Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Talló

30 setembre 20142014, Municipi Bellber de Cerdanya, Municipis Cerdanya, Poble Talló, Provincia GironaPere Gasso

Talló és un Poble del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca la Cerdanya (Girona)

A Talló hi anem el 23 de juliol de 2014 junt amb Bellver Santa Eugenia de Nerellà i Pi tots ells pobles del municipi

A Talló hi ha un camp de enlairaments de globus

Dades del Municipi

Gentilici	Bellverenc, bellverenca
Superfície	98,14 km²
Altitud	1.061 msnm
Població (2013[1]) • Densitat	2.185 hab. 22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme deBellverdeCerdanya, d’una extensió de 64,3 km2, li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km2) i Talltendre (22,9 km2), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu de Pendís (12 km2), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km2, el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic terme de Riu dePendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu deCerdanya i el municipideBellver quedà amb 98,14 km2.

El terme deBellver és situat al centre de la subcomarca de la Batllia, avui gairebé del tot integrada dins el municipi (excepte Prullans i Riu deCerdanya). A migdia, el municipi arriba fins a la serralada de Cadí, i el límit passa pel turó de Pratagre (2 012 m) i el collde Pendís (1 780 m), fita de l’antic camí del Berguedà a la Cerdanya, obert entre el tossal anterior i la roca de la Moixa (2 050 m), a ponent de la qual s’obre el coll dePradell o de la Moixa; la serralada es continua amb la serra de la Muga o de Molnell (2 202 i 2 409 m) i el coll de Tancalaporta (2 325 m). Aquest termenal separa Bellver dels municipis berguedans de Bagà, Guardiola de Berguedà i Gisclareny. Al NW, el municipi confronta amb Lles i Prullans per les muntanyes del Puig Pelat de Talltendre (2 235 m) i per una llarga llenca del vessant de ponent de la serra de Calm Colomer sobre la vall del riu de la Llosa. L’extrem de més a tramuntana d’aquesta llenca arriba fins a l’estany de Calm Colomer i al Bony Manyer (2 788 m), prop de la ratlla fronterera amb França. Al N d’Éller, el municipi confronta amb Meranges (roc de Creuetes, 2 000 m, i serra de Calm Colomer, amb la Carabassa, 2 737 m), i vers migdia, pel termenalde llevant, amb Isòvol, Prats i Sansor i Riu deCerdanya. A ponent, a l’esquerra del Segre, termeneja amb Montellà i Martinet, i també Prullans (el termenal amb el qual en una bona part és el Segre).

El territori deBellver és a la conca alta del Segre i s’estén a banda i banda del riu, que drena el terme juntament amb els seus afluents: a l’esquerra, el torrent de l’Ingla o deSanta Maria i els torrents de Pi, de Ridolaina, de la Fou i de la Pedra; i, a la dreta, el torrent del Cap (o de l’Ull) de Bou, el de la Quera i el Riu Duran, amb el seu afluent el torrent del Llevador. Una bona part del S del terme és integrada dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró

A més de la vila deBellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu deBellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.

Travessa el terme la carretera N-260, de Puigcerdà cap a la Seu d’Urgell. Una carretera local, per Baltarga i Prats, duu a Alp i enllaça, prop de Baltarga, amb la comarcal que porta a l’entrada del túnel del Cadí i també, vers llevant, a Alp per Riu, Urús i Das. De Baltarga es pot enllaçar directament amb la N-260 per un pont. Hi ha un tram de camins veïnals que comuniquen la vila amb els pobles del pla, i les pistes demuntanya s’enfilen als poblets de la baga sota Cadí i a la solana pels vessants de la muntanya de Talltendre.

El Poble

Al pla de Talló, al S de la vila de Bellver, hi ha el poble de Talló (1 060 m), amb 31 h el 2001, la parròquia del qual encapçala la llista de les de Cerdanya en l’acta deconsagració de la catedral d’Urgell (ipsa parrochia Sancte Marie Tollonensis cua Villa Vetere seu villulis eidem ecclesie pertinentes). L’església de Santa Maria deTalló és romànica (segle XII), d’una nau (amb arcades laterals apuntades) capçada per un absis semicircular decorat exteriorment amb arcuacions llombardes; al lloc que correspondria al braç del nord del transsepte s’aixeca un campanar de torre quadrat, obra del segle XVI (havia sostingut una campana fosa el 1511, d’un so tan potent que se sentia fins a Puigcerdà). La porta, a ponent, és ferrada; s’hi accedeix per un porxo de tres arcs. S’hi venera la Mare de Déu de Talló (talla del segle XIII) que fou salvada el 1936 i entronitzada denou al temple restaurat el 1956. L’església havia estat seu d’una canònica augustiniana, a la qual el comte Ramon Guifre de Cerdanya féu una donació important el 1098. Es mantingué fins al segle XIV. Hi residia l’ardiaca deCerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell. L’església, sufragània de la deBellver, va ser declarada bé d’interès cultural el 1993. Un mas important de Talló és Cal Tresa. El Dilluns dePasqua es fa un aplec al santuari de la Mare de Déu de Talló, en el qual els participants surten deBellver en corrandes, es canten caramelles, es reparteix coca i vi (que és portat per un cavall engalanat) i a la font de Talló es dansa el tradicional balletde Talló.

Seguint en direcció a migdia, el camí de Talló mena a les masies disseminades deCoborriu deBellver, que tenien 20 h empadronats el 2001, dit antigament Coborriu deTalló. L’església romànica de Sant Serni de Coborriu (d’una nau, absis semicircular llis i teulades de llicorella restaurades) fou consagrada el 1137 pels bisbes Pere Berenguer d’Urgell i Udalgar d’Elna; el document conté també la dotació que fou realitzada nou anys més tard per Bernat Sanç, bisbe també d’Urgell. El Molí d’en Ponç i el gran Mas d’en Ponç de Coborriu pertanyen als Pons, que també posseeixen Cal Paulet i el Mas de l’Ingla.

Festes

La caseria celebra festa major a l’octubre

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”b4d727c7″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bellver de Cerdanya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Santa Eugènia de Nerellà

30 setembre 20142014, Municipi Bellber de Cerdanya, Municipis Cerdanya, Poble Santa Eugènia de Nerellà, Provincia GironaPere Gasso

Santa Eugènia de Nerellà és un Poble del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca la Cerdanya (Girona)

A santa Eugènia hi anem el 23 de Juny de 2014 tot voltant per la Cerdanya

Aquí el campanar de l’Església en diuen la Torre Pisa de la Cerdanya perquè està mult decantat.

Dades del Municipi

Gentilici	Bellverenc, bellverenca
Superfície	98,14 km²
Altitud	1.061 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.185 hab. 22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A més de la vila de Bellver i dels pobles, antics caps de municipi, ja citats d’Éller i Talltendre, el municipi comprèn els nuclis de Baltarga, Bor, Pi, i Riu de Santa Maria, els llogarets i caseries de Coborriu de Bellver, Cortàs, Nas, Olià, Ordèn, Pedra, Sant Martí dels Castells, Santa Eugènia de Nerellà, Santa Magdalena de Talló, Talló, Vilella i Beders i els antics llocs i despoblats de Cortariu, Nèfol i d’Anes.

El Poble

A la part de ponent del terme deBellver, aigua avall de la vila, hi ha la caseria de Santa Eugènia, amb 11 h el 2001. El lloc és esmentat (Neriniano) en l’acta de consagracióde la catedral d’Urgell. L’església parroquial (de la qual depenen Olià i Nas) de Santa Eugènia de Nerellà conserva un campanar romànic. Hom ha decorat l’interior amb unes modernes pintures murals que representen figures populars, obra de Maria Jou i Paulet. L’única torre de campanar romànica de la Baixa Cerdanya, anomenada per la seva forta inclinació la “torre de Pisa” de la Cerdanya, ha estat restaurada, i l’església, declarada monument d’interès historicoartístic. Una de les cases importants del seu entorn és Cal Manxot.

Festes

La festa major de la vila se celebra al juny, per Sant Antoni de Pàdua, i al juliol, per Sant Jaume, hom celebra la festa petita. A l’agost, per Sant Roc, hi ha festa al barri del seu nom. També se celebra un Tradicionàrius, que normalment es fa paral·lelament a la Fira de Sant Llorenç.

Les cavitats subterrànies

Al terme deBellver de Cerdanya s’han identificat i explorat diverses cavitats subterrànies de gran interès científic, sobretot l’anomenada fou de Bor, situada als afores del poblede Bor, vora la font de la Fou de Bor, al peu del serrat de la Quera. Hi ha un sistemade coves format per diverses cavitats conegudes amb el nom genèric de tutes: la dels Barrancs, la Tuta Freda, la d’Embret, la de Dalt, la Petita i la Tuta Gran o fou de Bor, dita així per la surgència d’aigües que hi ha. Té dos corredors practicables i és oberta en les calcàries del devonià superior, amb un recorregut total d’uns 2 000 m, on han estat descoberts vestigis d’hàbitats humans del neolític, la majoria dels quals es conserven al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Un dels seus primers exploradors va ser el mestre de Bor, el senyor Pons, que havia recorregut el 1915 els 650 m de les galeries antigues, col·laborant amb espeleòlegs i estudiosos. Des del 1965 s’han fet exploracions encaminades a sondejar el petit llac subterrani o sifó. És en aquesta empresa que perderen la vida dos escafandristes de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya, aquell mateix any. El 1974 es reprengueren les exploracions sistemàtiques i aconseguí de descobrir noves galeries per part del Grup d’Espeleologia de Badalona.

S’han explorat també l’avenc de les Gralles (Santa Magdalena de Talló), els avencs dela Vall de l’Ingla, la cova de la Foranca, la cova de l’Infern d’en Martí (Talltendre) i les coves de Cortàs.

A part les restes prehistòriques de la fou de Bor, s’han identificat restes de sepulcres megalítics entorn del coll de Plans, en el camí de Talltendre a Meranges.

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”37cce2c5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bellver de Cerdanya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Seu d’Urgell

30 setembre 2014General, La Seu d'Urgell, Municipis Alt Urgell, Provincia LleidaPere Gasso

La Seu d’Urgell és el cap de Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A la Seu d’Urgell hi anem el 27 de juliol de 2014 passant també per Castellà de Tost i Rodanyà.

Dades del Municipi

Gentilici	Urgellenc, urgellenca o urgellès, urgellesa
Superfície	15,44 km²
Altitud	691 msnm
Població (2013[1]) • Densitat	12.468 hab. 807,51 hab/km²

Breu historia del municipi

S’estén al centre de la plana o ribera de la Seu, formada pel Segre a la seva confluència amb la Valira, bé que té un sector que es troba a la dreta d’aquest riu i que correspon a l’antic terme de Castellciutat, dit antigament i popularment Ciutat. Aquest municipi, de 4,7 km 2 , fou annexat a la Seu d’Urgell el 1971.

El municipi de la Seu d’Urgell és el tercer de menor territori de la comarca de l’Alt Urgell, després dels termes d’Organyà i Arsèguel. Limita al N amb les terres de les Valls de Valira, a l’E amb Estamariu, al SE amb Alàs i Cerc, al SW amb la Ribera d’Urgellet i a l’W amb Montferrer i Castellbò. El terme de la Seu comprèn també el petit enclavament de Bell-lloc dins el terme d’Alàs.

La clotada on és situat el municipi és producte de l’enfonsament d’una dovella pirinenca, terraplenada posteriorment per dipòsits lacustres miocènics. La ribera de la Seu és voltada d’altes muntanyes i serralades, la més vistosa de les quals és la serra de Cadí, important escarpament de falla que limita pel S la fossa tectònica.

El terme de la Seu comprèn part de la vall mitjana del Segre, a banda i banda del riu. La Valira, a ponent, des de la seva confluència amb el Segre forma l’antiga divisòria amb Castellciutat. A la plana, arran de la Valira, hi ha un serrat allargassat, paral·lel al riu, d’estratègia singular, car domina l’encreuament dels camins d’Andorra, la Cerdanya i el baix Segre. És en aquest serrat on s’alcen les restes de dues grans fortaleses, la ciutadella i el castell, de gran importància en la història de la vila. La part ponentina del terme és accidentada pels contraforts que davallen del tossal d’Estelareny i del roc de l’Àliga i que atenyen els 817 m al turó del Corb. Per l’esquerra del Segre el territori és força més ample, regat per diverses séquies i canals que prenen les aigües del mateix riu. Entre ambdós rius es dreça l’antiga ciutat episcopal de la Seu d’Urgell, cap de municipi i de la comarca. El terme comprèn, a més, la vila de Castellciutat, el veïnat de les Torres, els ravals o barris del Serrat de la Capella, Santa Magdalena, el Poble-sec, Sant Pere i la urbanització de Sant Antoni. Aquestes tres darreres unitats de població són compartides administrativament amb el terme municipal de les Valls de Valira.

L’eix viari que travessa el municipi és la carretera N-260. Cap a l’E va a Puigcerdà (antigament s’iniciava al lloc que es coneix com a Portal de la Cerdanya), i vers el SW i W es dirigeix cap a Sort. Aquesta carretera enllaça amb la comarcal C-14 a Adrall. Abans passava per Castellciutat travessant la Valira per un pont de dos ulls que pertanyia meitat a la Seu i meitat a Ciutat. El manteniment d’aquest pas, però, sempre havia estat dificultós. El pont actual fou construït els anys seixanta. En la dècada del 1990, la construcció de la variant de la Seu va permetre descongestionar el trànsit de la N-260 que passava forçosament per dins la ciutat, tant si es volia anar cap a la Cerdanya com en direcció a Andorra. Una rotonda fa l’enllaç de la N-260 amb la N-145 que cap al N, i seguint el marge esquerre de la Valira, ens duu a Andorra.

També havia estat difícil el vell camí que per una palanca travessava el Segre en direcció a la serra de Cadí i cap a Berga. Els documents més antics parlen del pont de la Boixedera, uns quants metres més avall del pont actual. Però les avingudes del riu en feien molt difícil el pas, d’una manera o altra; el pont actual data dels anys setanta.

L’aeroport de la Seu d’Urgell, situat dins els termes del Pla de Sant Tirs i de Montferrer i Castellbò, era tancat als vols regulars des del 1983. Al març de l’any 2000 la Generalitat de Catalunya va aprovar l’emplaçament de l’Aeroport Internacional dels Pirineus en aquestes installacions.

El Poble

La ciutat de la Seu d’Urgell, centre i capital de la comarca de l’Alt Urgell, seu episcopal i cap de partit judicial, és situada a l’interfluvi del Segre i la Valira, poc abans de la seva confluència damunt una petita terrassa fluvial que és continuació del pla de les Forques. El 2001 tenia 11 157 h.

El nucli antic de la ciutat s’estén entre el carrer de Sant Ot i el camí de Sota Palau, aquest sota el palau del bisbe i proper al Segre. Sembla que antigament la ciutat, abans de la construcció de les muralles, tenia en els rius propers (el Segre i el torrent que entrava pel carrer de Capdevila) una defensa natural. A la baixa edat mitjana aquest torrent, que alimentava diversos molins, encara entrava pel carrer de Capdevila i corria pel mig del carrer de Santa Maria, i per això prengué el nom de torrent de Santa Maria. El nucli antic de la ciutat actualment és delimitat al N per una aglomeració urbana de cases i carrerons; és d’origen ben antic i hom ha suposat l’existència d’una fortificació.

El nucli antic o vila vella és centrat pel notable edifici de la catedral d’Urgell i el seu conjunt romànic. Fou a partir d’aquest centre que es formà la població primera, que començà d’emmurallar-se a partir del 1200, tot aprofitant per a la defensa les sòlides construccions eclesiàstiques. Per oposició a altres nuclis o ravals que sorgiren, propers, a la baixa edat mitjana, la vila vella prengué el nom de Soldevila. A Capdevila, i entorn de l’església de Sant Nicolau, del segle XIII, sorgí la vila nova o pobla de Capdevila. La seva església, que no ha pervingut, sembla que era situada on hi ha ara Cal Trilla. Vora la pobla de Capdevila, vers llevant, sorgí un altre raval, el carrer de Cerdanya, documentat ja el 1349; hi havia l’església de Sant Miquel, raó per la qual a vegades s’esmenta la pobla amb el nom de Sant Miquel. Un altre barri antic, del segle XIII i relacionat amb el sistema defensiu, és el que apareix en els documents com a carrer de Trasdors. Aquests tres ravals eren tots fora muralla. Més enllà de la pobla de Capdevila hi havia el convent dels dominicans, bastit el 1345; un carrer unia el convent amb la vila nova, on hi havia el Firal.

La ciutat va créixer força fins al segle XIV, dins i fora muralla com s’ha vist, en totes direccions menys per llevant, perquè ací un fort desnivell fins al Segre ho impedia. Alhora, aquest desnivell ajudava a la defensa de la vila vella. De llevant a ponent se seguia la direcció del camí de Cerdanya, que entrava a la vila pel portal de Cerdanya. Els primers carrers donaren formació als següents: el camí de Sota Palau (el traçat del qual segueixen els carrers actuals de Llombart, del Pati de Palau i de l’Escorxador), el carrer dels Canonges (dit antigament de Santa Maria) i el carrer Major, a partir de la plaça de la Vila, que es formà al lloc on establien contacte la vila vella i la nova. L’eix del carrer de Cerdanya originà diversos carrerons laterals que unien els anteriors. Al carrer porticat dels Canonges hi ha arcades de mig punt, i al carrer Major les antigues mesures de gra, del 1379.

La muralla, que començà a construir-se el 1200, fou reconstruïda a la primera meitat del segle XV, reconstrucció que, molt sòlida, perdurà fins al segle XIX, quan es reforçà tot el sistema defensiu. La muralla medieval, que seguia el traçat del carrer de la Muralla, tenia quatre portals: el de Trasdors, d’on partia el camí de Castellciutat; el portal d’Andorra, sobre el carrer de Capdevila; el portal de Cerdanya, entre un antic hospital i sant Domingo, i el de Soldevila, dit també del Bisbe, que duia cap a la palanca del Segre, on hi havia un molí draper i un tint. Els murs de la muralla eren refermats per un conjunt de torres, i cada porta era flanquejada també per dues torres. Són documentats els noms d’una dotzena de torres de la muralla, bé que potser n’hi havia més. El traçat de la muralla per llevant era paral·lel al Segre: seguia pel N el convent de Sant Domingo, el carrer de les Eres i el carrer de la Muralla, baixant fins al carrer de Josep de Calassanç, i girava vers el carrer Major, a la fi del qual s’unia al carrer dels Canonges i formava un esperó que relligava amb la muralla de llevant. A ponent sorgiren nous carrers laterals, com el dels Estudis, el de Na Panistrera i el carrer dels Jueus, abans dit del Cèsar, on hi hagué el call jueu, amb la seva sinagoga.

Pràcticament fins a la primeria del segle XX la població de la Seu d’Urgell restà circumscrita al recinte murallat medieval. Aleshores, enderrocades les muralles, començaren a sorgir ravals fora muralla, al llarg dels camins de sortida. El 1910 n’hi havia un vers la séquia de Molí, al camí que va a la palanca del Segre, fora del portal de Soldevila o de Barcelona, que constituirà l’anomenat carrer de Sant Agustí. L’expansió continuà fora de l’antic portal de Trasdors, cap a la plana i en direcció a la Valira, al camí que porta a Castellciutat, on conflueixen els carrers de Sant Ermengol i de Sant Ot, i també en direcció al Segre, on es formà el Passeig, davant el convent dels jesuïtes. En canvi, a penes es construí fora del portal d’Andorra i gens fora del de Cerdanya.

Per ordenar aquest creixement urbanístic modern, l’ajuntament encarregà la redacció d’un pla d’eixample a l’arquitecte lleidatà Joan Bergós i Massó el 1927, des del Passeig i el carrer de Sant Ot vers la Valira, amb l’eix central del carrer de Sant Ermengol, la plaça de Josep Zulueta, el carrer dels Comtes d’Urgell i el carrer del Duc d’Urgell. Aquest barri de l’Eixample s’ordena en carrers rectilinis i illes de cases més o menys rectangulars, amb els angles aixamfranats. Al temps de la guerra civil s’obriren dues grans avingudes paral·leles, en sentit N-S, que conduïen a la carretera de Lleida. A la postguerra es formaren barriades i es bastiren construccions fora del Pla Bergós. Primer foren les Cases Barates del decenni dels quaranta; després, el barri de Santa Magdalena, que el 1996 tenia 333 h, al SW de la ciutat, unit a l’Eixample a través del carrer de Santa Magdalena, i, paral·lelament, els suburbis més llunyans del Poble-sec i de Sant Antoni, al llarg de la N-260 en direcció a la Cerdanya (115 h i 168 h, respectivament, el 1996), el barri anomenat Serrat de la Capella (84 h el 1996) i la Duana, prop del Firal, creats espontàniament i sense planificació. A la fi dels anys seixanta sorgí, fora del Pla Bergós, la urbanització Mallol i, vora seu, un sector de cases de pisos de gran alçada. Els anys setanta es formà un nucli vora la carretera d’Andorra, i el 1975 es construí la caserna de la guàrdia civil. Durant els anys vuitanta es procedí a la demolició del quarter militar del Passeig i es dedicà a la construcció d’habitatges i espais destinats al comerç.

El darrer creixement de la ciutat ha girat entorn de la Valira: un primer sector va des de la cruïlla de la carretera N-260 amb la N-145 fins a l’antic pont de la vila de Castellciutat i fins a l’avinguda de Salòria. L’eix central és el passeig del Parc, on hi ha el parc de la Valira amb el claustre de Lluís Racionero, l’alberg i el parc dels Enamorats. Un segon sector comprèn una urbanització centrada pel carrer de Setúria, que va des del carrer de Sant Ermengol fins al barri de Santa Magdalena.

Festes

Al llarg de l’any són diverses les manifestacions de caràcter folklòric. Per Nadal hom fa els actes tradicionals com la Missa del Gall (és documentat que el 1548 es representava el Cant de la Sibil·la). El 17 de gener, festivitat de Sant Antoni Abat, es fa la cavalcada dels Tres Tombs i una escudella popular (la Calderada). El 20 de gener se celebra la festivitat de Sant Sebastià. Durant la Setmana Santa té lloc la processó del Sant Enterrament, els orígens de la qual es remunten a l’any 1603 amb la fundació de la Confraria de la Preciosíssima Sang i les caramelles. El 7 de juliol hom celebra la festivitat de Sant Ot, patró de la ciutat. Les representacions del Retaule de Sant Ermengol, a l’agost, es començaren a fer el 1957 i el 1998 van quedar interrompudes a causa de la restauració del claustre; era un espectacle teatral basat en diferents escenes de la vida del sant, amb un text escrit per Esteve Albert i que tenia lloc al claustre de la catedral. També a l’agost, el darrer cap de setmana, es celebra la seva festa major, en la qual destaca el ball cerdà, que és ballat per més de cent parelles (entre petits i grans) el diumenge al matí.

Un altre esdeveniment important a la ciutat és el Festival de Música Brudieu (Joan Brudieu, un dels compositors més destacats de la seva època, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell al segle XVI). S’inicià el 1969 i se celebra als mesos de juliol i d’agost.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”88676780″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Seu dUrgell{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web oficial de l’Ajuntament.

Enciclopèdia Catalana

Ripoll

29 setembre 20142014, Municipis Ripollès, Provincia Girona, RipollPere Gasso

Ripoll, un Municipi de la Comarca del Ripollès (Girona)

A Ripoll hi anem el 22 de juny de 2014 ja que passem uns dies a Toses.

Dades del Municipi

Gentilici	Ripollès, ripollesa
Superfície	73,3 km²
Altitud	691 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	10.798 hab. 147,31 hab/km²

Entitat de població	Habitants
els Brucs	866
la Colònia de Santa Maria	26
Llaés	10
Ordina	127
Rama	34
el Remei	38
Ripoll	9.595
Rocafiguera	83
Sant Antoni	4
Sant Bartomeu	38
Sant Bernabé de les Tenes	21
Sant Roc	71
Dades: 2011. Font: Idescat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km2. El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà (Osona), al S amb Santa Maria de Besora (Osona) i a l’W amb les Llosses i Campdevànol. S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc.

El terme és molt muntanyós, amb altituds que arriben als 1 128 m a Puigbò, 1 118 m al puig del Catllar, 1 011 m al puig Duran o als 1 057 m del turó de Sant Bartomeu. Tenint en compte que el territori és tan accidentat, la vida es concentra al voltant dels dos rius principals (el Freser i el Ter), que són els que drenen el terme i on van a parar diversos cursos d’aigua. Tot plegat fa que el territori sigui una zona rica en aigües.

La vila de Ripoll és el cap de municipi i també el cap de la comarca del Ripollès. Situada a la confluència del Ter amb el Freser (les dues valls que articulen la comarca) no és estrany que aquesta localitat hagi tingut una gran transcendència històrica, sobretot en època medieval. Com a testimoni d’aquell temps ha restat el monestir de Santa Maria de Ripoll. El nucli urbà de Ripoll ha anat englobant algunes colònies industrials i també antics nuclis de població que abans estaven separats físicament de la vila. Així, les colònies d’Agafallops i de la Caseta Pigrau es van annexar primer al llogaret dels Brucs i aquest, alhora, amb Ripoll. Altres nuclis de població del terme són el llogaret de Rocafiguera, que actualment forma una conurbació amb la Colònia Noguera i la Colònia Sorribes, el veïnat de Rama i el llogaret d’Ordina, que té un important sector de poblament disseminat. La Colònia de Santa Maria fou antigament un dels nuclis del terme. La resta del terme està format per població disseminada. El nom de Ripoll procedeix d’un antic topònim fluvial arcaic (Rivus Pollens o Rivi Pullo) que la denominació del monestir va perpetuar.

A causa de la seva situació estratègica, passen pel terme els principals eixos de comunicació de la comarca. D’una banda la C-17 que a l’altura de Ripoll continua amb el nom de N-152. Prové de Vic i va en direcció a Ribes de Freser i la Cerdanya. Una variant evita el pas per dintre de Ripoll, la qual cosa ha permès descongestionar la vila del trànsit, que abans havia de circular per carrers força estrets. D’altra banda, la C-26 porta cap a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, i per ella també es pot anar fins a França pel coll d’Ares. També la mateixa C-26, surt de la C-17, i va de Ripoll a Berga per les Llosses. D’altra banda les comunicacions cap a la Garrotxa han millorat subtancialment des de l’obertura del túnel de la Vall de Bianya, que evita el penós pas pel coll de Capsacosta.

La vila també disposa de bones comunicacions per ferrocarril. La línia Barcelona-Vic-Puigcerdà és la via internacional més curta per accedir a la regió francesa del Migdia-Pirineus (País de Foix), i fins a París. Fins el 1980 funcionava la línia de ferrocarril que anava de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses.

El Poble

La vila de Ripoll (691 m i 9 565 h el 2005) té el seu origen i el primer creixement en el monestir de Santa Maria de Ripoll. El nucli antic, que era emmurallat, es troba a migdia del monestir, just a la confluència del Ter amb el Freser, que assegurava la seva defensa pels costats SE i SW. A l’angle NE hi ha l’imposant edifici del monestir, que donà origen a la població i que és descrit més avall. Al davant s’ha urbanitzat una àmplia plaça amb jardins, al fons de la qual hi ha l’edifici que engloba l’antiga església parroquial de Sant Pere i, a l’altra banda, la casa de la vila.

Dins el mateix nucli antic destaca la Plaça Gran, passat el pont del Freser, a l’entrada de la vila vella, que té un costat porticat i antigues cases senyorials, com la casa Oriola (convertida en Hotel Monestir). Més al centre hi ha la plaça de Sant Eudald, que ocupa el solar de l’antiga església dedicada a aquest sant (les seves relíquies foren portades a Ripoll el 978 i esdevingué patró de la vila), església que fou arrasada el 1936; les relíquies, que es troben conservades en una magnífica urna de plata, amb un bust del sant damunt, obra d’orfebreria del 1670, es veneren ara en una capella del monestir.

La parròquia de Sant Pere, consagrada el 890 pel bisbe Gotmar i renovada el 977, fou restaurada de nou a mitjan segle XI, amb un edifici de tres naus, acabat en tres absis (un d’ells dedicat a sant Andreu), dins el més pur estil romànic (segle XI). A la façana de ponent hi ha adossat un cos rectangular que, segons E. Junyent, pertany a la primitiva església de Sant Pere, i seria, per tant, pre-romànica. Xavier Barral, però, ho nega tot dient que devia ser del segle XI. L’increment demogràfic a la baixa edat mitjana fou la causa de la creació, des del 1338, d’una comunitat de 12 beneficiats, que augmentà després amb noves fundacions dels burgesos de la vila i de la parròquia; fou ampliada al segle XVII, i el 1704 encara li fou afegida la capella de la Congregació; després del 1860 es construí el pòrtic d’entrada i s’amplià el presbiteri. Des del 1893 va perdre el seu caràcter parroquial, en ser restaurada i consagrada la basílica del monestir, on fou traslladada la parroquialitat. Les darreres modificacions a l’església de Sant Pere van ser fetes el 1929, quan hom remodelà l’exterior i la part superior de l’església, la qual cosa acabà transformant totalment la seva fisonomia original.

La gran expansió que experimentà la vila a partir del segle XVII amb la indústria d’armes i claus motivà la creació de nous carrers i barris; s’eixamplà aviat el sector comprès entre el nucli antic i el Freser, i a l’esquerra del Ter es formà el raval de l’Hospital (al voltant de l’antic hospital fundat el 1626), que es perllongà modernament amb l’estació del tren on es bifurquen les línies que van a Puigcerdà i a Sant Joan de les Abadesses; a la dreta del Freser hi ha el raval de Can Víctor, que s’estén aigua avall.

Al llarg dels segles XVIII i XIX la vila va patir greus destrosses com a resultat de diversos episodis bèl·lics que hi van tenir lloc; un dels més cruels va ser el setge dels carlins el 1839. Una altra empenta urbanitzadora es produí a partir del 1950; coincidint amb la instal·lació de diverses indústries tèxtils i metal·lúrgiques es reproduí el fenomen de la creació de nous barris, com el d’Engordans o el de Vista Alegre. El 1984 s’aprovà el Pla General d’Ordenació Urbana, vigent des del 1963 i que permeté el creixement del sòl industrial. El 1993 s’inaugurà un nou pont sobre el Ter fet per Santiago Calatrava que uneix el barri de l’Estació i el de la Carretera de Barcelona. El 2004 s’aprovà la revisió del Pla Urbanístic feta l’any anterior.

Cal tenir en compte, però, que Ripoll topa amb els problemes derivats del seu relleu, la qual cosa en condiciona el creixement urbà.

Festes

A la vila tenen lloc diverses manifestacions de caràcter festiu i folklòric. Des del 1980 es torna a celebrar el Carnaval, que antigament incloïa diversos balls (ball del cornut, de la mort, d’en Serrallonga). Arribat el maig, hom celebra els dies 11 i 12 la festa major de Sant Eudald, mentre que el cap de setmana següent es fa la festa de la llana, que comença amb un esmorzar típic i inclou una esquilada d’ovelles amb mètodes tradicionals i un casament segons les antigues tradicions a pagès. Aquesta festa ha estat declarada d’interès nacional. Arribada la fi de mes, la festa del 27 de maig o de la Llibertat commemora la resistència i la derrota final de Ripoll davant les tropes carlines. Al juliol, el tercer diumenge, es fa l’aplec de la Sardana, organitzat per l’Agrupació Sardanista de Ripoll. Ja a l’octubre, el segon diumenge, té lloc un aplec a l’ermita de la Mare de Déu del Remei.

Al llarg de l’any se celebren a la vila diverses curses atlètiques i marxes per la muntanya; la més coneguda és la que es fa el darrer diumenge de novembre (Cursa Internacional d’Atletisme de Fons del Ripollès). A la vila també s’escauen diversos festivals lúdics i culturals, com el de les 12 Hores de Cinema de Terror, que es fa a mitjan desembre (tercer diumenge), o el Festival Internacional de Música Clàssica i Tradicional, que se celebra el juliol amb data variable. I el segon cap de setmana d’agost es commemora la mort del comte Guifré amb el Mercadal del Comte Guifré (mercat medieval amb productes artesans).

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”ab48e0ee” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Ripoll{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos Diada de Sant Miquel “Vilafranca”

28 setembre 2014GeneralPere Gasso

Avui dia 28 de setembre de 2014 anem a la diada de Sant miquel convidats per els Castellers de Vilafranca

Com que plou amb ganes anem a cal Figarot a fer la actuació. Fem la mateixa actuació que el dia del Salvany. Degut a que la Ari, que va fer el quatre a quints el dia del Salvany, va prendre mal jugant al local, el fan la Anna López , la Laura , la Lídia i la Claudia la resta com sempre.

Dades de la Actuació

Castellers de Vilafranca

Minyons de l’Arboç

Bordegassos

Fotos

Clica la foto

Crònica de la diada

Bordegassos a la Diada del Salvany

23 setembre 2014GeneralPere Gasso

Avui dissabte dia 20 de setembre de 2014 fem la diada del Salvany

Una diada molt lluïda. Per part de la Vella de Valls, degut potser, que era la seva última actuació abans del concurs, fan una bona actuació amb castells pensant amb un pis més alt.

Nosaltres fem la millor actuació de la temporada ja que per fi fem la torre de set i descarreguem el quatre de vuit, fins i tot fem el pilar de la vera creu.

Avui, també ha debutat la Marina a terços al pilar de cinc, el Marcel a segons i els dosos al quatre. A part el Pep Grífols de primeres i el Sergi Pérez “falconer” a la torre de set.

La Vella tenia la intenció de fer el tres de nou que per la baixa d’un segon, va descartar. de ser així, hauríem tingut tres places de nou a Vilanova, amb la de Pau Casals la primera al Penedès i Garraf, i la de la Vila

Dades de la actuació

Bordegassos

Cinc de set, quatre de vuit, torre de set èpica, dos pilars de cinc, tres pilars de quatre i pilar de la vera creu.

Vella de Valls

Quatre de vuit amb pilar, tres de vuit amb pilar, tres de vuit i pilar de set

Xicots de Vilafranca

Quatre de vuit, tres de vuit torre de set i pilar de cinc

Minyons de l’Arboç

Tres de set, quatre de set, cinc de sis i pilar de cinc

Crònica de la diada

Fotos de la Maite

Clica la foto

Riera de Gaià

22 setembre 20142014, La Riera de Gaià, Municipis Tarragonès, Provincia TarragonaPere Gasso

La Riera de Gaià és un Municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona)

A Riera de Gaià ens hi arribem el 15 de juny de 2014

Dades del Municipi

Gentilici	Rierenc, rierenca
Superfície	8,8 km²
Altitud	28 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	1.635 hab. 185,8 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N amb els termes de la Nou de Gaià i Vespella, a l’E amb el d’Altafulla, a l’W amb el del Catllar i al S amb el de Tarragona. El Riu Gaià, que travessa el terme de N a S, hi rep la riera de Salomó per l’esquerra i en surt entre els tossals de Costagrossa i del Balcó. El terme comprèn el poble i cap de municipi de la Riera de Gaià i les urbanitzacions del Castellot (dita també el Senyoriu de Tamarit) i la Coma (dita també el Camí de Mas de Comes i compartida amb els termes de Vespella i del Catllar, on també és coneguda amb el nom de la Cativera). També inclou el lloc d’Ardenya i la caseria de Virgili. La principal via de comunicació és la carretera local al Catllar, que entronca, al sud, amb la N-340, a l’est amb Altafulla i a l’oest amb la carretera N-240 entre Tarragona i Valls. La part septentrional del terme és travessada per la línia ferroviària de Sant Vicenç-Roda de Berà-Reus, amb baixador prop del poble.

El Poble

El poble de la Riera de Gaià (999 h el 2006) és a l’esquerra del Gaià, a 28 m d’altitud, a la confluència amb la riera de Salomó. Els edificis més remarcables del poble són l’església parroquial, dedicada a santa Margarida, i la Casa Borràs, amb escut nobiliari i finestres artístiques a la façana.

Durant la Guerra Gran la Riera, pel que fa al sometent, estigué integrada dins la unitat administrativa del cantó d’Altafulla; el municipi contribuí amb vint homes, repartits entre tres companyies, al servei d’armes del sometent. En la primera guerra Carlina la Riera se significà pel seu carlisme, arribà a ser el poble més destacat de tota la contrada del Baix Gaià.

Festes

Se celebra la festa de Santa Margarida (20 de juliol), i la festa major de la Santa Creu (14 de setembre); aquesta festa es remunta a l’any 1809 i té l’origen en un vot de poble fet per tal d’agrair que la població es veiés lliure d’una epidèmia de còlera esdevinguda aquell any. En aquesta diada té lloc una processó i es canta la Missa de Perossi, que fou recuperada el 1982.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”30720ffa” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Riera de Gaià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Pi

17 setembre 20142014, Municipi Bellber de Cerdanya, Municipis Cerdanya, Poble Pi, Provincia GironaPere Gasso

Pi és un Poble del Municipi de Bellver de Cerdanya Comarca La Cerdanya (Girona)

A Pi hi anem el 23 de juliol de 2014 també fem santa Eugènia i Talló tots son del municipi de Bellver.

Aquí hi ha una local que pots visualitzar un ferreria amb el potro a fora i tots els estris que es feien servir per ferrar ala animals.

Dades del Municipi

Gentilici	Bellverenc, bellverenca
Superfície	98,14 km²
Altitud	1.061 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	2.185 hab. 22,26 hab/km²

Breu historia del municipi

A l’antic terme deBellverdeCerdanya, d’una extensió de 64,3 km 2 , li foren incorporats al gener del 1962 els municipis propers d’Éller (9,8 km 2 ) i Talltendre (22,9 km 2 ), amb els agregats respectius de Cortàs i Ordèn, i al febrer del 1973 el de Riu dePendís (12 km 2 ), amb l’antic poble de Canals, per la qual cosa l’extensió total del municipi va arribar a ser de 109 km 2 , el més gran de la Baixa Cerdanya. Tanmateix, a l’agost del 1997 la Generalitat de Catalunya va aprovar la segregació de l’antic termede Riu de Pendís, que passà a formar el nou municipi anomenat Riu deCerdanya i el municipi deBellver quedà amb 98,14 km 2 .

El Poble

Població: 127 h

[2009]

Coordenades UTM: 3982 x 46898 y

Poble (1 080 m alt.) del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), al SW de la vila, a l’esquerra del torrent de Pi (afluent, per l’esquerra, del Segre que neix sota el serrat de la Muga i aflueix al seu col·lector davant Prullans).

Té els barris del Pedró i del Raval; de la seva església parroquial (Santa Eulàlia) depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al s. XX. Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.

Festes

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”fa5dd63b” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Pi Catalunya{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina oficial de l’Ajuntament

Gran Enciclopèdia Catalana

Organyà

16 setembre 20142014, Municipis Alt Urgell, Organyà, Provincia LleidaPere Gasso

Organyà és un Municipi de la Comarca de l’Alt Urgell (Lleida)

A Organyà hi anem el 22 de juliol de 2014 fem també els pobles del voltant.

Dades del Municipi

Gentilici	Organyès, organyesa Organyenc, organyenca
Malnom	Ganxo, Ganxa
Superfície	12,54 km²
Altitud	558 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	875 hab. 69,78 hab/km²

Breu historia del municipi

És situat a la dreta del Segre, al sector on el riu forma l’eixamplament de la ribera d’Organyà, separada de la conca de la Seu pel congost de Tresponts i limitada a migdia pel pont d’Espia, on s’inicia la ribera de Nargó. De forma allargada paral·lela al riu, el municipi comprèn la vall més baixa del riu de Cabó, on aquest conflueix al Segre per la dreta, i, també, la vall baixa del barranc de la Muntanya, dit ací riuet de Fontanet, que baixa de Montanissell (s’hi forma la Font Bordonera, que abasta la vila) i entraal terme al N del coll de la Roca, entre la muntanya de Nargó (1 213 m) i la de Santa Fe (1 207 m).

El vèrtex de tramuntana del terme arriba fins al cim del Capell Solà, contrafort sud-est de la serra d’Ares, serra que és separada de la muntanya de Santa Fe per la vall baixa del riu de Cabó. Hom pot esmentar encara Montdellit (1 147 m), contrafort oriental de la muntanya de Nargó. Prop seu hi ha les partides de Montdellit, la Presera i els Torrents de la Grallera.

No gaire lluny, dins el terme i vora el barranc de la Muntanya, hi ha l’enclavament de Fontanet, del municipi de Cabó. El municipi, amb la vila i el santuari de Santa Fe, comprèn, doncs, la ribera d’Organyà, delimitada gairebé enterament per esperons i contraforts muntanyosos. El terme limita administrativament al N i a l’E amb el municipi de Fígols i Alinyà, al S amb Coll de Nargó i a l’W amb Cabó.

Travessa el terme la carretera C-14, que corre paral·lela al Segre per la riba dreta. D’aquesta carretera surt un ramal que duu a Fígols, un segon branc que mena a Cabó i segueix fins a Anell, seguint el riu de Cabó, i d’aquest, en surt un tercer que porta a Senyús.

El Poble

La vila d’Organyà, emplaçada a la ribera d’Organyà, a 558 m d’altitud, és situada aigua avall de la confluència del riu de Cabó amb el Segre. La muntanya de Santa Fe, elevant-se sobre la vila com a teló de fons, li atorga una fesomia característica. La població era emmurallada antigament, i com a record de la muralla resta un portal de punt d’ametlla un xic guerxat al peu del carrer Major i, també, la silueta dels carrers tancats. Els eixos clars de la vila antiga són el carrer de Santa Maria, el carrer del Mig i el carrer Major. El carrer del Peu (dit avui també del Raval), vora el Firal, els és transversal; fou inclòs dins el recinte d’un nou traçat de muralla, del qual resta també un portal, aquest del segle XIX. En aquesta part antiga trobem també el Carrer Nou, la plaça de l’Església i la del Bisbe Bell-lloc. Hi trobem diversos espais coberts amb volta, davant les portes de les cases. Les cases són de 2 o 3 pisos, amb teulats molt sortits i balconades de fusta, com la de Cal Peratxo, amb caps de biga amb figura de talla. El Firal o mercat és situat entre el raval del Carrer Nou i l’església de Santa Maria. Hom sap que abans del 1232 l’havia començat a construir el comte de Foix (pel pariatge d’aquest any se n’autoritzava l’edificació).

Hi ha un petit raval o eixample vora el camí de Santa Fe i de Cabó i modernament s’ha construït també prop de la carretera de la Seu d’Urgell, coneguda en la part meridional com a carretera de Lleida, que és com un eix de separació de la part antiga i la moderna. Hom construí també un edifici, a manera de templet circular, en honor de lesHomilies d’Organyà .

L’església parroquial de Santa Maria allotjà antigament el priorat d’Organyà. És romànica, bé que força modificada i amb additaments posteriors. Té tres naus i actualment és en procés de restauració. A la façana de ponent hi ha el portal amb diverses arquivoltes en gradació, una de les quals és ornamentada amb boles. L’ull de bou que hi ha a sobre és decorat d’una manera semblant. La galeria amb arquets o finestres que hi ha sobre la cornisa és obra posterior, potser realitzada al mateix temps que hom bastia el campanar de torre sobre la banda de tramuntana de la façana. A migdia, en la part que donava al claustre, han aparegut en una restauració uns arcs gòtics. A llevant, entremig de construccions paràsites, es veu un tros de l’absis ornamentat amb un fris de dent de serra, arcuacions i dues finestres. Aquesta obra romànica de l’església pertany ja a una segona fase de l’estil; segurament fou bastida dins el primer terç del segle XII. Anteriorment, altres edificis la precediren. La parròquia és documentada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. El comte Borrell II, en el seu testament del 993, li féu unes deixes i Isarn de Caboet hi bastíun temple en temps dels bisbes Sal·la i Ermengol, que fou consagrat el 1057 per Guillem de Cerdanya, bisbe d’Urgell. Durant molts anys va tenir l’església amb molta incúria un clergue de nom Adalbertí, fins que un incendi causà danys irreparables i cremà els ornaments, els còdexs, les escriptures de dotació i les vestidures sacerdotals. Després d’això, aquest prevere fou foragitat i l’església novament dotada i restaurada per Guitard Isarn de Caboet i consagrada pel bisbe Bernat Guillem d’Urgell.

L’any 1090 Guitard Isarn de Caboet, aleshores senyor del lloc, convocà a l’església de Santa Maria d’Organyà, en una magna assemblea, els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Tresponts. Hom féu la dotació de l’església i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hi establí una canònica augustiniana. La fundació d’un monestir a Organyà havia tingut un precedent frustrat en la dotació i consagració del 1057 ja esmentada. En aquesta nova dotació del 1090, els senyors de Caboet li donaren béns a la vall de Cabó, als llocs del Vilar, Espodolla, Pujol, les Caselles, l’Ametlla, la Serra, el Pujal, Fontanet, Ares i Tragó, i amb l’ermita de Santa Fe, a més de terres i masos en altres llocs com a Nargó, a la vall de Fígols o al Pla de Sant Tirs. El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges de l’església d’Organyà (normalment quatre), i els senyors de Caboet protegiren el monestir amb llegats i donacions i, fins i tot, algun membre del llinatge ingressà en la comunitat, com Pere, fill de Guillem Bernat, el 1144. Al segle XII els canonges augustinians d’Organyà sofriren algunes vexacions d’altres senyors de la contrada, potser per raó de drets i jurisdiccions. El 1145 fou Ramon d’Abella qui puní el prior d’Organyà, per la qual cosa hagué de compensar el monestir amb el delme de la vall de Sant Joan i de la d’Andorra i dels drets que tenia als castells d’Ars, Civís, Tor i a la vall d’Andorra. El 1163 Alemany de Toralla, per compensar els greuges que infligí al monestir, li cedí el seu honor al castell de Torallola. A la primeria del segle següent, en 1202-04, s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó i d’Organyà, i el bisbe d’Urgell, per obtenir l’autonomia i la independència de la mitra urgellesa, cosa que aconseguiren el 1224. La canònica fou unida, amb tots els seus béns, per una butlla del papa Pau III el 1539 a la mensa capitular d’Urgell i aleshores esdevingué col·legiata secular, amb set canonges i un prior.

L’any 1904 fou trobat a la rectoria d’Organyà el text dit les Homilies d’Organyà , una de les proses més antigues escrites en català. Les publicà el seu descobridor Joaquim Miret i Sans (1904) i, posteriorment, ho feren A. Griera (1917), M. Molho (1961) i Joan Coromines (1976). El manuscrit es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Les Homilies són sis sermons, fragment d’un recull més ampli, amb comentaris de diversos evangelis i epístoles, escrits en un estil planer i directe, vers la fi del segle XII o primeria del XIII. El 1982 Josep Moran, arran de la similitud textual d’un dels dits sermons, Convertimi ad me , amb un altre d’homònim de les Homilies provençals deTortosa , demostrà que ambdós sermonaris provenen, independentment entre ells, d’una font comuna provençal i que hom ha d’inscriure llur redacció en el moviment de reforma canonical augustiniana endegat per sant Ruf d’Avinyó, que en terres del bisbat d’Urgell tingué les grans abadies de Solsona i de Cardona, sense oblidar el mateix capítol catedralici d’Urgell.

Festes

La festa major d’Organyà és el dia 15 d’agost
Fira de Sant Andreu últim cap de setmana de novembre
Aplec a la Font Bordonera el dilluns de Pasqua
Aplec de Santa Fe dilluns de segona Pasqua
Fira del llibre del Pirineu i premis literaris “Homilies d’Organyà“
Cremada del carro i actuació de “Lo cavallot i la balladora” al sortir de la missa del gall^[6]

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”3506d77c” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Organyà{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

La Nou de Gaià

15 setembre 20142014, Municipis Tarragonès, Poble La Nou de Gaià, Provincia TarragonaPere Gasso

La Nou de Gaià és un Municipi de la Comarca del Tarragonès (Tarragona)

Aquí hi anem el 15 de juny de 2014 passem també per la Riera de bons i no tan bons records per tots els Bordegassos amb les seves actuacions.

Dades del Municipi

Gentilici	Nouenc, nouenca
Superfície	4,3 km²
Altitud	94 msnm
Població (2013^[1]) • Densitat	559 hab. 130 hab/km²

Breu historia del municipi

Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar. Els contraforts de la Serralada Pre-litoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura. La màxima elevació és el turó de Barral (232 m), situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès. Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau. La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i el de la Nou, les aigües dels quals van a parar al Gaià dins el terme de la Riera de Gaià.

L’únic nucli de població agregada del terme és el poble i cap de municipi de la Nou de Gaià. Malgrat que el ferrocarril de la línia de Picamoixons a Roda de Berà travessa el sector septentrional del terme, la Nou de Gaià no té estació de ferrocarril. Les carreteres locals són les úniques vies de què disposa el municipi per comunicar-se amb els termes veïns. Aquestes carreteres són la de la Pobla de Montornès, la de Vespella i la coneguda com de Santes Creus, que travessa el terme de N a S i permet d’arribar a Salomó i a la Riera de Gaià i enllaçar amb la N-340 de Tarragona a Barcelona. Entre els camins més importants del terme, els quals enllacen el nucli urbà amb les partides de terra i els pobles veïns, cal destacar els de Rubials, del CorralNou, de la Font del Dalmau, de la Pobla de Montornès, de Torredembarra, d’Altafulla, de la Partió, de la Riera a Vespella, del Catllar, de Molinants, del Masot i de la Font.

El Poble

El poble de la Nou de Gaià (93 m d’altitud i 449 h el 2006) és al vessant meridional d’un turó de 114 m. Entre els seus edificis es destaquen l’església parroquial i el castell dels Barons de les Quatre Torres, de construcció relativament moderna. A la plaça del Centenari hi ha el monument a la Mare de Déu de les Neus, obra de l’escultor tarragoní Eustaqui Vallès, emplaçat l’any 1966 amb motiu del cent cinquantenari del vot de poble fet a la Verge en gratitud per haver salvat la collita del vi.

La primera notícia de l’existència de la Nou data de l’any 1011, amb el document de donació del castell d’Albinyana. La Nou s’esmentà una altra vegada el 1023, concretament en l’operació de venda de Castellví de la Marca feta pel comte Ramon Berenguer I a favor de Guillem Amat. La Nou, tant des de l’aspecte senyorial com del religiós, apareixia vinculada a Altafulla d’ençà del segle XII. L’església de Santa Magdalena fou vicaria de la parròquia altafullenca fins l’any 1816. Al segle XIV la família Requesens aconseguí la senyoria sobre la Nou i la retingué fins el 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb Altafulla, a Pere de Castellet i de Requesens.

El lloc estigué en mans dels Castellet durant quatre generacions, ja que en morir Lluís de Castellet i d’Icard sense descendència, la senyoria d’Altafulla i la Nou passà al nebot Miquel Riambau de Corbera-Santcliment i de Castellet.

Josep de Corbera-Santcliment i de Ponç vengué la senyoria de la Nou a Francesc de Montserrat i Vives, castlà de Montbrió, baró de Ribelles i senyor del Morell, Tamarit i Botarell, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673. Els Montserrat i els seus descendents els Suelves, marquesos de Tamarit, retingueren la jurisdicció sobre laNou fins a l’extinció de les senyories

Festes

La festa major d’estiu se celebra per Santa Magdalena (22 de juliol) i la d’hivern per Sant Cosme i Sant Damià (26 de setembre). Hom celebra el vot del poble per la festa de la Mare de Déu de les Neus, el 6 d’agost.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”eae8679a” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”La Nou de Gaià{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble