Mostra totes les entrades de Pere Gasso

El Rourell

El Rourell es un Municipi de la Comarca Alt Camp (Tarragona)
A  El Rourell hi vam anar el 26 de decembre de 2012

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

És situat al límit meridional de la comarca, en contacte amb el Tarragonès, estès a la dreta del Francolí, que forma la frontera oriental, poc abans de la confluència d’aquest riu amb el de la Glorieta, frontera sud-occidental. Limita amb els termes d’Alcover i la Masó (N), Vallmoll (E), els Garidells (SE), Vilallonga del Camp (W i S) i el Morell (S), aquests dos últims del Tarragonès. El poble del Rourell és el cap i l’únic nucli de població del municipi. La principal via de comunicació és la carretera local de Picamoixons a Tarragona, que enllaça amb la C-37 entre Alcover i Valls.

El Poble

El poble del Rourell és a 114 m d’altitud, al mig del terme, format per una sèrie de carrers entorn de la plaça on hi ha l’església parroquial de Sant Pere del Rourell, alçada al segle XVII sobre una d’anterior, edifici d’una nau amb capelles laterals, volta de llunetes i façana austera flanquejada pel campanar de planta quadrada i torre vuitavada. L’edifici més important és el casal dels marquesos de Vallgornera, dit el Castell, edifici senyorial de planta quadrada, aïllat, amb finestres coronelles gòtiques i portal adovellat, en bon estat.

Festes

La festa major s’escau al mes de juny, per la festivitat de Sant Pere. També se celebra cada deu anys, pel mes d’octubre, la festa del Sagrat Cor, amb motiu de la qual els carrers s’engalanen amb elements vegetals

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Riudoms

Riudoms es un Municipi de la Comarca Baix Camp (Tarragona)
A Riudoms hi anem el 22 de març de 2012

Dades del Municipi

Vegueria Camp de Tarragona
Comarca Baix Camp modifica
Població
Total 6.594 (2019) modifica
• Densitat 203,52 hab/km²
Llar 224 (1553) modifica
Gentilici Riudomenca, riudomenc

Breu historia del municipi

És situat a la part plana del Camp de Tarragona. L’envolten Reus (E), l’Aleixar (N), Maspujols (N), les Borges del Camp (NW), Botarell (W), Montbrió del Camp (W), Vinyols i els Arcs (SW i S), Cambrils (S) i, ja al Tarragonès, Vila-seca (SE). El terme, en pendent suau, va des dels 40 m fins als 180 m, i és traspassat de cap a cap i de N a S per la riera de Maspujols, anomenada també de Riudoms, a la qual porta les seves aigües per la dreta la de Santa Eulàlia. La riera d’Alforja separa el terme del de Montbrió.

La vila de Riudoms és el cap i l’únic nucli tradicional del municipi. El seu escut, conegut des del segle XV, representa dos oms, arbre que desaparegué del terme a mitjan segle XIX. Riudoms es comunica per una xarxa de carreteres locals, amb Reus, les Borges del Camp i Alforja (carretera que poc abans de les Borges enllaça amb la N-420 de Reus al coll de la Teixeta, que travessa el nord del terme), Montbrió del Camp, Vinyols i amb la carretera local de Reus a Cambrils. La carretera local de Reus a Vinyols passa pel S de la vila travessant el terme en direcció NE-SW.

El Poblea

La vila de Riudoms és situada a 125 m d’altitud, mig quilòmetre a l’W de la riera de Maspujols. Cal destacar-ne l’església parroquial de Sant Jaume, que s’inicià al final del 1593 sota la direcció del mestre d’obres Joan Mas, en col·laboració amb l’arquitecte Pere Blai, supervisor del projecte, i es beneí el 1617 deixant el campanar inacabat. L’edifici es construí al costat de l’església antiga, damunt de terreny erm, aprofitant l’antic cementiri i l’hort d’un canonge. La seva façana és considerada una mostra destacada del corrent artístic italianitzant. Amb posterioritat, es completà el campanar (1665-67 i 1877-78), la sagristia (1686-89) i la capella del Santíssim Sagrament (1877-78). El temple antic s’anà desmantellant fins que només quedà com a cementiri. Actualment guarda el cos del beat Bonaventura Gran, fill de la vila. La plaça del seu davant té setze arcades del segle XVI, que es referen amb les ruïnes del convent de Sant Joan. Hi ha diverses cases que tenen portals amb dovelles i d’altres amb regust modernista. Als afores del poble, al Mas del Fargues i al de Don Felip, es conserven torres de vigilància atribuïdes erròniament als moros per la veu popular.

