Xino Xano per Catalunya

Pàgines web

Rubí

30 març 20202012, Municipis Vallès Occidental, Província Barcelona, RubíPere Gasso

Rubí es un Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)

A Rubí hi anem el 14 de març de 2012

Dades del Municipi

Població
Catalunya
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Occidental
Total	77.464 (2019)
• Densitat	2.398,27 hab/km²
Llar	35 (1553)
Gentilici	Rubinenc, rubinenca

Breu historia del municipi

El municipi de Rubí confronta al N amb els termes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès; a llevant, seguint en una bona part el curs del torrent dels Alous, amb Sant Cugat del Vallès i, a ponent, pel torrent de Can Canyadell i el de Ca n’Esteper, termeneja amb Castellbisbal; en un petit sector, al NW, que coincideix en part amb el torrent de Can Pidelasserra, limita amb el terme d’Ullastrell. A migdia, per la riera de Rubí, el municipi confronta amb l’antiga quadra de Canals i amb la parròquia de Valldoreix, del municipi de Sant Cugat del Vallès. De la riera de Rubí són tributaris tots els cursos citats, més el Torrent Fondo o de Can Balasc i altres de menor entitat. La part septentrional és accidentada per les serres de les Martines (turó de l’Empalme, 389 m), de Can Carreres i de l’Oleguera, que separen les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. La resta del terreny és trencada en terrasses de pendent suau, de lleugera inclinació que facilita els conreus (hi alternen les clapes del bosc amb les terres conreades). La cota més baixa del terme es localitza en uns conreus al final del torrent de Can Vilaroc, a l’interfluvi amb la riera de Rubí. A part la vila de Rubí, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen els Avets, Can Jardí, Can Serrafossa, Can Ximelis i Castellnou, i diverses masies com Can Roig, Can Tàpies o Can Barceló. La principal via de comunicació és l’autopista C-16 entre Barcelona i Manresa, que passa pel sector NE del terme i enllaça amb l’antiga comarcal C-1413 de Molins de Rei a Caldes de Montbui. Hi ha altres carreteres locals com la que uneix Rubí amb Terrassa i Sant Cugat. A través de camins oberts per urbanitzacions és possible d’accedir directament al poble de Castellbisbal. Rubí és unit amb Barcelona per la línia ferroviària dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ramal de Sant Cugat del Vallès a Terrassa i té estació a la vila. Una altra línia és la de RENFE del Papiol a Mollet, que té una estació al sector SE del terme, prop de la urbanització de Can Jardí.

El Poble

La vila de Rubí (123 m d’altitud) és emplaçada a la riba esquerra de la riera, davant el castell. El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, documentada el 986, i a partir del 1043 com a parròquia. Fou reformada i ampliada el 1884 per l’arquitecte Antoni Casademunt. De l’església romànica es conserva, només, la façana de ponent, amb arcuacions llombardes a la part superior i una porta, més tardana, amb arquivolta decorada, com els capitells de les seves columnes, amb ornamentació floral. Sobre la porta, al capdamunt de la façana, hi ha una finestra geminada romànica, amb un doble capitell amb decoració preromànica sostingut per una columneta de marbre blanc amb estries helicoidals. Al costat de migdia de la façana s’aixeca una robusta torre campanar, de planta quadrada. Entorn de l’església parroquial, de la rectoria i dels masos més propers sorgiren durant els segles XV i XVI els barris de la Sagrera i del Pedró. El 1894 la reina Maria Cristina atorgà a Rubí el títol de vila. Entre els altres edificis d’interès de la població es destaca el Mercat Vell, que ha estat convertit en una sala d’exposicions i conferències, i el Celler Cooperatiu, d’estil modernista, que fou fundat el 1920 per Pere Pi, quan la producció vinícola de Rubí era al seu apogeu. A partir de la dècada del 1960, es començaren a formar barris perifèrics que acollien el gran contingent immigratori atret per l’eufòria industrial. És el cas de barris com el del Vint-i-cinc de Setembre, on hi ha la parròquia de Sant Pau, juntament amb el de les Torres (amb la parròquia de Santa Maria) ambdós situats a migdia, Can Xercavins a ponent, o el de Ca n’Oriol, al NE. En aquest darrer barri hi ha el parc de Ca n’Oriol, gran espai verd on hi ha la masia que li ha donat nom i que ha estat declarada Patrimoni Historicoartístic de Rubí.

Festes

Rubí celebra la festa major per Sant Pere, patró de la vila, a finals de juny. A la Segona Pasqua se celebra la festa dels Xatos amb el tradicional romiatge a l’ermita de Sant Muç, que ja apareix documentat el 1602. El darrer cap de setmana d’agost o el primer de setembre s’escau la festa de Sant Roc, convertida en la segona festa major de Rubí.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

enciclopedia catalana

La Palma de Cervelló

26 març 20202016, La Palma de Cervelló, Municipis Baix Llobregat, Província BarcelonaPere Gasso

La Palma de Cervelló és un Municipi del Baix Llobregat (Barcelona)

A La Palma de Cervelló hi anem el 8 de decembre de 2016

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Baix Llobregat
Total	2.954 (2019)
• Densitat	537,09 hab/km²
Gentilici	Palmarenc, palmarenca

Breu historia del municipi

El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació (aprovada al juliol del 1998) de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km² . Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent. El terme limita amb el de Cervelló (S i E), amb Pallejà (N) i amb Corbera de Llobregat (NW i W). És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental. El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i baixa de la riera de la Palma o de Rafamans, que desguassa a la riera de Cervelló per l’esquerra.

El terme comprèn el poble de la Palma de Cervelló, cap municipal, i les urbanitzacions de Ca n’Iglésies i de Can Vidal. El municipi queda comunicat per una carretera local que parteix de l’autovia B-24, passa pel poble de la Palma i es dirigeix vers Corbera i Gelida

El Poble

El poble de la Palma de Cervelló (1 383 h el 2006), a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, es formà modernament al llarg de la carretera que duu a Corbera. L’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Brici, és documentada el 1231, any en què era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. S’hi efectuaren obres de reforma entre els segles XVI i XVIII. L’edifici actual, de planta basilical, és posterior a la guerra civil de 1936-39.

El poble de la Palma disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, com l’Associació Cultural La Gralla, l’Aliança Palmarenca, amb un grup i una sala de teatre, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, etc. Disposa, a més, d’una biblioteca. Les principals festes són la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de Sant Isidre, patró del poble, pel maig.

Abans d’entrar al poble, no gaire lluny del cementiri parroquial, a la vora esquerra de la riera de la Palma hi ha la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm. És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D’una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l’exterior; interiorment l’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera, on hi ha les empremtes d’un encanyissat entreteixit. A banda i banda de l’absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d’una reforma posterior. La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons. La coberta exterior de la nau i de l’absis és de lloses de llicorella. És situada en una propietat de Can Mascaró, mas que hi ha a l’altra banda de la riera de la Palma, i s’ha anat restaurant. Prop del poble de la Palma, dins el terme de la seva parròquia, hi ha Can Ponçgem, casal del 1750 restaurat el 1928. El 1752 hi fou beneïda una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.

Al municipi s’han construït les urbanitzacions de Can Vidal i de Ca n’Iglésies. La primera, situada al sud del poble, tenia 60 h empadronats el 2005, mentre que la segona, que s’estén pel sector N del poble, en tenia 820.

La Palma era una antiga quadra dins el terme del castell de Cervelló. Hi posseïren béns el monestir de Sant Cugat (el 964 i el 965 hi ha donacions de terres, vinyes, cases i un rec efectuades per Lodelle , dona, i els seus fills, per Epanesind a, dona, i el seu fill Audesind ), el de Sant Pere de les Puelles (segons consta en el testimonial del 991) i la seu de Barcelona (per donació testamentària del comte Miró, del 966).

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Els Prats de Rei

26 març 20202016, Els Prats de Rei, Municipis Anoia, Província BarcelonaPere Gasso

Els Prats de Rei es un municipi de la Comarca nde l’Anoia (Barcelona)

A Els Prats de Rei hi anem el 8 de març de 2016

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Total	532 (2019)
• Densitat	20,38 hab/km²
Llar	47 (1553)
Gentilici	Pradenc, pradenca

Breu historia del municipi

La vila dels Prats de Rei centra un municipi de 32,45 km². Limita al N amb Sant Pere Sallavinera, al NW amb Calaf, a l’W amb Sant Martí Sesgueioles, Pujalt i Veciana, al SW amb Copons, al SE amb Rubió, i al sector oriental limita amb el municipi bagenc d’Aguilar de Segarra. El terme és situat a la part meridional de la Segarra Calafina i és centrat per la vall que forma la riera nascuda a la Fortesa i que és tinguda per l’origen de l’Anoia. La vila és al centre d’aquesta vall, en un indret ric en aigua, a 607 m d’altitud. El sector nord i nord-est és més enlairat, amb altituds superiors als 700 m a Solanelles i a Puigdemàger, i una mica inferior a Seguers de Sant Pere, una antiga quadra i parròquia rural que forma un notable entrant entre els termes de Sant Pere Sallavinera i Aguilar de Segarra. Molt més extravagant és l’apèndix del terme de la Clau Reial dels Prats, d’uns 5,5 km de llargada i d’una amplada mitjana de 300 m, que s’allargassa entre els termes de Veciana i Sant Martí Sesgueioles fins a prop de la masia de la Portella, situada en ple terme de Pujalt, passada la Guàrdia Pilosa.

El municipi és format per un conjunt d’antics petits termes i jurisdiccions que té com a eix l’antiga vila reial dels Prats i l’esvelta torre rodona de la Manresana, que centra una caseria i representa el centre fortificat medieval del terme. Hi ha, a més, les caseries de Seguers i de Solanelles.

