Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

enciclopedia catalana

web ajuntament

Roc de Sant Gaietà

2 abril 20202013, Municipi Roda de Barà, Municipis Tarragonès, Poble Roc de Sant Gaietà, Provincia TarragonaPere Gasso

Roc de Sant Gaietà es un poble del Municipi de Roda de Barà Comarca el Tarragonès (Tarragona)

A El Roc de Sant Gaietà hi anem el 26 de decembre de 2013

Dades del Municipi

Població
Catalunya
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Total	6.567 (2019)
• Densitat	398 hab/km²
Llar	7 (1515)
Gentilici	Rodenc, rodenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb Bonastre (del Baix Penedès), al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell (del Baix Penedès) i a l’W amb Creixell. El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional. Les altituds màximes del terme (238 m i 241 m) es troben prop de la divisòria amb Bonastre. El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m. La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell. El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja. La part occidental del terme és recorreguda pels torrents de Gibràs i de l’Aigua.

El terme comprèn el poble de la Roda de Berà, cap de municipi, i diverses urbanitzacions. Roda de Berà disposa de bones comunicacions; de la carretera N-340, que travessa la part meridional del terme, neix una carretera local que mena al poble i continua vers l’estació ferroviària i Bonastre. Pel territori de Roda també passa un tram de l’autopista AP-7 entre el Vendrell i Torredembarra. L’estació de Roda de Berà, situada a ponent del nucli urbà, és un nus important dins la xarxa ferroviària comarcal: hi passen les línies de Sant Vicenç-Valls-Lleida i Sant Vicenç-Reus. A més d’aquestes dues línies, el terme també és travessat per la de Barcelona a Tarragona. Completen les comunicacions del municipi un bon nombre de camins, entre els quals es destaquen els que porten a Creixell, Sant Salvador, el Vendrell i Bonastre.

El Poble

El poble de Roda de Berà (2 699 h el 2006) es troba, terra endins del terme, en un lloc planer a 57 m d’altitud. El presideix l’església parroquial de Sant Bartomeu. Sobre la punta de Berà hom construí, els anys vint del segle XVIII, el santuari de la Mare de Déu de Berà, en la qual s’oficià la primera missa el 25 d’agost de 1727. Pel que fa al castell de Roda se’n desconeix l’emplaçament, però hom suposa que es podia trobar en el lloc de l’edifici anomenat les Monges o en la casa núm. 25 del carrer Major de Roda de Berà.

Al Centre Cívic la Roca Foradada hi ha la seu d’una col·lecció privada d’escultura de Salvador Dalí (2000) i, d’altra banda, hi ha un Museu de l’Escriptor (2000), que recull un conjunt d’eines d’escriptura i mostra la seva evolució al llarg del temps. .

Festes

Roda de Berà celebra la festa major d’estiu per Sant Bartomeu (24 d’agost), i la festa major d’hivern, el 12 d’octubre

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

La Poble de Montornès

25 març 20202013, La Poble de Montornès, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

La Pobla de Montornès es un Municipi de la Comarca el Tarragonès (Tarragona)

A La Pobla de Montornès hi anem el 26 de decembre de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Total	2.839 (2019)
• Densitat	230,81 hab/km²
Llar	20 (1553)
Gentilici	Poblenc, poblenca

Breu historia del municipi

Limita al N amb el municipi de Bonastre (Baix Penedès), al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla. Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual; les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral (232 m), a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola (318 m), a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla. El territori és recorregut de N a S per un torrent que, nat a les proximitats de la Trunyella, recull les aigües pluvials dels vessants superiors.

El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Pobla de Montornès i les urbanitzacions del Castell de Montornès, Flor d’Ametller i Poblamar. A més inclou els masos de la Trunyella i el despoblat de Rubials. Les terres de la Pobla són travessades per l’autopista AP-7 i les línies de ferrocarrils de Sant Vicenç de Calders a Reus i Valls. La carretera principal és la que, provinent de Torredembarra (on enllaça amb la N-340), travessa el poble i l’urbanització del Castell de Montornès per dirigir-se a la Nou de Gaià i Salomó. Una xarxa de camins veïnals enllaça la població amb els llocs i les masies.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Montornès (671 h el 2006) té una altitud de 56 m. Entre els edificis importants de la Pobla ja desapareguts cal destacar l’hospital i la capella de la Santíssima Trinitat, deguts a la fundació de Galceran de Sobrevilla, la qual va ser redotada diverses vegades, la darrera l’any 1770 per Josep Rovira. L’hospital acollia pobres i captius i en tenien cura els trinitaris del convent de Tarragona. La capella era de dimensions reduïdes i tenia l’entrada per la plaça de l’Església; serví de parròquia entre els anys 1571 i 1573. Tant l’hospital com la capella es trobaven l’any 1880 en estat ruïnós i el propietari de Cal Rovira els adquirí amb la finalitat d’ajudar la parròquia i contribuir a la construcció del nou cementiri. En els solars que ocupaven l’hospital i la capella de la Santíssima Trinitat, a més dels de la casa pairal situada al costat, la família Rovira alçà els darrers anys del segle XIX un edifici modernista ja enderrocat.

L’església de Santa Maria de Montornès, erigida en vicaria perpètua el 28 de desembre de 1458, serví de parròquia fins l’any 1571, que el cardenal Gaspar Cervantes de Gaeta autoritzà la construcció d’una nova església al mig del poble; les obres començaren el 1575 i es finançaren gràcies al repartiment de les despeses entre els habitants d’acord amb llurs propietats. L’església és d’estil gòtic, de planta rectangular i capelles laterals. El campanar primitiu, amb lloc per a dues campanes, era a la part superior de la façana i fou enllestit el 1578. El 29 de juny de 1778 s’acordà bastir el nou campanar, que és l’obra d’arquitectura més remarcable de la població. La planta baixa és quadrangular i la superior octagonal, amb quatre finestrals per a les campanes; és de carreus i té balconada exterior i pinacle. La Pobla de Montornès, malgrat les adaptacions modernes fetes en molts edificis, encara disposa d’algunes cases amb portalades, finestres i motius ornamentals força dignes.

Fetes

festa major se celebra el 8 de setembre. També és festiu, des de temps immemorial, el Dilluns de Pasqua florida, festa titular de l’ermita de la Mare de Déu de Montornès. Pel 14 d’octubre es fa la festa de la Pigota, festa votada l’any 1851. A l’exterior de l’ermita de Montornès hom fa el pessebre vivent des del 1976.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

viquipèdia

enciclopèdia catalana

Les Guinyoles

2 novembre 20192013, Municipi la Secuita, Municipis Tarragonès, Poble les Guinyoles, Provincia TarragonaPere Gasso

Les Guinyoles és un Poble del municipi de la Secuita comarca el Tarragonès

A Les Guinyoles hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Camp de Tarragona
Comarca	Tarragonès
Total	1.697 (2018)
• Densitat	95,34 hab/km²
Llar	30 (1553)
Gentilici

Breu historia del municipi

El Poble

Al sector septentrional del terme hi ha el nucli de les Gunyoles (58 h el 2005), que presenta una estructura semblant al de Vistabella. L’edifici més remarcable és el de l’església de Sant Fructuós, construïda a la dècada de 1950 gràcies a les donacions de tot el veïnat.

Festes

La festa major de les Gunyoles s’escau el 25 de juliol, per Sant Jaume.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

L’Argilaga Poble

4 setembre 20182013, Municipi la Secuita, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

L’Argilaga es un poble del municipi de la Secuita comarca Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del Municipi

Argilaga, l’	174
Gunyoles, les	117
Sant Roc	32
Secuita, la	1.153
Vistabella	159

La població i l’economia

El 1358 la població de la Secuita (secuitencs) i els seus agregats era de 44 focs. El 1380 hi havia 40 focs. El veïnat disminuí considerablement durant el segle XV i al començament del segle XVI el municipi experimentà un reduït guany demogràfic ja que assolí 29 focs, lleuger creixement que continuà al llarg del segle (38 focs el 1553). A la darreria del segle XVII i al començament del segle XVIII la població experimentà un creixement important i arribà, l’any 1706, als 117 focs, distribuïts entre la Secuita i Tapioles (64) i entre Vistabella, les Gunyoles i el Pontarró (53). El cens de Floridablanca (1787) registrà 538 h, distribuïts en 494 veïns a la Secuita i 44 a l’Argilaga.

La Secuita patí grans mortaldats al traspàs del segle XVIII. L’any 1800 més de 540 persones de les 635 que habitaven el terme eren malaltes de disenteria i febres terçanes i quartanes, motivades per les aigües entollades que hi havia entre la Secuita i Vistabella. El 1830 el nombre d’habitants disminuí a 489 h. A finals del segle XIX augmentà notablement amb 1 015 h. Durant el segle XX la xifra màxima de població registrada al municipi correspongué a l’any 1920, amb 1 069 h; d’ençà aquest moment la població minvà progressivament (951 h el 1936, 872 h el 1950, i 737 h el 1970). En els censos posteriors el nombre d’habitants inicià un augment (763 h el 1981, 926 h el 1991 i 1 145 h el 2001). L’any 2005 s’arribà a 1 240 h.

Entre els recursos econòmics del municipi cal esmentar el terciari com a activitat principal. Pel que fa a l’agricultura, el fet que al terme no hi hagi cap riu fa que els conreus de regadiu siguin escassos, mentre que la vinya és el principal conreu de secà, seguida per l’avellaner, que destaca, tant en quantitat com en valor econòmic. La producció agrícola de la Secuita es clou amb els cereals (ordi, blat) i les oliveres. La vinya donà origen a la creació de dos cellers cooperatius existents al terme, el de la Secuita i el de l’Argilaga. L’activitat ramadera es complementa principalment amb les granges d’aviram i el bestiar porcí. El mercat setmanal se celebra el dimecres.

El Poble

del terme hi ha el poble de l’Argilaga (138 h el 2005), format al voltant de la plaça de l’Església, la part més antiga del nucli. S’hi alça l’església de Sant Roc, bastida després de la guerra civil, i l’edifici conegut com la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona; la Casa dels Frares té un escut a la façana datat l’any 1792; el 1836 l’Administració dels Béns Nacionals la posà en venda i fou adquirida pel tarragoní Domènec Serra pel preu de 30 001 rals. La Festa Major se celebra per Sant Roc (16 d’agost). Al S de l’Argilaga, entre els termes del Catllar i de la Secuita, hi ha la urbanització de Sant Roc (27 h el 2005).eu historia del municipi

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”5528b02a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”LArgilaga{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0061584.xml

Riera de Gaià

22 setembre 20142014, La Riera de Gaià, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

La Riera de Gaià és un Municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Riera de Gaià ens hi arribem el 15 de juny de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	Rierenc, rierenca
Superfície	8,8 km²
Altitud	28 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.635 hab. 185,8 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

El poble de la Riera de Gaià (999 h el 2006) és a l’esquerra del Gaià, a 28 m d’altitud, a la confluència amb la riera de Salomó. Els edificis més remarcables del poble són l’església parroquial, dedicada a santa Margarida, i la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana.

Durant la Guerra Gran la Riera, pel que fa al sometent, estigué integrada dins la unitat administrativa del cantó d’Altafulla; el municipi contribuí amb vint homes, repartits entre tres companyies, al servei d’armes del sometent. En la primera guerra Carlina la Riera se significà pel seu carlisme, arribà a ser el poble més destacat de tota la contrada del Baix Gaià.

Festes

Se celebra la festa de Santa Margarida (20 de juliol), i la festa major de la Santa Creu (14 de setembre); aquesta festa es remunta a l’any 1809 i té l’origen en un vot de poble fet per tal d’agrair que la població es veiés lliure d’una epidèmia de còlera esdevinguda aquell any. En aquesta diada té lloc una processó i es canta la Missa de Perossi, que fou recuperada el 1982.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”30720ffa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Riera de Gaià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

La Nou de Gaià

15 setembre 20142014, Municipis Tarragonès, Poble La Nou de Gaià, Provincia TarragonaPere Gasso

La Nou de Gaià és un Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 15 de juny de 2014 passem també per la Riera de bons i no tan bons records per tots els Bordegassos amb les seves actuacions.

Dades del Municipi

Gentilici	Nouenc, nouenca
Superfície	4,3 km²
Altitud	94 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	559 hab. 130 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar. Els contraforts de la Serralada Pre-litoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura. La màxima elevació és el turó de Barral (232 m), situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès. Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau. La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins el terme de la Riera de Gaià.

L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de la Nou de Gaià. Malgrat que el ferrocarril de la línia de Picamoixons a Roda de Berà travessa el sector septentrional del terme, la Nou de Gaià no té estació de ferrocarril. Les carreteres locals són les úniques vies de què disposa el municipi per comunicar-se amb els termes veïns. Aquestes carreteres són la de la Pobla de Montornès, la de Vespella i la coneguda com de Santes Creus, que travessa el terme de N a S i permet d’arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Entre els camins més importants del terme, els quals enllacen el nucli urbà amb les partides de terra i els pobles veïns, cal destacar els de Rubials, del CorralNou, de la Font del Dalmau, de la Pobla de Montornès, de Torredembarra, d’Altafulla, de la Partió, de la Riera a Vespella, del Catllar, de Molinants, del Masot i de la Font.

El Poble

El poble de la Nou de Gaià (93 m d’altitud i 449 h el 2006) és al vessant meridional d’un turó de 114 m. Entre els seus edificis es destaquen l’església parroquial i el castell dels Barons de les Quatre Torres, de construcció relativament moderna. A la plaça del Centenari hi ha el monument a la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès, emplaçat l’any 1966 amb motiu del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.

La primera notícia de l’existència de la Nou data de l’any 1011, amb el document de donació del castell d’Albinyana. La Nou s’esmentà una altra vegada el 1023, concretament en l’operació de venda de Castellví de la Marca feta pel comte Ramon Berenguer I a favor de Guillem Amat. La Nou, tant des de l’aspecte senyorial com del religiós, apareixia vinculada a Altafulla d’ençà del segle XII. L’església de Santa Magdalena fou vicaria de la parròquia altafullenca fins l’any 1816. Al segle XIV la família Requesens aconseguí la senyoria sobre la Nou i la retingué fins el 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb Altafulla, a Pere de Castellet i de Requesens.

El lloc estigué en mans dels Castellet durant quatre generacions, ja que en morir Lluís de Castellet i d’Icard sense descendència, la senyoria d’Altafulla i la Nou passà al nebot Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet.

Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673. Els Montserrat i els seus descendents els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la jurisdicció sobre laNou fins a l’extinció de les senyories

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d’hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”eae8679a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Nou de Gaià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Masos de Vespella

14 agost 20142014, Municipi Vespella de Gaià, Municipis Tarragonès, Poble Masos de Vespella, Provincia TarragonaPere Gasso

Masos de Vespella és un Poble del Municipi de Vespella de Gaià (Tarragonès)

A masos de Vespella hi anem el 15 de juny de 2014

Aquest poble, te l’Ajuntament del Municipi però no hi trobem la Església. Per fer culte, han de arribar-se a Vespella

Dades del Municipi

Gentilici	Vespellenc, vespellenca
Superfície	18,0 km²
Altitud	191 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	411 hab. 22,83 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb Salomó, a l’E amb Bonastre (Baix Penedès), la Pobla de Montornès i la Nou de Gaià, al S amb la Riera de Gaià i a l’W amb Vilabella, Renau i el Catllar. Presenta un relleu accidentat pels contraforts meridionals de la serra de Montferri i les principals elevacions (256 m) s’alcen al bell mig del territori. Recorren el terme els torrents de la Nou i de Vespella, aplegats en un de sol dins el municipi de la Nou, i el Gaià, les aigües del qual s’arrepleguen al pantà de Gaià, construït entre els termes de Vespella, Renau i el Catllar per proporcionar aigua a la refineria petroleoquímica. A l’any 1993 un devastador incendi assolí la vila i cremà 1 000 ha.

El terme comprèn el veïnat dels Masos de Vespella, cap de municipi, i la vila de Vespella o Vespella de Gaià. La via de comunicació fonamental per als residents en el municipi és la carretera local que, nascuda de la N-340 a l’altura d’Altafulla, travessa l’AP-7 en direcció N per dirigir-se a la Nou de Gaià, Salomó i Montferri. Abans d’arribar a la primera d’aquestes poblacions, trenca a l’esquerra per dirigir-se als Masos de Vespella i acabar al nucli urbà de Vespella. La resta de les comunicacions són camins locals, entre els quals sobresurten els de Catllar a Salomó, el de les Rocases, el de Vespella a Salomó, el de l’Olivereta, el del Mas del Rull, el de la Pedrera, el dels Masos de Vespella i el del Masot. Travessa el terme per la part de llevant la línia de tren de Sant Vicenç-Roda de Berà-Valls-Lleida, mentre que la de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus passa just per l’extrem meridional, on conflueixen els municipis de Vespella de Gaià, la Riera de Gaià i el Catllar. Malgrat ésser travessat per dues de les quatre línies de ferrocarril del Tarragonès, el terme no disposa d’estació.

El Poble

El veïnat dels Masos de Vespella està situat a migdia del terme, a mig camí entre la vila de Vespella i el poble de la Nou de Gaià. La vila de Vespella (o Vespella de Gaià) s’alça sobre un turó de 191 m d’altitud, mirador esplèndid de la part inferior del curs del Gaià. El 2006 tenia 71 h. Les cases es disposen en circumferència damunt del cingle i al voltant de les restes del castell i de l’església.

L’edifici més important del municipi és l’església de Sant Miquel, antiga capella del castell; és una església romànica petita, amb volta apuntada i, en el seu origen, d’una sola nau. Els elements més interessants de la construcció són el campanar d’espadanya i el retaule de la Mare de Déu del Roser, obrat l’any 1579. Al costat de l’església hi ha el fossar. Del castell medieval de Vespella es conserven només uns trossos de muralla. La vida cultural i social del terme és dinamitzada per diverses entitats i actes culturals. L’Institut d’Estudis Vespellencs, fundat el 1993, té per objecte la publicació de monografies locals per donar a conèixer el passat del poble. Hi ha el Museu d’Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià, exposició d’escultures a l’aire lliure repartides per tot el municipi. També cal destacar el Festival de Músiques Especials Sant Miquel de Vespella (des del 1994) i el Premi Nacional d’Accions Artístiques (des del 1996).

Festes

El calendari festiu de Vespella enmarca la festa major per Sant Miquel (29 de setembre), la festa de Sant Salvador, el 6 d’agost, en memòria de l’incendi del 1993, que va tenir lloc en aquesta mateixa data i un aplec per Sant Sebastià (20 de gener).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8f0c9eb1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Masos de Vespella{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Rutes de senderisme

El Catllar

9 juliol 20142014, El Catllar, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

El Catllar és un poble i Municipi de la Comarca El Tarragonès (Tarragona)

A El Catllar hi anem el 15 de juny de 2014, El Catllar és un poble amb una tradició molt castellera.

Aquí al Catllar, els anys bons dels Bordegassos, hi vàrem actuar fent bons castells de vuit i un pilar de set.

Dades del Municipi

Gentilici	Catllarenc, catllarenca
Superfície	26,43 km²
Altitud	59 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	4.164 hab. 157,55 hab/km²

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els municipis de la Secuita (antic terme de l’Argilaga) i Renau, a l’E amb els de Vespella i la Riera de Gaià, al S amb el de Tarragona i a l’W amb els de la Secuita i els Pallaresos.

El Gaià travessa el terme de NE a SE i en arribar al nucli urbà fa una giragonsa per reprendre, tot seguit, la direcció N-S. D’ençà de la construcció del pantà de Gaià, la resclosa del qual es troba dins el terme del Catllar, el Gaià baixa sec i, així, la vila ha perdut una de les característiques que la distinguien. L’embassament té una capacitat de 57 hm3. El torrent de la Farga, situat a la dreta del Gaià, completa la hidrografia del terme.

El terme comprén la vila i cap de municipi del Catllar, els veïnats de la Plana i Masmoragues i nombroses urbanitzacions, així com l’enclavament de la Quadra (entre els municipis de Vespella, la Nou de Gaià i la Riera de Gaià) i els antics termes de Tapioles i Cocons. Les comunicacions estan representades per un seguit de carreteres locals que permeten d’enllaçar amb els nuclis de la Riera de Gaià, la Nou de Gaià i Ferran, amb sortida a la N-340. Altres camins importants són el de la Secuita, el camí al pantà del Gaià, el de Renau, el de Vilabella, el del Mas de Miró, el del Mas de Manyer, el del Mas de Cosme, el dels Pallaresos, el del Mas de Pallarès, el de Salort i altres. El Catllar té estació de ferrocarril de la línia de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus.

El Poble

La vila del Catllar (1004 h el 2006) és situada en un turó de 59 m d’altitud, a la riba dreta del Gaià i sota les ruïnes del castell. L’església parroquial, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, és l’edificació més important del municipi; la fàbrica actual substituí un temple anterior i començà a ser edificada l’any 1776; les obres duraren fins el 28 d’agost de 1790, que fou beneïda pel rector Mn. Joan Guardiola; cal destacar-ne el campanar. A la façana del temple hom pot veure els escuts de la vila i les armes del comte de Santa Coloma. Separada del conjunt de l’església hi ha la capella del Santíssim, construïda l’any 1850. El castell del Catllar es força malmès; conserva, però, dues torres de planta rectangular i el llenç que les uneix. El 1997 es localitzà un poblat preibèric al costat del castell amb diverses habitacions a banda i banda de dos carrers així com nombrosos estris i ceràmica.

Festes

La festa més important de la vila és la festa major de la Degollació de Sant Joan, que s’escau el quart cap de setmana d’agost. La festa votiva de Sant Nicaset se celebra l’11 d’octubre i la festa major d’hivern de Sant Nicasi, documentada el 1687, es fa el diumenge abans del dia 14 de desembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”11b36b0e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”El Catllar{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.

Ardenya

5 juliol 20142014, Municipi La Riera de Gaià, Municipis Tarragonès, Poble Ardenya, Poble Riera de Gaià, Provincia TarragonaPere Gasso

Ardenya és un Poble del Municipi de Riera de Gaià Comarca el Tarragonès (Tarragona)

A Ardenya hi anem el 15 de juny de 2014 desprès del Catllar i la Riera de Gaià, allà veiem indicat el nom del poble i un grup de ciclistes que feien una cursa de muntanya i decidim anar a veure aquest petit poble.

Dades del Municipi

Gentilici	Rierenc, rierenca
Superfície	8,8 km²
Altitud	28 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.635 hab. 185,8 hab/km

Breu historia del Municipi

Limita al N amb els termes de la Nou deGaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la rierade Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la RieradeGaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

Ardenya, que formà part de la Comuna del Camp, figura en el fogatjament de 1365-70. Pertanyia a Bernat de Gallifa. Estava integrada dins de l’extens terme del castell d’Ullastrell o Montoliu.

Ardenya va formar parròquia independent fins a l’any 1842, que fou agregada al municipi de la Riera, constituït l’any 1769 per la fusió dels termes de la Riera i Virgili. Al segle XVII depenia de benifet de Sant Jordi de la catedral tarragonina. L’església està dedicada a Sant Jordi, També trobem una església d’estil romànic.

Es troba voltat d’una horta regada amb aigua del riu i, als costers més alts, d’avellaners. L’església parroquial de Sant Jordi fou agregada a la de la Riera. Ardenya formava part de la comuna del Camp de Tarragona.

Festes

Sant Jordi diada en la qual se celebra la Festa Major.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”e2af8fc9″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Ardenya catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web.