Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Torrelletes

Torrelletes (9)

Torrelletes és un poble del municipi de Castellet i la Gornal , Alt Penedès (Barcelona)

A torrelletes hi anem el m13 de març de 2011

Dades del municipi

Gentilici Castelletenc, castelletenca
Superfície 47,50 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.261 hab.
47,6 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Casetes, les 148
Castellet 101
Clariana 176
Costa-Cunit-Castellet Sector Trencarroques 290
Creu i els Àngels, la 23
Gornal, la 379
Masuques, les 144
Rocallisa 295
Rosers, els 257
Sant Marçal 190
Torrelletes 106
Valldemar 114
Font: Municat

 

 Historia del municipi  

El terme municipal de Castellet i la Gornal, de 47,5 km 2 , és situat al punt de contacte entre el Garraf i les dues comarques penedesenques (li manca l’accés a mar que havia tingut a l’edat mitjana), a la vall del riu de Foix, que el travessa de N a S (8 km). Limita al N amb Santa Margarida i els Monjos i amb Olèrdola, a l’E amb Vilanova i la Geltrú, Cubelles i Canyelles (tots tres del Garraf), al S amb Cunit i Calafell (tots dos del Baix Penedès), al W amb Bellvei, Banyeres del Penedès i l’Arboç (tots tres del Baix Penedès) i al NW amb Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès) i Castellví de la Marca. Comprèn el poble de Castellet, antic cap del municipi, i els pobles i veïnats de la Gornal —actual cap de municipi—, les Casetes de la Gornal, Clariana, les Masuques, Torrelletes, Sant Marçal, diverses urbanitzacions i cases disseminades. El municipi forma part del Parc del Foix.

Continua la lectura de Torrelletes

Torrelles de Foix

Torrelles de Foix 059 (9)

Torrelles de Foix és un Poble cap de municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Torrelles de Foix hi anem el 28 de novembre de 2011 fem també Sant Martí Sarroca i altres de Alt Penedès

Dades del municipi

Gentilici Torrellenc, torrellenca
Superfície 36,94 km²
Altitud 367 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.360 hab.
63,89 hab/km²

Historia del municipi

El municipi de Torrelles de Foix és situat al NW de la comarca de l’Alt Penedès. D’una extensió de 36,67 km 2 , limita al N amb els termes de la Llacuna (Anoia) i de Font-rubí, a l’E amb Sant Martí Sarroca, al S amb el Montmell (Baix Penedès) i a l’W amb Pontons. Travessa el terme la carretera local que, sortint de Vilafranca del Penedès, passa pel poble de Torrelles de Foix i el comunica amb la AP-2. Comprèn el poble de Torrelles de Foix, la urbanització Can Coral i les caseries i veïnats de les Llombardes, Cal Via, la Berna, el Cosconar, el Mas Bertran, Can Croset, el Pany i la Plana de les Torres.

Continua la lectura de Torrelles de Foix

Tavertet

Tavertet

Tavertet és un poble cap del municipi de la Comarca de Osona (Barcelona)

A Tavertet hi anem el 326 d’octubre de 2010

Dades del municipi

Gentilici XXX
Superfície 32,5 km²
Altitud 869 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
127 hab.
3,91 hab/km²

Historia del municipi 

Es troba al sector de llevant de la comarca , a frec de la cinglera homònima. Inclou l’altiplà triangular del sector SW, delimitat per la riera de les Gorgues, la riera de Balà i el Ter. Limita al NE i l’E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l’W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

 El terme passa la cinglera de Tavertet i s’aboca a la vall del Ter, a l’indret del mas Sulroca o Surroca, sota l’Avenc. Aquesta gran cinglera que separa el Cabrerès de la vall del Ter dóna un encant especial a la població i a una bona part del terme, i ha afavorit el caràcter de lloc d’estiueig i residencial. El territori és accidentat, i les planures o comellars dels masos es troben a frec de cingleres o en repeus o cimadals de muntanyes. Les terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari. Hom destaca la Rocallarga (1 187 m) a les terres de llevant. Drena el sector meridional del terme la cua del pantà de Sau, que recull les aigües del Ter, al qual desguassen el torrent de les Valls, el de les Conques, la riera de Tavertet, formada pels torrentols de les Gorgues, de la Cau i de la Font de la Vena, i la riera de Balà. Biogeogràficament, a les terres amb una major altitud hi ha un predomini potencial de la vegetació eurosiberiana amb un bosc de roure martinenc ( Buxo-Quercetum pubescentis ), mentre que a les terres més baixes apareix l’estatge mediterrani més eurosiberià dominat per l’alzinar muntanyenc ( Quercetum mediterraneo-montanum ). Bona part del terme és inclòs dins l’espai natural del Collsacabra.

Saldes

Saldes (El Pedraforca) (2)

Saldes és un poble cap de municipi de la Comarca del Berguedà (Barcelona)

A Saldes hi anem el 8 de gener de 2011 anem també a Maçaners

Gentilici Saldenc, Saldenca
Superfície 66,40 km²
Altitud 1,215 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
298 hab.
4,49 hab/km²

Entitat de població)

l’Espà3

Maçaners24

Saldes309

Breu historia del Municipi

Limita, al N, amb l’enclavament dels Cortils de Bagà i amb el terme de Gisclareny; a l’E, amb Gisclareny i Vallcebre; al S, amb Fígols Vell i Gósol; i a l’W, amb Gósol i amb Josa i Tuixén (Alt Urgell). El territori de Saldes inclou l’antic terme de l’Espà, a la banda sud-oest, prop del límit amb Gósol. La població es troba disseminada principalment per la part central del terme i al llogaret de Maçaners; en alguns indrets, com els veïnats de Cardina i l’Espà i els llogarets de Molers i Feners, la proximitat de les cases indica que anteriorment la població havia estat més agrupada.

 

El terme municipal correspon als vessants meridionals de la serra de Cadí i de la serra Pedregosa; per la banda occidental té els vessants orientals i meridionals de Pedraforca. Bona part d’aquests espais són protegits legalment. Per la banda meridional és format pel vessant septentrional de la serra d’Ensija (2 327 m) i dels cingles de Costafreda (1 884 m). La part central és pròpiament la vall constituïda per aquests vessants; s’hi forma el riu de Saldes (o riu d’Eina), a la confluència de l’Aigua Salada, que drena els rasos d’Ensija, i del torrent de Gresolet, que recull les aigües del Cadí i de Pedraforca. Aquest riu, en sortir del terme, fa de límit entre els de Vallcebre i Gisclareny i desguassa finalment al Llobregat per la dreta, més avall de Guardiola de Berguedà.

 La impressionant muntanya de Pedraforca és un apèndix sud-oriental de la serra de Cadí, que se’n separa a la Roca Roja (2 034 m altitud) i separa Gósol de Saldes. Culmina en una muntanya coronada per dos pollegons, separats entre ells per una enforcadura que és la que ha donat el nom a la muntanya. El Pollegó Superior, al N, és format per tres pics, el més alt dels quals és el Pollegó pròpiament dit (2 497 m); l’enforcadura (2350 m) és conseqüència de la major erosió soferta per la part central de la muntanya, i comunica el Pollegó Superior amb l’Inferior (2 400 m), situat a la part meridional de la muntanya. La cara nord de la muntanya presenta una cinglera d’uns 600 m d’altitud, que fa d’aquesta part de la muntanya una de les més difícils per a l’escalada. Iniciada l’ascensió d’aquesta paret nord per Lluís Estasén l’any 1922, hom ha commemorat aquest fet batejant amb el seu nom el refugi construït el 1949 a la jaça dels Prats, al NE de l’esmentada paret. A sota mateix del refugi, i al peu de la carretera que va de Saldes a Gisclareny i Bagà, hi ha un mirador des del qual hom pot fruir d’una magnífica vista damunt de la vall de Gresolet. A la serra d’Ensija hi ha el refugi President Delgado Úbeda.

El Poble

El poble (112 h el 2006) de Saldes, amb el centre a tocar del veïnat de Cardina, és de poblament disseminat; té moltes cases antigues amb balconades de fusta i amples volades de teulada. L’edifici més destacat és l’església parroquial de Sant Martí de Saldes. Esmentada ja en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), apareix també en un document datat el 8 de desembre del 857 com a nova església consagrada pel bisbe d’Urgell Guisad (I). Això sembla indicar una reconstrucció del temple anterior (que seria l’esmentat el 839). Aquest temple fou substituït segles més tard per un altre de romànic, el qual, al seu torn, restà arruïnat i fou substituït pel temple actual, construït al segle XVII. Unes excavacions realitzades el 1958 i el 1971 van treure a la llum algunes restes de l’absis i del basament del campanar que pertanyen a l’edifici romànic, la qual cosa permeté de situar-ne la construcció als segles XI i XII. Al costat de l’església s’han trobat sepultures de cista, amb lloses, cosa que sembla indicar l’existència d’un cementiri romànic. L’interior de l’església fou restaurat novament el 1947. Una reforma posterior, després de treure el guix de l’interior de l’església, deixà al descobert la pedra i una volta de punt d’ametlla d’estil romànic. L’església inclou una imatge romànica, datable al segle XIII, i quatre retaules laterals, tots del segle XIX, a les capelles laterals.

 Sobre els espadats que dominen el poble hi ha l’antic castell de Saldes i l’antiga església del castell, dedicada a Santa Maria, petit edifici romànic construït probablement al començament del segle XII. Té una sola nau de dimensions reduïdes (8,5 per 2,5 m) coberta amb una volta apuntada i acabada en un absis semicircular. Fins el 1936 s’hi venerà la imatge de la Mare de Déu del Castell, que desaparegué durant la guerra civil de 1936-39

Festes

Saldes celebra la festa major el 28 d’agost, festivitat de Santa Severina. Altres actes festius són un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Castell, el 25 de març, la festa en honor a Santa Bàrbara, patrona dels miners, el 4 de desembre, i la festivitat de Sant Martí, el cap de setmana més proper a l’11 de novembre.

 

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Saldes (2)

Saldes

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ff3f7567″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”saldes catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Saldes (Cementiri Espai de Memória Histórica)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la comarca

Esglésies de la Comarca

Llocs d’interès històric de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’ajuntament

 

 

 

 

 

Segur de Calafell

 

Segur de Calafell (9)Segur de Calafell és un poble del municipi  de Calafell  Comarca de Baix Penedès (Tarragona)

A Segur de Calafell hi anem el 2 de gener de 2011

Aquí vàrem inaugurà l’Església nova, que te forma de teatre,  la Coral Flonc “ara Orfeó Vilanoví”. i els Bordegassos,   llavors jo cantava a la coral, i evidentment estava als Bordegassos. 

Dades del Municipi

Gentilici Calafellenc, calafellenc
Pressupost 42.857.200,33 € (2009)
Superfície 20,38 km²
Altitud 67 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
24.563 hab.
1.205,25 hab/km²

 

Entitat de població Habitants
Bellamar 227
Bonanova 142
Calafell 7.094
Platja de Calafell, la 2.919
Segur de Calafell 8.523

Breu historia del Municipi

El lloc és documentat el 999 quan l’Espluga de Calafell era el límit occidental d’unes terres del Maresme del Penedès que els comtes Ramon Borrell i Ermessenda van vendre a Gombau de Besora. El terme de Castellet comprenia aleshores les terres de l’actual terme de Calafell i això fou causa d’un famós plet entre Bernat Otger, senyor de Castellet, i l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès, que senyorejava Santa Oliva. La concòrdia establerta fixà una divisòria que passava per sota la Muga, pel torrent de la Graiera —que és el de la Corbatera— i el castell de Calafell (1037), el qual es deslliurà de passar al domini monacal, però li fou retallada una bona part del terme per ponent. El 1076 Rotllan Bernat, fill de Bernat Otger, vengué la seva meitat del castell i del terme de Castellet al comte Ramon Berenguer I (l’altra meitat ja era del comte). Pel S el terme arribava fins a la mar, i per la banda de ponent limitava amb el Vendrell i Santa Oliva. Hi quedaven compresos el castell i l’església de Calafell, que, segons un document del 1189, sabem que era dedicada a la Santa Creu. El 1354 era rector de la parròquia de la Santa Creu de Calafell i beneficiat de la Seu de Barcelona Mn. Pere Arnau de Palou. Aquest sacerdot, al qual s’imposaren determinades penes canòniques, estava molt ben relacionat amb la casa reial, ja que el 1363 la reina Leonor de Sicília, tercera muller del rei Pere, suplicava al papa Urbà IV que concedís un benefici a l’esmentat Palou. Els Castellbisbal, posseïdors del castell de Calafell al segle XIV, endeutats i malvistos, van haver de vendre els seus drets jurisdiccionals i Guerau de Palou els adquirí de l’nfant Joan, hereu de Pere III. Els Palou, en la guerra contra Joan II, ajudaren aquest en contra de la generalitat, que havia lliurat la corona al rei Pere de Portugal, cosa que, en acabar-se la guerra, els valgué la restitució del castell amb tots els seus drets i jurisdiccions. Els homes de Calafell es van revoltar i els plets duraren fins el 1486, any de la concòrdia de Vilafranca. Però Calafell, amb tantes adversitats com foren la pesta, la guerra i la lluita contra el feudalisme, havia decaigut molt. La base econòmica del terme era l’agricultura i, amb manca de braços, era difícil de refer-se.La guerra dels Segadors també arribà a Calafell, on les forces franceses al servei de les institucions catalanes acantonades a Vilanova i la Geltrú instal·laren les seves guàrdies avançades. La guerra no causà baixes, però l’any 1650 hi hagué una epidèmia de pesta bubònica. Al segle XVIII es produí un gran progrés demogràfic degut sobretot a la plantació de vinyes noves per a la producció d’aiguardents i de vi per a l’exportació. Durant la guerra del Francès, molts homes de Calafell foren induïts al voluntariat que lluità contra els invasors. Aquest fet, la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i la primera guerra Carlina provocaren una certa davallada demogràfica

El Poble

Al límit amb el terme de Cunit hi ha el nucli turístic de Segur de Calafell. Comprèn una façana marítima d’1,65 km que s’estén uns 2 km vers l’interior fins al Pujal. El nucli és travessat per una teranyina de carrers i avingudes segons un projecte de l’arquitecte Baldric Tubau. El 1947 s’obrí un baixador de la Renfe. El 1960 només tenia 77 h amb residència permanent, el 1970 ja se’n comptaven 727, i va assolir els 8 523 h el 2005. Però són molts més els qui, sense tenir-hi residència permanent, hi tenen casa o apartament de vacances. En la dècada del 1970 es creà un port esportiu. El 1975 es beneí l’església parroquial de l’Assumpció, sufragània de Sant Cristòfol de Cunit. S’hi celebren els concerts del Festival Internacional del Baix Penedès, al juliol i l’agost. També hi ha l’esglesiola romànica de Sant Miquel de Segur, documentada l’any 1238, que ha estat restaurada. Dins l’església només hi ha l’ara de l’altar major, contemporània del temple primitiu, un dels pocs exemplars que es conserven al Penedès. Aquesta capella és el darrer vestigi de l’antiga quadra de Segur, reduïda a dues cases, la Casa Nova de Segur i la Casa Vella de Segur, destruïda en construir-se una urbanització. 

Festes

Segur de Calafell celebra la seva festa major al setembre, en honor a sant Miquel.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”89ee81a1″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Segur de Calafell catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica els enllaços i veus les del poble

Segur de Calafell (Estació)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Castells i ermites de la Comarca

Pàgina web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Sitges

101226 Sitges 004

Sitges és un poble cap de municipi de la comarca del Garraf (Barcelona

A Sitges hi anem el dia de Sant Esteve de 2010  “26 de gener”

Dades del municipi

Pressupost 55.703.745,00 € (2007)
Superfície 43,85 km²
Altitud 10 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
29.140 hab.
664,54 hab/km²
Entitat de població Habitants
Les Botigues de Sitges 2.173
Garraf 329
Sitges 26.115
Vallcarca 0
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Sitges, de 43,85 km2, és situat a la balconada del massís de Garraf que dóna a la mar, coneguda per les Costes de Garraf. Limita al N amb Sant Pere de Ribes (que també tanca el terme per l’W), Olivella i Begues (aquest del Baix Llobregat) i a l’E amb Gavà i Castelldefels —ambdós també del Baix Llobregat—. Bona part del terme és dins els terrenys del Parc Natural del Garraf.

 El terme comprèn a més de la vila de Sitges, cap de municipi, el poble de Garraf, l’antiga colònia de Vallcarca, el llogaret de les Botigues de Sitges (que inclou les urbanitzacions de Garraf II, el Passeig Marítim i Rat Penat), l’antic agregat de Campdàsens, l’antiga quadra de Miralpeix i un nombre important d’urbanitzacions (Aiguadolç, Quintmar, Vallpineda, Montgavina, etc.) i antics masos.
 

Travessa el terme d’E a W la carretera C-31 de Barcelona al Vendrell, que comunica la vila amb Vilanova i la Geltrú, trajecte que també es pot fer a través de la C-246a. El 1989 es començà a construir l’autopista de Garraf (C-32), de Castelldefels al Vendrell, que entrà en funcionament el 1992; fou motiu de diverses controvèrsies, ja que en bona part circula per terrenys integrats al Parc Natural del Garraf. Enllaça amb aquesta autopista la carretera local de Sitges a Sant Pere de Ribes, carretera que continua (C-15B) fins a unir-se amb la C-15 de Vilanova i la Geltrú a Igualada. El 1881 hi arribà el ferrocarril, línia de Barcelona a València per la costa, que travessa dins el terme, com l’autopista, un bon nombre de túnels.

Continua la lectura de Sitges

Sant Pere de Ribes

101128 St Pere de Ribes 008 (8)

Sant Pere de Ribes és un poble cap de  Municipi de la Comarca del Garraf (Barcelona)

A Sant Pere de Ribes hi anem el 28 de novembre de 2011 juntament amb Viloví  algun mes del Penedès i també Sitges

Dades del municipi

Gentilici Ribetà, ribetana
Superfície 40,71 km²
Altitud 44 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
28.730 hab.
705,72 hab/km²

 

Breu historia del municipi

Limita amb els municipis d’Olivella (N), Canyelles (NW), Vilanova i la Geltrú (W) i Sitges (E i S). El 1937 el municipi canvià el seu nom pel de Ribes del Penedès.

El terreny és accidentat pels vessants meridionals del massís de Garraf, que arriba als 358 m. al Montgròs, al NW, des del qual es contempla una bella panoràmica de Sitges i Vilanova fins a Olèrdola i la depressió de l’Alt Penedès. A la part de tramuntana hi ha el puig dels Sumidors (285 m), a més d’altres que oscil·len entre els 200 i els 288 m. A migdia hi ha Penya Riscla (308 m), el puig de Prubelles (168 m) i el Pedroell (75 m). Aquest sector és format per materials calcaris i pendents molt forts en alguns indrets, solcat per barrancs. El sector més muntanyós és cobert de bosc de pins i alzines i de matollar, i una petita part pertany al Parc Natural del Garraf. Al centre del municipi el terreny és pla, cobert de sediments quaternaris que formen sòls molt aptes per al conreu.L’eix hidrogràfic del terme és la riera de Ribes, que recull les aigües de la riera de Canyelles i de la riera de Jafre i desguassa a la mar a la platja de Sitges, al cap dels Grills. La riera de Ribes, que més amunt s’anomena de Begues, ja que neix en aquest terme, penetra al municipi de Ribes pel penyal del Bisbe, on passa engorjada, i rep la de Canyelles, per la dreta, al lloc de les Parellades, a tocar del poble de Sant Pere de Ribes. La riera de Jafre penetra a Ribes pel fons de l’Infern i desguassa a la riera de Ribes aigua avall del poble, prop de Can Quadres de la Timba. Altres cursos secundaris són el torrent de la Piera, que procedeix del pla de Jorba i a la part més occidental del municipi passa per la Torre del Veguer i, ja en terme de Vilanova, per Santa Magdalena i desguassa a la mar entre la platja de Sant Cristòfol i el Port. El torrent de la Terrosa, també a ponent, drena la quadra dels Solers i els nuclis de Vilanoveta i les Roquetes; vora el lloc on hi havia la masia d’en Torrents desguassa al torrent de la Piera.

Continua la lectura de Sant Pere de Ribes

Sant Martí Sarroca

Sant Marti Sarroca (8)

Sant Martí Sarroca és un poble cap del municipi de Alt Penedès (Barcelona)

A Sant Martí Sarroca hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del municipi

Gentilici Martinenc, martinenca
Superfície 35,27 km²
Altitud 295 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
3.168 hab.
89,82 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bleda, la 310
Brugueres i Can Sogues 50
Cabrunes, les 0
Cal Miret 61
Cal Sisplau 108
Can Cruset de la Carrera i les Cantarelles 104
Fassina, la 43
Garrofer i Can Rigol, el 46
Hostalets i Can Lleó, els 191
Roca, la 111
Romaní, el 40
Rovira Roja, la 184
Sant Martí Sarroca 1.790
Serra de Baix, la 44
Serra de Dalt, la 69
Torre, la 46

Breu historia del municipi

El municipi de Sant Martí Sarroca, amb una extensió de 35,27 km 2 , és situat a la vall del riu de Foix, a la part centreoccidental de la comarca. El riu de Foix fa de límit al SE amb els municipis de Pacs del Penedès i Santa Margarida i els Monjos. Al NW confronta amb Torrelles de Foix, al NE amb Font-rubí i Vilobí del Penedès, al S amb Castellví de la Marca i al SW amb el Montmell (Baix Penedès). A part el poble de Sant Martí Sarroca, cap de municipi, el poblament és disseminat en diversos veïnats, caseries, barris i masos. Pel nucli urbà passa la carretera que des de Vilafranca comunica amb Torrelles de Foix i Pontons, d’una banda, i la Llacuna per un branc. Una densa xarxa de carreteres i camins posa en comunicació tots els nuclis que formen el municipi amb les localitats veïnes.

El territori és irregular, ocupat majoritàriament pels materials miocènics i quaternaris de la plana, que formen bones terres de conreu. Al sector occidental les calcàries triàsiques i juràssiques dels contraforts orientals del bloc del Gaià, coberts de pi-nedes i garriga, s’enlairen dos centenars de me- tres sobre el pla, formant els darrers contraforts de la serra del Montmell, on hi ha el puig de la Talaia (484 m), el puig de l’Artiga (434 m), el pujol del Samuntà (432 m) i altres altures menors. La xarxa fluvial és formada pel riu de Foix, que travessa el terme de N a S i gran quantitat de barrancs i rieres, entre les quals la més important és la de Pontons, situada a la plana de la Bleda, a l’extrem sud-oriental del terme.

El Poble

El poble de Sant Martí Sarroca, el cap de municipi, és situat a 341 m d’altitud. Tenia 1274 h el 2005. Té dos barris principals, el de la Roca, on hi ha el castell i l’església parroquial, i el de les Cases Noves de Sant Martí, sota el castell i vora la carretera de Vilafranca, on hi ha la seu de l’ajuntament.

El castell se situa en un turó amb pendents acinglerats sobre la riera de Pontons. Després de la seva destrucció durant les guerres carlines i els posteriors anys d’abandonament i degradació, el 1963 es començà a reconstruir. El castell és format per diversos cossos distribuïts entorn d’un pati trapezoïdal; aquests cossos, que en general tenen planta rectangular, pertanyen a diverses èpoques constructives. El recinte del castell és reforçat per una torre de planta circular a l’angle nord-occidental i per una altra torre, de planta semicircular, a l’angle sud-occidental. Aquestes torres, que poden ser incloses en la part més antiga conservada, pertanyen, probablement, als segles XII i XIII. El cos septentrional de l’edifici té una sala rectangular, coberta amb volta de canó, a la planta baixa, mentre que els pisos superiors disposen de finestrals i estructures clarament gòtiques.

Al costat del castell es troba l’antiga l’església parroquial de Santa Maria, que fou l’església del castell; conserva una bona part de l’estructura romànica i fou objecte d’una acurada restauració dirigida per Josep Puig i Cadafalch el 1906. L’edifici, declarat monument el 1931, és format per un primer edifici romànic, que no fou acabat fins al principi del segle XIII, després de la invasió almoràvit.

L’activitat cultural i esportiva del municipi és notable, ja que hi ha diversos col·lectius que es dediquen a la dansa, el teatre, el cant coral, els escacs, el cinema, les festes (diables, geganters), etc. Entre les entitats destaca el Castell Museu Municipal de Sant Martí Sarroca. A més funciona l’emissora Sarroca Ràdio..

Festes

La festa major del poble se celebra el tercer diumenge de juliol, probablement des de l’inici del segle XIV, que tenia lloc dalt del turó que aleshores era el nucli principal de població; una altra celebració destacada és la festa de Sant Martí, al novembre

Llocs de silenci del llibre de Cecília Lorenzo

Part del El Castell

Sant Marti Sarroca (Castell) (2)

Sant Martí Sarroca

 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”bdc1fe64″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”sant marti sarroca{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

 

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Sant Marti Sarroca (Església de Santa Maria) (2)

 

Clica els enllaços 

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Castells i Ermites de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

 

Roda de Berà

Roda de Barà Arc de Barà (3)

Roda de Berà és un poble cap de Municipi de la Comarca del Tarragonès  (Tarragona)

A Roda de Barà hi anem el 25 de febrer de 2012

Dades del Municipi

Gentilici Rodenc, rodenca
Pressupost 19.882.158,76 € (2007)
Superfície 16,5 km²
Altitud 57 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
6.394 hab.
387,52 hab/km²

 

ENTITAT DE POBLACIÓ HABITANTS (2006)
Baramar 277
Eixample Residencial, l’ 801
Martorella, la 7
Roda de Berà 2.699
1.412

Breu historia del Municipi

El terme de Roda apareix documentat per primera vegada en la confirmació, per part del comte Ramon Borrell, de les donacions, exempcions i privilegis de Silvestre II a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès. Una nova menció dels termes de Berà i Roda es registra el 1011 en l’acta de lliurament de la torre de Moja i el castell d’Albinyana a Sant Cugat.

 El castell de Berà és, el 1040, el límit del d’Albinyana i, el 1049, del de Tamarit. El seu nom prové, versemblantment, del comte Berà de Barcelona (segle IX), que probablement fortificà aquesta zona, aleshores fronterera, del Gaià. El castell de Roda apareix mencionat, en relació amb el d’Albinyana, en un document del 1088.

Rocabruna

Rocabruna (Cavall i Vaques)

Rocabruna és un poble del Municipi de Camprodon Comarca Ripollès (Girona)

A Rocabruna hi anem el 18 de setembre de 2011 ja que ens estem al càmping de Camprodon i passem també per Molló

Dades del Municipi

Gentilici Camprodonins, camprodonines
Superfície 103,37 km²
Altitud 988 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.466 hab.
23,86 hab/km²
Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

Continua la lectura de Rocabruna