirio, formà part inicialment del terçó de Garòs i després del de Pujòlo. Del nucli agrupat, amb diverses cases (Madoz assenyala 33 cases a mitjan segle XIX), cobertes amb els característics teulats de llicorella, es destaca l’església parroquial de Sant Feliu. La primitiva fàbrica era romànica, però fou molt engrandida i desfigurada vers el 1524. També destaca el Museu eth Corrau, de caràcter privat.

Festes

Seguint la ribera de la Unhòla vers el N, a poc més d’un km, hi ha, al mateix marge esquerre del riu, l’ermita de Santa Margalida de Bagergue , petit edifici de coberta de lloses de llicorella on se celebra un aplec el dia 20 de juliol, festa de la santa.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6483a7ae” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bagergue{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web del municipi

Arró

16 desembre 20142014, Municipi les Bordes, Municipis Vall d'Aran, Poble Arró, Provincia LleidaPere Gasso

Arró és un poble del municipi de les Bòrdes <comarca Vall d’Aran (Lleida)

Dades del Municipi

Llengua pròpia	Occità aranès
Superfície	21,44 km²
Altitud	852 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	236 hab. 11,01 hab/km²

Entitat de població Habitants

Arró 29 Begòs 22 Benòs 8 Bòrdes, es150

breu historia del municipi

El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu; el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional. Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon.

L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents: des del tuc d’Era Escaleta (2.457 m), a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a arribar al Joèu. Des d’aquest punt el termenal agafa la direcció N-NE seguint el curs del riu, del qual no se separa fins a la font d’Es Penedits. Travessa el barranc de Gèles, afluent per la dreta del Joèu, i continua en direcció N fins travessar la Garona. Ja al límit amb el terme de Vilamòs, pren la direcció de ponent passant per Era Losèra per damunt dels pobles de Begòs, Benòs i Arró, entorn la cota dels 1 000 m. Travessa el barranc d’Arró i pren la direcció S i torna a travessar la Garona, riu que segueix en un curt tram. Agafa de nou la direcció SW seguint el barranc d’Es Arrigüelets fins a la capçalera, on gira en direcció NW fins arribar a la capçalera del barranc d’Era Coma deth Calhau, on el termenal s’inclina vers el SW fins a migdia de Montagut (2.146 m). Des d’ací forma límit amb França seguint la direcció S pel pas d’Arró (2.116 m) passant pel tuc de Campsaure (2.133 m), i continuant vers el S per Poilanèr (2.219 m), el tuc de Ribassetes, el Tuc Ròi (2.141 m), el tuc de Planèro i el d’Era Monjòia (2.150 m), fins a arribar de nou al tuc d’Era Escaleta, després de remuntar la línia de crestes del serrat d’Es Crabiròus o d’Es Crabiders.

Al centre del territori s’aixeca el tuc d’Era Entecada (2.267 m) del qual davallen el Lauet de Simona i el barranc d’Es Garrades, que desguassa al Joèu per l’esquerra, a tocar del nucli de les Bordes. A la capçalera, i també per l’esquerra, el Joèu rep les aigües del barranc de Satronca i del d’Aubèrt.

El terme comprèn els pobles de les Bordes, cap municipal, Benòs, Begòs i Arró. A ponent hi ha un petit sector del municipi de Vilamòs, l’enclavament d’Es Cabanes dera Montanha, al sector on es troba el pas de Vilamòs, entre el tuc de Campsaure i Poilanèr. L’eix principal de comunicació és la carretera N-230, que segueix la dreta de la Garona i de la qual surten diferents ramals que porten als diversos nuclis del terme.

El Poble

El poble de Benòs (15 h el 2005) es troba a la dreta de la Garona, més a llevant que les Bordes, a tocar de la carretera N-230. És presidit per l’església parroquial de Sant Martin, d’origen romànic, si bé resta poca cosa de la fàbrica primitiva. L’església té planta rectangular i una nau amb volta de mig punt, amb naus laterals afegides al segle XVI, de tres trams amb arcs formers i torals. Conserva una creu processional d’argent sobredaurat similar a d’altres de la Vall. Cal anomenar, també, la capella sense culte de Sant Joan. La festa major és el dia 24 de juny, per Sant Joan.

El poble de Begòs (16 h el 2005) es troba enlairat sobre la dreta de la Garona a 1 009 m, més a llevant, i s’hi accedeix pel mateix ramal de la N-230. L’església parroquial de Sant Ròc o de la Santa Creu és d’origen romànic, molt petita, i d’una nau dividida en tres trams per arcs torals que sostenen una volta apuntada. Al segle XIV li foren afegides dues capelles laterals i des de llavors la planta té forma de creu grega. Es conserven algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular, i les piques beneitera i baptismal són de marbre, d’època romànica. Entre els edificis civils del nucli sobresurt la Casa Socasau, amb un cert aire de casa fortificada (torres quadrades amb cobertes punxegudes, finestres treballades amb escuts i voladissos). La casa fou propietat del general Socasau, que acompanyà Alfons XIII en la seva visita a la Vall d’Aran el 1924. Hom fa festa per Sant Roc (16 d’agost). També se celebra la festa de la Santa Creu el dia 3 de maig.

El poble d’Arró (25 h el 2005), també dit Derror, Error, Baor, Ro i Ror en documents medievals, es troba també als vessants de la dreta de la Garona, a 930 m d’altitud, a l’extrem NW del terme, prop del barranc d’Arró, unit per un ramal a la N-230. L’església parroquial de Sant Martin també és d’origen romànic, però desfigurada per les reformes. Té una sola nau, capelles laterals, volta de mig punt, presbiteri emmarcat per un arc de mig punt i volta d’aresta, campanar de planta quadrada a l’W i octagonal a la part superior. A l’interior té algunes talles policromades del segle XVII i una creu processional d’argent sobredaurat.

Festes

Hom celebra la festa major per Sant Agustí, el dia 28 d’agost i Sant Martí, el dia 11 de novembre.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b1cd5121″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”arro catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Xino Xano per Catalunya

Tot voltant pel nostre país…

Arxiu de la categoria: Provincia Lleida

Olius

Olius és un municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

Guixers

Guixers es un municipi de la Comarca del Solsonès (Lleida)

El sector de septentrió

Ardevol

Montgarri

El santuari de Montgarri es troba a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, als vessants S de les muntanyes de Bandolèrs i d’Eth Trau dera Esca, entre la ribera d’Eth Forcalh i l’Arriu Porquèr.

Festes

El dia 2 de juliol s’hi celebra un aplec, molt concorregut i arrelat dels pobles de la Vall d’Aran i també del Pallars i dels pobles veïns del sector occità dins l’Estat francès (Vathmala i altres valls).

Llobera

Gerri de la Sal

Gessa

Bausen

Bagergue

Arró