Xino Xano per Catalunya

Pàgina web de l’Ajuntament

Pàgines web.

El Morell

28 març 20142014, El Morell, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

El Morell és un poble municipi de la Comarca Tarragonès (Tarragona)

A El Morell hi anem el 5 de gener de 2014. Aquí vam veure el ajuntament per dins, ja que estaven arreglant, per preparar l’arribada dels Reis Mags. El edifici antigament havia estat un castell desprès una casa pairal i l’ajuntament ho va comprar.

Dades del Municipi

Gentilici	Morellencs, morellenques
Superfície	5,92 km²
Altitud	99 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	3.485 hab. 588,68 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme del Morell, d’una superfície de 5,92 km 2 , està situat a la part septentrional de la comarca i limita al N amb els municipis del Rourell (Alt Camp) i Vilallonga del Camp, a l’E amb els de Perafort, Vallmoll i els Garidells (els dos darrers pertanyents a l’Alt Camp), al S amb els de Perafort i la Pobla de Mafumet i a l’W amb els de Vilallonga del Camp i la Selva del Camp (aquest últim, pertanyent al Baix Camp, mitjançant un dels enclavaments dels Majols). El municipi del Morell s’estén a la dreta del Francolí, just a l’indret del seu aiguabarreig amb el riu de la Glorieta, i a 9 km de Tarragona.

El terme comprèn la vila del Morell, cap de municipi, i els Majols (dos enclavaments de 13 i 28 ha situats en gran part dins el terme de Vilallonga del Camp). Des del 1842 té incorporats els antics termes dels Hospitals, Tomanil i Aimeric, juntament amb el lloc de la Granja dels Frares. Disposa d’estació ferroviària de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus i de carreteres locals que permeten d’arribar sense dificultat a Tarragona, Valls, Reus i els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp. La carretera N-240 provinent de Tarragona passa a ponent del terme, dins ja del de Perafort.

El Poble

La construcció més important de la vila del Morell (104 m d’altitud i 2 704 h el 2006) és el casal conegut com el Castell. Plàcid de Montoliu el féu construir al segle XVIII, un cop superat el plet amb els Montserrat. L’edifici és un casal gran i massís de planta quadrada, ben conservat, que té un jardí de dimensions considerables. El Casal és la seu de les dependències de l’ajuntament. L’església parroquial de Sant Martí fou construïda arran del desenvolupament demogràfic esdevingut a mitjan segle XVIII, que comportà també el desenvolupament urbanístic de la vila.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Abdó i Sant Senén (el diumenge més proper al 30 de juliol), i la festa major d’hivern, s’escau per Sant Martí (11 de novembre).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”dc0a4ebc” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Morell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’Ajuntament

Pàgines web.

Constantí

18 març 20142014, Constantí, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

Constantí és un poble i municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Constantí hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	Constantinenc, constantinenca
Superfície	30,94 km²
Altitud	87 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	6.748 hab. 218,1 hab/km²

Breu historia del Municipi

Constantí confina al N amb els municipis dela Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp.

Les principals elevacions són el Coll Blanc (69 m), a l’extrem ponentí del terme, el Puig (91 m) i la Torre del Fàbregues (143 m); la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona. Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del termede la Selva del Camp. Els torrents més importants són els de Sant Ramon i el del Mas Blanc.

L’únic nucli de població agregada del terme és la vila i cap administratiu de Constantí. Tres carreteres, la de Tarragona a Constantí, la de Reus a Constantí i la de Constantí a la Pobla de Mafumet, resulten fonamentals per a la comunicació del municipi amb els que l’envolten. La primera li permet d’arribar a la capital comarcal i establir l’enllaç amb la N-340 i l’AP-7, que travessa el terme a migdia de la vila. La segona constitueix la viade relació amb els pobles veïns de la Pobla de Mafumet i el Morell i, per extensió, amb Valls i l’Alt Camp. La tercera estableix la comunicació amb Reus i el Baix Camp. El ferrocarril de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus travessa el terme en direcció NW, però no hi té estació de passatgers perquè passa massa lluny del nucli urbà. A l’W del terme hi ha part de les instal·lacions de l’aeroport de Reus.

El Poble

La visió harmònica de les cases d’alçada uniforme envoltant l’església parroquial que donava la vila de Constantí (81 m d’altitud i 5 813 h el 2006)) ha desaparegut posteriorment a causa dels blocs d’habitatges moderns. La façana de l’església parroquial de Constantí, dedicada a sant Feliu, fou obrada entre el 1734 i el 1744 i consagrada l’any 1749 i el campanar es construí amb posterioritat.

Entre les entitats culturals destaca el Centre d’Estudis de Constantí, que dinamitza la vida social i cultural de la vila. Quant a l’oferta museística, al NE de la vila hi ha el conjunt arqueològic de Centcelles, que està estretament relacionat amb el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Finalment i pel que fa a la música, cal esmentar l’aportació dels Pets (1985), un dels grups de rock català més rellevants del nostre país.La vila celebra la festa major d’hivern per Sant Sebastià (20 de gener), per commemorar l’agraïment de la població al sant per haver-los deslliurat de la pesta. És tradicional el repartiment de coca beneïda.

Festes

La festa major d’estiu es fa per Sant Feliu (1 d’agost).

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”680d39bd” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Constantí{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgina web de l’Ajuntament

Pàgines web.

La Canonja

14 març 20142014, La Canonja, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

La Canonja és una Vila i Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la Canonja hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	Canongí, canongina
Superfície	7,32 km²
Altitud	46 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	5.741 hab. 784,29 hab/km²

Breu historia del Municipi

Municipi del Tarragonès, al SW de la ciutat de Tarragona. El terme es troba enclavat entre les carreteres N-340, de Barcelona a València i la N-420 de Tarragona a Reus. Té dos nuclis originàriament antics: la Canonja i Masricard.

El Poble

El poble de la Canonja ( canongins ; 60 m alt.) es troba al N del terme, sobre un turó al peu del qual, en direcció a la mar, s’alça el castell i poble de Masricard , i encerclat dins el que hom suposa que podria haver constituït una muralla, que resta inexistent, de la qual l’única prova que es conserva és un portal anomenat popularment el Porxo, sobre el qual figura la data del 1600.

Els carrers guarden el regust antic, però les cases dels segles XVII i XVIII han estat transformades. L’església parroquial, dedicada a l’Assumpció, fou construïda a la segona meitat del segle XVIII i mostra una façana senzilla; hom creu que els murs que donen al replà són restes de la masia fortificada que bastiren els canonges de la seu tarragonina.

Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli.

Les entitats culturals més importants de la Canonja són el Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví (1983), la societat cultural i recreativa La Nova Amistat (1854) i l’Orfeó Canongí, que significà durant la dècada de 1930 un revulsiu importantíssim de l’ambient cultural de la Canonja.

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu per la Mare de Déu d’Agost, i la d’hivern per la diada de Sant Sebastià.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6993c943″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Canonja{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.