Arxiu de la categoria: Província Barcelona

Castellet

1 març 20142011, Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Castellet, Província BarcelonaPere Gasso

Castellet és un poble del Municipi de Castellet i la Gornal (Barcelona)

A Castellet hi anem el 13 de març de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Breu historia del Municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de laMarca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats delaGornal —actual cap de municipi—, les Casetes de laGornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipiforma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Castellet →

Castellar de N’ug

26 febrer 20142011, Castells de N'Hug, Municipis Bergadà, Província BarcelonaPere Gasso

Castellar de N’Hug és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Castellar de N’Hug hi anem el 9 de Gener de 2011 juntament amb Cercs, Guardiola de Berguedà ja que estem a Bagà uns dies.

Aquí a Castellar de N’Ug és molt conegut per el concurs de Gossos de Tura que es celebra el primer cap de setmana d’agost

Dades del Municipi

Gentilici	Castellanès, castellanesa
Superfície	47,12 km²
Altitud	1.395 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	166 hab. 3,52 hab/km²

Breu historia del Municipi

Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E. També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya (municipi d’Alp). Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S.

A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat. També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola i la Ribera, el nucli de la Soleia, a l’E de Castellar, i, més al S, el de Can Ros, format per mitja dotzena de cases encarades a migjorn. Un altre nucli és el Clot del Moro, on hi ha les instal·lacions d’una antiga fàbrica de ciment, ara Museu del Ciment, i alguna de les seves dependències.

Continua la lectura de →

Cercs

19 febrer 20142011, Cercs, Municipis Bergadà, Província BarcelonaPere Gasso

Cercs és un Poble Municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Cercs hi anem el 8 de gener de 2011

Dades del Municipi

Gentilici	Cercorí, cercorina
Superfície	47,35 km²
Altitud	650 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.272 hab. 26,86 hab/km²

Habitants (2008) Cercs 322 Sant Jordi de Cercs 711 La Rodonella 160

Sant Corneli 117 Sant Josep 14

Breu historia del Municipi

Limita Al SW els rasos de Peguera (rasos del Mig, Rasets, serra de Corbera) el separen de Castellar del Riu, i a l’W i el NW els mateixos rasos de Peguera (el Pedró, 2 067 m, baga de Segalers), coll d’Hortons, pla de Dalt, etc., ho fan del de Fígols Vell. Per la banda de tramuntana, el terme de Cercs fa un llarg apèndix que es prolonga fins a tocar breument els límits de Vallcebre i Guardiola de Berguedà. Per l’E, limita amb la Nou de Berguedà i, més cap al S, amb Vilada. Finalment, per la banda SE, el terme de Cercs forma un altre apèndix (Pedret) a la banda esquerra del Llobregat, al S del Margançol, que confronta amb la Quar i Olvan. Aquest apèndix, limitat al S per la serra de Montsent, és drenat pel torrent de Cal Bossoms, entre la serra de Montsent al S i la serra de Picancel al N.

Les principals entitats de població del municipi són els pobles de Cercs, que és el cap municipal, el de Sant Jordi de Cercs, el veïnat de la Rodonella, el barri de la Consolació (denominat també Fígols de les Mines) i la colònia de Sant Corneli. Aquest terme comprèn, a més, els antics pobles de la Baells i Sant Salvador de la Vedella, actualment negats per les aigües del pantà de la Baells, el barri de Sant Josep i l’església de Sant Quirze de Pedret. Les comunicacions segueixen l’eix que traça el Llobregat, per la vall del riu, per la qual passa l’Eix del Llobregat (C-16). Hi ha un camí fins a Peguera i una carretera des de les mines fins a la Nou. L’antic ferrocarril d’Olvan a Guardiola de Berguedà fou clausurat l’any 1972, i a causa d’aquest fet Cercs i les mines de Fígols restaren sense aquest mitjà de transport.

El terme de Cercs s’estén en bona part a la dreta del Llobregat, que el travessa de N a S. Paral·lelament al Llobregat, per la banda dreta, hi ha el canal industrial de Berga. Aprofitant el congost de la Baells fou construït el pantà de la Baells, sobre el Llobregat, amb una capacitat per a 115 milions de m3 d’aigua, i un mur de contenció de 102 m d’altura. S’estén també pels termes de Vilada i la Quar. Regula l’aigua de Barcelona i és aprofitat també per la indústria tèxtil i els regadius del Baix Llobregat. Fou inaugurat l’any 1976. Per a fer-lo calgué negar l’antic poble d’aquest nom i el de Sant Salvador de la Vedella.

El poble de Cercs i el de la Baells apareixen esmentats ja als segles X i XI en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Poc abans, potser cap al 830, havia estat fundat el monestir de Sant Salvador de la Vedella per l’abat Calort de Sant Serni de Tavèrnoles. El conjunt formà part del pagus de Berguedà i passà als dominis del comte de Cerdanya i, més tard, com tot el comtat de Berga, al patrimoni dels comtes de Barcelona. La història posterior és obscura; els nuclis es formaren a l’entorn de les esglésies del terme.

El Poble

El poble de Cercs (650 m i 322 h el 2008) és situat al lloc anomenat el Pont de Rabentí, a l’esquerra del riu de Peguera, prop de l’indret on ara desguassa al pantà de la Baells. Les cases són de pedra i els carrerons estrets i tortuosos. D’ençà de la construcció del pantà de la Baells, l’aigua arriba fins a sota del poble. Hi ha una raconada amb fonts que brollen al peu de la carretera, amb una coveta dedicada a la Mare de Déu de Lurda al damunt. En aquest poble tingué lloc, l’any 1848, una batalla de la guerra dels Matiners en la qual les forces carlines dirigides per Joan Castells derrotaren les tropes liberals del coronel Orio. L’església parroquial de Santa Maria és de factura moderna.

Festes

La festa major del poble se celebra el dia 4 de desembre, en honor de Santa Bàrbara (patrona dels minaires).

Per Nadal és tradicional fer la representació dels Pastorets d’en Pitarra i la cavalcada de Reis.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”24d055a8″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”cercs{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Viloví del Penedès

3 febrer 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Viloví del PenedèsPere Gasso

Viloví del Penedès és un poble municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Viloví hi anem el 28 de novembre de 2010 ja que fem tot de pobles de l’Alt Penedès

Dades del Municipi

Gentilici	Vilobinenc, vilobinenca
Superfície	9,34 km²
Altitud	286 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.099 hab. 117,67 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca. Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres. El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí. El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els 330 m. El terme és regat per la riera de la Maçana, que pren aquí el nom de riera de Vilobí i, encara, abans de vessar les aigües al riu de Foix, riera de Llitrà o de les Graus.

El Poble

El poble de Vilobí del Penedès és el cap de municipi. És situat a 240 m d’altitud, a la part central del terme i a llevant de la caseria de les Guixeres, sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí. El 2005 tenia 333 h. L’antiga quadra de Vilobí, del terme del castell de Sant Martí Sarroca, depengué del poble de Vallformosa i va ser adquirida el 1322 per la Pia Almoina de Barcelona. La població té el Museu de Geologia (1986).

Els veïnats de les Guixeres de Dalt (334 m d’altitud) i les Guixeres de Baix (300 m d’altitud) són pràcticament barris de Vilobí, que disten respectivament 300 i 700 m del cap de municipi, mig enfilats en el serrat constituït per l’aflorament de guixeres, explotades des d’antic. Aquests dos veïnats, que formen la caseria de les Guixeres, que el 2005 tenia 301 h, són esmentats com a quadres del terme en el fogatjament del 1553.

Festes

La festa major s’escau el quart diumenge d’agost, a l’octubre es fa la festa del Most, i al març, la festa de Sant Roc.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”40ecc623″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilovi del penedes{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vilafranca del Penedès

2 febrer 20142010, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Vilafranca del PenedèsPere Gasso

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici	Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost	38.248.523,00 € (2007)
Superfície	19,65 km²
Altitud	223 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	38.929 hab. 1.981,12 hab/km²

Entitat de població	Habitants
el Bordellet	17
el Molí d’en Rovira	164
Pere Pau	122
Cal Salines	83
Vilafranca del Penedès	38.399

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

Continua la lectura de →

Ullastrell

31 gener 20142012, Municipis Vallès Occidental, Província Barcelona, UllastrellPere Gasso

Ullastrell és un poble cap del Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)

A Ullastrell hi anem el 28 de desmbre de 2012

Aquí el abril de 2013 hi vàrem torna, per recollir tot d’estris i material de marqueteria, que vaig comprar per internet, a la Elisabet Font. Ella feia restauració i també ensenyava marqueteria. Resulta que en va aprendre a la escola del Ordoñez. I la serra de ballesta la va comprar allà. Evidentment ho vaig comprar a mitat de preu tot hi pràcticament no havia servit.

Dades del Municipi

Gentilici	Ullastrellenc, ullastrellenca
Superfície	7,22 km²
Altitud	342 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.030 hab. 281,16 hab/km²

Historia del municipi

El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa; entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal; i a l’W amb Abrera (del Baix Llobregat). Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral.

L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.

La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n’Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; la riera de Can Barberà, etc.

El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n’Amat, Can Palet i Can Cabassa. Pel seu municipi, però separada del nucli de població, passa la carretera local que porta de Terrassa a Martorell. Des d’aquesta, al peu mateix d’una muntanyeta anomenada turó de la Creu dels Tres Batlles (on coincideixen les partions d’Ullastrell amb Terrassa i amb Rubí), es construí (1893) una derivació de la carretera que, baixant per la serra de Ca n’Amat, va fins al poble, la qual es continuà (1927) cap a Santa Maria de Vilalba (agregat d’Abrera, conegut també pel Suro), fins a empalmar amb la carretera que, vorejant el Llobregat, va d’Olesa de Montserrat a Martorell.

La denominació d’Ullastrello surt ja en un pergamí de l’any 1205, i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme. D’aquest nom es deriva el nom actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.

La jurisdicció del terme havia estat dels marquesos de Castellbell, i el nomenament del rector de la parròquia era fet per provisió reial i del prior de Sant Pau del Camp, de Barcelona. Sembla que antigament el poble havia estat enclavat cap al cantó de Can Costa de Montagut.

El Poble de Ullastrell

El nucli que forma el poble d’Ullastrell, de 1 198 h el 2005, és situat en una petita elevació (342 m d’altitud), molt ventilada, a la serralada que voreja la riera de Gaià, i gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre una gran extensió de muntanyes, pobles i masies, com des d’una gran balconada de cara a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Aquest nucli és format per tres petits barris units per la carretera, molt propers l’un de l’altre: el Cerdà, la Serra (que és el més important) i Can Gras. Entre el Cerdà i la Serra, al turó del Rector, hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un singular campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

Durant els darrers anys del segle XX es construïren dins el terme les urbanitzacions Ca n’Amat, a llevant del cap administratiu, i Can Cabassa, al NE. Ambdues fan variar una mica el paisatge rústic tradicional, amb una munió de casetes d’esbarjo d’estiu i de cap de setmana. La intensa dedicació a la pagesia ha escampat un bon nombre de masies pel terme: Can Cintet, Can Rodó, les Eres, Ca n’Amat, Can Palet, el Mas Castellar, Can Font i Can Jaume Font.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per la Mare de Déu d’Agost.

Entre els actes que tenen lloc per Setmana Santa es destaca la processó de Divendres Sant.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6a90ffcf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ullestrell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Torrelletes

25 gener 2014Miunicpi Castellet i la Gornal, Municipis Alt Penedès, Poble Torrelletes, Província BarcelonaPere Gasso

Torrelletes és un poble del municipi de Castellet i la Gornal , Alt Penedès (Barcelona)

A torrelletes hi anem el m13 de març de 2011

Dades del municipi

Gentilici	Castelletenc, castelletenca
Superfície	47,50 km²
Altitud	137 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.261 hab. 47,6 hab/km²

Entitat de població	Habitants
Casetes, les	148
Castellet	101
Clariana	176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques	290
Creu i els Àngels, la	23
Gornal, la	379
Masuques, les	144
Rocallisa	295
Rosers, els	257
Sant Marçal	190
Torrelletes	106
Valldemar	114
Font: Municat

Historia del municipi

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Torrelletes →

Torrelles de Foix

25 gener 20142011, Municipis Alt Penedès, Província Barcelona, Torrelles de FoixPere Gasso

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici	Torrellenc, torrellenca
Superfície	36,94 km²
Altitud	367 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.360 hab. 63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix →

Tavertet

25 gener 20142010, Municipis Osona, Província Barcelona, TavertetPere Gasso

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici	XXX
Superfície	32,5 km²
Altitud	869 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	127 hab. 3,91 hab/km²

Historia del municipi

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

Continua la lectura de →

Saldes

23 gener 20142011, Municipis Bergadà, Província Barcelona, SaldesPere Gasso

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici	Saldenc, Saldenca
Superfície	66,40 km²
Altitud	1,215 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	298 hab. 4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ff3f7567″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”saldes catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble