Sant Feliu de Llobregat es un Municipi del Baix Llobregat (Barna)
A sant Feliu hi anem el 8 de febrer de 2021
Dades del Municipi
Sant Feliu de Llobregat és un municipi català, capital de la comarca del Baix Llobregat.
Està situada al marge esquerre del riu Llobregat i el seu terme municipal limita amb els de Barcelona, Sant Cugat del Vallès i Sant Just Desvern a l’est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló a l’oest i Sant Joan Despí al sud.
Breu historia del municipi
El municipi és situat a la vall baixa del Llobregat, a l’esquerra del seu curs. En la divisió comarcal de la Generalitat del 1936 la ciutat de Sant Feliu fou declarada capital del Baix Llobregat (malgrat que la ponència proposava Martorell). A partir de la Llei d’ordenació territorial de Catalunya (1987), Sant Feliu de Llobregat, com en l’anterior demarcació administrativa de la República, torna a ésser capital de la comarca, i alhora acull les primeres institucions pròpies d’aquesta: el Consell Comarcal. El 1937 el municipi de Sant Feliu de Llobregat canvià el seu nom pel de Roses de Llobregat. El Llobregat, a ponent, fa de partió amb els termes de Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló. Al sector de ponent el terme confronta amb Molins de Rei, al nord amb un petit sector de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) i amb Barcelona, a l’est amb Sant Just Desvern i a migdia amb Sant Joan Despí.
El terme s’estén per la plana del riu, però és majoritàriament accidentat pels contraforts occidentals de la serra de Collserola, pels vessants meridionals del puig d’Olorda. Comprèn bàsicament la vall de la riera de la Salut, també anomenada de Santa Creu, que es forma per diversos braços sota Santa Creu d’Olorda, al sot del Pi de la Mitja Hora (on neix el torrent de Can Ferriol) i darrere la serra del Ginestar i la Socarrada (303 m), sobre Valldonzella. Hi ha, també, altres torrents, com el de Mataases, que desguassen al Llobregat; per manca de canalització produïen, sobretot a la tardor, inundacions al nucli urbà de Sant Feliu, però gràcies a la construcció de col·lectors i a la canalització de la riera de la Salut s’han deixat de produir les tradicionals rierades. El sector de la Torre Abadal, als contraforts de migdia del puig d’Olorda, vora el sot de les Abeurades i sobre el turó de la Garsa (149 m), pertanyia a l’antiga parròquia i municipi de Santa Creu d’Olorda; el 1916, en dissoldre’s aquest municipi fou incorporat a Sant Feliu. Així, ara el termenal amb Molins de Rei passa pel torrent del Miano, segueix en un tram el canal de la Infanta, s’enfila fins al turó de Can Ribes i arriba on hi havia la Creu d’Olorda, que era emplaçada al capdamunt (435 m) del puig, avui destruït a causa de l’extracció continuada de calcàries silúriques i devonianes. Per aquest sector, fins a Can Mallol confronta amb la part de l’antic terme d’Olorda que avui és pertinença de Barcelona. El termenal de tramuntana continua després pel turó de la Peça, el coll de Can Pasqual i la Freixera, al límit amb una llenca del municipi de Sant Cugat. Pel Bosc Llarg el termenal amb Barcelona torç a llevant fins a separar la Torre de Baix o del Bisbe, que resta dins Sant Feliu, de la Torre de Santa Margarida o de Dalt, que pertanyia a Olorda i ara és de Barcelona, continua pel Turó Rodó (278) i pel de la Coscollera (361 m), partió també amb Sant Just Desvern; la divisòria amb aquest municipi passa després per la penya del Moro (275 m) i per la riera de Gelabert fins al Llobregat. Les terres d’al·luvió arriben aproximadament fins a l’antiga carretera N-340, on hi ha el primer graó de la serra de Collserola, format per argiles pliocèniques d’origen marí i terrasses fluvials de llims roigs, explotades per algunes bòbiles, mentre que la serra és de llicorelles del paleozoic inferior (ordovicià i silurià) i calcàries i diabases. Pel que fa a la vegetació, bé que Sant Feliu és dins els dominis de l’alzinar amb marfull, només se’n troben a les obagues i fondalades, a més d’haver-n’hi al bosquet de la Salut. També n’hi ha a la Torre Abadal, però barrejats amb pins i poc desenvolupats. De roures, se’n pot veure algun en les fondalades. La majoria de boscos són de pi blanc, amb pi pinyer, sovint força malmesos per l’acció de l’home. Hi ha alguns oms vorejant la riera de la Salut.
Travessa la ciutat i el terme de Sant Feliu l’antiga carretera N-340 que es dirigeix cap a Tarragona, que fou construïda per Carles III al segle XVIII, i entre aquesta i el Llobregat, un tram de l’autopista AP-2, amb accés a Molins de Rei o a Sant Just Desvern; al terme, aquesta autopista enllaça amb l’A-2. Hi ha una carretera local que uneix la població amb Cornellà. Just defora el límit de tramuntana corre la carretera local de Sarrià i Vallvidrera a Molins de Rei, que passa per Santa Creu d’Olorda. Paral·lela a la riera de la Salut, entre aquesta i el sot de les Abeurades, hi ha la carretera que va a una fàbrica de ciment i que enllaça Santa Creu d’Olorda amb l’antiga N-340. Hi ha estació de ferrocarril de la línia de Barcelona a Vilafranca, inaugurada el 1855, que és un dels transports públics més utilitzats. A més, la ciutat de Sant Feliu està connectada amb Barcelona i altres poblacions veïnes gràcies al Trambaix, inaugurat el 2004.
El Poble
Les primeres dades de població (feliuans, feliuencs o santfeliuencs) daten del fogatjament de vers el 1368, que registra 51 focs a Sant Joan Despí i Sant Feliu de Llobregat, ja que el terme de Sant Feliu era repartit entre les parròquies de Sant Joan i de Sant Just Desvern; així, en el fogatjament següent, de vers el 1380, els focs es comptabilitzen juntament amb els de Sant Just Desvern; en total n’hi havia 89. Al segle XVI hi havia a Sant Feliu entre 33 (1515) i 45 (1557) focs, i al segle XVIII (1718), 316 h, que augmentaren notablement fins a arribar a 1 895 h el 1787. El 1830 hi havia 1.756 h i el 1860 n’hi havia 2.478. El municipi no experimentà la davallada demogràfica d’altres municipis per la plaga de la fil·loxera, perquè ja s’havia industrialitzat bastant i això comportava uns recursos econòmics complementaris, que pal·liaven la crisi agrària. El 1910 hi havia 3.852 h i el 1920 n’hi havia 4.406. El creixement demogràfic fou encara progressiu els anys posteriors, llevat d’un petit estancament per causa de la guerra civil de 1936-39. El 1930 hi havia 6.343 h, 6.571 el 1940 i 7.327 el 1950. L’augment fort, el boom demogràfic, s’esdevingué al llarg dels decennis dels anys seixanta i setanta. Els 10.201 h que hi havia el 1960 s’havien transformat en 21.751 el 1970, 33.959 el 1975 i en 38.004 el 1981. Durant els anys vuitanta i noranta s’aprecià una certa davallada que semblava estabilitzar-se al final del segle XX. El 1991 es registraven 36.608 h i el 2001, 40.042 h. L’any 2006 hi havia 42.486 h.
Festes
Sant Feliu té un gran nombre d’entitats i associacions culturals, cíviques i esportives. Per la seva tradició cal destacar les activitats de les societats com el Casino (1879), l’Ateneu Santfeliuenc (1881), la Unió Coral (1892), l’Agrupació Pessebrista (1931) i el Centre Parroquial (1942). Posteriorment van sorgir altres entitats, com l’Agrupació Cultural Folklòrica, l’Associació Musical Sant Feliu i el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Entre les entitats esportives destaquen per la seva antiguitat el Santfeliuenc FC (1905) i el Club Bàsquet Santfeliuenc (1929).
Destaca també el Patronat Municipal de Cultura, que té la seu al Casal de Cultura Can Ricart. Més equipaments culturals són l’Arxiu Històric Comarcal, el Casal de Joves, la Torre del Roser i el Centre Cívic Roses. El 1993 s’inaugurà la Biblioteca Montserrat Roig, amb un destacat fons relacionat amb l’escriptora, un equipament que el 2017 fou rehabilitat. Així mateix, el municipi convoca des del 1974 el premi anual de poesia Martí Dot i Parellada per a poetes joves.
Les festes de Nadal se celebren a Sant Feliu de Llobregat amb la tradicional presentació dels Pastorets, amb text de J. M. Folch i Torres, i amb una popular exposició de pessebres. S’han potenciat les festes populars a partir de les festes de primavera i la festa de la tardor. Les festes de la primavera se celebren al maig i inclouen l’exposició i el concurs de roses i la fira multisectorial, ja esmentades, a més de nombrosos actes com la Mostra d’Art Contemporani, la Fira del Joc, una desfilada de moda, la Trobada de Puntaires, el Ral·li Comarcal de Cotxes Històrics, balls, concert de música, etc. La festa de la tardor o festa major, dedicada a sant Rarimi, copatró de la ciutat, se celebra a l’octubre amb el correfoc amb dracs, diables, la Garsa —que és un animal fantàstic propi de la ciutat—, els trabucaires, els castellers, els gegants (Violant i Guillem), els gegantons (Mercè i Llorenç), etc. La festivitat del patró de la ciutat, sant Llorenç, se celebra a l’agost.
Fotos
Clica la foto i veuràs les del poble
Clica els enllaços
Ajuntaments de la Comarca
Esglésies de la Comarca
Pàgines web
Sant Feliu de Llobregat
