Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Viloví del Penedès

Viloví del Penedès (Ajuntament) (2)

Viloví del Penedès és un poble municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Viloví hi anem el 28 de novembre de 2010 ja que fem tot de pobles de l’Alt Penedès 

Dades del Municipi

Gentilici Vilobinenc, vilobinenca
Superfície 9,34 km²
Altitud 286 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.099 hab.
117,67 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Vilobí del Penedès, d’una extensió de 9,34 km 2 , limita al N amb el terme de Font-rubí, a l’E amb la Granada i les Cabanyes, al S amb Pacs del Penedès i a l’W amb Sant Martí Sarroca. Comprèn el poble de Vilobí del Penedès, el raval de Bellver i la caseria de les Guixeres. El municipi, situat a la part central de la comarca de l’Alt Penedès, és travessat per la carretera local de Vilafranca a Font-rubí. El terreny és generalment pla, amb altituds inferiors als 300 m, a excepció de l’accident de les Guixeres, a la part central del terme, on s’assoleixen els 330 m. El terme és regat per la riera de la Maçana, que pren aquí el nom de riera de Vilobí i, encara, abans de vessar les aigües al riu de Foix, riera de Llitrà o de les Graus.

El Poble

El poble de Vilobí del Penedès és el cap de municipi. És situat a 240 m d’altitud, a la part central del terme i a llevant de la caseria de les Guixeres, sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí. El 2005 tenia 333 h. L’antiga quadra de Vilobí, del terme del castell de Sant Martí Sarroca, depengué del poble de Vallformosa i va ser adquirida el 1322 per la Pia Almoina de Barcelona. La població té el Museu de Geologia (1986). 

 

Els veïnats de les Guixeres de Dalt (334 m d’altitud) i les Guixeres de Baix (300 m d’altitud) són pràcticament barris de Vilobí, que disten respectivament 300 i 700 m del cap de municipi, mig enfilats en el serrat constituït per l’aflorament de guixeres, explotades des d’antic. Aquests dos veïnats, que formen la caseria de les Guixeres, que el 2005 tenia 301 h, són esmentats com a quadres del terme en el fogatjament del 1553.

Festes

La festa major s’escau el quart diumenge d’agost, a l’octubre es fa la festa del Most, i al març, la festa de Sant Roc.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”40ecc623″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilovi del penedes{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Viloví del Penedès (Església)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Vilafranca del Penedès

Vilafranca... 015 (23)

Vilafranca del Penedès és un Poble cap del Municipi de la Comarca de l’Alt Penedès (Barcelona)

A Vilafranca del Penedès hi anem el 28 de novembre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici Vilafranquí, vilafranquina
Pressupost 38.248.523,00 € (2007)
Superfície 19,65 km²
Altitud 223 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
38.929 hab.
1.981,12 hab/km²
Entitat de població Habitants
el Bordellet 17
el Molí d’en Rovira 164
Pere Pau 122
Cal Salines 83
Vilafranca del Penedès 38.399

 

Breu historia del municipi

El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix. Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s. per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès. El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats disseminats del Bordellet, el Molí d’en Rovira, el Carrer d’en Perepau, les Salines i la Serreta, aquest darrer compartit amb el terme municipal d’Olèrdola. El topònim fa referència a les franqueses establertes a Olèrdola o el Penedès al segle XI, i la formació de la vila es relaciona amb el fracàs de la restauració d’Olèrdola després de la invasió almoràvit del 1108.

 El terreny és pla, amb alguns turons que s’eleven un centenar de metres sobre la resta de la plana: el puig de Sant Jaume (296 m), el puig de Sant Pau (302 m) i el que serveix d’assentament a la mateixa capital. Els sediments quaternaris cobreixen els dipòsits miocènics, els quals afloren en punts esparsos del NE, mentre que el Cretaci apareix en superfície en els turons del NW.

Vilella Baixa

Vilella Baixa (15)

Vilella Baixa és un poble i municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Baixa hi anem el 31 d’octubre de 2010

Dades del Municipi

Gentilici vilellà de Baix, vilellana de Baix
Superfície 5,6 km²
Altitud 220 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
215 hab.
38,39 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Baixa, de 5,62 km 2d’extensió, és situat a l’E de la comarca i limita amb els termes de Cabassers (N), la Vilella Alta (E), Gratallops (SE), el Lloar (S) i la Figuera (W). Es troba a la vall del riu de Montsant, que travessa el territori en diagonal de NW (on hi ha el petit embassament de la Vilella Baixa) al SE, i més avall corre en direcció N-S (aleshores fa de límit oriental amb Gratallops), després de rebre per l’esquerra el riuet d’Escaladei. El territori és accidentat al N pels vessants sud-occidentals de la serra de Montsant (645 m a l’extrem NE, als Montalts), que cauen encinglerats damunt la vall dels dos rius, i al SW pels cingles del tossal del Guixar, que marquen el límit amb el terme de la Figuera (527 m a l’extrem SW).

 El poble de la Vilella Baixa és l’únic nucli de població del municipi. El poble es comunica mitjançant una carretera amb Cabassers i la Vilella Alta i, passant per Gratallops, amb Falset, on embranca amb la N-420 de Tarragona a Gandesa.

El Poble

El nucli de la Vilella Baixa (218 m d’altitud) és dalt d’un turó, a la confluència del riuet d’Escaladei, que travessa el poble dividint-lo en dues parts, amb el riu de Montsant a l’esquerra d’aquest, damunt el qual passa un pont romànic de tres arcades. La tradició atribueix la fundació del poble als moros, als quals probablement es deu la construcció del seu primer clos murallat i del castell, ara desapareguts. El fort desnivell del turó on es troba el nucli antic obligà a construir cases de set o vuit pisos amb l’entrada principal a la quarta o cinquena planta, fet que dóna al poble unes característiques úniques i singulars. Hi ha diverses cases amb llindes de pedra dels segles XVI i XVII i del XIX.

 L’edifici més notable és el de l’església parroquial de Sant Joan Baptista, neoclàssica del segle XVIII, de tres naus amb campanar incorporat a l’edifici i una porta lleugerament abarrocada; construïda amb materials poc nobles, només els angles són acarreuats. Cal destacar el carrer que No Passa, a la part més alta del poble, possible persistència de l’antic nucli medieval, al qual s’accedeix per un llarg porxo i que acaba sense solució de continuïtat en una petita plaça. El carrer que No Passa fou utilitzat com a lloc de defensa durant les carlinades, quan encara, en moments de perill, se’n tancava el portal d’accés.

Festes

La festa major se celebra el cap de setmana de la Pasqua Granada. També es realitzen actes festius els dies 22 i 23 de maig en honor a la patrona, Santa Quitèria, i el 25 de juliol, per Sant Jaume

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”e8321f7a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilella baixa{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Baixa (Església) (4)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Vilella Alta

Vilella Alta (20)

 

Viella Alta és un poble  municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Vilella Alta hi anem el 31 d’octubre de 2010, també anem a Vilella Baixa i Cabecés. Dels primers pobles  que vàrem visitar.

Dades del municipi

Gentilici vilellà de Dalt, vilellana de Dalt
Superfície 5,2 km²
Altitud 372 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
131 hab.
25,19 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de la Vilella Alta, dins el Priorat històric, es troba a la vall del riuet d’Escaladei fins poc abans de la seva confluència al riu de Montsant al veí terme de la Vilella Baixa; aquesta vall forma l’eix, en direcció NE-SW, del petit territori, i rep al seu extrem el petit barranc de la Font de l’Àliga, procedent del terme veí de la Morera de Montsant. Limita amb els municipis de Gratallops (SW), la Vilella Baixa (W), Cabassers (NW), la Morera de Montsant (N) i Torroja del Priorat (E i SE). És accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant: a la dreta del riuet d’Escaladei s’alcen els cingles dels Montalts (límit amb la Morera i Cabassers) que dominen la vall abruptament per damunt dels 600 m; a l’esquerra les altituds més destacades són la Creu Alta (536 m), límit amb la Morera i Torroja, i el puig de les Bassetes (493 m), al límit amb Torroja.

 El poble de la Vilella Alta és l’únic nucli de població del municipi. De l’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga surt, prop del coll d’Alforja, una carretera vers Poboleda i Escaladei que duu al poble. Des de la N-420 de Tarragona a Gandesa a l’altura de Falset també hi mena una carretera en direcció NW que passa per Gratallops i la Vilella Baixa.

El Poble

El poble de la Vilella Alta (327 m d’altitud) es troba aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei. L’edifici més notable és l’església parroquial de Santa Llúcia, datada a la segona meitat del segle XVIII, d’estil neoclàssic abarrocat. El temple és de tres naus, amb cor i campanar incorporat. A l’interior de les naus es conserven part dels antics elements decoratius, coetanis a la seva construcció, sobretot diversos plafons amb pintures murals. A l’església es conserva també un retaule pintat de caire renaixentista. Altres peces provinents d’aquest temple es troben ara al Museu Diocesà de Tarragona. També són notables l’edifici de la societat la Veritable Aliança i Ca l’Ardèvol.

 El 1926 es creà al poble una cooperativa de consum, fruit de l’unió de les societats La Veritat i La Aliança, que fou el centre de totes les activitats culturals i recreatives del poble.
 La fundació del poble és atribuïda als cartoixans, ja que el lloc formà part en tot moment del priorat d’Escaladei. El prior de la cartoixa hi cobrava els delmes i les primícies i hi exercia la jurisdicció completa. Jaume II en donà el domini directe i el mer imperi als comtes de Prades. Fins al segle XVIII fou denominada la Vilella d’Amunt, i no es troben les primeres referències com la Vilella Alta fins després del decret de Nova Planta.
 

Durant la primera guerra Carlina l’església es convertí en fortí. Una nit els carlins ocuparen el lloc d’amagat i, per sorpresa, la matinada següent donaren mort a la guarnició liberal. Aquest fet degué induir els veïns a tancar el poble amb un mur amb portal i espitlleres, del qual encara queda rastre en la toponímia, amb l’indret anomenat el Portalet.

Festes

 La festa major se celebra el dia 13 de desembre, per santa Llúcia i el dia 18 de gener s’hi fa una festa en honor a santa Prisca. L’últim cap de setmana de juliol, per Sant Jaume, es celebra la festa d’estiu i el segon diumenge d’agost es fa un aplec de sardanes al poble. També és típic acudir al santuari de la Mare de Déu de la Consolació (Gratallops) al voltant del dia 15 del mateix mes.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”178ae2ea” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Vilella Alta{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

Vilella Alta

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Ulldecona

Ulldecona (Font de Sant Pere Gorgs) (13)

Ulldecona és un poble cap de municipi de la Comarca del Montsià (Tarragona)

A Ulldecona hi anem el 11 d’agost de 2013 aprofitant les vacances a Tortosa i fem tots els municipis del Montsià i Baix Ebre 

Aquí ens entossudim en trobar les oliveres mil·lenàries,  que surten en el litre de Cecília Lorenzo. Anem a la oficina de informació, ja que a la gent que preguntem, ens diuen que son d’un propietari, i que al lloc a on son es complicat de trobar. Per fi però desprès de tombar força trobem les oliveres.

Dades del municipi

Gentilici Ulldeconenc, ulldeconenca
Faldut, falduda
Superfície 126,88 km²
Altitud 133 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
7.240 hab.
57,06 hab/km²

Entitat de poblacióHabitants

Castell, el                         235                   Miliana, la30

Sant Joan del Pas      242                      Ulldecona5.724     Valentins, els302

Ventalles, les           33                                     

 

Historia del municipi

El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca. Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual. Limita al N amb Mas de Barberans (NW), la Galera, Godall, i Freginals (NE), a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada (687 m), on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases. Al sector de ponent, el riu de la Sénia marca la frontera tradicional de Catalunya amb València i té a l’altra banda, fent límit amb Ulldecona, els termes de Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat i Vinaròs; més al nord Ulldecona confrota amb el terme de la Sénia.

Continua la lectura de Ulldecona

Ullastrell

 

Ullastrell (10)Ullastrell és un poble cap del Municipi de la Comarca del Vallès Occidental (Barcelona)

A Ullastrell hi anem el 28 de desmbre de 2012

Aquí el abril de 2013 hi vàrem torna,  per recollir tot d’estris i material de  marqueteria, que vaig comprar per internet,  a la Elisabet Font.   Ella   feia restauració i també ensenyava marqueteria. Resulta que en va aprendre a la escola del Ordoñez. I la serra de ballesta la va comprar allà. Evidentment ho vaig comprar a mitat de preu tot hi pràcticament no havia servit.

Dades del Municipi

Gentilici Ullastrellenc, ullastrellenca
Superfície 7,22 km²
Altitud 342 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.030 hab.
281,16 hab/km²

Historia del municipi

El terme d’Ullastrell, d’una extensió de 7,22 km 2 i situat a la part ponentina de la comarca, limita al N pel torrent de Gaià amb el municipi de Viladecavalls i pel Torrent Fondo amb una part de Terrassa; entremig de camps i muntanyes, a l’E amb Rubí i al S amb Castellbisbal; i a l’W amb Abrera (del Baix Llobregat). Per la banda d’Abrera, el terme es prolonga en una faixa de terra, fins a arribar a les aigües de la riera del Morral.

 L’ondulació del terreny fa que les terres de conreu tinguin molts desnivells; els pendents, que arriben fins a les fondalades de la riera de Gaià, s’aprofiten per al conreu de la vinya i dels arbres fruiters.
 La hidrografia és tributària del Llobregat per l’esquerra i es limita a uns quants torrents: el torrent del Cintet, que desemboca a la riera de Gaià; els torrents de Ca n’Ametller i de Salzes, que junts, al terme de Castellbisbal, formen la riera de Salzes; la riera de Can Barberà, etc.
 El terme comprèn el poble d’Ullastrell, cap administratiu, i les urbanitzacions de Ca n’Amat, Can Palet i Can Cabassa. Pel seu municipi, però separada del nucli de població, passa la carretera local que porta de Terrassa a Martorell. Des d’aquesta, al peu mateix d’una muntanyeta anomenada turó de la Creu dels Tres Batlles (on coincideixen les partions d’Ullastrell amb Terrassa i amb Rubí), es construí (1893) una derivació de la carretera que, baixant per la serra de Ca n’Amat, va fins al poble, la qual es continuà (1927) cap a Santa Maria de Vilalba (agregat d’Abrera, conegut també pel Suro), fins a empalmar amb la carretera que, vorejant el Llobregat, va d’Olesa de Montserrat a Martorell.
 

La denominació d’Ullastrello surt ja en un pergamí de l’any 1205, i és la mateixa que es troba en la documentació medieval guardada en algunes cases pairals del terme. D’aquest nom es deriva el nom actual i oficial de la població, Ullastrell, tot i que alguna vegada també s’ha emprat la grafia Ustrell, contracció popular del nom autèntic.

 La jurisdicció del terme havia estat dels marquesos de Castellbell, i el nomenament del rector de la parròquia era fet per provisió reial i del prior de Sant Pau del Camp, de Barcelona. Sembla que antigament el poble havia estat enclavat cap al cantó de Can Costa de Montagut.

El Poble de Ullastrell

El nucli que forma el poble d’Ullastrell, de 1 198 h el 2005, és situat en una petita elevació (342 m d’altitud), molt ventilada, a la serralada que voreja la riera de Gaià, i gaudeix d’una privilegiada panoràmica sobre una gran extensió de muntanyes, pobles i masies, com des d’una gran balconada de cara a les muntanyes de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt. Aquest nucli és format per tres petits barris units per la carretera, molt propers l’un de l’altre: el Cerdà, la Serra (que és el més important) i Can Gras. Entre el Cerdà i la Serra, al turó del Rector, hi ha l’església parroquial, dedicada a Santa Maria, que té un singular campanar modernista (1908), obra de l’arquitecte terrassenc Lluís Muncunill.

  Durant els darrers anys del segle XX es construïren dins el terme les urbanitzacions Ca n’Amat, a llevant del cap administratiu, i Can Cabassa, al NE. Ambdues fan variar una mica el paisatge rústic tradicional, amb una munió de casetes d’esbarjo d’estiu i de cap de setmana. La intensa dedicació a la pagesia ha escampat un bon nombre de masies pel terme: Can Cintet, Can Rodó, les Eres, Ca n’Amat, Can Palet, el Mas Castellar, Can Font i Can Jaume Font.

Festes

La festa major d’estiu se celebra per la Mare de Déu d’Agost.

Entre els actes que tenen lloc per Setmana Santa es destaca la processó de Divendres Sant.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”6a90ffcf” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ullestrell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ullastrell (12)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Estacions i Creus de terme de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

 

 

Ulldemolins

Ulldemolins (22)

Ulldemolins és un poble cap de municipi  de la Comarca del Priorat (Tarragona)

A Ulldemolins hi anem el 15 d’agost de 2012

Dades del municipi

Gentilici ulldemolinenc, ulldemolinenca
Superfície 38,2 km²
Altitud 650 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
435 hab.
11,39 hab/km²

Breu historia de municipi

S’estén al sector més septentrional de la comarca i limita amb Cornudella de Montsant (SE), la Morera de Montsant (S), Margalef (W), Juncosa (NW) i la Pobla de Cérvoles (N), tots dos municipis de les Garrigues, i Vilanova de Prades (E), que pertany a la comarca de la Conca de Barberà. Comprèn una bona part de la vall alta del riu de Montsant (procedent de les Muntanyes de Prades), que travessa el territori en direcció NE-SW formant un estret i abrupte congost entre els vessants meridionals de la serra de la Llena (924 m al punt més alt) i els vessants septentrionals del massís de Montsant (que assoleixen 1 059 m). Aflueixen al riu de Montsant diversos barrancs com el riuet del Teix i el barranc de Sant Bartomeu. El riu transcorre vorejant els 600 m d’altitud, i a la banda de llevant el muntanyam davalla vers un sector de plana on s’assenta el poble d’Ulldemolins. Al massís de Montsant, igual com al de la serra de la Llena, abunden balmes, cavitats i cingles.

 

El poble d’Ulldemolins és l’únic nucli de població del municipi. L’antiga carretera comarcal C-242 de les Borges del Camp a Fraga, que entra al terme pel coll d’Albarca (al límit amb Cornudella de Montsant) travessa el terme fins al coll de la Creueta (al límit amb Juncosa); d’ella surten dues carreteres locals que vorejen la serra de la Llena, una vers Vilanova de Prades (la Conca de Barberà) i l’altra vers la Pobla de Cérvoles (les Garrigues).

El poble de Ulldemolins 

El poble d’Ulldemolins (651 m d’altitud) és situat en un replà, a la dreta del riu de Montsant. Conté força cases amb portalades adovellades dels segles XVI al XIX. L’església actual fou construïda en l’indret on hi havia l’antic castell, l’església romànica del qual havia servit inicialment de parròquia; no ha quedat cap resta de l’antiga estructura defensiva ni de les seves dependències. L’església parroquial de Sant Jaume, d’estil renaixentista i amb una notable façana acarreuada, fou construïda sota la direcció de Pere Blai entre els anys 1584 i 1590 segons un projecte de Jaume Amigó, fill d’Ulldemolins i rector de Tivissa. El 1595 s’hi posà el rellotge i el 1612 s’hi afegí el campanar. L’altar major d’Adriano Pellegrino es perdé, junt amb tots els altres, el 1936.

 A la sortida del poble hi ha el santuari del Loreto, que resta unit a la població pel raval del mateix nom. El primer edifici era del segle XVI, construït per venerar-hi la imatge que havia oblidat un pelegrí reusenc durant la primera meitat del segle. La imatge fou treta en diverses rogatives i el 1685 es creà una confraria sota la seva advocació. L’actual edifici es començà a construïr el 1762 i el 1770 s’hi col·locà el retaule, destruït el 1936. És un edifici de gust neoclàssic, d’una sola nau, amb atri tancat, espadanya i una façana decorada amb esgrafiats.
 
Festes
El 2 de febrer se celebra la festa religiosa de la Candelera, dia en què es realitza l’acció de gràcies per la collita d’olives i es fa una processó a l’ermita de Loreto. El segon diumenge de març, des del 1982, hom pot gaudir de la diada gastronòmica de la Truita d’espinacs amb suc. Durant la Setmana Santa són tradicionals el viacrucis i la processó del Sant Enterrament, mentre que el Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec a l’ermita de Santa Magdalena. Pel juny es destaca la celebració d’un aplec de sardanes, la processó i el guarniment de carrers amb catifes florals del dia del Corpus i la processó a l’ermita de Sant Antoni i Santa Bàrbara, el dia 13. El 22 de juliol es realitza una diada de germanor a l’ermita de Santa Magdalena. Durant tot l’agost es celebren al poble activitats culturals i lúdiques. El 1967 es va recuperar l’aplec a l’ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau, que es fa el 24 d’agost. El segon diumenge de setembre se celebra la festa major dedicada a la Mare de Déu de Loreto. Per l’octubre es fa la festa del Roser, recuperada el 1982, i el 10 de desembre se celebra festa local a l’ermita de la Mare de Déu del Loreto.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”287551aa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”ulldemolins{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto hi veus les del poble

Ulldemolins (36)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgina web

Pàgina web de l’ajuntament

Gran enciclopèdia catalana

 

Unha

Unha (31)

Unha és un Poble del municipi de Naut Aran Comarca de la Vall d’Aran (Lleida)

El municipi de Naut Aran no és un municipi que tingui cap nucli del mateix nom. La capitalitat municipal està situada al poble de Salardú. El municipi està format per diferents pobles:Arties, Bagergue, Baquèira, Garòs, Gessa, Montgarri, Salardú, Tredòs i Unha. Es pot ampliar informació turística d’aquests pobles en els apartats corresponents de pobles i ciutats d’aquest mateix web, on es pot trobar la descripció dels principals punts d’interès arquitectònic, natural i festiu de cada localitat.

A Unha poble molt petit hi anem el 11 d’agost de 2011 ja que passem  les vacances a Casa d’Arro (Pont de Suert)

Dades del Municipi

Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 255,75 km²
Altitud 1.267 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.780 hab.
6,96 hab/km²
Entitat de població Habitants
Arties 476
Bagergue 88
Garòs 158
Gessa 137
Montgarri 3
Salardú 452
Tredòs 154
Unha 96
Vaquèira 149
Font: Municat

Breu historia del municipi

El municipi de Naut Aran és la zona alta de la Vall d´Aran, en el Pirineu de Lleida, única Vall de caràcter atlàntic que pertany a Espanya. El municipi de Naut Aran té 248,9 Km2, és el més gran de la comarca, ocupa aproximadament el 40% de la Val d´Aran. Limita al nord amb el departament francès de l´Arieja, al sud amb l´Alta Ribagorça, a l´est amb el Pallars Sobirà i a l´oest amb Vielha e Mijaran.

El terme comprèn la capçalera del riu Garona; el riu de Ruda, amb el seu afluent, el riu d´Aiguamòg; i també compren la capçalera de la Noguera Pallaresa, part del Pla de Beret i la vall de Montgarri.

El poble de Salardú és la capital del municipi, es troba en la confluència del riu Unhòla amb la Garona, a una altitud de 1268 m. Voltat de cims amb altituds importans, entre els que destaquen el Mauberme (2.880 m.), el Montarto (2.830 m.), el Barlonguèra (2.802 m.) i el Baciver (2.644 m.). Dels nombrosos llacs que trobem a la Val d´Aran (200 llacs aproximadament), més de la meitat estan dins del municipi de Naut Aran, i en trobem alguns d´una extensió i fondària notables. Al circ de Saboredo, es destaca l´estany Major (13 Hac.), el circ de Colomers es destaca el llac Obago (12 Hac.), a la zona de Restanca es destaquen l´estany de Mar (35,8 Hac.), l´estany Tort de Rius (30,5 Hac.), i l´estany de Rius (27 Hac.), a la capçalera del riu Unhola que sobresurt el de Liat (27 Hac).

El poble de Unha

Unha és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó de Pujòlo de la comarca de la Vall d’Aran. Està constituït en entitat municipal descentralitzada. Està a 1.280 metres d’alçada, al peu del Pui d’Unha, a la vora de Salardú, capital del terme municipal. Té uns 60 habitants censats. [Quan?] Destaquen l’església romànica de Santa Eulàlia d’Unha, del segle XII – monument històric-artístic, amb pintures murals[1] – i el Çò de Brastet, antiga casa senyorial del 1580, amb trets renaixentistes

Festes

Celebra la festa major el 16 de setembreper Sant Sebastià i el dia de la patrona d’Unha, Santa Eulàlia de Mèrida, el 10 de desembre.

Com arribar-hi 
[google-map-v3 shortcodeid=”5bd8283f” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”unha catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica hi veus les del poble

Unha (10)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web.

Pàgina web del municipi

Tuixent

Tuixent (6)

Tuixent és un Poble cap del Municipi de Josa i Tuixent de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A Tuixent i anem el 8 de gener de 2011 també anem a Josa del Cadí. Aquí a Tuixent vàrem acabar fer les ultimes fotos de nit, ja que el dia és curt al gener .

Dades del municipi

Gentilici josenc, -a / tuixentí, -ina
Superfície 68,16 km²
Altitud 1.206 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
141 hab.

Josa de Cadí  40  hab.

Tuixent  132  hab.

Breu historia del municip

El municipi està situat a l’extrem oriental de la comarca i s’estén als vessants meridionals de la serra del Cadí, des del seu carener, on troba la màxima altitud al puig de la Canal Baridana (2.647), fins al coll de Port, al sud, entre la serra del Port del Comte i la roca del Migdia. Al nord-oest tanca el terme la serra Negra i al sud-est, la serra del Cerd. Els rius de Josa i de la Mola travessen el terme i quan s’uneixen formen el riu de Lavansa.

A Tuixent s’hi pot accedir per carretera asfaltada des de la Seu d’Urgell i des de Solsona. De Tuixent a Josa hi ha una pista de muntanya, que continua després fins a Gósol. 

El Romànic:

Tres monuments constitueixen el legat romànic del municipi. Es tracta de l’església de Sant Esteve de Tuixent; la capella de Sant Jaume, que trobareu a tocar del camí que porta a Josa; i l’església de Santa Maria de Josa.

El poble de Tuixent

Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada. Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó. Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular. A l’interior de l’església es conserva una marededéu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies. La imatge respon a la representació de la theotokos ; és una marededéu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat i simetria. Prop de l’església hi ha un casal que es dreça sobre un roc just sobre el cingle.

 

A Tuixén hi ha el Museu de les Trementinaires, dedicat a aquest antic ofici i que forma part de la Ruta dels Oficis d’Ahir de l’Alt Urgell. Al juny se celebra la festa de les Trementinaires. Hom fa festa major el segon diumenge de setembre i és tradicional, a la nit, fer-hi el Cremat del Rom. Al diumenge més proper al 25 de juliol es fa un aplec a l’ermita de Sant Jaume i el segon diumenge d’octubre se celebra la festa del Roser.

 

El lloc de Tuixén ( Tuxen ) és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839. Coromines inclou el topònim en les llistes de noms d’origen preromà. La vila de Tuixén és mencionada diverses vegades en la documentació del segle X. Borrell II de Barcelona-Urgell la llegà a Santa Maria de la Seu, en el seu testament del 993. El 1007 el comte Ermengol I, pel seu testament, restituí a Santa Maria de la Seu la vila de Tuixén, que li havia lliurat el seu pare i que ell havia retingut injustament. La donació fou confirmada posteriorment per Ermengol II (1028) i Ermengol IV (1092). Fins a la fi de l’Antic Règim fou de la senyoria del capítol de la catedral d’Urgell. L’existència de dues esglésies al terme, a més de la parroquial de Sant Esteve, i les diverses vil·les que li són atribuïdes, revelen una importància i una densitat de població remarcables.

 

Tuixén havia format municipi propi fins que el 1973 fou annexat al de Josa de Cadí i es constituí el municipi actual. L’antic terme comprenia la capçalera de la vall de la Vansa, formada per la confluència de la de Josa i la de Mola.

Festes

Josa i Tuixent - Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)
Josa i Tuixent – Festa de les Trementinaires (Foto: Museu de les Trementinaires)

En la Festa de les Trementinaires el municipi de Tuixén ret un homenatge a les dones que van exercir aquesta activitat fins fa poques dècades. L’ofici consistia en l’extracció de trementina de pins, la recol·lecció d’herbes i l’elaboració de diversos remeis casolans.

Les trementinaires venien aquests productes mentre viatjaven de poble en poble. L’última sortida la va fer Sofia de Ossera el 1982. El 1998 es va obrir el Museu de les Trementinaires, que des de llavors ha rebut gran quantitat de visites.

La Festa programa itineraris naturals i visites comentades al museu, demostracions de destil·lacions, el lliurament del premi trementinaire d’honor i el dissabte la nit màgica de les plantes.

Festa major 

Segon diumenge de Setembre 

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”58052444″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”tuixent{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

 Clica i veus les del poble

Tuixent (17)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Llocs per gaudir natura de la comarca

Pàgines web.

Pàgina web de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

 

 

 

El Tarrós

El Tarrós (Monument a Lluís Companys) (3)

El Tarrós és un Poble del municipi de Tornabous comarca de Urgell (Lleida)

A l tarrós hi anem el 9 d’agost de 2011 aquí, hi ha el monument a Lluis Comnys. Que fou President de la Generalitat 

dades del municipi

Gentilici Tornabouenc, tornabouenca
Superfície 24,17 km²
Altitud 289 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
935 hab.
38,68 hab/km²
Entitat de població Habitants (2006)
Guàrdia, la 172
Tarròs, el 103
Tornabous 54

Breu historia del municipi

Tot ell són terres planes que davallen suaument des del peu de la serra d’Almenara, que queda al N. Situat a l’extrem NE del Pla d’Urgell, és constituït per dos sectors de dimensions molt igualades. Per una banda, el terme rural de Tornabous és un rectangle estirat en direcció NE-SW, envoltat pels termes de Puigverd d’Agramunt, l’enclavament d’Aguilella (Barbens), Anglesola i Tàrrega. L’altre sector és l’enclavament de Tarròs, que comprèn els termes rurals de la Guàrdia d’Urgell i del Tarròs, i constitueix una llenca allargada que s’estira en la mateixa direcció, entre els termes d’Agramunt, Puigverd d’Agramunt, la Fuliola, Barbens i Ivars d’Urgell (els dos últims pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell). La distància mitjana entre tots dos sectors és d’un quilòmetre i els separen exclusivament les terres de Puigverd d’Agramunt.

 El terme comprèn els pobles de Tornabous, cap de municipi, la Guàrdia d’Urgell (o de Tornabous) i l’enclavament del Tarròs, centrat pel poble del mateix nom; fins l’any 1949 Tornabous va tenir com a agregat el poble de Boldú, però se segregà per unir-se a la Fuliola. El poble es troba al peu de la carretera C-53, de Vilagrassa a Balaguer, i també el travessa la carretera local d’Agramunt a Bellpuig. Ambdues carreteres el comuniquen amb la resta de nuclis del terme: el Tarròs, en direcció a Balaguer, i la Guàrdia d’Urgell, vers Agramunt.

El poble del Tarrós

L’església parroquial és dedicada a santa Cecília. La seva població, molt reduïda al segle XVIII, prengué embranzida un segle més tard amb els regs del canal d’Urgell. Continuà creixent i arribà al punt més alt el 1950. Les terres de conreu d’aquest agregat, totes de regadiu, són en bona part dedicades a fruiters. A part petites explotacions ramaderes de caire familiar, hi ha granges de porcí i boví. La festa major s’escau el primer cap de setmana de juny.

 El lloc havia estat de la jurisdicció dels marquesos de Santa Maria de Barberà. De la pagesia de can Companys, prop del nucli, era fill el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover . Hom li ha erigit al poble un monument, obra de l’escultor Antoni Boleda, i al setembre del 1982 fou descoberta una placa a la seva casa natal, en commemoració del centenari del seu naixement.

Festes

 Festa Major.  El primer cap de setmana, de Juny

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”1684f591″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”el tarros{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veus les del poble

El Tarrós (Casa nadiua de Lluís Companys) (2)

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Creus de terme de la Comarca

Pàgines web.

Web de l’Ajuntament de Tornabous

Gran Enciclopèdia Catalana