L’ermita de Sant Antoni, a Riudoms

© FOTOTECA.CAT

A tocar del poble, en un petit pujol, hi ha la capella de línies elegants i molta devoció de Sant Antoni de Pàdua. Tot i que la devoció és coneguda des del 1673, la capella s’acabà de construir el 1702. El retaule central, de línies elegants i estil xorigueresc, fou fet el 1730 per l’escultor vallenc Lluís Bonifaç Sastre, i daurat el 1745. Se’n conserva només la part superior, perquè l’inferior fou cremada el 1936. L’ermita té tres capelles laterals per banda.El 1582, el Consell de la Vila acceptà reconvertir l’ermita de Sant Joan, situada extramurs de Riudoms, en convent al servei dels franciscans recol·lectes, i l’arquebisbe Antoni Agustí donà llicència als frares per a prendre possessió de la casa de l’ermità. El 1591 també els foren cedits l’hort i una finca contigus per a poder-los conrear. Les estretors de l’habitatge de l’ermità van fer que el 1597 es decidís d’enlairar un convent, que sufragà el municipi. La traça del projecte fou del mestre de cases Antoni Pujades. A conseqüència de la facilitat amb què aquest s’inundava, a partir del 1730 es decidí aixecar un altre convent més allunyat de la riera. Al segle XIX la comunitat es dispersà en diverses ocasions a causa dels conflictes bèl·lics fins a la seva desamortització, el 1835. Malgrat algunes informacions, el convent no fou cremat, sinó que fou expropiat i aprofitat com a pedrera. L’expansió urbanística s’inicià el 1945 amb la construcció de la barriada Lluís Massó, dita les Cases Barates.

La vida associativa del poble es manté activa. A l’inici del segle XX hi hagué diverses societats, com el Centro Riudomense, el Ateneo Tradicionalista, el Círculo Mercantil (conegut com cal Gallisà), el Centro de Alianza Republicana, i diverses corals i bandes de música. Per a les noies, el 1930 es creà una delegació de la Cultura de la Dona Reusenca, i, per als nois, el 1934 una filial de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, ambdós grups de tarannà catòlic. Tot això quedà desmantellat durant la Guerra Civil de 1936-39 i, posteriorment, s’imposà l’associació unitària de l’Acció Catòlica, que el 1955 construí el Casal Riudomenc, damunt de l’antic fossar. Aquest centre contenia, entre altres dependències, un teatre i es mantingué en actiu fins el 1993. Posteriorment, aquest immoble fou comprat pel consistori, que el rehabilità, i el 2010 inaugurà una espai polivalent amb un teatre amb capacitat per a més de 500 persones. El 1978 es fundà el Grup d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar, que presenta regularment mostres i exposicions, té diverses publicacions, convoca el premi d’investigació Arnau de Palomar i organitza seminaris d’estudis agraris sobre el Baix Camp. Aquest centre disposa d’una biblioteca i d’una secció de muntanya. A la vila hi ha també el Museu Històric Municipal de Riudoms, amb seccions d’arqueologia, etnografia i art, i l’Arxiu Històric de Riudoms. És ja tradicional la polèmica amb Reus sobre el lloc de naixença de l’arquitecte Antoni Gaudí, que els riudomencs fixen en el mas de la Calderera. L’any 2000 l’Ajuntament de Riudoms esdevingué propietari de la casa pairal dels Gaudí que, un cop rehabilitada, es convertí en la Casa Museu Antoni Gaudí (2002) i, al seu costat, el 2007 s’aixecà un nou edifici conegut com Epicentre Gaudí i s’amplià la plaça de l’Arbre, que conté referències nipones ―amb la plantació més extensa d’Europa de cirerers sakura― i també gaudinianes.  Pel que fa als mitjans de comunicació, destaca la revista mensual L’Om, creada l’any 1968 com una secció del Consell Parroquial, i que des del 2005 és administrada per l’associació cultural Amics de l’Om. Associada amb la revista, que ha publicat més de 500 números, es publica la col·lecció de llibres “Rivoulmorum”, de monografies locals.

Festes

Les festes més arrelades de la població, de les quals es troben referències en documents del segle XVII, eren les del Corpus, molt lligades amb els barris; tenien probablement un origen ritual lligat a la sega, amb jocs, balls, àpats, enramades i processons al·legòriques i focs d’artifici. Tradicionalment la seva celebració tenia lloc dins els vuit dies que precedeixen el Corpus; es van deixar de celebrar els anys seixanta i, si bé es recuperaren ocasionalment, van ressorgir el 1988, amb la confecció de catifes de flors. Pel maig se celebra la festa de les Santes Relíquies, en honor de sant Bonifaci, sant Julià i sant Vicenç, festa documentada des del 1619. Al juliol s’escau la festa major de Sant Jaume i per Sant Sebastià té lloc la festa major d’hivern. Finalment, al novembre s’escau la festa major del beat Bonaventura Gran. Cada cinc anys els carrers s’engalanen i es munten passos sobre la vida del beat.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Ripollet

Ripollet es un Municipi delVallès Occidental (Barcelona)
A Riòllet hi anem el 14 de març de 2012

Dades del Municipi

Breu historia del municipi

El municipi de Ripollet, situat dins la Depressió Prelitoral, confronta al N amb el municipi de Barberà del Vallès; a l’E i al S amb Montcada i Reixac, amb el qual terme fa, en part, de límit el riu Ripoll, i a l’W amb Cerdanyola del Vallès. El pla de Ripollet, d’origen quaternari com tota la depressió, té una altitud mitjana d’uns 70 m, i la part més elevada és un turonet de 131 m al límit amb Barberà (als Pinetons s’atenyen els 90 m d’altitud). Travessa el terme de NW a SW el Ripoll. El riu Sec voreja el límit meridional amb Cerdanyola i conflueix al Ripoll dins el municipi. El terme, que comprèn la vila i cap de municipi de Ripollet, pràcticament unida als pobles de Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac, s’ha desenvolupat al llarg dels principals eixos de comunicació de la comarca: la carretera N-150 de Barcelona a Sabadell i Terrassa (1852), la de Montcada pel Masrampinyo (1880) i la de Santiga que va a Santa Perpètua de Mogoda (1975). A ponent del nucli i a la dreta del Ripoll passa l’autopista C-58 de Barcelona a Sabadell i Terrassa.

El Poble

La vila de Ripollet (79 m d’altitud) és a l’esquerra del Ripoll. Forma un continu urbà amb el poble de Cerdanyola (les dues poblacions són unides per un pont sobre el Ripoll), la vila de Montcada i Reixac i el Masrampinyo. El nucli antic, format per carrers més o menys sinuosos que segueixen el traçat d’antics camins i constituït per edificis de planta baixa o de planta i pis, és centrat per la plaça de Can Clos, la casa de la vila, l’església parroquial i el popular carrer del Sol. S’hi localitzen les entitats culturals de la població i el centre parroquial. L’església parroquial actual de Sant Esteve, que s’anomena basílica en un document del 986, és construïda damunt l’estructura romànica d’una església anterior que era, originàriament, de planta de creu llatina, però que sofrí diverses ampliacions i afegits d’altres èpoques. L’aparell de la seva façana de ponent, on hi ha una porta renaixentista, és de tipus romànic. El campanar, quadrangular, modernista, fou construït el 1892, a l’angle sud-occidental de la façana, en substitució de l’antic que es dreçava a l’angle oposat. El nou campanar, que és situat entre l’església i la rectoria, representa un dels símbols més significatius de la vila. A la dreta del riu Ripoll, formant un tot continu amb el poble de Cerdanyola, hi ha el barri de Can Tiana de la Riba (1855), damunt el punt més elevat de les terrasses de la dreta del Ripoll, la prolongació de la qual, vers el Masot, és anomenada també barri del Pont Vell. La vida cultural i esportiva de la vila és dinamitzada per diverses associacions i entitats. Hi ha el Centre d’Interpretació del Patrimoni Local Molí d’en Rata, situat en l’antic i rehabilitat molí fariner, dedicat a la difusió, conservació, recerca i gestió del patrimoni municipal. En el folklore local ocupa un lloc destacat la .

Festes

festa major que se celebra l’últim cap de setmana d’agost. Per Carnaval es conserva el tradicional ball de gitanes, tan popular a Catalunya, que va ser reprès el 1978. És celebrada també d’una manera notòria la festa de Sant Antoni Abat, la qual constitueix una reminiscència de l’antiga activitat agrícola. A més, se celebren les festes de la Tardor l’últim cap de setmana de setembre al barri de Can Tiana de la Riba

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

Rubí

Rubí es un Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)
A Rubí hi anem el 14 de març de 2012

Dades del Municipi

Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Occidental modifica
Població
Total 77.464 (2019) modifica
• Densitat 2.398,27 hab/km²
Llar 35 (1553) modifica
Gentilici Rubinenc, rubinenca

Breu historia del municipi

El municipi de Rubí confronta al N amb els termes de Terrassa i Sant Quirze del Vallès; a llevant, seguint en una bona part el curs del torrent dels Alous, amb Sant Cugat del Vallès i, a ponent, pel torrent de Can Canyadell i el de Ca n’Esteper, termeneja amb Castellbisbal; en un petit sector, al NW, que coincideix en part amb el torrent de Can Pidelasserra, limita amb el terme d’Ullastrell. A migdia, per la riera de Rubí, el municipi confronta amb l’antiga quadra de Canals i amb la parròquia de Valldoreix, del municipi de Sant Cugat del Vallès. De la riera de Rubí són tributaris tots els cursos citats, més el Torrent Fondo o de Can Balasc i altres de menor entitat. La part septentrional és accidentada per les serres de les Martines (turó de l’Empalme, 389 m), de Can Carreres i de l’Oleguera, que separen les comarques del Vallès i del Baix Llobregat. La resta del terreny és trencada en terrasses de pendent suau, de lleugera inclinació que facilita els conreus (hi alternen les clapes del bosc amb les terres conreades). La cota més baixa del terme es localitza en uns conreus al final del torrent de Can Vilaroc, a l’interfluvi amb la riera de Rubí. A part la vila de Rubí, cap de municipi, el terme comprèn diverses urbanitzacions, entre les quals destaquen els Avets, Can Jardí, Can Serrafossa, Can Ximelis i Castellnou, i diverses masies com Can Roig, Can Tàpies o Can Barceló. La principal via de comunicació és l’autopista C-16 entre Barcelona i Manresa, que passa pel sector NE del terme i enllaça amb l’antiga comarcal C-1413 de Molins de Rei a Caldes de Montbui. Hi ha altres carreteres locals com la que uneix Rubí amb Terrassa i Sant Cugat. A través de camins oberts per urbanitzacions és possible d’accedir directament al poble de Castellbisbal. Rubí és unit amb Barcelona per la línia ferroviària dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, ramal de Sant Cugat del Vallès a Terrassa i té estació a la vila. Una altra línia és la de RENFE del Papiol a Mollet, que té una estació al sector SE del terme, prop de la urbanització de Can Jardí.

El Poble

La vila de Rubí (123 m d’altitud) és emplaçada a la riba esquerra de la riera, davant el castell. El nucli antic és centrat per l’església parroquial de Sant Pere, documentada el 986, i a partir del 1043 com a parròquia. Fou reformada i ampliada el 1884 per l’arquitecte Antoni Casademunt. De l’església romànica es conserva, només, la façana de ponent, amb arcuacions llombardes a la part superior i una porta, més tardana, amb arquivolta decorada, com els capitells de les seves columnes, amb ornamentació floral. Sobre la porta, al capdamunt de la façana, hi ha una finestra geminada romànica, amb un doble capitell amb decoració preromànica sostingut per una columneta de marbre blanc amb estries helicoidals. Al costat de migdia de la façana s’aixeca una robusta torre campanar, de planta quadrada. Entorn de l’església parroquial, de la rectoria i dels masos més propers sorgiren durant els segles XV i XVI els barris de la Sagrera i del Pedró. El 1894 la reina Maria Cristina atorgà a Rubí el títol de vila. Entre els altres edificis d’interès de la població es destaca el Mercat Vell, que ha estat convertit en una sala d’exposicions i conferències, i el Celler Cooperatiu, d’estil modernista, que fou fundat el 1920 per Pere Pi, quan la producció vinícola de Rubí era al seu apogeu. A partir de la dècada del 1960, es començaren a formar barris perifèrics que acollien el gran contingent immigratori atret per l’eufòria industrial. És el cas de barris com el del Vint-i-cinc de Setembre, on hi ha la parròquia de Sant Pau, juntament amb el de les Torres (amb la parròquia de Santa Maria) ambdós situats a migdia, Can Xercavins a ponent, o el de Ca n’Oriol, al NE. En aquest darrer barri hi ha el parc de Ca n’Oriol, gran espai verd on hi ha la masia que li ha donat nom i que ha estat declarada Patrimoni Historicoartístic de Rubí.

Festes

Rubí celebra la festa major per Sant Pere, patró de la vila, a finals de juny. A la Segona Pasqua se celebra la festa dels Xatos amb el tradicional romiatge a l’ermita de Sant Muç, que ja apareix documentat el 1602. El darrer cap de setmana d’agost o el primer de setembre s’escau la festa de Sant Roc, convertida en la segona festa major de Rubí.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopedia catalana

 

Queixans

Queixans es un mPoble delMunicipi de Fontanals Comarca La Cerdanya (Girona)
A Queixans hi nem el 28 de decembre de 2015

Dades del Municipi

Vegueria Alt Pirineu i Aran
Comarca Cerdanya modifica
Població
Total 444 (2019) modifica
• Densitat 15,52 hab/km²
Llar 31 (1553) modifica
Gentilici Fontanalenc, fontanalenca modifica

Breu historia del municipi

L’antic municipi d’Urtx (de 15,1 km 2 ) es va unir el 1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats.

L’espai geogràfic d’ambdós antics termes i el seu desenvolupament històric són similars. S’estén pels vessants del Tossal Rodó (1 751 m) i de les Roques Altes (1 776 m), des del cim dels quals es domina la vall d’Alp fins a l’altura del barranc de Saltèguet. Per aquest declivi fins al Segre s’escorren els torrents de les Pereres, de Queixans, de la Malura i de les Deveses o d’Urtx, a més de la riera del Vilar d’Urtx. El torrent de la Malura, en part, feia de partió entre Urtx i Queixans. El terme és drenat a més pel curs baix del riu d’Alp, que penetra al pla per Estoll i aflueix al Segre a Soriguerola. El límit de tramuntana del terme és en bona part el curs del Segre, que el separa de Bolvir; més a llevant, aquest termenal septentrional travessa el riu davant Queixans i s’estén un petit tros per la plana de la dreta del Segre; prop del Mas Morer i del Mas de l’Anglès torna a passar el riu i segueix de prop el torrent de la Llavanera. Per tot aquest sector, el municipi confronta amb Puigcerdà. A llevant, pel serrat de Montagut, el serrat de l’Orri i el camí del Pla de les Forques a la Pleta dels Anyells també limita amb Puigcerdà (Vilallobent). A ponent, el terme confronta amb Ger i Das al pla, i a migdia amb Alp, des de la plana a l’W, a la muntanya vers llevant.

El cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx, i el terme comprèn també els pobles d’Urtx, Queixans, amb el barri de l’Estació i el raval del Torrent, Escardarcs i Estoll, a més del llogaret de les Pereres, la caseria de Soriguerola, i diverses urbanitzacions i masies, com el Mas de Santes Creus, Soriguera, Mas de l’Escloper, Mas de Montagut, Mas d’Amunt i el Molí de l’Anglès.

Hi passa el ferrocarril de Barcelona a Puigcerdà i a la Tor de Querol que travessa la plana. Urtx comparteix l’estació amb Alp (és al límit d’ambdós termes) i Queixans té estació pròpia a 1 km del poble. La carretera N-152, que prové de Ribes de Freser per la collada de Toses, voreja el termenal de ponent al llarg de la vall d’Alp, després fa un revolt pel clot del Mas de l’Escloper, passa per Urtx i prop de Queixans enllaça amb la carretera comarcal que es dirigeix a l’accés del túnel del Cadí i travessa el Segre vers Puigcerdà. L’antiga via d’Alp a Puigcerdà passa pel terme paral·lela a la comarcal fins al pont del Soler. Una carretera local porta d’Urtx al Vilar, a l’estació de ferrocarril i a la carretera d’Alp a la Molina. L’aeròdrom de la Cerdanya es troba, en part, dins del terme

El Poble

El poble de Queixans (1 125 m), amb 169 h el 2001, és situat dalt d’una elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S’allarga pel raval del Torrent cap al torrent de Queixans. L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és romànica (segle XI); consta d’una nau i un absis semicircular ornamentat exteriorment amb arcuacions llombardes; té algunes capelles laterals afegides. La porta conserva la ferramenta original. L’obra del portal fou refeta el 1775. Al Museu Diocesà d’Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII, que en procedeix. La parròquia és esmentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell ( Kexanos ). Formà part de la baronia d’Urtx. En l’actualitat hom troba diferents urbanitzacions prop del poble, com els Campets, la Colomina, el Mas d’en Serra, etc., i a 1 km el barri de l’Estació de Queixans. Al SE del poble hi ha el Mas d’Amunt.

La caseria de les Pereres, amb 20 h el 2001, és situada vora el Segre, al pla, amb bon aprofitament per a l’agricultura i l’explotació ramadera. Hi ha l’església parroquial de Sant Esteve de les Pereres o d’Ancs, puix que el poble s’anomenava antigament així, Ancs, i va ser a partir del segle XIV que es començà de dir les Peres, les Pedreres i finalment les Pereres. Aquesta església és un notable exemplar romànic, amb absis semicircular que s’obre per dos arcs en gradació, una mica passats de radi; té volta de quart de cercle i la nau, de mig punt, és reforçada amb arcs torals. A ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls. Prop hi ha el gran Montagut . Al N del poble hi ha el Molí de l’Anglès. Les Pereres celebra la festa major de Sant Esteve al desembre.

Festes

Queixans fa festa major en honor a sant Cosme i sant Damià, al setembre, i a l’agost fa el Mercat tradicional de petits artesans i al desembre la festa petita.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

Pontós

Pontós es un Municipi de la Comarca de l’Alta Empordà (Girona)
A Pontós hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà modifica

Capital Pontós modifica
Població
Total 266 (2019) modifica
• Densitat 19,42 hab/km²
Llar 45 (1553) modifica

Breu historia del municipi

El terme municipal de Pontós, d’una extensió de 13,62 km 2 , és situat a l’interfluvi del Fluvià i de la Muga, en les serres de poca elevació (altituds màximes inferiors als 160 m) que marquen la terminació de la plana al·luvial. S’estén entre el Fluvià, límit meridional amb Bàscara, i la riera d’Àlguema, afluent del Manol, que fa de divisòria septentrional amb el terme d’Ordis. Altres municipis veïns són Borrassà, al N, Garrigàs, a l’E, i Navata i Vilademuls (el Pla de l’Estany), a l’W. El territori és drenat, a més, per petits cursos torrencials, com la riera de Pontós, que pertany a l’aiguavés del Fluvià. Hi ha boscos de pins, alzines i roures. El municipi de Pontós, a més del cap de terme i nombroses masies disseminades, inclou el poble agregat de Romanyà de Besalú o d’Empordà, i el veïnat del Castell.

La carretera estatal N-II cap a França coincideix en un bon tros amb el límit termenal de llevant amb Garrigàs. A la vora hi ha el traçat de l’autopista AP-7. El poble de Pontós es comunica amb la carretera general per un ramal, i un altre ramal, que travessa la part septentrional del municipi, porta al poblet de Canelles (del terme de Navata).

El topònim, que prové de Pontons, deu tenir l’origen en l’existència de ponts, etimologia que s’avé amb les característiques del lloc, situat entre dos rius.

El Poble

El poble de Pontós, a 94 m d’altitud, és situat en una petita vall, entre el puig del Castell, a migdia, i el puig de la Torre de l’Àngel al nord. Tenia 201 h el 2005. L’església és al NE, en la part més enlairada del poble. Aquest és centrat per la plaça Major, en la qual hi ha algunes cases força interessants: Can Vilà, amb un gran portal adovellat i finestres motllurades del segle XVI, és situada al nord, i Can Verdaguer, amb finestres conopials i porta adovellada del 1760, a migdia. Fora d’aquest nucli de població hi ha els veïnats del Castell i de la Pobla, a part nombroses masies.

L’antic castell de Pontós (124 m dnaltitud), a migdia del poble, ha estat l’origen del barri del Castell. Encara resten prou vestigis d’aquesta edificació per a endevinar-ne la planta, rectangular, molt allargada, seguint la forma del planell superior del turó on és emplaçat. Els murs de llevant i de ponent, que es conserven en un bon tros, són atalussats i tenen sageteres a la part superior. Sahi diferencien paraments de dues etapes constructives, una que podria ser dels segles XII-XIII i una altra de més tardana. No hi ha record del lloc concret on s’aixecava la seva capella de Santa Maria. Les cases del barri del Castell són dels segles XVIII i XIX, i es construïren aprofitant els murs que restaven de la fortificació.

Festes

El poble celebra la festa major d’estiu de Santa Anna, pel juliol, i la festa major de Sant Martí al novembre.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Palau de Santa Eulàlia

Palau de Santa Eulàlia es un Municipi de la Comarca de l’Alt Empordà (Girona)
A Palau de Santa Eulàlia hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Comarca Alt Empordà modifica
Població
Total 91 (2019) modifica
• Densitat 10,83 hab/km²
Llar 15 (1553) modifica
Gentilici Palauenc, palauenca

Breu historia del municipi

El municipi de Palau de Santa Eulàlia és a l’extrem occidental de la plana de l’Alt Empordà, a l’esquerra del Fluvià, que fa de límit meridional i de divisòria amb el terme de Sant Mori, a migdia. El Fluvià forma en aquest lloc uns pronunciats meandres. Els altres termes veïns són Garrigàs, al sector de ponent i septentrional, Siurana al NE, i Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià, a l’E.

El territori comprèn alguns sectors planers, sobretot al NE, però hi predominen els terrenys ondulats pels pujols i tossals de carenes arrodonides i de poca elevació, que formen la serra de Palau, una de les que marquen el límit irregular i imprecís de la plana al·luvial. Alguns sectors del terme són coberts de bosc de pi blanc, i vora el Fluvià hi ha arbres de ribera.

Algunes minses torrenteres, com la riera de Palau, vessen les seves aigües intermitents al Fluvià. Al NE del terme hi ha l’extrem occidental del Rec Madral, important sèquia que permet els regadius del pla de l’esquerra del Fluvià, des d’aquest lloc fins a la seva desembocadura.

Els dos nuclis principals del municipi són el poble de Santa Eulàlia (o Santa Eulàlia de Palau), que és el cap administratiu i eclesiàstic, i el llogaret de Palau Sardiaca, que és la capital històrica. El nom del municipi s’ha originat, doncs, per la fusió d’aquests dos topònims, tot i que, modernament, s’ha identificat Palau Sardiaca amb el nom de Palau de Santa Eulàlia. El terme inclou també el veïnat d’Estanyet. El municipi s’anomenà Puigflorit de Fluvià el 1937.

Els pobles de Palau Sardiaca i Santa Eulàlia, a la part central del terme, són separats uns 500 m i es comuniquen per un ramal amb la carretera local de Garrigàs a Vilaür, d’on surt un altre vial que enllaça amb l’estatal N-II de Barcelona a França a l’altura de Bàscara. Un altre camí els uneix amb el veïnat d’Estanyet, al NE del terme, des d’on es pot arribar, als pobles veïns de Sant Miquel de Fluvià i Siurana.

El traçat del tren de Barcelona a Portbou toca el sector oriental del terme i passa pel veïnat d’Estanyet, on hi ha el baixador de Tonyà. Incomprensiblement fou batejat així, tot i que el lloc de Tonyà és més lluny, 2 km al N, al terme de Vilamalla.

El Poble

El poble de Santa Eulàlia de Palau, a 86 m d’altitud, dit popularment Santa Eulàlia, és la població més gran del municipi, amb 79 h el 2005, i el centre administratiu; hi ha la casa del comú.

Les cases, a l’entorn de l’església, no tenen una disposició urbana estructurada. Són edificis de dues o tres plantes, amb llindes dels segles XVI al XVIII, i formen un conjunt d’arquitectura popular rural. S’hi destaca, al carreró de l’extrem oriental del poble, una notable façana renaixentista datada el 1567 en un carreu sobre el portal adovellat i amb una finestra d’arc conopial amb arabesc calat.

L’església de Santa Eulàlia, parròquia de tot el terme, és dedicada a la màrtir Eulàlia de Mèrida i ja devia existir al segle XI. L’església actual és d’un romànic tardà, de tipus cistercenc, bastida amb carreus ben tallats, segurament del segle XIII. Lés cobert amb volta apuntada. Hi ha diversos afegitons tardans: una obra de fortificació convertida en terrabastall i el campanar són els més importants. L’església té una pica baptismal romànica decorada amb arcuacions.

Festes

El  poble celebra la festa major a l’agost.

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

Poble Peratallada

Peratallada es un Poble del Municipi de Forrellac Comarca Baix Empordà (Girona)
A Peratallada hi anem el 24 de gener de 2018

Dades del Municipi

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà modifica
Població
Total 1.687 (2019) modifica
• Densitat 33,34 hab/km²
Llar 138 (1553) modifica

Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Baix Empordà
Municipi Foralla

Breu historia del municipi

El Poble

Vila (43 m alt.) del municipi de Vulpellac (Baix Empordà), vora la plana, a ponent de la riera de Peralta.
Població:

426 h

[2009]

S’assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per a bastir una gran fortificació (tres recintes), en gran part ben conservada (4 o 5 torres i diversos portals), en la qual els valls són excavats a la roca (pedra tallada), i centrada pel gran castell de Peratallada, que fou centre de la baronia de Peratallada. Centra el castell una gran torre de l’homenatge de base rectangular; en la restauració recent han aparegut restes de decoracions mudèjars i gòtiques, així com són gòtiques les sales nobles i diversos finestrals. La parròquia de Sant Esteve, extramurs, és romànica, de dues naus, amb campanar d’espadanya, restaurada parcialment en 1954-55. Al mig de la vila hi ha una notable plaça porxada i tot el nucli manté l’aire medieval. Moltes de les cases velles han estat recentment restaurades com a segona residència. El castell de Peratallada és esmentat ja el 1065, al límit amb el de Pals; arran de l’enllaç de Guillema de Peratallada amb Gilabert (IV) de Cruïlles (1250) passà a ésser la residència predilecta dels barons de

Església de Sant Esteve de Peratallada

© CIC-MOIÀ

baronia de Cruïlles. La vila intentà redimir-se inútilment durant l’època dels remences i en la guerra contra Joan II fou conquerida pel príncep Ferran el 1467. El 1916 el castell fou venut en pública subhasta pels darrers hereus dels Cruïlles, i adquirit el 1964 pels comtes de Torroella de Montgrí (marquesos de Robert), que han emprès la seva restauració. L’any 1976, juntament amb Fonteta, fou annexat a Vulpellac. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Canapost, Sant Climent de Peralta, Santa Susanna de Peralta i l’antic lloc de la Bruguera.

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

 

El Poal

El Poal es un Municipi del la Comarca del Pla d’Urgell (Lleida)
A El Poal hi anem el 6 de març de 2017

Dades del Municipi

Vegueria Ponent
Comarca Pla d’Urgell modifica
Població
Total 648 (2019) modifica
• Densitat 72,81 hab/km²
Llar 9 (1515) modifica
Gentilici Poalenc, poalenca

Breu historia del municipi

El municipi pertangué a la comarca de la Noguera fins a la creació del Pla d’Urgell, com a unitat administrativa. El terme del Poal confronta a tramuntana amb Linyola i amb Bellvís, terme amb el qual limita també a ponent. A migdia termeneja amb els municipis del Palau d’Anglesola i Vila-sana, amb el qual també termeneja a llevant. Segons la tradició antiga, el topònim el Poal vol dir “terra de pous”. Les filtracions del Riu Corb originen vetes fluvials subterrànies que faciliten l’excavació de pous, alguns dels quals resten encara avui als afores del poble, tot i que des de la construcció del canal d’Urgell són tapats.

L’únic nucli de població agrupada del terme és el Poal. Dins la reduïda extensió del terme trobem les partides de l’Escarabat, els Fondos, l’Estrella, Rubinat i la Mallola. Per la part de llevant passa la carretera local de Mollerussa a Bellcaire d’Urgell, on es pot enllaçar amb la de Tàrrega a Balaguer. Del cap de municipi també parteixen un seguit de camins veïnals vers els pobles propers: Bellvís, Linyola i Vila-sana.

El Poble

El poble del Poal (216 m) és al sector de l’esquerra del Riu Corb, a llevant de Bellvís. L’església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan. Va ser construïda per iniciativa de Francesc Desvalls i d’Alegre, senyor i marquès del Poal, com ho commemora una làpida que s’hi conserva segons la qual, a més de bastir l’església, edificà aquell monument per a si mateix, per a la seva esposa Manuela d’Ardena i per als seus; l’obra s’acabà cap al 1776. Consta d’una nau ben ampla a ambdós costats de la qual s’obren capelles laterals per arcs de mig punt; molt clara, la nau és il·luminada per uns ulls de bou superiors. La coberta de canó, reforçada per uns arcs torals, és moderna, però s’adapta força bé a l’estètica de l’edifici. L’església té com a sufragània la dels Arcs. El casal dels senyors del Poal és conegut avui com a Cal Castell. És un noble edifici bastit amb carreus escairats i portal adovellat. Els interiors, sobretot, han estat força desfigurats. A l’angle entre dues façanes hi ha l’escut del llinatge, datat el 1763. Altres cases antigues al poble són Cal Puig i Cal Francès..

Els vestigis més antics del lloc es troben en un seguit de tossals allargassats a uns 300 m del poble, en el camí de Vila-sana a la Novella Alta, a l’antiga partida de Sarsènit, o Xarsènit. L’arqueòleg Emili Junyent hi ha excavat un poblat hallstàttic fortificat, a uns 3 m de profunditat, els habitatges del qual sembla que foren destruïts per un incendi. De restes romanes, també se’n troben a la rodalia del Poal: a les Novelles, a la Pedrissa, etc.

Festes

El Poal celebra la festa major el 29 d’agost, per Sant Joan, i el segon diumenge de maig, festa major petita del Roser de Maig. Una altra tradició d’aquest poble és la caminada matutina que els seus veïns fan, el primer de maig, per la festa de la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana

 

La Palma de Cervelló

La Palma de Cervelló és un Municipi del Baix Llobregat (Barcelona)
A La Palma de Cervelló hi anem el 8 de decembre de 2016

Dades del Municipi

Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Baix Llobregat modifica
Població
Total 2.954 (2019) modifica
• Densitat 537,09 hab/km²
Gentilici Palmarenc, palmarenca

Breu historia del municipi

El municipi de la Palma de Cervelló, constituït a partir de la segregació (aprovada al juliol del 1998) de part del territori del terme de Cervelló, té una extensió d’uns 5,47 km2 . Des del 1937 fins a la fi de la guerra civil de 1936-39 la Palma ja havia estat un municipi independent. El terme limita amb el de Cervelló (S i E), amb Pallejà (N) i amb Corbera de Llobregat (NW i W). És situat als contraforts orientals de les serres d’Ordal i les màximes altituds, que volten els 350 m, es troben al sector sud-occidental. El principal eix hidrogràfic del terme és la vall mitjana i baixa de la riera de la Palma o de Rafamans, que desguassa a la riera de Cervelló per l’esquerra.

El terme comprèn el poble de la Palma de Cervelló, cap municipal, i les urbanitzacions de Ca n’Iglésies i de Can Vidal. El municipi queda comunicat per una carretera local que parteix de l’autovia B-24, passa pel poble de la Palma i es dirigeix vers Corbera i Gelida

El Poble

El poble de la Palma de Cervelló (1 383 h el 2006), a l’esquerra de la riera de la Palma o de Rafamans, es formà modernament al llarg de la carretera que duu a Corbera. L’església parroquial, dedicada a santa Maria i sant Brici, és documentada el 1231, any en què era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. S’hi efectuaren obres de reforma entre els segles XVI i XVIII. L’edifici actual, de planta basilical, és posterior a la guerra civil de 1936-39.

El poble de la Palma disposa de diverses entitats de caràcter cultural, esportiu i cívic, com l’Associació Cultural La Gralla, l’Aliança Palmarenca, amb un grup i una sala de teatre, la Unió Esportiva la Palma, el Centre Excursionista la Palma, etc. Disposa, a més, d’una biblioteca. Les principals festes són la festa major, per la Mare de Déu d’Agost, i la festa de Sant Isidre, patró del poble, pel maig.

Abans d’entrar al poble, no gaire lluny del cementiri parroquial, a la vora esquerra de la riera de la Palma hi ha la capella romànica de Sant Joan del Pla o de l’Erm. És esmentada el 1313, quan era dedicada a sant Joan i a sant Feliu. D’una sola nau, coberta amb volta de canó, és capçada a llevant per un absis semicircular amb bandes i arcuacions llombardes a l’exterior; interiorment l’absis es cobreix amb volta de quart d’esfera, on hi ha les empremtes d’un encanyissat entreteixit. A banda i banda de l’absis, buidats en el gruix del mur, hi ha sengles absidioles semicirculars (la de migdia enderrocada), probablement producte d’una reforma posterior. La porta romànica, de mig punt adovellada i extradossada, és a migdia i vora seu hi ha un gran esvoranc. A ponent hi ha una porta de maons. La coberta exterior de la nau i de l’absis és de lloses de llicorella. És situada en una propietat de Can Mascaró, mas que hi ha a l’altra banda de la riera de la Palma, i s’ha anat restaurant. Prop del poble de la Palma, dins el terme de la seva parròquia, hi ha Can Ponçgem, casal del 1750 restaurat el 1928. El 1752 hi fou beneïda una capella dedicada a sant Antoni de Pàdua.

Al municipi s’han construït les urbanitzacions de Can Vidal i de Ca n’Iglésies. La primera, situada al sud del poble, tenia 60 h empadronats el 2005, mentre que la segona, que s’estén pel sector N del poble, en tenia 820.

La Palma era una antiga quadra dins el terme del castell de Cervelló. Hi posseïren béns el monestir de Sant Cugat (el 964 i el 965 hi ha donacions de terres, vinyes, cases i un rec efectuades per Lodelle , dona, i els seus fills, per Epanesind a, dona, i el seu fill Audesind ), el de Sant Pere de les Puelles (segons consta en el testimonial del 991) i la seu de Barcelona (per donació testamentària del comte Miró, del 966).

Festes

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

web ajuntament

enciclopèdia catalana