Arxiu de la categoria: Provincia Tarragona

Vandellòs

2014, Municipis Baix Camp, Provincia Tarragona, Vandellòs

 

Vandellòs (31)Vandellòs és un municipi de la Comarca de Baix Camp (Tarragona)

A Vandellòs hi anem el 25 de maig de 2014, aprofitant que anem a L’Hospitalet de l’infant a un concert de Compex.

Dades del Municipi

Gentilici Vandellossenc, vandellossenca
Superfície 102,67 km²
Altitud 281 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 5.992 hab.
58,36 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca. Limita amb Mont-roig del Camp (E), Pratdip (N), Tivissa (N i W, de la Ribera d’Ebre), l’Ametlla de Mar (S, del Baix Ebre) i amb la mar (E i SE).

 És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar. El terme comprèn la capçalera (al coll de Fatxes) i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig. Aquesta vall és compresa entre els vessants meridionals de les serres de Montalt i de Llaberia, els sud-occidentals de la serra de Santa Marina, amb la mola de Remullà (588 m, separada de l’anterior pel Coll Roig), els orientals de la mola de Genessies (711 m), al límit amb la Ribera, i els septentrionals dels Dedalts de Vandellòs, que la separen de la mar, on es destaquen les Moles (690 m) amb la tossa de l’Alzina (697 m), el Puntaire (728 m), la mola del Grèvol (607 m) i la Portellada (737 m), amb el contrafort de la serra del Coll de Balaguer, ja vora la mar. La façana litoral és constituïda pels vessants sud-orientals dels Dedalts de Vandellòs, drenats per diversos barrancs (de la Porrassa, de la Basseta, del Forat, de Tixelles, de Cadaboques, de Lloria, de Mala Set), que aboquen les seves aigües directament a la mar. Un altre sector de terme, comprès entre la mola de Genessies i els Dedalts de Vandellòs, aboca les seves aigües (barrancs Fondo, de Vilaplana i del Tais, capçalera del torrent del Pi) directament a mar, ja dins el terme de l’Ametlla de Mar després de passar pel de Tivissa.
 

L’extensa costa, de 10,5 km, va des del riu de Llastres, damunt l’Hospitalet de l’Infant, fins al cap de Terme, on aboca les aigües el barranc del Codolar, dit també del Cap de Terme, i que fa el límit amb l’Ametlla. S’hi obren les cales Bea i Gestell, la platja de les Rojales, entre la punta de la cala Bea i la punta de l’Albercoquer, la platja de la Punta del Riu, la platja de l’Arenal, la platja de l’Almadrava, l’illot i la platja nudista del Torn, i els penya-segats del coll de Balaguer, amb alguna petita cala i una àmplia zona rocallosa molt visitada pels afeccionats al submarinisme. A part del poble de Vandellòs, integren també el terme el poble de l’Hospitalet de l’Infant, el raval de l’Almadrava, a la costa, i els llogarets de Masboquera i Masriudoms. Hi ha, a més, nombroses urbanitzacions com l’Arenal, el Calamar, l’Infant, etc. Vandellòs era escrit abans també Vandellors i Valldellors, formes que generaren les etimologies populars de ‘Vall de l’Ós’ i ‘Vall de Llors’ o ‘de llorers’.

 

El municipi és força ben comunicat, ja que travessen el terme paral·lelament a la costa el ferrocarril de Barcelona a Tortosa i València, que hi té estació, la carretera N-340 i l’autopista AP-7, dita de la Mediterrània (que té sortida a l’Hospitalet de l’Infant), de recorregut força paral·lel. La carretera comarcal C-44 de l’Hospitalet de l’Infant a Tivissa i Móra d’Ebre pel coll de Fatxes uneix les vies de comunicació esmentades amb el poble de Vandellòs i travessa tot el terme seguint el curs del riu de Llastres.

El Poble

El poble de Vandellòs, cap administratiu, s’alça a 281 m d’altitud, a l’interior de la vall del riu de Llastres. El 2005 tenia 946 h. Conserva l’església parroquial de Sant Andreu, del 1773, de tres naus amb cúpula, i restes de les fortificacions medievals, entre les quals destaca una torre convertida en habitatge.

 

Quant a les activitats culturals i associatives, cal buscar els antecedents al final del segle XIX, el 1885, quan es fundà una banda de música que persistí fins el 1917. Més endavant, entre el 1929 i el 1942, funcionà una altra banda de música. El 1934 s’inaugurà una biblioteca pública municipal. En l’àmbit esportiu, cal esmentar el Club de Futbol local, fundat el 1925, que va desaparèixer el 1989. Actualment, entre les diverses entitats esportives i cíviques cal destacar el Centre Cultural Esportiu i Recreatiu de Vandellòs.

Festes

Entre les festes tradicionals locals cal destacar la festa major, al juliol per Sant Jaume. El maig és també un mes festiu, amb la celebració de Sant Isidre, la festa del cóc amb cireres i l’organització d’unes jornades culturals. També se celebren la festa del Senglar, per Sant Antoni, al gener, i la festa de la dona, per Santa Àgueda, al febrer

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bfeef989″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vandellòs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vandellòs (Ajuntament) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Freginals

2013, Freginals, Municipis del Montsià, Provincia Tarragona

Freginals (14)

Freginals és un Poble Municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Freginals hi anem el 11 d’agost de 2013 de vacances a un Hotel de Tortosa. Hi fem el Baix Ebre i el Montsià . 

Dades del Municipi

Gentilici Freginalenc, freginalenca
Superfície 17,59 km²
Altitud 126 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 468 hab.
26,61 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.

 El terreny és molt trencat i hi ha diversos petits barrancs que es formen bé a la serra de Montsià, bé al massís de Godall i desaigüen al barranc de la Foia, tributari de l’Ebre. El seu curs és sec gairebé tot l’any, llevat dels períodes de pluges de tardor i primavera i dels de tempestes estivals.
 

La vegetació potencial del terme és un domini de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale). De fet, antigament els vessants de la serra de Montsià eren coberts d’alzinars i garrigar, però avui no en resta gairebé cap vestigi i aquests vessants són força erosionats.

 A més del poble de Freginals, el terme comprèn diverses partides, entre les quals destaquen la de les Costes, el Peu de la Serra, les Fenoses, lo Racó, les Llibreres, los Povets, les Cantrelles, los Canyerils, les Romàs, la qual s’estén des dels vessants de la Roca Foradada fins al barranc de la Foia, i al del Racó de Menut.
 

Per la vall on hi ha el poble passa, seguint el camí tradicional, la carretera local d’Ula.ldecona, que en direcció contrària, més amunt de Santa Bàrbara, empalma amb la de Tortosa i que segueix un traçat semblant al del ferrocarril de Barcelona a València, que té un baixador a Freginals, a un quilòmetre al sud del poble. A més, hi passa un camí veïnal asfaltat que porta a Amposta. Així mateix, travessa el terme l’autopista AP-7 de Barcelona a València, sense accés, però, al municipi.

 

El nom, Freginals, prové del plural de la forma llatina farraginale, que significa “camp de farratges”, format ja en llengua romànic

El Poble

El poble de Freginals (126 m d’altitud) és emplaçat en una petita elevació sobre el fons de la Foia, sobre el corredor pel qual passen l’autopista i la línia fèrria. L’estructura urbanística és senzilla. La carretera veïnal d’Amposta voreja la població per la banda de migdia. Paral·lels a aquesta, hi ha tres carrers importants en disposició nord-sud, que fins i tot continuen en baixades sobre els camps per la banda de migdia fins a la carretera que va cap a l’autopista.

 L’església parroquial de Sant Bartomeu és situada al centre de la població. És una obra de mitjan segle XVIII que es construí perquè substituís l’antiga església, ja molt malmesa aleshores, de la qual es conserva alguna resta, incorporada dins una casa moderna emplaçada al costat de l’Abadia. Hom volgué que la nova església fos més gran, i que quedés situada en un lloc més cèntric. La primera pedra del nou temple fou posada el 13 de maig de 1742. Poc temps després de començades les obres, mancaren els recursos, i fou gràcies a l’ajuda aportada i gestionada pel doctor Miralles que es pogué acabar l’obra del nou temple parroquial, que fou beneït pel bisbe de Tortosa el 19 d’agost de 1756. Tot i ser de mitjan segle XVIII i de posseir una austera façana barroca, l’església és gòtica interiorment, d’una sola nau espaiosa, amb tres altars laterals per banda. Aquest il·lustre sacerdot, Josep Miralles, féu, a més, algunes donacions a la nova parròquia, com ara el reliquiari de Sant Bartomeu, la custòdia i el reliquiari de la Vera Creu, entre d’altres.
 

Al carrer Major de Freginals destaca un noble edifici, l’antic Casal de Miralles, que, destruït en la guerra de Successió, fou reconstruït el 1728. El llinatge dels Miralles sembla que procedia de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, i que s’establí a la comarca del Montsià després de la conquesta de la contrada, a mitjan segle XII. El Casal de Miralles (o Can Miralles) ha estat rehabilitat per a allotjar les dependències de l’ajuntament.

 Un aspecte peculiar del poble és que fins a temps força moderns la població no disposava d’aigua corrent. Va ser al 1979 quan s’iniciaren les tasques de sondeig del Servicio Geológico Nacional que, havent donat resultats negatius al terme, es prolongaren dins el d’Amposta, on s’obrí un pou, després de l’aforament corresponent. La conducció d’aigua s’inaugurà oficialment el 1982.

 

Festes

La festa major se celebra a l’agost en honor a sant Bartomeu, encara que també és tradicional a l’octubre oficiar el vot al Santíssim mitjançant la participació en processó pels carrers del poble. Al desembre se celebra la Festa de l’oli.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ecc0f9f7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Freginals{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Freginals (Mosaics del Viacrucis) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Sala de Comelats

2014, Municipi Passanant Belltall, Municipis Conca de Barberà, Poble Sala de Comelats, Provincia Tarragona

La Sala de Comalats (El Poble)

Sala de Comelats és un Poble del Municipi de Passanant Belltall Comarca Conca de Barberà (Tarragona)

A Sala de Comelats hi anem el 28 de març de 2014, desprès de parlar amb el cuiner del restaurant de Rocallaura, que ens parla d’un poble petit,  que sembla que estigui en mig d’una rotonda.

Aquest poblet està pràcticament abandonat, sembla que hi viu una família.

Dades del Municipi

Gentilici passanantí, -ina / belltallenc, -a
Superfície 27,33 km²
Altitud 714 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 149 hab.
5,45 hab/km²

Entitat de població

Habitants Belltall 90 Fonoll, el 9   Glorieta6  Passanant 101  Pobla de Ferran, la 1

Sala de  Comalats, la 2

El Poble

El lloc és esmentat a partir del 1079, i el castell (en resta una torre quadrada de tres pisos) és de mitjan s XII. L’alt domini el mantingué la corona fins el 1386 (en foren senyors els Cervera, els Guardialada, els hospitalers, etc), que el monestir de Santes Creus en comprà al rei el mer i mixt imperi que conservà fins a la desamortització (hi tingué castlans fins el 1443). L’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu depengué fins al s XIX de la de Forès; passà després a la de Passanant. L’actual edifici, erigit al començament del s XIX, ha estat restaurat l’any 1973.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”eef05b47″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sala de comelats{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

La Sala de Comalats (11)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

 

 

Solivella

2014, Municipis Conca de Barberà, Provincia Tarragona, Solivella

Solivella (Ajuntament) (3)

Solivella Municipi de la Conca de Barberà (Tarragona)

A Solivella hi anem el 30 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici solivellenc, solivellenca
Malnom cargols
Superfície 21,4 km²
Altitud 489 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 653 hab.
30,51 hab/km²

Breu historia del Municipi

És situat a la banda septentrional de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat, que en aquest sector separa la Conca de Barberà i l’Urgell, amb altituds que oscil·len entre els 770 i els 796 m (la Faneca, 774 m d’altitud). Confronta amb els termes de Forès i Sarral (E), de Barberà de la Conca i Pira (S), de Blancafort (W) i de Vallbona de les Monges, a l’Urgell, i Passanant (N). A llevant el terme és drenat pel barranc del Xano, que, procedent del terme de Forès, s’ajunta amb el barranc del Mas del Jep per formar la rasa de Pira, ja en aquest terme, i que desguassa al riu d’Anguera, al municipi de Montblanc. La part central és drenada per la rasa de Belltall, que passa vora la població, on se li ajunten els barrancs de les Comes i el Torrent, que corren per la banda occidental del terme i que amb el nom de la Rasa van a parar a la rasa de Pira. Terme molt secaner, les fonts que hi brollaven pràcticament ja no ragen.

 

El terme és travessat en direcció S-N per la carretera comarcal C-14 de Salou a Artesa de Segre, que passa per la població. Al nord del municipi, prop del coll de Belltall, de la C-14 surt una carretera local en direcció a Vallbona de les Monges i una altra cap a Sarral, la qual a meitat del recorregut enllaça amb la local que ve de l’Espluga de Francolí i que passa pel sud del poble de Solivella en direcció W-E. Una via menor comunica Solivella amb Pira.

El Poble

El poble de Solivella (489 m d’altitud), situat a la plana, es formà a redós de l’antic castell, a la banda oriental. Havia estat emmurallat. Tingué una gran expansió al llarg del segle XIX, com ho palesen la major part de les llindes de les cases que duen la data del final del segle esmentat. En la seva construcció s’utilitzaren pedres procedents del palau castell dels Llorac. D’aquest palau castell, bastit al final del segle XV i el principi del XVI, només en resta actualment un pany de paret del costat nord-oriental. Fou una bona mostra del gòtic florit amb elements renaixentistes, voltat per fossats, murs i contramurs. Era de planta rectangular, amb dues torres rodones annexades que eren situades als angles, amb merlets, sageteres i matacans. A l’interior de l’edifici hi havia un gentil pati quadrat, al bell mig del qual es trobava la cisterna —que avui fa de dipòsit municipal d’aigua—, coronada per un monument piramidal amb una bella estàtua, d’estil gòtic, de l’arcàngel sant Miquel vencent el dimoni, que actualment forma part d’una col·lecció particular. L’escala de pedra, amb passamà treballat, que donava accés a les estances superiors, fou venuda i traslladada al Palau Maricel de Sitges. Dins el castell hi havia, segons les descripcions d’excursionistes de la fi del segle XIX, belles sales amb rics teginats, mènsules, impostes daurades i l’imposant escalfapanxes de marbre blanc flanquejat per dos àngels de grandària natural sostenint l’escut dels Llorac. L’edifici fou castigat, però, durant la primera guerra Carlina, on es feren forts els carlins. Restaurat després, fou novament malmès durant la segona guerra Carlina. Tot i això, l’edifici mantenia encara elements artístics importants. Al final del segle XIX era propietat de Frederic Travé, que el cedí a l’ajuntament de Solivella, el qual el 1915 féu caure amb dinamita les restes del palau.

 

De l’antiga església, romànica, situada a la part alta de la població, a poca distància del castell, no queda cap resta. La bella talla romànica policromada de la Verge que la presidia és dipositada avui al Museu Diocesà de Tarragona. L’actual església parroquial de l’Assumpció de la Mare de Déu és d’estil barroc, i fou construïda l’any 1769 aprofitant la pedra de l’anterior. L’altar major, també d’estil barroc, com alguns de laterals, foren cremats durant la darrera guerra civil. Un interessant retaule gòtic, anomenat de la Mare de Déu de Solivella, obra de Mateu Hortoneda, que procedia de la capella del castell, es conserva a la catedral de Tarragona. Entre les entitats que funcionen al municipi cal esmentar la Cooperativa de Viticultors, el Grup Cultural de la Dona (1975) i el Centre d’Estudis Solivellencs (1982).

Festes

La festa major s’escau a l’agost. També tenen tradició a la vila moltes altres celebracions, algunes de les quals són força antigues. Pel maig s’organitza un aplec al santuari de la Mare de Déu del Tallat (al municipi urgellenc de Vallbona de les Monges), amb una gran al poble de Solivella; al maig també s’escau la festa de Sant Isidre, amb la benedicció de la coca de Sant Isidre, en forma de rella i que es reparteix a tots els assistents. Al juny se celebra sant Joan amb l’encesa de la típica foguera, repartiment de coca, correfoc i ball. Al setembre es fa la festa votada del Sagrat Cor, que ha estat declarada festa d’interès comarcal; s’ornen els carrers amb quadres escènics de tema bíblic o simbòlic i amb catifes florals

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”4a6d9925″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”solivella{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Solivella (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Riudecols

2014, Municipis Baix Camp, Provincia Tarragona, Riudecols

Riudecols (20)

Riudecols és un poble cap de municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona)

A Riudecols hi anem el 4 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Riudecolenc, riudecolenca
Superfície 19,46 km²
Altitud 299 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 1.293 hab.
66,44 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

És envoltat pels municipis de Duesaigües (SW i W), Riudecanyes (S), Botarell (SE i E), les Borges del Camp (de forma puntual, a l’E) i Alforja (N). El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver (831 m), de Puig Marí (660 m), prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella (527 m), ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles. L’altitud del terme oscil·la entre els 200 i els 800 m.

 El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riuclub i les Costes. Sembla que l’origen del topònim, segons M. de Montoliu, prové de “riu de còdols”. Travessa el terme d’E a W la carretera N-420 de Reus a Falset.

El Poble

La vila de Riudecols (926 h el 2005) és situada en un pendís, a 299 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de les Irles. L’edifici més notable és l’església parroquial de Sant Pere, del 1872, de la qual depenien les de les Voltes i les Irles. Hi ha restes de la muralla i un portal. Cal esmentar el Mas d’en Gil. Madoz hi situa a mitjan segle XIX un castell antic, del qual ara no en queda cap rastre, presó i escoles.

 

Festes

Entre les festes tradicionals cal esmentar la festa major per sant Pere, al juny, i la festa major de la Mare de Déu del Roser, a l’octubre.

La festa major d’hivern, en honor a santa Eulàlia, és pel febrer. S’ha recuperat el Carnaval i per Setmana Santa, el Divendres Sant, es fa el sermó de les set paraules i la processó del Sant Enterrament, a la qual acudeixen els armats. Malauradament són perdudes, o pràcticament perdudes, festes que havien estat tradicionals a la vila, com la festa del Corpus o la festa de la Mare de Déu de Puigcerver.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”37bf568a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”riudecols{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Riudecols (27)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

 

Querol

2014, Municipi Querol, Municipis Alt Camp, Poble Querol, Provincia Tarragona

Postes de sol. De Querol a Casa (2)

Querol és un poble Municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Querol hi anem el 3 de març de 2014.

Querol és un poble petit, ben conservat, amb restes de castell i cases de segona residència.

Dades del Municipi

Gentilici Querolenc, querolenca
Superfície 72,27 km²
Altitud 565 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 543 hab.
7,51 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Esblada 20
Querol 67
Valldossera 446
Font: Municat

 

Breu historia del Municipi

És situat al sector nord-oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Penedès i l’Anoia, i s’estén en la seva major part a l’esquerra del Gaià, riu que travessa el territori de N a S. Forma part del sector muntanyós del Bloc del Gaià, format aquí a la part més septentrional pels contraforts de la serra de Brufaganya (874 m al punt més alt) i al centre i S per la serra de la Plana d’Ancosa, serra que s’inicia a Montagut (963 m), al S del terme, i continua pel terme de la Llacuna, ja de l’Anoia, amb altituds de 900 m. La part de la dreta del riu és accidentada pels contraforts de la serra de Comaverd (827 m a les Agulles, 625 m al tossal de Saburella). Limita amb els municipis del Pont d’Armentera (W) i Aiguamúrcia (S), dins la comarca de l’Alt Camp, Pontons (E), a l’Alt Penedès, la Llacuna (E) i Santa Maria de Miralles (NE) dins l’Anoia, i Pontils (N), dins la Conca de Barberà.

 Comprèn, a més del poble de Querol, cap de municipi, el poble d’Esblada, els despoblats de Bonany i Montagut, l’antiga quadra i església de Valldossera, el veïnat d’Albereda, diverses urbanitzacions com el Mas Vermell, el Mas Gassons i els Ranxos de Bonany, i els antics castells de Saburella i Pinyana. La via de comunicació principal és la C-37 d’Alcover a Manresa, que connecta els pobles de Querol i Esblada, al N del qual surt la carretera local que porta a Pontils i Santa Coloma de Queralt.

El Poble

El poble de Querol (45 h el 2005) es troba aturonat a 565 m d’altitud, dominant la riba esquerra del Gaià, al sector occidental del terme. És presidit per les ruïnes del castell de Querol, que donen una silueta característica a la població, malgrat ser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s’enfila als vessants del turó i a la part alta s’aixeca l’església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d’una nau, volta seguida d’arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal. Sobre el poble hi ha les antigues restes del castell de Querol; en són visibles alguns sectors de mur i voltes. El castell fou volat per la milícia liberal de Santa Coloma en ocupar-lo el 1835 després de foragitar-ne els carlins i per evitar que aquests darrers s’hi fessin forts de nou. Abans de destruir-lo en van treure una gran quantitat de mobles i objectes. Disposa d’una biblioteca.

Festes

La festa major d’hivern té lloc el cap de setmana pròxim al 17 de gener i, la d’estiu, s’escau el 15 d’agost. El dissabte més pròxim al 25 de juliol, diada de sant Jaume se celebra el Dia del municipi.

El Castell

l castell i la senyoria de Querol

La zona de Querol fou començada a ocupar per les tropes franques cap al 950 i sembla que la primera referència al seu castell i terme és esmentada en una carta del rei Lotari del 988. El 993 era d’Ansulf, originàriament vicari comtal de Gurb, el qual en testar aquest mateix any deixà terres —algunes plantades de vinya— dels termes dels seus castells de Montagut, Querol i Pinyana al monestir de Sant Cugat. El 996 Sendred i la seva muller Matressinda vengueren a Hug de Cervelló, entre altres béns, els tres castells esmentats. Cap al 1053 Guerau Alemany de Cervelló, que fins aquell moment devia haver fet costat a la comtessa Ermessenda en les disputes amb el seu fill el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, posà en homenatge sota l’autoritat d’aquest darrer els tres castells esmentats i el de Pontils. L’homenatge fou repetit el 1062. Aquests castells constituïen part de la baronia de Cervelló o de la Llacuna. El 1112 Ramon Berenguer III i la seva muller Dolça donaren a Guerau Alemany de Cervelló la dominicatura de Querol com a agraïment potser dels diners que el noble havia deixat anteriorment a la casa comtal. El 1144 el mateix Guerau retia homenatge al comte de Barcelona per set castells, entre els quals el de Querol. El poble degué créixer al seu redós, ja que en la butlla del 1194 esmenta l’església i el seu rector, que pagava 60 sous per les dècimes el 1279. El dret damunt el castell i el terme de Querol i els altres castells dels Alemany de Cervelló foren confirmats diverses vegades pels reis, i a partir del segle XIV és esmentada la baronia de Querol, centrada al castell. La baronia fou dels Cervelló, fins que el 1528 passà als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i cap al 1597 passà als Saiol, fins a la fi del segle XIX. Entre els senyors de Querol es destacà Ramon Alemany, mort en la conquesta de Mallorca. El castell i el poble foren saquejats i incendiats el 1400 i ambdós reberen múltiples embats en totes les guerres que assolaren el país. A mitjan segle XIX produïa blat, llegums, oli i vi, criava ramats d’ovelles i porcs i tenia dos molins fariners

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8fa42fdf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Querol{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Querol (Castell) (6)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia  Catalana

El Pont d’Armentera

2014, El Pont d'Arpentera, Municipis Alt Camp, Provincia Tarragona

El Pont d'Armentera (43)

El Pont d’Armentera és una vila i municipi de la comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A El Pont d’Armentera hi anem el 3 de març de 2014

 

Dades del Municipi

Gentilici Pontarrí, pontarrina
Superfície 21,65 km²
Altitud 349 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 588 hab.
27,16 hab/km²

Breu historia del Municipi

S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià (que forma en part el límit sud-oriental), als vessants meridionals de les serres del Cogulló (879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental) i de Comaverd (907 m a l’extrem nord-oriental). Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit (que forma un estret a l’extrem de ponent del terme) o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià. Limita amb els municipis de Querol (NE), Aiguamúrcia (E i S), el Pla de Santa Maria (SW) i Cabra del Camp (W), de l’Alt Camp, i amb els de Sarral i Pontils (N), de la Conca de Barberà. La vila del Pont d’Armentera és el cap de municipi, que comprèn també el despoblat i antic castell de Selmella. Forma un petit nucli de comunicacions; hi passa la C-37 d’Alcover a Manresa i la carretera local que, per Santes Creus, mena a Vila-rodona, des d’on continua cap a Tarragona. Una altra via local enllaça Selmella i les Ordes (Aiguamúrcia)

El Poble

La vila del Pont d’Armentera és a 349 m d’altitud, al sector sud-oriental del terme, a la vora dreta del Gaià. L’estructura dels carrers segueix encara en part la de l’antiga vila closa medieval; es formaren diversos ravals com el Raval Vell, el Raval Nou, el Raval dels Estenedors (que al·ludeix probablement a l’antiga activitat dels paraires). A l’altre costat del Gaià hi ha el barri de la Planeta, que pertangué administrativament fins a la meitat dels anys setanta al municipi d’Aiguamúrcia.

 L’església parroquial de Santa Magdalena, que s’alça al mig del nucli antic, fou bastida al segle XVII damunt una església anterior, esmentada ja el 1302; té tres naus separades per pilars i arcs formers de punt rodó i volta seguida apuntada. Conserva en excel·lent estat el retaule major barroc, de talla policromada (anònim), construït el 1702 (el 1936 fou destruïda la talla de la santa titular).
 

El Pont d’Armentera fou edificat damunt ruïnes romanes al lloc on hom creu que arrencava l’aqüeducte romà que duia les aigües del Gaià fins a Tarragona. Es tractava d’un indret fortificat amb una resclosa per a l’embassament de l’aigua, i encara avui dia queden restes dels pretesos edificis romans. Morera diu que al principi de segle hom hi podia veure encara de manera clara una de les torres de defensa i que en diferents indrets s’havien trobat monedes romanes. El lloc assenyalat com a possible punt de sortida de l’aqüeducte és situat uns 4 km al nord del Pont, al lloc denominat el Molinet, aprofitant una corba del riu que hi passa encaixat entre roques.

Festes

 Pel que fa al folklore, la vila celebra la festa major d’estiu el 22 de juliol, tot coincidint amb la diada de Santa Magdalena. Es tracta d’una festa documentada des del 1343 i destaca la processó del pa beneït.

Cal també assenyalar la festa major d’hivern el 3 de gener, dia en què hi ha una altra processó del pa beneït, que és documentada des del 1809.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”2dbb65d3″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el pont darmentera{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pont d'Armentera

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Pla de Santa Maria

2014, Municipis Alt Camp, Pla de Santa Maria, Provincia Tarragona

 

El Pla de Santa Maria Creu de teme (2)Pla de Santa Maria és una vila i municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona) 

A El  Pla de Santa Maria, hi anem el 9 de febrer de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Planenc, planenca
Superfície 35,00 km²
Altitud 381 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 2.341 hab.
66,89 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

El terme municipal del Pla de Santa Maria, dit tradicionalment el Pla de Cabra, és situat al sector septentrional de la comarca, a les terres ja planes esteses al peu de les serres Carbonària i de Comaverd, a migdia del Coll Roig; les aigües van en la seva majoria al torrent de la Fonollosa, afluent del Francolí per l’esquerra. Limita amb els municipis de Cabra del Camp (N), Figuerola del Camp (W), Valls (SW), Alió (S), Vila-rodona (SE), Aiguamúrcia i el Pont d’Armentera (E). La via de comunicació principal és la C-37 de Valls al Pont d’Armentera i des del mateix nucli del Pla de Santa Maria surt una carretera local vers Cabra del Camp i Sarral, ja dins la Conca de Barberà, pel Coll Roig. Travessa el terme de SE a NW l’autopista AP-2 de Barcelona a Lleida, que passa a llevant de la vila, únic nucli de població agrupada del municipi. Aquesta via té una sortida en la població que ha potenciat la creació de noves indústries.

El Poble

La vila del Pla de Santa Maria o de Cabra s’alça a 381 m d’altitud, al sector nord-oest del terme, formada per un conjunt de places i carrers continuats per alguns ravals. Al raval de Sant Ramon hi ha la magnífica església de Sant Ramon, un dels exemplars romànics més interessants de la comarca, ja als afores (inicialment dedicada a Santa Maria, a mitjan segle XIX tenia encara l’advocació a la Mare de Déu del Roser i al començament del segle XX era ja dedicada a sant Ramon de Penyafort). Fou molt probablement construïda al començament del segle XIII amb la mateixa estructura actual d’una nau, absis semicircular i ampli transsepte. La volta és apuntada i damunt el creuer s’aixeca un cimbori vuitavat; tot l’edifici és obrat amb un magnífic aparell decarreus ben escairats. Durant les disputes per la construcció de la nova església al segle XVIII, part de l’edifici, el cimbori i trossos de l’absis foren enderrocats i, en ser parades les obres per una part del poble, el recinte del temple fou destinat a representacions teatrals. A la fi del segle XVIII i també el 1986 foren reconstruïdes les parts malmeses. De l’edifici cal destacar la portalada romànica, bellament esculpida, amb vuit columnes per banda —amb capitells ornamentats— que sostenen les arquivoltes. El timpà és llis, però a la llinda hi ha la Mare de Déu i l’Infant amb els Reis d’Orient a l’esquerra i l’Anunciació a la dreta. Té també una notable rosassa a la façana de ponent.

 L’actual església parroquial de Santa Maria fou bastida a la fi del segle XVIII i és així mateix un notable exemplar d’època barroca. La façana és decorada amb una gran portalada flanquejada per grans columnes que aguanten un arc obert sota la rosassa; el timpà de la porta és decorat i un gran campanar de planta quadrada i torrassa octagonal amb balustres, inacabada, s’aixeca a la seva part dreta; l’interior és de tres naus, transsepte i voltes de llunetes, coronat per una gran cúpula. La Cooperativa Agrària es fundà el 1910. A la vila hi ha diverses associacions dedicades a promoure les activitats lúdiques, culturals i esportives, entre les quals cal destacar el Col·lectiu 1714. Hom disposa d’una biblioteca i un teatre al Centre Parroquial.
 

Al NW de la vila, sobre un tossal, es conserven les ruïnes del santuari de Sant Ramonde Penyafort.

Festes

La festa major se celebra a l’estiu (15 d’agost), igual que la festa votiva de la Mare deDéu de les Neus (5 d’agost). A l’hivern se celebra la festa dedicada a sant Ramon dePenyafort (7 de gener).

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7537c84d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”pla de santa maria{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

El Pla de Santa Maria (Església Romànica) (2)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Pobla de Mafumet

2014, La Poble de Mafumet, Municipis Tarragonès, Provincia Tarragona

Pobla de Mafumet,La (Casa Balei) (9)

La Pobla de Mafumet és un poble municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A la pobla de Mafumet hi anem el 5 de gener de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 6,19 km²
Altitud 96 msnm
Població (2013[1])
• Densitat		 3.210 hab.
518,58 hab/km²

 

Breu historia del Municipi

Limita al N amb el municipi del Morell, al S amb el de Constantí i al NW amb el de Vilallonga del Camp. A l’E, el N i un petit tram al NW (mitjançant l’enclavament del Mas de Magrinyà), el terme entronca amb Perafort, al que també pertany l’enclavament del Campot, situat a migdia del poble. El municipi presenta un relleu planer i és constituït majoritàriament per terres d’al·luvions.

 El terme comprèn el poble de la Pobla de Mafumet, cap de municipi, i el polígon la Refineria (compartit amb els termes de Constantí, el Morell i Perafort). També inclou les antigues quadres de Requesens, la Camareria i del Vilar del Baró. El municipi es divideix en vint-i-cinc partides de terra. A la banda de llevant, al costat del Francolí, hi ha les del Molí Tendre, Creuenda, les Sorts, la Vinya Llarga, el Codony i els Bombers; la partida de les Serres és situada al NE del nucli urbà i separada del terme del Morell per la línia del ferrocarril de Roda de Berà a Reus, la qual travessa les partides de Garjola, el Camí de Reus i el Punxó; al S del nucli urbà es troben les partides del Mas de Madró, Mas Cerdà, el Molí de Mir, la Serrana, les Guàrdies, el Mas Blanc, el Claper i la Sequieta; entre la via del ferrocarril i la carretera de Reus al Morell hi ha les partides de Mas Vallets, la Mina de Pau de Mestre, la Bóta i el Mas de Sant Antoni; a l’extrem ponentí del terme figuren les partides del Mas de Magrinyà i el Mas del Gil.
 

Tres carreteres locals permeten la comunicació del municipi. En primer lloc la que vorejant la divisòria entre el mateix terme i el del Morell abasta el tram de la N-240, de Tarragona a Valls; una altra via vital és la que enllaça amb Constantí i, per extensió, amb Tarragona; la tercera és la que uneix la Pobla amb el Morell, des d’on es pot seguir cap a Vilallonga del Camp i Alcover o desviar-se vers Reus. El municipi, a causa de la seva proximitat al Morell, també pot aprofitar la seva estació de la línia Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus per arribar a Barcelona o a la capital del Baix Camp.

El Poble

El nucli urbà de la Pobla de Mafumet és situat damunt un pujol de 98 m d’altitud, a la ratlla divisòria del terme amb el del Morell i al costat del torrent de Mestres. L’edifici més important és l’església parroquial de Sant Joan Baptista, dotada d’un campanar remarcable. Des de l’any 1801, que fou aterrada l’antiga ermita de Sant Joan del terme del Vilar del Baró, l’església de la Pobla conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Lledó, del segle XIII, patrona de la població; la representació de la Verge és una talla sedent d’escassos plecs en el vestit, mantell que deixa sortir un trenat de cabells a cada costat de la cara i testa coronada; fa 55 cm d’alçada. 

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Sant Joan (24 de juny) i la festa de la Mare de Déu del Lledó, s’escau pel 2 de febrer.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4518f138″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La pobla de mafumet{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Pobla de Mafumet,La (Església)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 Enciclopèdia Catalana

Mont-Ral

2014, Mont-Ral, Municipis Alt Camp, Provincia Tarragona

Mont-Ral (Ajuntament)

Mont-Ral és un Poble Municipi de la Comarca de l’Alt Camp (Tarragona)

A Mont-Ral hi anem el 3 de març de 2014 

Dades del Municipi

Gentilici Mont-ralenc, mont-ralenca
Superfície 34,69 km²
Altitud 888 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat		 170 hab.
4,9 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Aixàviga, l’ 16
Bosquet, el 23
Cabrera, la 6
Cadeneta, la 10
Farena 48
Mont-ral 79
Font: Municat

 

Breu historia del Municipi

Ocupa les terres de la banda de llevant de les Muntanyes de Prades, i és, doncs, a ponent de la comarca de l’Alt Camp. Termeneja al N amb l’antic terme de Rojals, incorporat avui a Montblanc (Conca de Barberà). El límit segueix primer la llera del Riu Brugent i s’enfila després fins prop del cim de la mola dels Quatre Termes, on en el punt dit dels Quatre Termes conflueixen els de Mont-ral, Prades, Vimbodí i Montblanc, i hi coincideixen també tres comarques: l’Alt Camp, el Baix Camp i la Conca de Barberà. A l’W limita amb Prades i Capafonts, a la comarca del Baix Camp, i la partió travessa la vall de capçalera del Riu Brugent i les planes altes dels Motllats. Al S limita amb l’antic terme de la Mussara, incorporat a Vilaplana (Baix Camp), i amb el terme d’Alcover, seguint les crestes de la cinglera que encimbella la banda meridional de les Muntanyes de Prades. Travessa la vall del riu de la Glorieta i continuant vers l’altiplà de la Lloera davalla fins al terme de la Riba i retroba el Brugent al toll dels Quatre Termes. La població no forma un sol nucli agrupat: cal distingir quatre nuclis urbans, Mont-ral, Farena, l’Aixàviga i el Bosquet, i dues zones de masies disperses, Cabrera i la Cadeneta. Hi ha, a més, diferents masos aïllats.

 Les terres de Mont-ral passaren als dominis del comte de Barcelona a la segona meitat del segle XII, quan es produí la conquesta del castell de Siurana, i s’incorporaren al comtat de Prades en el moment de la seva constitució. A l’inici del segle XIV formaven part de la vegueria de Tortosa i al principi del segle XVIII, abans del decret de Nova Planta, a la vegueria de Montblanc.
 

El territori de Mont-ral, enlairat i divers, és format per dues zones ben diferenciades: la vall del riu de la Glorieta i la vall del Riu Brugent. Ambdós rius drenen el terme i llurs cursos són paral·lels. Són afluents del Francolí per la dreta el Riu Brugent, dins el terme de la Riba, aigua avall de l’estret, i el de la Glorieta, enmig de la plana del Camp. Les aigües del terme s’escolen, doncs, vers l’Alt Camp. Malgrat la seva proximitat a la mar, el clima és extremat a conseqüència de l’altitud del terme, que assoleix els 843 m a la Lloera, els 1 020 m a l’altiplà dels Motllats i els 1 120 a la mola dels Quatre Termes. Al començament de novembre la neu, molts anys, ja apareix als cims de les muntanyes. La cota més baixa del terme, de 375 m, és al límit inferior de la vall del riu de la Glorieta. El terme és travessat per dues carreteres locals que el comuniquen amb Alcover.

El Poble

El poble de Mont-ral (81 h el 2005), que dóna nom al terme, és a la banda de llevant d’un turó situat al mig del terme, al cim del carener que parteix les aigües dels vessants del Riu Brugent i del riu de la Glorieta. L’església parroquial de Sant Pere ad Vincula , patró del poble, és al cim d’un turó de 888 m d’altitud. La primitiva construcció és d’estil romànic i conserva en bon estat l’absis i la portalada lateral d’accés al temple. Fou reformada al segle XVIII, època de la qual data la construcció del campanar actual, que ha sofert sovint les batzegades dels llamps. Una balconada, disposada al davant de la porta, permet de contemplar tota la plana del Camp. Darrere l’absis hi ha el cementiri, arrebossat als murs de l’antiga casa parroquial. Les cases, algunes malmeses i d’altres arranjades com a segona residència, s’esglaonen al vessant solà del turó, al llarg del carrer Major. A l’extrem superior d’aquest hi ha el refugi Musté-Recasens. 

Festes

El poble celebra la seva festa major el tercer diumenge d’agost.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6e73cd4e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Mont-Ral{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Mont-Ral (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana