Esponellà és un Poble Municipi de l Comarca del Pla de l’Estany (Girona)
A Esponellà hi anem el 9 de març de 2014
Dades del Municipi
Breu historia del Municipi
El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar. El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà. El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga; a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de Cabanelles (Alt Empordà), travessant el Fluvià i encloent una petita part de la plana de la vorera esquerra del Fluvià, on hi ha algunes masies, entre les quals la Torre, Can Ballard, Mas dels Planells, Mas Secret, Can Carreter del Pi i Can Bosquera, així com el veïnat que les aplega anomenat de les Caselles.
El municipi és drenat pel Fluvià i pel seu afluent el torrent d’Espolla, nascut a l’estany d’Espolla. La part accidentada del terme és coberta de boscos de pins i alzines.
El terme comprèn els pobles d’Esponellà, cap del municipi, Centenys i Vilert, i els veïnats de les Anglades, les Caselles, Batllori, Borrell, Brunsó i Martís. Esponellà és ben comunicat, per tal com hi passa la carretera local de Banyoles a Navata, que enllaça amb la N-260 de Portbou a Sant Jaume de Llierca. Al poble mateix d’Esponellà s’inicia la carretera que duu a Bàscara, on pot enllaçar amb la N-II de Barcelona a la Jonquera.
El Poble
El poble d’Esponellà (142 m i 154 h el 2006) és situat a la part septentrional del terme, vora la riba dreta del Fluvià. La seva església parroquial és dedicada a sant Cebrià. El lloc i l’església són documentats el 921. Aquest document parla d’un judici o mall celebrat dins l’església parroquial ( Sancti Cipriani… basilica in villa Espondiliano ), al qual assistiren les més altes dignitats del comtat de Besalú: el comte Miró, acompanyat dels vescomtes Seguer i Ènnec, el bisbe de Girona Guiu, i molts altres notables i prohoms. El judici tractava del reconeixement, a favor del bisbe, de l’honor de Bàscara, que els testimonis juraren damunt les relíquies de l’altar de Sant Cebrià. L’edifici, d’origen romànic, va ser modificat als segles XV i XVI, reforma atribuïble als Corbera, almenys la de la façana, on hi ha el seu escut d’armes. Conserva encara l’absis semicircular primitiu sobrealçat. S’hi conserven dues escultures de la Mare de Déu, una de fusta i l’altra d’alabastre, del segle XIV. El monestir de Sant Vicenç de Besalú posseí algunes terres a la parròquia d’Esponellà, que li foren donades pel comte Bernat Tallaferro l’any 1000, entre les quals es destaca el mas Grimau (aSpondiliano ).
Del castell d’Esponellà, que centra la història del lloc, en resten part dels murs que formen diferents recintes. A Esponellà hi ha algunes cases pairals lligades a famílies il·lustres com els Girgós, els Tria o Tries i els Martís.El pont d’Esponellà no té res a veure amb un suposat pont romà que servís l’estrada romana interior. La primera notícia certa de l’ús del pont és de la senyora del lloc, Sibil·la de Vilademuls, la qual, el 1392, n’autoritzava la construcció i, un cop acabat, imposava el dret de pontatge, exceptuant-ne els veïns d’Esponellà i els de Porqueres i Merlant, ja que tots ells havien treballat i contribuït a la construcció del pont. Que fou una obra extraordinària per aquells temps, ens ho diuen les seves característiques: 16 m d’alçada sobre les aigües i 156 m de llargada sobre sis arcades semicirculars, la central més gran que les altres. Moltes pedres tallades porten, encara, els senyals dels diversos picapedrers que hi treballaren. Amb motiu de la Guerra Gran, el marquès de Las Amarillas donà ordre de volar-lo, per tal d’impedir el pas de les tropes franceses. A pesar de l’oposició de la gent d’Esponellà, el pont va ser inutilitzat enderrocant-ne l’arcada central; al començament del segle XX fou restaurat. El 1939 fou volat de nou, però es restaurà aquell mateix any.
Festes
De les festes d’Esponellà destaca la festa de la Candelera i Sant Blai, que s’escau el dissabte després del 2 de febrer; l’acte central i tradicional és el ball del Tortell, amb els elements que el componien originàriament recuperats el 1990. El Dilluns de Pasqua té lloc la benedicció i el repartiment de panets; i pel setembre, el diumenge després del 26 té lloc la festa major de Sant Ciprià i dels Sants Metges.
Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”9c83e35d” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”esponellà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]
Fotos
Clica la foto i veus les del poble
Clica els enllaços
Ajuntaments de la Comarca
Esglésies de la Comarca
Pàgines web.
Pàgina web de l’Ajuntament
Enciclopèdia Catalana
