Arxiu de la categoria: General

Vilaplana

 

Vilaplana (Ametlles) (3)Vilaplana és un poble municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona)

A Vilaplana hi anem el 3 de març de 2014

 

Dades del Municipi

Gentilici Vilaplanenc, vilaplanenca
Superfície 23,20 km²
Altitud 366 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
631 hab.
27,2 hab/km²

Breu historia del Municipi

El municipi de Vilaplana té actualment 23,2 km 2 (l’antic terme era de només 6,8 km 2 ), després d’haver-hi incorporat el de la Mussara. El terme limita amb els de l’Aleixar (S), l’Albiol (E), Mont-ral (NE, de l’Alt Camp), Capafonts (N), la Febró (N i NW), Arbolí (W) i Alforja (SW).

 El terreny és molt trencat, sobretot la part de la Mussara, i va des dels 400 m d’altitud als 1 075 m del Puig Pelat, els cingles d’Arbolí, els aiguavessants del Priorat, amb el Puig Sec (982 m), i als 1 055 de la mola de la Mussara, tots a l’antic terme d’aquest nom. Abunden els boscos de pins i alzines. L’antic terme de la Mussara és travessat pels barrancs del Gorg, que forma part de la conca del Siurana, el de l’Obac i el de la Cova Llonga, i també pels extrems que conflueixen després a la riera de la Mussara ja a Vilaplana, per on passen els barrancs dels Garrigots, de la Vall d’en Bassa i el de les Tosques.
 

El terme comprèn la vila de Vilaplana i la urbanització dels Motllats, que també s’estén pel terme veí de Capafonts. El nom de Vilaplana, provinent de l’època de la repoblació, podria haver estat generat pel contrast de la seva àrea amb la de la Mussara, que sembla de poblament més antic i és un lloc enlairat damunt alts cingles. Segons la tradició, la gent de la Mussara hi tenia primer corrals i més tard alguns hi anaren a viure; la població rebé el nom dels Masos de la Plana i després, en poblar-se de manera estable, Vilaplana. Travessen el terme les carreteres locals de l’Aleixar a l’Albiol i a Mont-ral, que es bifurca dins el terme després de passar per la vila, i la de l’Albiol a la Febró i Arbolí, que es bifurca també dins el terme un cop passat el brancal que en surt cap a la Mussara.

El Poble

El PobleLa vila de Vilaplana és situada a l’extrem meridional del terme, a 366 m d’altitud, entre els barrancs dels Garrigots i el de les Tosques, ben a prop de la seva confluència. A mitjan segle XVIII la vila conservava encara el seu caràcter fortificat. L’actual església parroquial de la Nativitat fou construïda en 1736-39 damunt l’antiga, probablement romànica, pels mestres de cases Tomàs i Jaume Monguillot. El campanar es construí el 1744, mentre que en la sagristia encara es treballava el 1765. Els ornaments, altars i campanes que s’utilitzaren foren els de l’església antiga. L’església guarda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Llet, molt restaurada cap al 1919. Hi ha algunes cases amb dovelles del segle XVIII i a Cal Batjau es conserven arcades romàniques i gòtiques. Els masos més notables són el Mas del Mallafré i el Mas del Mariner (documentat aquest el 1716). La gent de Vilaplana eren anomenats tejosos , segurament per l’abundància de boscos.

Festes

La festa major de Vilaplana se celebra a l’octubre. Altres celebracions tradicionals són la festa del Vot del Poble, al gener, en honor de sant Sebastià; la festa de Sant Isidre, al maig, o les festes de Carrer, que es fan pel Corpus. A l’estiu, en data variable, s’escau la Setmana Cultural.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”58d1a33b” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”vilaplana{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilaplana (70)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos al Museu del Ferrocarril

Bordegassos al Museu del Ferrocarril  (7)

Avui 1 de juny de 2014 anem al museu del ferrocarril amb els castellers d’Altafulla  a la inauguració de la restauració de la màquina Mataró.

Aquí hi fem una actuació clàssica de set amb el quatre amb pilar tres i quatre tot pensant amb l’actuació de la setmana entrant a Roma.

Avui com massa sovint hem d’esperar l’ambulància ja que va fer un servei a Sitges quan anàvem a començar evidentment molta gent no va esperar i acabem amb quatre gats.

Val a dir que avui el Mario fa per primer cop el pilar de cinc , el fa a sobre meu amb la Xesca de terç la Nerea a quars i la Clareta  d’enxaneta.

Dades de l’actuació

Castellers d’Altafulla

Quatre se sis amb pilar,  quatre de sis,  Tres de sis,  i pilar de quatre

Bordegassos

Quatre de set amb pilar, quatre de set , tres de set pilar de cinc i dos pilars de quatre.

Fotos de la diada

Clica i les veus totes agrupades

Bordegassos al Museu del Ferrocarril  (24)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Crònica de la diada

Pàgina web dels Boordegassos

 

Santpedor

 

Santpedor (44)Santpedor és   un Poble de la Comarca del Bages (Barcelona)

A Santpedor hi anem el 16 d’abril de 2014,  tot pujant cap a Toses i passant també per Gurb.

Aquí trobem un home que  col·lecciona tota mena d’antiguitats, estava treballant en  un esclop.

Dades del Municipi

Gentilici Santpedorenc, santpedorenca
Superfície 16,60 km²
Altitud 336 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
7.346 hab.
442,53 hab/km²

Breu historia del Municipi

El territori, pla i a redós de la Costa de la Vila (493 m), és drenat pel riu d’Or, afluent de la dreta del Llobregat, que davalla del planell de Castellnou, situat al N del municipi. El terme és recorregut també per la séquia de Manresa, la qual en rega una petita part. Llevat de l’esmentada Costa de la Vila i el serrat dels Morts i Costa Llisa, als extrems E i W, respectivament, d’aquella, no hi ha cap altre accident orogràfic important. El puig de Sant Francesc o el serrat dels Voluntaris són turons de poca importància. El 1992 es començaren els treballs de recuperació de l’aiguamoll de la Bòvila, originat al final de la dècada del 1950, quan es posà en funcionament una bòvila que extreia argila en aquest indret.

 El municipi termeneja al N amb Castellnou de Bages, al NE amb Sallent, al SE amb Sant Fruitós de Bages, al SW-W amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb Callús. Comprèn, a més de la vila de Santpedor, cap administratiu, el llogaret de Santa Anna de Claret o Claret i les urbanitzacions del Mirador de Montserrat, també dita de Ponç-Grau (293 h el 2001) i del Serrat de Castellnou (29 h el 2001), compartida amb el municipi de Castellnou de Bages.
 

Travessen el terme dues carreteres locals, una que uneix la vila de Santpedor amb l’Eix Transversal i Manresa, i l’altra, que connecta la C-55 de Manresa a Cardona amb la C-16 de Manresa a Berga i que permet comunicar la vila amb Callús i Navarcles. Aquesta darrera carretera local també permet l’accés a l’Eix Transversal dins del terme de Sant Fruitós de Bages.

El Poble

La vila de Santpedor (336 m; 5 893 h el 2006) és situada tocant a la capçalera del Pla i equidistant del Llobregat i el Cardener, que formen els costats oriental i occidental respectivament d’aquest sector central del Bages. El nucli antic de la vila és format per un entramat de carrers medievals. De les portes de les muralles, algunes de les quals encara existeixen —la de Berga, de les Verges i de Sant Francesc—, en sortien diversos camins, que actualment conformen la resta de la trama, en general irregular i dispersa, a excepció d’alguns agrupaments de ciutat jardí que daten del 1950 i de les darreres construccions d’habitatges en filera. De fet, al nucli antic, encara es conserven edificacions amb les característiques primigènies, és a dir, vinculades a l’ús agrícola i gairebé sempre de caràcter unifamiliar. Només algunes del segle XIX corresponen a un tipus més modern de cases de veïns, són més altes i també tenen una ocupació parcel·lària més important; al sector SW hi ha edificis industrials del mateix segle i, al centre, edificis públics d’interès arquitectònic, com l’església i l’ajuntament.

 Aquest conjunt, tant per l’extensió com per les característiques, és un dels pocs nuclis antics de la comarca del Bages —llevat de Manresa— que presenta els trets típics d’una petita ciutat, la qual cosa reflecteix la importància de què gaudí en temps passats.
 

El monument principal de la vila és l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, construïda els anys 1596-99, continuada al segle XVIII i novament modificada el 1897. Conserva la portada romànica del temple anterior, amb un timpà i dos capitells atribuïts a l’escultor Arnau Cadell (segle XII) i una imatge gòtica de sant Miquel, d’alabastre.

 La capella de les Santes Espines —venerades des de temps immemorial— tenia un esplèndid retaule de Jaume Padró (1773) i havia estat decorada amb una gran riquesa a la fi del segle XIX sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell; disposava també d’unes teles originals de Bartomeu Ribó, recuperades fa alguns anys. Al setembre del 1991 les obres de reconstrucció de la rectoria posaren al descobert l’existència d’una necròpoli medieval, que es podria datar entre els anys 850 i 1100; la importància d’aquesta troballa creix en poder-la relacionar amb l’existència d’una església anterior a la romànica coneguda. Completen el repertori monumental l’arruïnat convent de franciscans, la Plaça Gran, parcialment porticada (on hi ha l’ajuntament) i l’ermita de Sant Francesc, al turonet que segons tradició serví de trona al sant d’Assís en el seu incert pelegrinatge per terres catalanes. Aquesta església apareix esmentada l’any 1240. La devoció al sant tingué una gran reviscolada amb l’establiment del convent de franciscans a la vila l’any 1693.
 

Santpedor disposa d’algunes associacions i grups destacats en la vida cultural de la vila. Entre altres entitats, hom pot destacar el Cercle Artístic de Santpedor, la Coral Escriny (1968). El nombre de clubs esportius és igualment força significatiu, i també les instal·lacions esportives. El municipi disposa d’un museu-arxiu històric, amb força documentació local, i de la Biblioteca Popular Pare Ignasi Casanovas (1967)

Personatges famosos

Bernat Espinalt, geògraf de finals del segle XVIII

Timbaler del Bruc, timbaler de la batalla del Bruc de Montserrat (Guerra del Francès)

Josep Guardiola i Sala, futbolista i entrenador

Rafael Martínez i Aguilera, jugador de bàsquet

Festes

La festa major de Santpedor se celebra el segon cap de setmana de juny.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”8542045e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”santpedor{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Santpedor (8)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web. 

Ajuntament de Santpedor

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos a El Milà

Bordegassos a El Milà

Avui 18 de maig de 2014 anem a El Milà amb la colla Joves de Valls

Aquí hi fem una actuació tranquil.la amb el quatre el quatre amb pilar el tres tots de set,  pilar de cinc    i dos pilars de quatre.

Avui ens han acompanyat, la Eva mestre d’anglès i el seu company Patrick, que ens van traduir el díptic de la colla al anglès. Ell tenia molt d’interès en conèixer el mon dels castells, van venir al assaig de divendres, i avui a la sortida, ha pres part dels castells i sembla ser que no serà el primer cop que ens acompanyin.

Destacar el debut de la Eugènia de baixos al pilar del quatre amb agulla. Tenia el mal regust del dia de Perafort que es va desmuntar. Avui però tot ha sortit bé i en pot estar molt cofoia.

Dades de l’actuació

Joves de Valls

Quatre de vuit, 2 intents de torre de vuit, cinc de set, tres de vuit i pilar de cinc

Bordegassos

Quatre de set, quatre de set amb agulla, tres de set, pilar de cinc i dos pilars de quatre

Fotos

Clica la foto i les veus totes

Bordegassos a El Milà  (Quatre de set amb pilar) (24)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Crònica de la diada

Web dels Bordegassos

Bordegassos a Perafort

Avui quatre de maig anem a Perafort amb la Joves de Valls.

Nosaltres fem campana perquè hem anat  a Sevilla el pont del dia del treball marxem el dijous dia  1 de maig  i tornem diumenge dia 4 de maig.

Dades de la diada

Joves de Valls

Quatre de vuit, torre de set, cinc de set i pilar de cinc

Bordegassos

Quatre de set dos intents de quatre de set amb pilar tres de set i pilar de cinc

Fotos de la diada

Crònica de la diada

 

Bordegassos diada de Sant Jordi

Avui 27 d’abril  fem la 42ª diada de Sant Jordi.

Val a dir que força bé ja que fem el 5-7, 7-7, 4-7-P, i vano de 5 Venen les colles de: Joves de Valls, Barcelona, i Nens del Vendrell

Les matinades les fem per el centre vila sortint de la Plaça dels Carros,

Dades de la Actuació

Borsegassos:

5/7,  7/7,  4/7/P, Vano de 5

Castellers de Barcelona:

3/8, 2/7, 5/7

Joves Xiquets de Valls:

3/8, 2//, 4/8,

Nens del Vendrell:

2/7,

Crónica de la jornada

Bordegassos Prèvia de Sant Jordi 2014

Prèvia de Sant Jordi  (107)

 

Avui 13 d’abril de 2014 Prèvia de Sant Jordi al Passeig marítim amb Margeners de Guissona i moixiganguers d’Igualada 

Comencem la segona sortida de la temporada amb pilar de quatre que fa el Àngel Calzada de segon ja que es casava una neboda seva i el va fer al seu davant. Seguim amb quatre de set, seguim amb el quatre de set amb pilar que és molt treballat, tot ell i el pilar amb el Perona  i la Xesca que el defensen molt bé. Seguim amb el tres de set i acabem amb un vano de cinc.

Avui debuta la Paula de aixecadora

Dades de la Actuació

Bordegassos

Pilar de quatre quatre de set, quatre de set amb pilar, tres de set, i vano de cinc

Moixiganguers

Cinc de set, quatre de set amb pilar, quatre de set i pilar de cinc

Margeners de Guissona

Tres de sis, tres de sis amb pilar quatre de sis i pilar de quatre

Fotos de la diada

Prèvia de Sant Jordi  (54)

 

Crònica de la diada

Maspujols

Maspujols  (Ermita de Sant Antoni)

Maspujols és un poble municipi de la Comarca Baix Camp (Tarragona)

A Maspujols hi anem el 4 de març de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Maspujolenc, maspujolenca
Superfície 3,66 km²
Altitud 214 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
772 hab.
210,93 hab/km²

Breu historia del Municipi

Maspujols és el terme més petit del Baix Camp. És essencialment pla, situat al peu de la serra de la Mussara, als vessants sud-orientals del puig de Rocabruna (541 m), conegut popularment com la Feredat. Envolten el terme els de les Borges del Camp (W), Riudoms (S), l’Aleixar (E i N) i Alforja (NW). L’altitud va des dels 201 m fins als 542 m de la Federat. El terme és travessat pels barrancs de Rocabruna o el Torrent i de les Canaletes o dels Parrots, que porten les seves aigües a la riera de Maspujols, nom que rep la de la Mussara passat el poble i que fa de partió, al SE, amb el terme de l’Aleixar.

 El municipi comprèn el poble de Maspujols i algunes urbanitzacions, com l’anomenada Roquesbrunes. Una carretera local comunica el poble amb la N-420 de Reus a Falset i després continua vers l’Aleixar i Vilaplana. El ferrocarril de Reus a Móra la Nova passa pel S del terme, però no hi té estació.

El Poble

El poble de Maspujols (498 h el 2005), lleugerament aturonat a 214 m d’altitud, s’alça a la dreta del barranc de Rocabruna —denominada allí el Torrent— amb una estructura circular; els carrers són estrets i té dues places. L’església parroquial de Santa Maria és de línies elegants i té un campanar barroc, com la portalada, amb fornícula. Segons la tradició, temps enrere, per raó de la petitesa del terme, l’altar major es trobava en terres de l’Aleixar. Cal destacar Cal Po, espectacular mansió construïda per un indià, i Cal Pujol, una masia gran i vella que segons la tradició donà origen al poble. Conté una portalada blasonada a la façana principal de línies molt simples. Un dels seus propietaris, Joan Pujol de l’Era, fou fet el 1682 ciutadà honrat per Carles II. La família Pujol, que finançà part de la construcció de l’església, reformà el mas al començament del segle XVIII i de nou el 1813, en què la propietat havia passat a Manuel de Grau i Rigolf (casat amb una pubilla) el 1786.

Festes

Entre les celebracions més tradicionals, la festa major d’hivern és al final d’abril, festivitat de Sant Marc, i a l’agost s’escau la festa major d’estiu.

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”7d36a858″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”maspujols{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Maspujols  (Església) (3)

Clica la foto i veus les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos al Vendrell 2014

Actuació al Vendrell

Comencem nova temporada la 43ª de la Colla i com l’any passat al Vendrell amb els Nens del Vendrell.

Comencem amb un quatre de set seguim amb un quatre de set amb pilar carregat, ja que el pilar cau despenjant-se la canalla. El Quilian se l’endu l’ambulància, acabem amb un cinc de sis i pilar de quatre.

La Meritxell és l’enxaneta  que cau és el seu segon castell, i torna a pujar al cinc de sis

El 2013 varem fer quatre, quatre amb pilar, tres tots de de set, pilar de cinc i dos pilars de quatre. Hem de millorar.

És la primera actuació del Pau Ortiz, com a Cap de Colla, també la Sarai i varis més a la pinya i la canalla: la Meritxell,

Dades de l’actuació:

Nens del Vendrell

Quatre de set amb Pilar, Cinc de set, Torre de set , dos pilars de cinc i dos pilars de quatre

Bordegassos:

Quatre de set, Quatre de set amb pilar carregat, cinc de sis i pilar de quatre

Fotos de la diada

Actuació al Vendrell  (4-7-P-C (4)

Clica el enllaç i les veus amb pantalla sencera

Crònica de la diada

Fotos de les Estacions, Fars i Creus de terme que hem visitat agrupades per Comarques

Clicant els enllaços podreu veure, les fotos que hem anat fent, de les Estacions, Creus de terme i Fars. Agrupades per Comarques

Aquesta foto és del far de Vilanova i la Geltrú

Vilanova i la Geltrú Far

Enllaços de les fotos 

Estacions Fars i Creus Alt Camp                             Estacions Fars i Creus  Ripollès

Estacions Fars i Creus Alt Empordà                      Estacions Fars i Creus Solsonès

Estacions Fars i Creus  Alt Penedès                       Estacions Fars i Creus Tarragonès

Estacions Fars i Creus Anoia                                     Estacions Fars i Creus Terra Alta

Estacions Fars i Creus  Baix Camp                           Estacions Fars i Creus Urgell

Estacions Fars i Creus Baix Ebre                              Estacions Fars i Creus Vallès Occidental

Estacions Fars i Creus Baix Penedès                     Estacions Fars i Creus Vallès Oriental

Estacions Fars i Creus    Cerdanya    

Estacions Fars i CreusConca de Barberà

Estacions Fars i Creus Garraf

Estacions Fars i Creus Gironès

Estacions Fars i Creus La Selva

Estacions Fars i Creus Maresme

Estacions Fars i Creus Montsià

Estacions Fars i Creus Noguera

Estacions Fars i Creus Osona

Estacions Fars i Creus Pallars Jussà

Estacions Fars i Creus Pla d’Urgell

Estacions Fars i Creus Priorat

estacions Fars i Creus Priorat