Arxiu de la categoria: Provincia Lleida

Iran

110809 -9 Iran (12)

 

 Iran és un poble del municipi del Pont de Suert, Comarca  l’Alta Ribagorça. Província  (Lleida)

Anem a Iran el 9 d’Agost de 2011 Poble petit amb una església Romànica, juntament amb els pobles del municipi Pont de Suert.

Superfície km²
Altitud 1,280.4 msnm
Població • Densitat 11 hab.

Breu historia

El 1787 consten a Iran 23 habitants.

Iran va tenir ajuntament propi des de la formació dels ajuntaments moderns a partir de la promulgació de la Constitució de Cadis, i el va mantenir fins el 1847, any en què es va veure obligat a unir-se a Llesp en no arribar als 30 veïns (caps de família) que exigia la nova llei municipal aprovada dos anys abans.

Per accedir al poble només hi ha una pista, asfaltada, però molt estreta. És la pista que mena a Irgo, Iran i Igüerri, des del quilòmetre 7 de la carretera L-500, al nord-est de Cóll. També s’hi pot accedir des de Malpàs, però és a través d’un camí rural sense asfaltar que passa per Gotarta i Igüerri.

 A Iran quan hi havia més habitants, era costum el primer dia de març, que una dona amb braç d’alls, passés per totes les cases del poble (els alls feien marxar els mals esperits) i cantaven una tonada perquè la serp, símbol de tot mal, no piqués ningú del poble.

Posseeix una petita església d’una nau, amb absis semicircular i un campanar d’espadanya de dos ulls. És d’estil romànic, dedicada a sant Climent.

Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico… del 1849[2] descriu el poble dient que és dalt d’un turó a la dreta del barranc del mateix nom que el poble; el combaten tots els vents, i el seu clima és bastant fred i propens a inflamacions. El poble, segons ell, està format per cinc cases petites que, amb l’església, formen un carrer petit, però pla, sense empedrar. L’església era annexa de la parròquia d’Irgo; el cementiri, dins de la població, és suficient i ventilat. Al voltant del poble hi ha fonts que l’abasteixen d’aigua per al consum, rentar la roba i per al bestiar.

Hi ha jaciments de carbó sense explotar a la pleta de Simó

Festes

El dia 23 de novembre, festa de Sant Climent i, per tant, patró del lloc, es feia una gran xocolatada amb coca.

Com arribar-hi 

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”iran catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

110809 -9 Iran (9)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Isona

Isona (Antic Forn) (6)

La vila d’Isona és la capital del municipi d’Isona i Conca Dellà  Comarca  Pallars Jussà (Lleida)

Creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d’Isona,Benavent de TrempConquesFiguerola d’OrcauOrcau i Sant Romà d’Abella.

A Isona hi anem el 3 d’Octubre de 2010, que és el començament d’aquesta historia desprès de Abella de la Conca i Artesa de Segra

Dades de la vila

Gentilici Isonenc, isonenca
Malnom jueus
Superfície km²
Altitud 660 msnm
Població (2006)
  • Densitat
654 hab.

Breu historia

El municipi d’Isona i Conca Dellà va néixer l’any 1970 amb l’annexió de diferents pobles: Isona, Covet, LLordà, Masos de Sant Martí, Siall, Benavent de la Conca, Biscarri, Gramenet, Montodó, Conques, Sant Romà d’Abella, Basturs, Orcau i Figuerola d’Orcau.

Continua la lectura de Isona

Garòs

Església

Garòs és un poble del  municipi de Naut Aran,  de la Comarca de la Vall d’Aran. (Lleida) el cap és Salardú

A Garós hi anem el 11 d’agost de 2011

Ja que estem de vacances a Casa d’Arro  “Pont de Suert ”  hi anem   per la Tarda, abans,passem  per Tredós, Bagergue, Unha, Salardú, Gessa, Arties,   fem les fotos de nit ja que  ens quedem a sopar en una Taberna de pinxos Bascos Taberna Artaua 

Garós està situat a la vessant dreta del Garona, a 1.115 metres d’alçada, entre els barrancs de Cal i Salider.  Té 136 habitants.

Dades del municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.758 hab.
6,87 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Festes

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”garós catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto

Garòs (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

La Fuliola

Església

La Fuliola és un poble cap de Municipi de la Comarca Urgell (Lleida) 

El 9 d’abril de 2011 anem a Penelles Boldú i  laFuliola

Dades del Municipi

Gentilici Fuliolenc, fuliolenca
Superfície 11,1 km²
Altitud 275 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
1.320 hab.
118,92 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Boldú 212
Fuliola, la 1.023

Breu historia

La Fuliola i Boldú estan situats entre dues capitals comarcals: Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que les enllaça. Us convidem a fer un passeig virtual per la nostra vila, coneguda per molts per les tradicionals Festes del Segar i del Batre, que s’han convertit en un autèntic reclam turístic.

Les Festes del Segar i del Batre diuen molt de la nostra història. De fet, són un reconeixement als nostres orígens, basats en una economia de secà que posteriorment, amb l’arribada del canal d’Urgell, es reconvertí al regadiu i donà pas a conreus més diversificats i a un gran impuls econòmic i demogràfic.

La Fuliola es troba al nord-est de la comarca de l’Urgell, entre Tàrrega i Balaguer, al peu de la carretera C-53 que uneix ambdues poblacions. Limita amb els termes d’Agramunt, Tornabous, Castellserà i amb el d’Ivars d’Urgell al Pla d’Urgell. El municipi inclou l’agregat de Boldú, situat al peu de la mateixa carretera.

Festes

26 de juliol – Santa Anna,                 Festa Major d’Estiu en honor a la patrona del poble

13 de desembre – Santa Llúcia,   Festa Major d’Hivern en honor a la patrona del’església.

Carnestoltes.                                         Se sol celebrar la primera setmana de quaresma.

Festes del Segar i del Batre           El segar es celebra al juny i el batre al juliol.
Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”la fuliola catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la Foto i veus les del poble
Ajuntament
Clica els enllaços

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Festa del segar i batre

 

Erill la Vall

Església de Santa Eulalia

Erill la Vall és un poble del municipi de la Vall de Boí  Comarca Alta Ribagorça   “Lleida”

Arribem a Erill la Vall el 9 d’agost de 2011 ja que fem tots els pobles de la vall.

Erill la Vall  Fins al 1996pertangué al municipi de Barruera, quan canvià el seu nom per l’actual. Formava part del terme primigeni deBarruera.

Dades del Poble

Malnom Caragolaires
   
Altitud 1,240.3 msnm
Població 
  
87 hab.

Petita historia

El casal dels senyors d’Erill va jugar un paper decisiu en la reconquesta de tota la Ribagorça, dominada pels senyors de Pallars. Erill la Vall i la Vall de Boí van ser venuts i bescanviats l’any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions. Tres anys després, el mateix Arteu I definia Erill la Vall i la resta de la Vall de Boí com a integrants de l’honor comtal, i dels mateixos anys consta el jurament de Ramon IV de Pallars Jussà amb els homes e Boí i d’Erill (homines de Bo ino et homines d’Eril

A Erill la Vall no hi ha cap botiga ni supermercat, però sí diversos bars, restaurants i pensions. El Centre d’informació sobre el romànic de la vall de Boí és a Erill la Vall, just darrere de l’església parroquial, romànica, deSanta Eulàlia.

Festes

10 de juliol:

Festa Major de Sant Cristòfol, el sant dels automobilistes i viatgers, aquest dia es beneeixen tots els vehicles

Festa de les Falles 

Es baixa des de dalt de la muntanya amb un tronc de fusta flamejant per la punta (anomenat faro),[7] per la nit, així es poden veure un seguit de petits llumins baixant per la muntanya.

Esglésies Romàniques

Enllaç de les Esglésies Romàniques de la Vall de Boí

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Erill la vall catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Església de Sant Cristòfol

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques de catalunya que hem visitat

Durro

110809-1 Durro (4)

Durro és un poble del Municipi de la Vall de Boí de la Comarca Alta Ribagorça (Lleida)

A Durro hi anem el 9 d’Agost de 2011 i fem tota la Vall de Boí ja que estem de vacances a Casa d’Arro “Casa de colònies dels PP Franciscns,que està al Pont de Suert.

Val molt a la pena perdra’t per aquesta vall i gaudir de les vistes i el Romànic

El Municipi

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l’Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dóna nom al municipi. És un conjunt de valls i serralades de la part nord-oriental de la comarca, de la qual n’és el municipi més extens, entre la Vall de Barravés i la Vall Fosca.

Continua la lectura de Durro

Boldú

Boldú (15) Boldú és un Poble del Municipi de la Fuliola Comarca Urgell (Lleida)

A Boldú hi anem el 9 d’abril de 2011  un poble petit que te el seu encant

Dades del Municipi

Gentilici Fuliolenc, fuliolenca
Superfície 11,1 km²
Altitud 275 msnm
Població (2012[1])   • Densitat 1.320 hab. 118,92 hab/km²

Breu historia

Boldú és un poble que pertany al municipi de la Fuliola, al qual queda pràcticament fusionat seguint l’eix de la carretera. A l’entrada del poble hi ha la creu de termebarroca, situada al mig de la plaça amb el mateix nom, des d’on es veu l’antiga església de l’Assumpció de la Mare de Déu que és d’origen romànic. És un poble amb 238 habitants i se situa a 15 km de Tàrrega.

Continua la lectura de Boldú

Bellmunt d’Urgell

 

Bellmunt (Viste del Poble)

Bellmunt d’Urgell és un poble cap del municipi de la Noguera (Lleida)

Aquí hi anem el 9 d’abril de 2011  tot passant per la  Penelles i la Fuliola molt freqüentat per la Maite ja que la seva família ve de Penelles.

Dades del Municipi

Gentilici Bellmunenc, bellmunenca
Superfície 5,1 km²
Altitud 256 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat
196 hab.
38,43 hab/km²

Petita historia

Bellmunt d’Urgell és conegut en tota la terra ponentina com “l’Espia d’Urgell” o el “Balcó d’Urgell”. Per la cara nord pot contemplar-se una gran perspectiva dels Pirineus i per la cara sud s’albira la Plana d’Urgell. El terme és accidentat amb petites elevacions que formen en conjunt la serra de Bellmunt, inclosa en el Pla d’Espais d’Interès Natural.

Continua la lectura de Bellmunt d’Urgell

Artesa de Segre

Artesa de Segre Esglèsia (4)

Atesa de Segre és un poble vila cap de municipi de la Comarca de la Noguera  (Lleida)

Hi anem desprès de Abella de la Conca el 3 d’octubre de 2010

Dades del Municipi

 

Gentilici Artesenc, artesenca
Superfície 175,89 km²
Altitud 394 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
3.759 hab.
21,37 hab/km²

Breu historia

El municipi està situat als peus de la serra prepirinenca del Montsec. El poble d’Artesa de Segre, es troba ubicat en un indret geogràfic peculiar : envoltat per la serralada del Montsec, pel Castellot i pel riu Segre que travessa el nostre municipi, la qual cosa el converteix en un paratge natural de gran interès turístic.

Amb 3.948 habitants ( a 31/12/2009), Artesa està emplazada a la riba Esquerra del riu, al peu del Castellot i a uns 318 metres sobre el nivell del mar.

Continua la lectura de Artesa de Segre

Abella de la Conca

Abella de la Conca (2)

Abella de la Conca és un poble cap de municipi de la Comarca del

Pallars Jussà   (Lleida)

Aquest és el primer poble que visitem el 3 d’octubre de 2010 aquí comencem la ruta per tots els municipis de Catalunya.

Dades del poble

Gentilici d’Abella (de la Conca)
Malnom Abellots
Superfície 78,27 km²
Altitud 956 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
174 hab.
2,22 hab/km²

Breu  historia

En el moment de la formació dels ajuntaments moderns, a partir del desplegament de la Constitució de Cadis, el 1812, ja es constituí l’ajuntament d’Abella de la Conca, però també el de Bóixols i les Cases de Carreu. El febrer del 1847, però, aquest darrer ajuntament s’hagué de dissoldre, en no arribar al mínim de 30 veïns (caps de família) que exigia la llei aprovada aquell any, i s’hagué d’integrar en el d’Abella de la Conca, al qual pertany des d’aleshores.

Continua la lectura de Abella de la Conca