Hom pot arribar al cap de municipi per la carretera C-1412 d’Igualada a Tremp que surt de la A-2, a l’altura del terme de Jorba (a Calaf enllaça amb la carretera N-141 i amb l’Eix Transversal de Cervera a Girona). Una carretera local, que surt de l’anterior una mica abans d’arribar als Prats, porta fins a Igualada per les Malloles (a la serra de Rubió), enllaçant en aquest municipi altre cop amb la A-2. Travessa el N del terme el ferrocarril de Barcelona a Lleida, però no hi ha estació (cal anar a Calaf).Els

El Poble

La vila dels Prats de Rei era fortificada i closa per muralles, de les quals s’endevina el traçat. Els seus carrerons, estrets sovint, bé que concebuts dintre un ordre, mostren grans cases i alguns arcs tots de pedra ben tallada, en ocasions molt erosionada. Els grans casals indiquen la importància de les antigues famílies que els habitaren, com els Argullol, els Serra, els Torre, els Tauler, etc. Són remarcables els edificis de la casa de la vila i d’altres amb finestrals gòtics.

La vila és el nucli de població més important del municipi. El 2005 tenia 489 h. Quan Zamora la visità el 1778 remarcà que hi havia “buenas casas”. Els seus veïns sortien molt a fora i amb els diners que guanyaven “han mejorado el lugar notablemente y como está en un crucero” (cruïlla de camins: el de Perafita o les Malloles i el de Copons) “más ejecutado en su ordenación. El portal es de piedra, muy antigua. Hay fuentes…”.

Campanar de l’església de Santa Maria dels Prats de Rei

L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és situada en un extrem de la vila, a tocar de la desapareguda muralla. D’estil barroc neoclàssic, l’edifici és format per una gran nau, amb cinc capelles per banda. Fou reconstruïda entre el 1685 i el 1713, i el retaule, cremat el 1936, era del 1796. El 1905 es col·locaren a l’atri les cinc làpides romanes trobades al lloc. En aquesta església, a més del rector, que fins el 1857 fou el degà de la comarca, hi havia una comunitat de preveres, documentada des del segle XIV, que el 1791 arribà a tenir 21 beneficis fundats. Al costat de la rectoria hi ha una necròpoli romana tardana.En els ravals, a la part nord-oriental de la vila, hi ha una capelleta dedicada a sant Joan, al lloc on al segle XVII hi havia un hospital de pelegrins.

La Mare de Déu del Portal és un santuari marià situat a llevant de la vila, on hi havia el Portal Major. És un edifici barroc neoclassicista construït entre el 1756 i el 1787, com ho recorda una inscripció del frontis. Té una cúpula central, ornada d’escultures dels Sants Doctors de l’Església. Cal cercar el seu origen en una capella mural, feta sobre el portal major de la vila, quan es van reedificar les muralles entre els anys 1375 i 1377. La devoció hi feu bastir una primera capella al segle XVI. La imatge venerada en el cambril és gòtica, amb una marededeu sedent amb el fill sobre el genoll esquerre, de pedra saulonenca. La primitiva corona fou mutilada per posar-n’hi una de postissa, i ha estat policromada tardanament. És un santuari de molta devoció comarcal. Davant seu té una placeta amb una antiga creu de terme.

L’activitat cultural de la vila és coberta per diferents entitats. Funciona també el Centre d’Investigació i Recerques Arqueològiques, que gestiona el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, que recull principalment peces provinents de les excavacions realitzades a la localitat. Hom disposa a la vila i d’un arxiu històric municipal que conserva documents del segle XV a més d’una col·lecció d’eines i estris antics a Cal Llobet.

Festes

La població celebra la seva festa major a l’agost, i el quart diumenge de setembre s’escau la festa dels Sants Màrtirs o dels Pubills. Des del 1972, per les festes de Nadal es representa un concorregut Pessebre Vivent. Pel març se celebra la festa de la Mare de Déu del Portal; a la capella s’havien fet diversos aplecs.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Poble de Claramunt

24 març 20202013, La Poble de Claramunt, Municipis Anoia, Província BarcelonaPere Gasso

La Poble de Claramunt es un Municipi de la Comarca Anoia (Barcelona)

A La Poble de Claramunt hi anem el 13 de maig de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Total	2.193 (2019)
• Densitat	118,54 hab/km²
Llar	30 (1553)
Gentilici	pobletà, pobletana

Breu historia del municipi

El terme municipal de la Pobla de Claramunt, de 18,53 km², limita amb els municipis d’Òdena (NW), Vilanova del Camí (NW-W), Carme (SW), la Torre de Claramunt i Capellades (S), Vallbona d’Anoia (SE), Piera (E) i Castellolí (NE). És situada a la vall de l’Anoia, riu que travessa el terme en direcció NW-SE, tallant les muntanyes que formen el límit sud-oriental de la Conca d’Òdena i que rep per la dreta la riera de Carme, dins l’estret de la Pobla (que inicia el congost de Capellades entre la serra de la Guàrdia i els Mollons). Accidenten el territori la serra de la Guàrdia, que acaba dins el terme amb el cim del Castell de Claramunt (461 m), a la dreta de l’Anoia i que marca l’interfluvi amb la riera de Carme, i, a l’extrem de llevant i de N a S els cingles dels Mollons (560 m), el turó de l’Avellana (706 m), el coll del Bosc (574 m) i la serra de Miramar. Hi són abundants els jaciments fossilífers del terciari inferior, de caràcter marí.

Des del 1930, a l’indret del Molí de Dalt, al barri de les Figueres, l’empresa Aigua de Rigat ha anat eixamplant i modernitzant les instal·lacions de captació, depuració i elevació de les aigües superficials de la riera de Carme, derivades pel rec del Coca, i destinades a l’abastament local i al de la ciutat d’Igualada. També es treu aigua dels pous dels voltants del Molí de Baix. Del 1974 data un projecte de construcció d’un pantà a la riera de Carme, que se situaria a 290 m de la cruïlla de les carreteres de Capellades i de Carme, a l’indret limitat, per un costat, pel torrent de les Garrigues i, per l’altre, per la font de Vinsó.

El municipi comprèn el poble de la Pobla de Claramunt, cap del terme, el barri de l’Estació i el barri de la Rata, les urbanitzacions de les Garrigues i del Xaró (aquesta compartida amb el municipi de la Torre de Claramunt), la caseria dels Vivencs i el lloc dels Masets. Hi ha també les magnífiques restes de l’antic castell de Claramunt, que fou una avançada en la conquesta d’aquests territoris i que va emparar la colonització i després l’assentament del primitiu nucli urbà de la Pobla Vella. Passa pel terme l’antiga carretera comarcal C-244 d’Igualada a Vilanova i la Geltrú i Sitges (del 1883), de la qual surt un ramal vers Carme, Orpí i Santa Maria de Miralles, que s’uneix amb la carretera local d’Igualada a Valls. En la dècada del 1990 es va fer la C-15 cap a Sitges, que passa per l’esquerra del riu Anoia. Des del 1893 hi passa el ferrocarril de via estreta d’Igualada a Barcelona per Martorell (incorporat a la xarxa de la Generalitat des del 1979).

El Poble

El poble de la Pobla de Claramunt, que tenia 1 103 h el 2005, és situat a 264 m d’altitud, a la dreta de l’Anoia, als vessants de la muntanya del castell, i nasqué per una carta de poblament que els senyors de Claramunt concediren el 1344, any en què la forta rierada havia inundat les cases del primitiu nucli de la Pobla Vella, situat a l’esquerra de l’Anoia, enlairat sobre la seva confluència amb la riera de Carme. El creixement urbà fou molt compassat i des d’aquest segon nucli urbà s’anà escampant pels barris de les Figueres, de la Rata (que tenia 50 h empadronats el 2005) i de Sant Procopi a la dreta de l’Anoia i, a l’esquerra del riu, pels barris dels Vivencs, amb 98 h el 20055, a tocar de la Pobla Vella, anomenada també les Cases Noves, amb els edificis més reculats del corrent fluvial, i el barri de l’Estació, que el 2005 tenia 629 h empadronats.

La primitiva parròquia fou l’església romànica del castell de Claramunt, dedicada a Santa Maria, propietat inicial del monestir de Sant Cugat del Vallès; enderrocada amb el castell el 1463, les funcions parroquials es traslladaren a la nova població de la Pobla, a la petita església gòtica de la Santíssima Trinitat, edificada ja el 1379, pocs anys després de la fundació del nucli (es conserven elements d’aquesta construcció davant l’església actual, incorporades en un comerç). La tercera i actual església parroquial de Santa Maria, al centre de la població, fou beneïda el 1793 i és un característic exemplar barrocneoclàssic; s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Llet, romànica (segle XIII), patrona de la Pobla des del 1925, procedent del castell, i un Sant Crist de la mateixa procedència. La parròquia de la Pobla de Claramunt va ser segregada del bisbat de Barcelona el 1957 i incardinada al bisbat de Vic.

De les diverses entitats culturals i esportives de la Pobla, cal destacar la Societat Coral la Lira Poblense, que funciona des del 1918. També hi ha al municipi biblioteca i arxiu fotogràfic municipals, l’Ateneu Gurmesind Bisbal i el Teatre Jardí, i una zona esportiva.

Festes

Entre les festes tradicionals, destaquen la festa major de la població, que s’escau pel setembre, mes en què es lliuren els premis Gumersind Bisbal, per a estudis sobre les comarques catalanes. Cap al febrer se celebra la fira de la Candelera. Per Setmana Santa, el Divendres Sant, era tradició la processó del Silenci, amb encaputxats i armats.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

wekipedia

Piera

24 març 20202013, Municipis Anoia, Piera, Província BarcelonaPere Gasso

Piera es un Municipi de la Comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Piera hi anem el 31 de març de 2013

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Total	15.603 (2019)
• Densitat	272,78 hab/km²
Llar	124 (1553)
Gentilici	Pierenc(a)

Breu historia del municipi

El terme municipal de Piera, de 57,11 km², limita amb els termes anoiencs del Bruc i Castellolí (N), la Pobla de Claramunt, Vallbona d’Anoia i Cabrera d’Anoia (W), els Hostalets de Pierola i Masquefa (E), i els termes penedesencs de Terrassola i Lavit, Sant Sadurní d’Anoia i Sant Llorenç d’Hortons (S).

El municipi, que és el més extens de la comarca, és situat al sector SE, al límit amb l’Alt Penedès, estès en una bona part a l’esquerra de l’Anoia, que forma, a la sortida del congost de Capellades, la frontera sud-occidental des de prop del Badorc fins a Sant Jaume Sesoliveres. El sector septentrional del terme és accidentat pels vessants de la Serralada Prelitoral, amb el pic de Fembra Morta (766 m), al límit amb el Bruc, el turó de laAvellana (706 m) i el coll del Bosc. És drenat per diverses rieres afluents a l’Anoia, com les de Ca n’Aguilera, la Seca, la de la Guinovarda, i pels torrents del Gallmullat, de la Ferrana, de Can Sagristà, de Ca n’Orpí, de Can Roc, de la Guineu i del Trull. Al terme hi ha nombroses fonts, com la font d’en Sala, de la Ventosa, de Can Flaquer o la del Prat, envoltada d’arbres monumentals plantats el 1864. Un dels paratges més peculiars del municipi és la zona coneguda com les Flandes, entre Piera, Can Mussarro i Can Mata; l’erosió ha transformat aquesta zona argilosa en un indret que ha estat comparat amb el canó del Colorado en miniatura.

Integren la vila de Piera els tradicionals barris o veïnats de Ca n’Aguilera, el Bedorc, Sant Jaume Sesoliveres, la Fortesa, Can Cairot i Can Creixell, i nombroses urbanitzacions residencials com Can Bonastre, Can Bou, Can Canals de Masbover, el Portell, Can Claramunt, Can Martí de l’Estela, Can Mas, Can Mata, el Bosc de l’Àliga, el Castell de la Ventosa, els Boscos de Can Martí, la Grua, la Venta i Can Mussarro, Sant Jordi i Vallbonica.

Piera té estació del ferrocarril d’Igualada a Barcelona, per Martorell, des del 1893. En direcció a Barcelona hi ha la carretera de Capellades a Martorell. Des del terme surt un ramal cap a Esparreguera, que permet arribar als Hostalets de Pierola i fins a Esparreguera, on enllaça amb l’autovia A-2; i un altre que va cap als nuclis del Bedorc i Sant Jaume Sesoliveres i es dirigeix a l’autopista AP-7 després de travessar Sant Sadurní d’Anoia.

El castell de Piera, que donà nom a la població, apareix esmentat en els documents medievals com a Castrum Apiaria, d’on el terme llatí Apiaria significa ‘abellars’.

El Poble

La vila de Piera (273 m d’altitud) és situada a l’esquerra de la riera de Ca n’Aguilera, uns 3 km abans de la seva confluència, per l’esquerra, amb l’Anoia. Tenia 6 037 h el 2005. El nucli urbà inicial es formà al vessant del castell de Fontanet (que s’ha conservat) i al voltant de la Ferreria, una farga d’armes de guerra i d’eines de treball, documentada el 1031, que es mantingué durant segles, ja que el 1210 el rei Pere I el Catòlic en signà un arrendament, per 200 lliures, a Joan, ferrer de Piera, i a la seva muller Suriana, i subsistí el topònim del camí de la Fàbrega.

El segon nucli, desenvolupat als segles XII i XIV, era el Raval Jussà, entre el carrer del Sol i la riera de la Guinovarda. En resta el testimoni de la Casa de la Volta. Entre el segle XV i el XVII foren eixamplades les muralles, que abraçaven el tercer nucli, el Raval Sobirà, amb la plaça de les Voltes, el Mercadal, el carrer de les Rodes i el carreró o eixida de l’Abadessa i la Casa dels Delmes. L’antic portal de Golard o Portal Jussà, el 1559 es convertí en el portal d’en Romanyà, subsistent al segle XX, amb el gravat de l’escut de Pedralbes. El 1759 fou enderrocat el Portal Sobirà o portal d’en Selva, al cap de la vila, davant la plaça de la Creu, erigida el 1606.

Vista de l’església de Santa Maria de Piera

Extramurs i durant els segles XVIII i XIX es produí una altra expansió urbana, allargassada amb l’eix del camí ral, que formava un carrer de més de 2 km entre l’estació del ferrocarril i l’església parroquial, amb edificis notables, com la Casa Sastre, de façana decorada amb esgrafiats de Ferran Serra. L’espai del mercat actual abans l’havia ocupat el desaparegut hospital i l’extingit convent de l’orde dels trinitaris, establerts a Piera des del 1209 per sant Joan de Mata. L’església parroquial de Santa Maria de Piera, esmentada ja el 1062, dotada el 1184 i consagrada de nou el 1260 per Arnau de Gurb, bisbe de Barcelona, forma actualment un conjunt heterogeni que, sobre vestigis de les èpoques romànica i gòtica, presenta elements molt posteriors, com el campanar de base quadrada i pis vuitavat del segle XVIII i la capçalera, amb una gran cúpula, presbiteri i absis neoromànics. Durant la guerra civil de 1936-39 van desaparèixer o es van cremar la major part d’ornamentacions i escultures de l’església. Posteriorment va ser reformada i es van reposar les imatges que mancaven. L’església de Santa Maria conserva gran part de l’arxiu documental sobre la vila.El santcrist de Piera és, per tradició, miracler de la pluja, i es conta que fou trobat per indicació de Maria Lleopard, una vídua de Santa Creu de Creixà, la qual va rebre un pelegrí que li va recomanar de fer treure el santcrist al carrer i d’invocar-lo per obtenir el benefici de la pluja i així acabar amb la misèria que portava la secada. Des del 28 d’abril de 1684, per vot del poble, es fa una processó. El 1936 la imatge fou cremada a la plaça de les Monges i només se’n salvà una mà. El 1941, els devots pagaren una nova imatge. És llegendari que el rei Jaume I va pujar de genolls la costa dels Xiprers per anar a donar gràcies per l’ajuda de la conquesta de Mallorca.

El 1883 s’establí el convent de la Divina Pastora, amb la tercera comunitat de religioses de la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, fundades pel caputxí igualadí Josep Tous i Soler el 1850 i dedicades a l’ensenyament.

La vila de Piera va conservar la típica fesomia urbana de poble camí fins a les dues darreres dècades de 1960-80, en què les noves edificacions i els carrers han donat al nucli urbà la forma general d’un triangle.

Piera és una vila amb una notable activitat cultural, esportiva i folklòrica, fet que es reflecteix en les nombroses entitats i associacions, algunes de gran tradició. Destaca la Societat Foment de Piera, que funciona des del 1925. El poble disposa de biblioteca i d’un local teatral, a més del Museu de la Pagesia, de gestió particular. Des del 1967 s’hi celebra el Concurs de Teatre Vila de Piera, que ha estat un esperó per als quadres escènics d’afeccionats. Als anys noranta s’inicià un cicle de música a l’estiu.

.Festes

Entre les festes més destacades hi ha la festa major de la població, al setembre, i són també tradicionals les fires i festes del Sant Crist, a l’abril i els Tres Tombs pel març

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Pla del Penedès

23 març 20202012, Municipis Alt Penedès, Pla del Penedès, Província BarcelonaPere Gasso

Pla del Penedès es un Municipi de la Comarca Alt Penedès (Barcelona)

A Pla del penedès hi anem el 8 de desembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Alt Penedès
Total	1.256 (2019)
• Densitat	130,83 hab/km²
Geografia
Superfície	9,6 km²
Altitud	216 m

Breu historia del municipi

El terme municipal del Pla del Penedès, o Pla de Santa Maria, d’una extensió de 9,57 km², limita al N amb Terrassola i Lavit, a l’E amb Subirats, al S amb Santa Fe del Penedès i Font-rubí i a l’W amb Font-rubí i Puigdàlber. És situat a la part central de la depressió penedesenca, al N de Vilafranca. A part del poble del Pla del Penedès, el cap de municipi, hi ha diversos barris disseminats: Bonavista, Cal Janes, les Parellades, les Tarumbes i el Pujolet, les antigues quadres del Gorner, Palou, la Sala i l’Aguilera. Travessa el terme la carretera comarcal que va d’Igualada a Vilafranca del Penedès, de la qual surt un trencall que porta fins al cap de municipi i que es bifurca tot seguit cap a Sant Sadurní d’Anoia a llevant, i cap a Terrassola i Lavit a ponent.

El terreny és pla i poc accidentat, i drenat per diversos torrents: el torrent de Mas Rovira, el de les Tarumbes i el dels Bribons o de Sabanell, que solquen el terme de NW a SE i desguassen a la riera de Lavernó, de la conca hidrogràfica de l’Anoia.

El Poble

El poble del Pla del Penedès és a la part occidental del terme (216 m d’altitud), vora el límit amb els municipis veïns de Terrassola i Lavit i Font-rubí. El padró del 2005 reflectia 727 h.

L’església parroquial de Santa Maria és romànica, bé que modificada posteriorment. Documentada el 1080, el 1097 pertanyia a la canònica de Santa Maria de Solsona: és esmentada en una butlla d’Urbà II que confirma els béns de la dita canònica. L’església de Santa Maria del Pla és esmentada novament en les confirmacions papals dels béns de la canònica de Solsona del 1151 i el 1188 i segons un text del cartulari de Santa Maria de Solsona, de la fi del segle XIII, encara li pertanyia, si bé no s’hi especifiquen les prestacions que Santa Maria del Pla havia de satisfer. No hem pogut determinar en quina època l’església de Santa Maria del Pla fou agregada a la parròquia de Lavit, motiu pel qual el poble també s’anomenava el Pla de Lavit, fins que el 1778 fou erigida en parròquia independent. L’església de Santa Maria del Pla, que avui té com a copatrona santa Maria Magdalena, és un edifici romànic, del segle XI, d’una nau amb creuer i cimbori que descansa sobre petxines. L’absis és envoltat exteriorment per construccions feixugues. Es conserva, també, l’absidiola septentrional, la de migdia desaparegué en unes obres d’ampliació.

El Centre Agrícola-Unió d’Agricultors centra les activitats recreatives i culturals del poble, on destaca, entre altres, l’Agrupació Cultural i Dansaire.

Festes

El poble celebra la seva festa major al juliol. Destaca també el Carnestoltes amb la tradicional menjada de les Torrades el diumenge. La festa de les Torrades es va originar quan els termes del Pla i Lavit en formaven un de sol. Volia ser un acte de germanor.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Pacs del Penedès

23 març 20202012, Municipis Alt Penedès, Pacs del Penedès, Província BarcelonaPere Gasso

Pacs del Penedès es un Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Pacs del Penedès hi anem el 23 de decembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Vegueria	Penedès
Comarca	Alt Penedès
Total	922 (2019)
• Densitat	146,35 hab/km²
Llar	21 (1553)

Breu historia del municipi

El municipi de Pacs del Penedès, d’una extensió de 6,27 km² és situat a la zona central de la comarca de l’Alt Penedès. Limita al N amb els termes de Vilobí del Penedès i les Cabanyes, a l’E amb Vilafranca del Penedès pels turons de Sant Pau (302 m), al S amb Santa Margarida i els Monjos i a l’W el riu de Foix fa de divisòria amb el terme de Sant Martí Sarroca. El terreny, bastant pla, és drenat també per la riera de la Maçana, que aquí pren el nom de riera de Llitrà. El cap de municipi i únic nucli de població és el poble de Pacs del Penedès. Hi ha els veïnats de la Fassina, el Salinar i la Serra, de poca entitat. Travessa el terme la carretera que, sortint de Vilafranca, passa per Sant Martí Sarroca i Pontons, i s’endinsa tot seguit dins l’Alt Camp. Un trencall d’aquesta carretera duu fins al cap de municipi.

El Poble

El poble de Pacs (201 m) és a la capçalera de la riera de Llitrà, centrat per una plaça de forma arrodonida. L’església parroquial de Sant Genís, als afores de la població, fou bastida al segle XVII. En depenen la capella de Sant Pau i l’antiga parròquia de la Bleda, ja dins el terme municipal de Santa Margarida i els Monjos.

Festes

Funciona a la població el Centre Cultural i Recreatiu de Pacs, a més de grups diversos (de teatre, de dansa, de gegants i de grallers). Hi ha una biblioteca. Celebra la festa major el segon diumenge d’agost

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàginesweb

web municipal

Puigdàlber

20 març 20202012, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, PuigdàlberPere Gasso

Puigdàlber es un municipi de la comarca Alt Penedès (Barcelona)

A Puigdàlber hi anem el 23 de setembre de 2012

Dades del Municipi

Població
Autonomia	Catalunya
Vegueria	Penedès
Comarca	Alt Penedès
Total	526 (2019)

Breu historia del municipi

El municipi de Puigdàlber, amb un terme de 0,4 km², el més petit del Principat, és situat a la fossa del Penedès, en terreny gairebé pla. És drenat per les rieres del Romaní i de la Serra, afluents de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs. El municipi és envoltat pels termes del Pla del Penedès, a llevant, i de Font-rubí, a ponent. Hi passa la carretera C-15 de Vilafranca a Igualada, a 7 km de distància de la capital comarcal. Per una carretera local es comunica amb la C-243 de Vilafranca a Martorell, per Sant Sadurní. El 2001, s’agregà al terme el sector del Mas Moré, fins llavors del municipi veí del Pla del Penedès.

Les primeres dades històriques que fan refèrencia a Puigdàlber es remunten al 1108, en què hi ha notícia d’un personatge anomenat Pere Bernat de Puigdàlber, el qual, juntament amb Jordà de Santmartí, senyor de Sant Martí Sarroca, atorgà donació a l’orde de l’Hospital d’un mas en terme del castell de Sant Martí Sarroca. El mateix personatge el 1150 feia unes donacions a Santes Creus de terres als termes de Gelida i de Ferran. El 1195 s’esmenta la prada de Vives de Puigdàlber entre els límits d’un alou de la Granada. A la primeria del segle XIV posseïa el lloc Ramon de Ribes, que tenia el castell de Ribes en feu pel bisbe de Barcelona; a la seva mort (1311) heretà el lloc de Puigdàlber Bernat Guillem de Ribes.

El Poble

El poble de Puigdàlber (238 m d’altitud) és a prop de la riera de la Serra. La seva església parroquial és dedicada a sant Andreu; havia estat sufragània de la parròquia de Santa Fe del Penedès. El poble forma una conurbació amb el raval del Mas Morer, del terme del Pla del Penedès.

Festes

Puigdàlber celebra la festa de la Mare de Déu del Remei, el segon diumenge de maig, la festa de les Torrades el diumenge abans de Carnaval, la festa del Vot del poble per Sant Ramon de Penyafort, al gener, i la festa major per Sant Andreu, al novembre.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Pàgines web

Pujalt

19 març 20202012, Municipis Anoia, Província Barcelona, PujaltPere Gasso

Pujalt es un municipi de la comarca de l’Anoia (Barcelona)

A Pujalt hi anem el 12 de febrer de 2012

Dades del Municipi


Vegueria	Penedès
Comarca	Anoia
Capital	Pujalt
Població
Total	210 (2019)
• Densitat	6,69 hab/km²
Llar	70 (1553)
Gentilici	Pujalenc, pujalenca

Breu historia del municipi

El terme de Pujalt, de 31,43 km² d’extensió, és al sector de ponent de l’altiplà de Calaf, al límit nord de la comarca de l’Anoia amb la de la Segarra i també al límit de la província de Barcelona i del bisbat de Vic. S’estén per una remarcable planura enlairada, un típic altiplà, a uns 750 m d’altitud, entre Conill, Sant Ramon i Estaràs. El terme és força homogeni en el sector de Pujalt i dels seus agregats de l’Astor i Vilamajor, i en canvi fa unes estranyes sortides al sector de Conill, pràcticament envoltat pel terme de Calonge de Segarra, i en el de la Guàrdia Pilosa, que arriba fins a tocar de les cases del poble de Sant Martí Sesgueioles.

L’altitud de l’altiplà fa que sigui un lloc d’àmplies panoràmiques vers els Pirineus, les crestes de Montserrat, les serres de Pinós i de Boixadors i els plans d’Urgell, i fa també que sigui un lloc especialment afectat pels vents. Aquesta altitud no priva, però, que el lloc sigui afectat per la boira baixa; hom diu que alguns hiverns havia arribat a durar 10 o 12 dies. També és típica la boira gebradora.

El municipi de Pujalt comprèn el poble de Pujalt, amb el terme del seu antic castell, l’antiga demarcació del castell de Montesquiu amb els sectors de l’Astor i Vilamajor, el terme de Conill, abans dels Cardona, i el de la Guàrdia Pilosa. Aquests dos darrers termes formaren municipalitats pròpies fins a mitjan segle XIX. També l’Astor fou abans independent amb la consideració de quadra. Dintre el terme antic de Pujalt hi ha els dos antics veïnats de les Torres de més amunt i de més avall i la petita quadra de la Ceriola, de dues cases, abans de domini dels rectors de Pujalt.

La principal via de comunicació del terme és la N-141 que uneix Cervera i Manresa, tot passant per Calaf. Aquesta carretera, que enllaça a Calaf amb l’Eix Transversal, passa per Conill i permet l’accés a Pujalt mitjançant un ramal. Al S del terme, un altre branc de la carretera de Sant Martí Sesgueioles a Sant Guim de Freixenet porta a l’Astor.

El Poble

El poble de Pujalt (770 m d’altitud) tenia 99 h el 2005. El castell de Pujalt corona un puig o mota de 773 m, pels vessants oriental i occidental del qual s’estén, graonada, la població. Sempre ha tingut el nom històric de Pujalt; el renom de la Mota és molt tardà i es refereix al puig que li fa de suport, no a l’edificació, de la qual només resten trossos de murs, una cisterna i, ja al pendent, on comencen els carrers del poble, els murs de la capella romànica de Sant Ponç, que sembla que correspon a la capella del castell. Moltes cases de la població s’han fet amb els carreus procedents dels murs del castell. La població abans era envoltada de muralles, de les quals resta alguna traça a prop de la capella de la Concepció, al carrer del Call i darrere el carrer Major. A la plaça Major, on es reunia el Consell del terme, hi havia un frontó o joc de la pilota, documentat des del segle XVII. Els carrers estrets i costeruts, amb alguns passos coberts, donen a la població un regust d’antigor. S’han restaurat algunes cases.

La capella de la Concepció, feta a l’entrada de la població, a tocar de la muralla, a partir del 1399, és una típica edificació de pedra, d’una nau amb volta apuntada i una curiosa espadanya, com un triangle de costats arrodonits, que li dóna un cert relleu. La presideix una notable imatge gòtica de marbre policromat, de la fi del segle XIV, que, tot i el títol de la Puríssima Concepció que té de sempre, representa la Mare de Déu, dreta, amb el Fill a l’esquerra que té un llibre obert a les mans. Es construí perquè la parroquial era extramurs i en tenia cura un sacerdot beneficiat, dit l’Animer. El 1546 a la vila hi havia un hospital situat a prop d’aquesta capella.

L’església parroquial de Sant Andreu de Pujalt, esmentada des del final del segle XI, entre les parròquies del bisbat de Vic, és situada fora de la vila, en un pla, a prop del qual s’ha fet la moderna rectoria i alguna altra edificació. Dista del poble uns 200 m. Originàriament era un temple romànic tardà, que fou consagrat un 27 d’abril d’un any desconegut i que ha sofert moltes modificacions, com la supressió de l’absis i la construcció d’un presbiteri que allarga la nau, l’erecció d’un campanar poligonal reconstruït en una bona part el 1871 i l’obertura de capelles laterals amb grans arcs. L’antic portal de la part de migdia es va tapiar, per obrir-ne al segle XVIII un a ponent. Antigament era coberta de lloses, que encara s’endevinen.

Des del 2004, vora Pujalt s’han dut a terme tasques de recuperació d’un antic campament d’instrucció militar republicà, amb l’objectiu d’acondicionar-lo per a la seva visita. S’ha de complementar amb un centre d’interpretació.

Festes

La festa major se celebra a l’agost, i la festa de Sant Andreu, patró del poble, al començament de desembre. A finals de maig se celebra, des de 1999, la Fira de la Transhumàancia

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços