Arxiu de la categoria: Provincia Tarragona

Juncosa del Montmell

Municipi del Montmell, Municipis Baix Penedès, Poble la Juncosa de Montmell, Provincia Tarragona

120812-1 La Joncosa del Montmell (35)

 

La Juncosa del Montmell és un poble cap del  Municipi del Montmell  Comarca del Baix Penedès (Tarragona

Hi anem el 10 d’Agost de 2012 passant per Albinyana 

 

Gentilici Montmellenc, montmellenca
Pressupost 8.429.506,99 €
Superfície 72,76 km²
Altitud 429 msnm
Població (2012[1])
• Densitat		 1.511 hab.
20,77 hab/km²

Breu historia

El Montmell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, amb capital a la Juncosa de Montmell. El 1989 va canviar el nom afegint l’article a Montmell.

El nom del Montmell prové del llatí “Monte Macellum” o de “Mont Maell”, que volen dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, fent referència a una mortaldat haguda en una cruenta batalla.

L’any 2.008 l’Ajuntament va aprovar la bandera municipal. Aquesta es apaïsada de proporcions dos d’alt per tres d’ample, tricolor horitzontal, verd fosc, groc i blanc.

Festa Major

Data: Pel 24 d’Agost
Web: www.elmontmell.cat/

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”juncosa del montmell cataluna{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica i veus les del poble

120812-1 La Joncosa del Montmell (39)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

La Febró

La Febró, Municipis Baix Camp, Provincia Tarragona

La Febró (19)

La Febró és una vila municipi de la Comarca del Baix camp  (Tarragona)

A la Febró hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del Municipi

Gentilici Febronenc, febronenca
Superfície 16,09 km²
Altitud 754 msnm
Població (2012[1])
• Densitat		 49 hab.
3,05 hab/km²

El Poble

A la Febró hi neix el riu Siurana, el seu cabal és engreixat en el mateix terme per diferents barrancs amb formacions peculiars i bassals a la roca, Barranc de la Cova del Corral, Barranc de la Foradada, L’avellanar i el Barranc dels Gorgs entre d’altres. En el terme municipal hi han infinitat de fonts l’aigua de les quals brolla amb força i és d’una qualitat excel·lent.

La Febró és un municipi molt petit, amb pocs carrers i cases. L’església parroquial està dedicada a Sant Esteve i manca d’interès arquitectònic.

A prop del poble es van trobar diverses restes arqueològiques pertanyents a l’Edat de Bronze. S’han trobat també alguns sepulcres del neolític.

Continua la lectura de La Febró →

La Fatarella

2011, La Fatarella, Municipis Terra Alta, Provincia Tarragona

La Fatarella (21)

La Fatarella és una vila i municipi de la Comarca Terra Alta (Tarragona)

A la Fatarella hi anem el 4 de desembre de 2011

Dades del Municipi 

Gentilici Fatarellenc, fatarellenca
Superfície 56,5 km²
Altitud 600 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat		 1.089 hab.
19,27 hab/km²

 

El Poble

El poble destaca per l’encant del seu conjunt arquitectònic rural. Una passejada pels carrers irregulars i sinuosos del nucli antic remunta al visitant a l’època medieval, mentre travessa els perxes, trams de carrer coberts mitjançant embigats, observa la muralla que es formà aprofitant les parets de les pròpies cases i creua els portals d’accés a la vila. En alguns edificis es fa ben palesa la construcció amb la pedra del terreny, però per observar l’abast i atractiu de les construccions de pedra seca cal donar un tomb per pel seu terme municipal, solcat per nombrosos marges, cabanes, perxes, pous, mines o basses.

Continua la lectura de La Fatarella →

Forès

2011, Forès, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona

Forès (91)

Forès un poble municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Forès hi anem el 11 de juny de 2011 havent passat per Belltall i Passanant

Dades del Municipi

Superfície 16,03 km²
Altitud 866 msnm
Població (2012[1])  • Densitat 50 hab.
3,12 hab/km²

Una mica de  historia

El municipi de Forès està situat a la part nord de la comarca de la Conca de Barberà. El poble està constituït per tres nuclis de població: el Nucli Antic, el del Pla de la Bassa i el de la Bassa de Roquefort. El nucli antic està situat al cim d’un turó, a l’extrem nord-est de la serra del Tallat, mentre que els altres dos, on s’hi van construir les cases més noves, es troben a la falda del turonet.

La seva privilegiada elevació fa de Forès el mirador natural de la Conca, amb una esplèndida vista de tota la comarca i de bona part de la veïna, la Segarra. La serra de Montserrat sembla a tocar i, si el dia és clar i l’hora de matinada, hom pot admirar el Montseny i albirar el mar per l’estret del coll de Cabra. Situant-se a la part nord del poble, la visió de les terres de Lleida queda emmarcada pels Pirineus fins allí on allarga la vista.

El poble és tan bonic que els veïns varen decidir que en totes les cases sols s’utilitzaria la pedra natural a les façanes. Això li dóna un aire harmònic i majestuós que ha fet decidir molta gent a fixar-hi la segona residència.

És principalment un poble d’estiueig i de segona residència. Les paraules que descriuen l’ambient que s’hi respira són serenor i grandesa. Els carrers transpiren història i pau. A les dovelles de les portes de moltes cases del nucli antic es poden llegir dates de construcció que mostren la seva antiguitat. Es pot acampar a les Eres amb permís del propietari. En aquests darrers temps s’han obert dos negocis de turisme, el “Bar Lo Mirador” situat a la Plaça del mirador de Forès, i la casa de turisme rural “Cal Duquet” situada al Pla de la bassa.

Festes

La Matança del porc              (primers de març).

Forès poesia i música           (mitjans de maig).

La festa de l’estiu                   (primer diumenge d’agost).

La Festa Major                         (darrer dissabte d’agost).

La Festa del Sagrat Cor      (primer divendres de setembre).

La Festa de la Mare de Déu de la Salut      (7 de desembre).

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”fores catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Llocs per gaudir el silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Foto del Mirador

Forès (27)

Forés

Fotos 

Clica la foto i veus les del poble

Forès (22)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i creus de terme de la Comarca 

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Esblada

2013, Municipi Querol, Municipis Alt Camp, Poble Esblada, Provincia Tarragona

Esblada (Pble semi abandonat) i queda el Restaurant) (Camp de soja) (3)

Esblada és un poble semi abandonar del municipi de Querol comarca de l’Alt camp ” Tarragona”

Hi arribem el 5 de maig de 2013,  buscàvem el poble  per una informació que deia que uns alemanys el volien comprar 

Està situada al marge dret del torrent de l’Esblada, afluent del riu Gaià, al vessant oest de la Serra de Brufaganya. A l’any 2006 tenia setze habitants.

 

El nucli de *Esblada, que pertany al terme municipal de Querol i que té 14 cases i 82 hectàrees de terreny, està a la venda per 280.000 euros, segons informa la web aldeasabandonadas.co

Pot ser una gran oportunitat per crear una ecovila i un punt alternatiu de veritat. Es podría fer una compra col.lectiva, potser entre 10-12 families i podría sortir per 22 mil € una casa amb dret a 7 hectàrees de camps i bosc.  La idea es de cara a famílies amb nens per donar-li mes vida al poble.

Al poble només viuen des de fa un temps dos joves, que es van instal·lar en la rectoria de la localitat buscant tranquil·litat i van obrir una *vinacoteca.
*Esblada també compta amb una església i un cementiri, que no entren en el preu de compra.

En el 2006 encara hi havia sis habitants, però progressivament van marxar fins a deixar el terme gairebé deshabitat i ho va adquirir una entitat bancària, que és qui actualment ho ha posat en venda.

Malgrat que el poble està en un estat ruïnós, ja han estat diversos els inversors que s’han interessat per comprar-ho, sobretot de nacionalitat francesa, finesa o alemanya.
A més de les 14 cases que formen el poble, el sòl, que està qualificat en la seva gran majoria com a sòl no urbanitzable, compta amb terrenys de secà, de regadiu, de pastura i de caça, així com un bosc frondós.

Actualment, en tota Catalunya hi ha un centenar de pobles abandonats que estan a la venda. Els possibles compradors s’interessen per ells en la major part dels casos per instal·lar negocis de turisme familiar.

El 25 de juliol és la festa major del poble, en honor a Sant Jaume.

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”esblada catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Esblada (Pble semi abandonat) i queda el Restaurant) (26)

Clica els enllaços

Ajuntaments De la Comarca

Esglésies de la Comarca

Espluga de Francolí

2011, L'Espluga de Francolí, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona

L' Espluga de Francolí (14)

L’Espluga de Francolí és una Vila i Municipi de la Comarca de la Conca de Barberà (Tarragona)

Visitem l’Espluga el 11 de Juny de 2011 a ‘Espluga de Francolí hi ha dues Esglésies a la mateixa plaça. La Nova i la Vella i també hi trobem el naixement del Francolí. A l’ermita de Sant Miquel si pot passar tot el dia ja que hi ha barbacoes i lloc per gaudir-hi una bona estona.

Dades del Municipi

Gentilici Espluguí, espluguina
Superfície 57,04 km²
Altitud 411 msnm
Població (2012[1])
• Densitat		 3.913 hab.
68,6 hab/km²
   

Petita historia

El nom de la vila prové del llatí spelunca (“espluga, cova”), mot amb què ja era coneguda al segle XI, en referència a les nombroses balmes i cavitats dels voltants de la vila, entre les quals la cova de la Font Major, per on discorre sota terra el riu Francolí, descoberta per casualitat el 1853 i que avui es pot visitar, juntament amb el museu adjacent que s’hi ha instal·lat. És la màxima atracció turística de l’Espluga.

Continua la lectura de Espluga de Francolí →

Escala Dei

Municipi La Morera del Montsant, Municipis Priorat, Poble Escala Dei, Provincia Tarragona

Escaladei (Posta de sol ) (5)

Escala Dei  és un poble del municipi de La Morera del Montsant de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Anem a Escala Dei el 31 d’octubre de 2010 juntament amb Poboleda, Viella Alta, Viella Baixa,  dels primers pobles que visitem. Curiosament passem per alt Morera del Montsant que és el cap del Municip. I a finals de 2013 encara no hi hem anat.

Aquí bàsicament veus la Cartoixa una Església els cellers poc més

Dins del seu terme hi ha la cartoixa d’Escaladei i els cellers de Scala Dei. El que ara és el poble d’Escaladei fou l’antiga conreria de la cartoixa. Després de la desamortització de 1835, la conreria encara va continuar utilitzant-se

Dades del Municipi

Gentilici morerí, morerina
Superfície 52,8 km²
Altitud 743 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat		 167 hab.
3,16 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Escaladei 43
la Morera de Montsant 122
 

Breu historia

Passegeu per Escaladei i coneixereu que de Provença vingueren al segle XII els monjos de l’Ordre de la Cartoixa a construir un monestir i fundaren així la primera cartoixa de la Península Ibèrica. Escolliren un paratge singular, protegit per la Serra Major de Montsant, on un pastor hi havia somiat àngels pujant al cel per una escala repenjada a la soca d’un pi, d’aquí el nom Escaladei o “escala de Déu”.
La cartoixa va subsistir fins el 1835, travessant èpoques de gran esplendor. Durant set segles els monjos feren poblar els camps, construir molins, difongueren el conreu de les vinyes. El Prior, d’aquí el nom de la comarca, podia exercir justícia i era el batlle general del pobles de la zona centre de l’actual comarca, que coincideixen aproximadament amb els de la Denominació d’origen vinícola Priorat. 
Amb la Desamortització de Mendizábal (1835) els monjos fugiren sobtadament, privats per decret de les seves terres i abandonaren cel•les i claustres, l’església i l’hostatgeria. En només dos anys la majestuosa cartoixa restà convertida en un munt de ruïnes pel saqueig d’uns pagesos cansats de haver estat sotmesos a vassallatge, de pagar delmes i de submissió.
Avui dia es poden visitar les seves ruïnes fent un recorregut comentat per l’exterior dels 3 claustres, l’església i refectori, així com d’una cela reconstruïda amb tot detall.
La Cartoixa d’Escala Dei és, doncs, una visita obligada per a tots aquells qui vulguin fer un viatge als orígens de la comarca del Priorat.

Com arribar-hi

[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”escala dei catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true”showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Escaladei 126 (15)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs per gaudir natura de la Prov. Tarragona

Deltebre

2013, Deltebre, Municipis Baix Ebre, Provincia Tarragona

Deltebre (Pànoràmiques de la platge) (8)

Deltebre és un poble cap de  municipi de Baix Ebre (Tarragona)

Anem a Deltebre a l’Agost de 2013 ja que passem les vacances a Tortosa i visitem les Comarques de Baix Ebre i el Montsià

Gentilici Deltebrenc, deltebrenca
Superfície 107,4 km²
Altitud 6 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat		 12.316 hab.
114,67 hab/km²

Deltebre és un municipi de la comarca del Baix Ebre. És el municipi més extens del delta de l’Ebre. Està format per l’agregació de les poblacions de Jesús i Maria i La Cava, que es van separar del municipi de Tortosa el 20 de maig de 1977.

Petita historia

Dins dels límits del seu terme municipal es troben tres espais d’interès natural: la punta del Fangar –amb el port i la platja homònims–, la llacuna del Canal Vell i el Garxal.

Continua la lectura de Deltebre →

Cunit

2011, Cunit, Municipis Baix Penedès, Provincia Tarragona

Cunit Hostal la Diligencia

 

Cunit és un poble cap de Municipi de la Comarca del Baix Penedès (Tarragona)

Visitem Cunit el 2 de gener del 2011

Dades del Municipi

Gentilici Cunitenc, cunitenca
Superfície 9,7 km²
Altitud 10 msnm
Població (2012[2])
  • Densitat		 12.626 hab.
1.301,65 hab/km²

Breu historia del municipi

 Situat a la comarca del Baix Penedès, provincia de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Limita amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, aixi como amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca del l’Alt Penedès, ambos de la provincia de Barcelona.

Continua la lectura de Cunit →

Calafell

2011, Municipi Calafell, Municipis Baix Penedès, Poble Calafell, Provincia Tarragona

110102 Calafell (101)

Calafell és un poble cap de municipi del Baix Penedès (Tarragona)

A Calafell hi anem el 2 de gener de 2011 i anem també a Cunit Segur de Calafell

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2012[1])
  • Densitat		 24.672 hab.
1.210,6 hab/km²

Municipi Població

Entitat de població Habitants
Segur de Calafell 8.523
Platja de Calafell, la 2.919
Calafell 7.094
Bonanova 142
Bellamar 227

Breu historia

El nom de Calafell, topònim que vol dir “Castell petit” el trobem per primer cop escrit en un document el 999. Aquest acollidor municipi es troba situat al cor de la comarca del Baix Penedès, porta de benvinguda a la Costa Daurada, considerada com un dels referents internacionals més importants del món turístic.

Continua la lectura de Calafell →