Xino Xano per Catalunya

Pàgines web.

Continua la lectura de Ulldecona →

Ulldecona

1 febrer 20142013, Municipis del Montsià, Provincia Tarragona, UlldeconaPere Gasso

Ulldecona és un poble cap de municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Ulldecona hi anem el 11 d’agost de 2013 aprofitant les vacances a Tortosa i fem tots els municipis del Montsià i Baix Ebre

Aquí ens entossudim en trobar les oliveres mil·lenàries, que surten en el litre de Cecília Lorenzo. Anem a la oficina de informació, ja que a la gent que preguntem, ens diuen que son d’un propietari, i que al lloc a on son es complicat de trobar. Per fi però desprès de tombar força trobem les oliveres.

Dades del municipi

Gentilici	Ulldeconenc, ulldeconenca Faldut, falduda
Superfície	126,88 km²
Altitud	133 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	7.240 hab. 57,06 hab/km²

Entitat de poblacióHabitants

Castell, el 235 Miliana, la30

Sant Joan del Pas 242 Ulldecona5.724 Valentins, els302

Ventalles, les 33

Historia del municipi

El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca. Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual. Limita al N amb Mas de Barberans (NW), la Galera, Godall, i Freginals (NE), a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada (687 m), on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases. Al sector de ponent, el riu de la Sénia marca la frontera tradicional de Catalunya amb València i té a l’altra banda, fent límit amb Ulldecona, els termes de Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat i Vinaròs; més al nord Ulldecona confrota amb el terme de la Sénia.

Ulldemolins

31 gener 20142012, Municipis Priorat, Provincia Tarragona, UlldemolinsPere Gasso

Ulldemolins és un poble cap de municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Ulldemolins hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del municipi

Gentilici	ulldemolinenc, ulldemolinenca
Superfície	38,2 km²
Altitud	650 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	435 hab. 11,39 hab/km²

Breu historia de municipi

S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant (SE), la Morera de Montsant (S), Margalef (W), Juncosa (NW) i la Pobla de Cérvoles (N), tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades (E), que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant (procedent de les Muntanyes de Prades), que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena (924 m al punt més alt) i els vessants septentrionals del massís de Montsant (que assoleixen 1 059 m). Aflueixen al riu de Montsant diversos barrancs com el riuet del Teix i el barranc de Sant Bartomeu. El riu transcorre vorejant els 600 m d’altitud, i a la banda de llevant el muntanyam davalla vers un sector de plana on s’assenta el poble d’Ulldemolins. Al massís de Montsant, igual com al de la serra de la Llena, abunden balmes, cavitats i cingles.

El poble d’Ulldemolins és l’únic nucli de població del municipi. L’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que entra al terme pel coll d’Albarca (al límit amb Cornudella de Montsant) travessa el terme fins al coll de la Creueta (al límit amb Juncosa); d’ella surten dues carreteres locals que vorejen la serra de la Llena, una vers Vilanova de Prades (la Conca de Barberà) i l’altra vers la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

El poble de Ulldemolins

El poble d’Ulldemolins (651 m d’altitud) és situat en un replà, a la dreta del riu de Montsant. Conté força cases amb portalades adovellades dels segles XVI al XIX. L’església actual fou construïda en l’indret on hi havia l’antic castell, l’església romànica del qual havia servit inicialment de parròquia; no ha quedat cap resta de l’antiga estructura defensiva ni de les seves dependències. L’església parroquial de Sant Jaume, d’estil renaixentista i amb una notable façana acarreuada, fou construïda sota la direcció de Pere Blai entre els anys 1584 i 1590 segons un projecte de Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins i rector de Tivissa. El 1595 s’hi posà el rellotge i el 1612 s’hi afegí el campanar. L’altar major d’Adriano Pellegrino es perdé, junt amb tots els altres, el 1936.

A la sortida del poble hi ha el santuari del Loreto, que resta unit a la població pel raval del mateix nom. El primer edifici era del segle XVI, construït per venerar-hi la imatge que havia oblidat un pelegrí reusenc durant la primera meitat del segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L’actual edifici es començà a construïr el 1762 i el 1770 s’hi col·locà el retaule, destruït el 1936. És un edifici de gust neoclàssic, d’una sola nau, amb atri tancat, espadanya i una façana decorada amb esgrafiats.

Festes

El 2 de febrer se celebra la festa religiosa de la Candelera, dia en què es realitza l’acció de gràcies per la collita d’olives i es fa una processó a l’ermita de Loreto. El segon diumenge de març, des del 1982, hom pot gaudir de la diada gastronòmica de la Truita d’espinacs amb suc. Durant la Setmana Santa són tradicionals el viacrucis i la processó del Sant Enterrament, mentre que el Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec a l’ermita de Santa Magdalena. Pel juny es destaca la celebració d’un aplec de sardanes, la processó i el guarniment de carrers amb catifes florals del dia del Corpus i la processó a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, el dia 13. El 22 de juliol es realitza una diada de germanor a l’ermita de Santa Magdalena. Durant tot l’agost es celebren al poble activitats culturals i lúdiques. El 1967 es va recuperar l’aplec a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, que es fa el 24 d’agost. El segon diumenge de setembre se celebra la festa major dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Per l’octubre es fa la festa del Roser, recuperada el 1982, i el 10 de desembre se celebra festa local a l’ermita de la Mare de Déu del Loreto.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”287551aa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ulldemolins{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Clica els enllaços

Gran enciclopèdia catalana

Pàgina web

Pàgina web de l’ajuntament

Segur de Calafell

23 gener 20142011, Municipi Calafell, Municipis Baix Penedès, Poble Segur de Calafell, Provincia TarragonaPere Gasso

Segur de Calafell és un poble del municipi de Calafell Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre, la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos, llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos.

Dades del Municipi

Gentilici	Calafellenc, calafellenc
Pressupost	42.857.200,33 € (2009)
Superfície	20,38 km²
Altitud	67 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	24.563 hab. 1.205,25 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Bellamar	227
Bonanova	142
Calafell	7.094
Platja de Calafell, la	2.919
Segur de Calafell	8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització.

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”89ee81a1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Segur de Calafell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Continua la lectura de passanant →

Roda de Berà

19 gener 20142012, Municipi Roda de Barà, Municipis Tarragonès, Poble Roda de Barà, Provincia TarragonaPere Gasso

Roda de Berà és un poble cap de Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Roda de Barà hi anem el 25 de febrer de 2012

Dades del Municipi

Gentilici	Rodenc, rodenca
Pressupost	19.882.158,76 € (2007)
Superfície	16,5 km²
Altitud	57 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	6.394 hab. 387,52 hab/km²

ENTITAT DE POBLACIÓ	HABITANTS (2006)
Baramar	277
Eixample Residencial, l’	801
Martorella, la	7
Roda de Berà	2.699
	1.412

Breu historia del Municipi

El terme de Roda apareix documentat per primera vegada en la confirmació, per part del comte Ramon Borrell, de les donacions, exempcions i privilegis de Silvestre II a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Una nova menció dels termes de Berà i Roda es registra el 1011 en l’acta de lliurament de la torre de Moja i el castell d’Albinyana a Sant Cugat.

El castell de Berà és, el 1040, el límit del d’Albinyana i, el 1049, del de Tamarit. El seu nom prové, versemblantment, del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement fortificà aquesta zona, aleshores fronterera, del Gaià. El castell de Roda apareix mencionat, en relació amb el d’Albinyana, en un document del 1088.

Continua la lectura de →

passanant

13 gener 20142011, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Passanant, Provincia TarragonaPere Gasso

Passanant és un poble del Municipi de Passanant Belltall de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Passanant hi anem el 11 de juny de 2011 també anem a Belltall i Pira

Dades del municipi

Gentilici	passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície	27,33 km²
Altitud	714 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	149 hab. 5,45 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Belltall	90
Fonoll, el	9
Glorieta	6
Passanant	101
Pobla de Ferran, la	1
Sala de Comalats, la	2

El Municipi

Passanant i Belltall és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, amb capital a Passanant que era el nom del municipi fins el 2005.

El terme, amb una extensió de 27’48 Km2, és drenat per diversos torrents que aflueixen al riu Corb, el torrent de Forès, el de Seriol, el de Glorieta i el barranc de Belltall.

Travessa el terme la carretera comarcal de Salou a Ponts C-14 que, després de superar el coll de Belltall, passa pel bell mig d’aquesta població. Comunica la Conca i la Segarra.

Pira

13 gener 20142011, Municipis Conca de Barberà, Pira, Provincia TarragonaPere Gasso

Pira és un poble cap de municipi de la Comarca de Conca de Barberà (Tarragona)

A Pira hi anem el 11 de juny de 2011 passem també per Passanant i Belltall

Dades del municipi

Gentilici	XXX
Superfície	8,01 km²
Altitud	385 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	491 hab. 61,3 hab/km²

El poble de Pira

El poble de Pira (385 m d’altitud), situat al marge dret del riu d’Anguera, al límit oriental del terme, forma una petita península vorejada per aquest riu i un petit torrent. El componen els barris de Pira, Pireta, Piroia, la Carrerada i, més modernament, el de Miralpeix. Al lloc més alt hi ha restes de la primitiva església i de l’antic castell. L’església parroquial actual, de Sant Salvador, és del segle XIX. Mereix especial atenció el celler de la Cooperativa Agrícola de Pira, inaugurat el 1919, modernista, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell, ampliat posteriorment. Al nucli antic de Pira es conserven algunes cases pairals del segle XVIII, entre les quals destaquen Cal Celdoni, Cal Batllevell i Cal Poblet.

Breu història

L’antic castell de Pira, juntament amb el de Barberà, fou donat el 1067 per Berenguer Ramon II al comte Ermengol IV d’Urgell, que el 1068 el cedí a Arnau Pere de Ponts. D’aquest passà a la família dels Puigverd. Reivindicada la seva possessió el 1157 per Ramon Berenguer IV, el lloc continuà sota la senyoria d’aquella família. El 1164 Pere Puigverd donà a Poblet el domini que hi tenia; el 1181 Poblet retornà a Pere de Puigverd, fill de l’anterior, el domini per vida que el seu pare havia donat al monestir. Els templers, que s’havien introduït a Pira el 1186 a través de les donacions de molins a la partida de Miralpeix, aconseguiren el domini del lloc el 1248 per compra a Guillem de Montclús i el senyorejaren fins a l’extinció de l’orde el 1312. El 1317 passà, juntament amb les altres possessions de la comanda de Barberà, a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, i l’any 1380 el gran prior de Catalunya adquirí la total jurisdicció del lloc, jurisdicció que mantingué fins a l’extinció de les senyories.

Festes

Festa major de Sant Salvador, a l’agost,

Festa major petita, que es fa per Sant Sebastià, al maig.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”751d5958″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pira catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Fotos de natura prov. tarragona

Esglésies de Catalunya

Poboleda

12 gener 20142010, Municipis Priorat, Poboleda, Provincia TarragonaPere Gasso

Poboleda és una vila i Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Poboleda hi anem aviat el 31 d’octubre de 2010 i vàrem fer les fotos de nit ja que era l’últim poble i es va fer tard.

Dades del municipi

Gentilici	poboledà, poboledana
Superfície	14 km²
Altitud	343 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	362 hab. 25,86 hab/km²

Breu historia de Poboleda

Poboleda és un poble que trobareu al centre del Priorat històric; al seu horitzó més immediat, la secular presència de la gran serralada del Montsant. S’hi poden trobar vestigis històrics que mostren que hi ha hagut presència humana des de temps prehistòrics. Encara que tímidament, hi passaren els Romans i també fou habitat pels musulmans després de la seva arribada a la península al segle VIII. A partir de l’any 1000 les tropes cristianes del comptat de Barcelona, havent trencat amarres amb l’imperi franc, aprofiten la desunió dels musulmans per conquerir territori cap al sud. L’any 1150 cau el darrer bastió musulmà a Catalunya, Siurana.

El terme municipal de Poboleda, de 13,74 Km2, al centre del Priorat Històric, s’estén a la vall del riu Siurana que travessa el terme per la seva meitat en direcció est-oest. La vila de Poboleda és l’únic nucli de població del municipi, que limita amb els termes de la Morera de Montsant a l’est i al nord, Torroja del Priorat a l’oest i Porrera al sud.

Al peu del Montsant la Casa i el Molí dels Frares ens recorda l’estada dels cartoixans i l’església de Sant Pere i les cases del Carrer Major l’esplendor del segle XVIII. Actualment conserva intacte el seu esperit rural.

Festes

Festa Major i festa de l verema

El 4 i 5 d’Agost festa Major

Enllaç per veure les festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e697d211″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”poboleda catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Llocs per gaudir natura Prov. Tarragona

Pàgina web

Gran enciclopèdia Catalana

Nulles

4 gener 20142013, Municipis Alt Camp, Nulles, Provincia TarragonaPere Gasso

Nulles és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Nulles hi anem el 2 de novembre de 2013

Dades del municipi

Gentilici	Nullenc, nullenca
Superfície	10,61 km²
Altitud	231 msnm
Població (2012^[1]) • Densitat	446 hab. 42,04 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Bellavista	23
Casafort	7
Nulles	384
Font: Municat

Breu historia

Nulles: Va formar part de la Vegueria de Tarragona fins al 1716. Després va passar a formar part del Corregiment de Tarragona des del 1716 fins al 1833.^[2]

Festa Major

Data: Darrer cap de setmana de Juliol
Web: www.nulles.altanet.org

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”nulles catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Llorens del Penedès

29 desembre 20132011, Llorens del Penedès, Municipis Baix Penedès, Provincia TarragonaPere Gasso

Llorens del Penedès poble cap de Municipi de la Comarca Baix Penedès (Tarragona)

Visitem Llorens del Penedès el 5 de febrer de 2011

A Llorens del Penedès es dona la circumstancia que hi ha bastants castellers que estan en altres colles, a Valls Vendrell etc. No tenen colla pròpia, i per la vigília de Festa Major fan castells junts al poble. I per Festa Major hi solen actuar colles grans.

Dades del Poble i Municipi

Gentilici	Llorencenc, llorencenca
Superfície	4,64 km²
Altitud	162 msnm
Població (2012^[1]) • Densitat	2.280 hab. 491,38 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Llorenç del Penedès	1.866
Priorat de Banyeres, el	219
Font: municat 2007

Breu historia

Llorenç és un petit municipi de la comarca del Baix Penedès. Es troba envoltat pels termes de La Bisbal del Penedès, Sant Jaume dels Domenys i Banyeres del Penedès. Té 465 ha., és a dir 4’64 Km2 d’extensió. Es troba a 150 m. sobre el nivell del mar.

L’escut municipal conté un llorer (per ser zona de llorers) arrencat, de colors naturals sobre fons d’argent. Llocs d´interès:

Llorenç és un poblet molt petit en extensió i molt ben cuidat, amb jardins i zones verdes a cada barri. A nivell turístic, és un indret que es pot visitar tot passejant, gairebé en un dia es veu tot. El lloc més emblemàtic és l’Església, que té una pica baptismal que data del s. VIII pre-romànica, i el campanar, caracteritzat per la seva teulada verda.
El Sindicat Agrícola (1914) és del prestigiós arquitecte César Martinell. Altres llocs característics són el nucli antic del poble, la rambla Marinada I els Jardins d’Oriol Martorell, indret ple d’encant per a perdre una mica l’estona tot observant la seva vegetació, entre la que destaquen dos magnífics exemplars de l’arbust anomenat Llentiscle, que, per raons desconegudes, han assolit la mida d’un arbre.
Altres lloc d’interès, en ser de propietat privada no poden ser visitats: La Masia de l’Estrella, El Mas, el Castell,…

Amb tot, el que destaca més de Llorenç del Penedès és el seu important moviment associatiu. Una vintena d’associacions de tot tipus –esportives, culturals, socials,…- avalen aquesta afirmació.

Festes

CELEBRACIONS I ACTIVITATS:

LA CANDELERA: El diumenge més proper al 2 de febrer

SANT JORDI

SANT JOAN

CICLE DE CONCERTS JULIOL A LA FRESCA (divendres de juliol)

FESTA MAJOR: 10 d’agost

11 DE SETEMBRE

TARDOR LITERÀRIA: als mesos d’octubre i novembre.

JORNADES DE MEDI AMBIENT: als mesos d’octubre i novembre

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”llorens del penedes catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica a la foto hi veus les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web