Arxiu de la categoria: Província Barcelona

Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Continua la lectura de Sitges

Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

Continua la lectura de Sant Pere de Ribes

Sant Martí Sarroca

Sant Marti Sarroca (8)

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici Martinenc, martinenca
Superfície 35,27 km²
Altitud 295 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.168 hab.
89,82 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bleda, la 310
Brugueres i Can Sogues 50
Cabrunes, les 0
Cal Miret 61
Cal Sisplau 108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles 104
Fassina, la 43
Garrofer i Can Rigol, el 46
Hostalets i Can Lleó, els 191
Roca, la 111
Romaní, el 40
Rovira Roja, la 184
Sant Martí Sarroca 1.790
Serra de Baix, la 44
Serra de Dalt, la 69
Torre, la 46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Sant Marti Sarroca (Castell) (2)

Sant Martí Sarroca

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bdc1fe64″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sant marti sarroca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

 

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Sant Marti Sarroca (Església de Santa Maria) (2)

 

Clica els enllaços 

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

 

Rupit

Rupit (16) Rupit és un poble del municipi de Pruit i Rupit de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Rupit hi anem el 22 d’abril de 2011 passant per Sant Esteve d’en Bas. Rupit el visitem plovent, val molt la pena anar a fer-li una passejada.

Gentilici Rupitenc, rupitenca
Superfície 47,8 km²
Altitud 822 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 295 hab. 6,17 hab/km²

Entitat de població Habitants (2005) Pruit       108 Rupit     237

Breu historia del municipi

El Paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l’escala humana. En el seu centre hi trobem RUPIT, entre els cingles d’Aiats i la Garrotxa, a 845 metres d’altitud.

Continua la lectura de Rupit

Les Roquetes

101128 Les Roquetes 002 (1)

Les Roquetes és un poble del municipi de Sant Pere de Ribes (Barcelona)

A les Roquetes, li fem una volta ben feta el 28 de novembre de 2011. Val a dir que a Les Roquetes, hi anem molt sovint, ja que jo hi estic empadronat.

Tot i que pertany, al municipi de Sant Pere de Ribes, te un edifici Ajuntament per poder fer els tràmits burocràtic. Ja que té els mateixos habitants que Sant Pere.

Dades del Municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²
Entitat de població Habitants
Can Lloses-Can Marcer 356
Can Macià 235
Can Pere de la Plana 288
Cards, els 238
Colls, els 364
Garrofers, els 22
Mas Alba 218
Mas d’en Serra, el 1.254
Mas Perers, el 48
Puigmoltó 145
Rocamar 428
Roquetes, les 11.836
Sant Pere de Ribes 11.904
Torre del Veguer 11
Torres, les 73
Vallpineda 1.254
Vilanoveta 23
Vinyals, els 86
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del Municipi

Sant Pere de Ribes està situat a la comarca del Garraf, dins de la província de Barcelona. A la banda meridional del massís del Garrafs’alçaren Ribes i Les Roquetes, que van esdevenir els punts neuràlgics del nostre municipi, juntament amb Puigmoltó, Vilanoveta i Les Torres com a nuclis històrics i tot un seguit d’urbanitzacions que acabaren configurant un territori singular i atractiu, amb una població aproximada de 28.000 habitants.

Continua la lectura de Les Roquetes

La Pobla de Lillet

La Pobla de Lillet (3)

La Pobla de Lillet és un municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A La Pobla de Lillet hi anem el 9 de gener de 2011 també anem a veure, les fonts del Llobregat, que és a on neix el riu . Lloc que has de veure si vens per aquesta zona. 

Dades del municipi

Gentilici Pobletà, pobletana
Superfície 51,45 km²
Altitud 843 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
1.192 hab.
23,17 hab/km²

 Breu historia 

La Pobla de Lillet, municipi de l’Alt Berguedà emplaçat a 843 metres d’altitud, s’estén per les dues ribes del Llobregat, en la confluència d’aquest riu amb l’Arija i el Regatell. En època medieval, concretament al 1297, els Mataplana van concedir carta de llibertats i franqueses a tots aquells que s’establissin en un pujol que s’aixecava enmig de l’aiguabarreig dels tres rius esmentats anteriorment; iniciant-se així la construcció de La Pobla, amb el castell, la muralla i el Pont Vell, datat del s. XIV i que ha esdevingut un segell d’identitat del municipi ja que ens recorda un passat avui encara molt present.

Continua la lectura de La Pobla de Lillet

Pontons

101128 Pontons 072 (10)

Pontons és un poble cap de municipi de la comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

Visitem Pontons el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici Pontonenc, pontonenca
Superfície 25,95 km²
Altitud 584 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
504 hab.
19,42 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Cal Pontonet 11
Cal Soler de Roset 6
Camp d’Ases 16
Can Cendrós 13
Can Ponç i els Sovals 16
Fonts de Sant Bernat, les 59
Ponderosa, la 101
Pontons 265
Rectoria, la 29
Rimbalda, la 23
Sapera i el Mas de la Riera 33

El poble de Pontons

El poble de Pontons és situat a 632 m d’altitud, a la riba dreta de la riera de Pontons. Presenta les característiques del poblament de la muntanya mitjana i el 2005 tenia 252 h. Des de la Restaura- ció, el centre del terme deixà de ser l’antiga parròquia de Sant Joan de la Muntanya i es desplaçà a la nova població fortificada de Pontons, sorgida als peus de l’església de Santa Magdalena, que abans de ser parròquia havia estat sufragània de Sant Joan. Jaume I va concedir a la vila de Pontons el privilegi de celebrar-hi mercat el dimarts.

 

L’església parroquial de Santa Magdalena de Pontons es troba a l’esquerra de la riera, dalt d’un cingle que domina el poble. És un edifici d’origen romànic, que va ser reconstruït al segle XIII i modificat posteriorment. Conserva a la façana de ponent la porta romànica, amb doble arquivolta i impostes. A Pontons hi ha una biblioteca i a més funciona el Centre Cultural, que centre les activitats culturals i recreatives del poble. La festa major del municipi s’escau al juliol, per la festivitat de Santa Magdalena.

Breu historia del castell

Documentat des del 966, fou adquirit pels comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 1066, de Bernat Otger i de Guitard Guillem. Aquest mateix any els comtes encomanaren el castell de Pontons en feu a Guillem Bernat d’Òdena. El 1111 els germans Guillem Ramon de Castellvell i Arbert, anomenat Dorca, juraren fidelitat al comte Ramon Berenguer III pel castell de Pontons i el d’Òdena, que en posseïa l’alt domini, mentre que la castlania era encomanada a Ramon d’Òdena. El 1138 Ramon Guillem d’Òdena donà a l’orde de l’Hospital unes terres i cases i l2església de Sant Joan del castell nou de Pontons; el document indica la voluntat del donador de reconstruir i poblar el terme del castell de Pontons, que havia estat despoblat per “infestatione paganorum.” El 1188 Ramon d’Òdena i la seva muller permutaren amb Gilbert de la Granada un mas dins el terme del castell de Pontons, al lloc anomenat les Solanes, que fou d’Arnau de Girona i dels seus germans. El mateix dia Gilbert de la Granada concedí aquest mas al monestir de Santes Creus. Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, participà en les lluites civils dels primers anys del regnat de Jaume I i signà, el 1217, la constitució de pau i treva de Vilafranca. El 1271 l’abat Gener de Santes Creus adquirí el castell i el lloc de Pontons, que li foren venuts per l’infant Pere, el bisbe Arnau de Barcelona, Gastó de Bearn i Ramon de Cardona, com a marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda de la jurisdicció del castell i del lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere el Cerimoniós el 1363. Anteriorment, però, Jaume II, el 1297, li concedí el privilegi d’extreure minerals de plom i zinc. Al segle XVIII el lloc de Pontons continuava essent del monestir de Santes Creus.

Festes

Festa major                  Comença el dia 22 de Juliol

Festa d’hivern            Comença el 20 de gener

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Pontons (Ajuntament)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la Comarca

Pàgina web.

Web: www.pontons.org

Olivella

111205-1 Olivella (12)

Olivella és un Poble cap de Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Olivella hi anem el 5 de desembre de 2011

Dades del Municipi

Gentilici Olivellenc, olivellenca
Pressupost 8.595.764,69 € (2006)
Superfície 38,75 km²
Altitud 211 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
3.617 hab.
93,34 hab/km²

Breu historia del municipi

Olivella és un municipi de la comarca del Garraf. En el seu terme es troba l’antic poble de Jafre, actualment abandonat.

El primer petit nucli habitat d’Olivella sorgí del Castell Vell cap a l’any 992, damunt del turó del Puig Molí. La seva població era sostinguda per l’agricultura de secà.

Continua la lectura de Olivella

Olesa de Bonesvalls

 

Olesa de Bonesvalls (PLaca Antiga) Olesa de Bonesvalls és un poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Olesa de Bonesvalls hi anem el 5 de desembre de 2011. També  fem Olivella.  Aquí a Olesa, hi passem per anar a Montserrat a peu, i es arribem al avenc de l’Esquerrà que està dins el terme del Municipi.

Dades del Municipi

Gentilici Olesà, olesana
Superfície 30,79 km²
Altitud 265 msnm
Població (2013[1]) • Densitat 1.720 hab.

 

Entitat de població Habitants
Ca n’Olivella 508
Can Costa 79
Can Morgades 178
Can Xacó 116
Olesa de Bonesvalls 440
Pla del Pèlec 428
Puig de Vidró 13
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia de Olesa de Bonesvalls

 El poble es va començar a formar al segle X a ponent del castell de termenat de Cervelló, una fortalesa encarregada de defensar el camí de l’Ordal. Una d’aquestes cases rebia el nom d’Osevesa, que, podria ser l’origen del topònim d’Olesa.

Continua la lectura de Olesa de Bonesvalls

Navàs

Navàs (Estació de autobusos) (6)

Navàs és un poble cap del municipi de la Comarca del Bages (Barcelona)

A Navàs hi anem el 13 d’Octubre de 2013

Dades del Municipi

Gentilici Navassenc, navassenca
Superfície 80,60 km²
Altitud 365 msnm
Població (2012[1])
• Densitat
6.145 hab.76,1 hab/km²

Entitat de població Habitants

Castelladral  49

Mujal, el  52

Navàs  5.841

Palà de Torroella el 179

Sant Cugat del Racó 28

Sant Salvador de Torroella 13

Valldeperes    9

Breu historia del municipi

El municipi de Navàs és un dels més grans del Bages i s’estén entre el Llobregat i el Cardener.

Fins a 1960 va anomenar-se Castelladral, el poble que va donar origen al municipi, situat damunt la serra del mateix nom i a mig camí dels dos rius. A final del segle XIX comença a desenvolupar-se el poble de Navàs a la vora del Llobregat, gràcies a les fàbriques tèxtils. Al mateix temps, al peu del Cardener sorgeixen la Colònia Valls i la de Palà de Torroella.

Avui Navàs és una de les poblacions d’importància industrial i comercial de l’Eix del Llobregat, afectada com totes elles per la reducció de llocs de treball tèxtil però que procura diversificar la seva economia. Compta amb un bon nombre d’entitats esportives i culturals, i amb una important Escola Tècnico-Professional Diocesana, amb alumnat de tota la comarca. Al centre urbà de Navàs destaca la plaçada porxada de l’Ajuntament, que emmarca una font monumental.

Dins del municipi s’ha d’esmentar l’antic poble de Castelladral, gairebé en el límit amb el Berguedà, amb bones vistes i boscos abundants.

Sant Cugat del Racó, enmig d’un paisatge de masos dispersos, clapes de bosc i camps de cereal, és una notable església romànica del segle XI, en força bon estat. Situada en un petit turó, en un indret amable i assolellat, és un dels monuments romànics més destacats de la comarca.

Festes

Festa Major de Navàs

(Diumenge més proper al 25 d’Agost, Sant Genís).

És la festa grossa del poble de Navàs, durant una setmana diversos actes fan del poble una festa. Els principals actes es fan a la Plaça de l’Ajuntament. Durant una setmana hi ha programats actes molt variats i per a tots els públics. Els més tradicionals són la proclamació de la Pubilla i Dames d’Honor (des del 1968) i de l’Hereu i els Fadrins (ambdues proclamacions es realitzen el Dissabte de Festa Major), i els balls de Bastoners, Cascavells, Nans i Gegants de Navàs (el Diumenge de Festa Major, a la sortida de la missa)

Com arribar-hi
[google-map-v3 width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”navas catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Navàs (Ajuntament) (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i Ermites de la comarca

Esglésies Romàniques

Pàgina web

Ajuntament de Navàs