Mostra totes les entrades de Pere Gasso

Falset

Falset és un Municipi de la Comarca del Priorat (Tarragona)

Falset (2) Coperativa

A Falset hi anem el 14 desembre de 2014 i trobem el germà del Marcos Montes amb la família fen el vermut també trobem guarnit per Nadal ja que s’acostaven festes.

Dades del Municipi

Gentilici Falsetenc, falsetenca o falsetà, falsetana
Superfície 31,6 km²
Altitud 364 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.883 hab.
91,23 hab/km²

Breu historia del municipi

Situat a la part meridional de la comarca, és envoltat pels de Pradell de la Teixeta (E), Porrera (NE), Gratallops (NW), Bellmunt del Priorat (W), el Masroig (SW) i Marçà (S), tots del Priorat. Es troba a la zona de contacte del Priorat històric i geogràfic, a l’anomenat Baix Priorat, a la fossa secundària de Falset, que conforma la Serralada Pre-litoral, al centre de la conca del riu de Siurana. El drenen els barrancs d’Aiguassals, de la Fuina, de l’Olla, de les Aloses, de Barretet, de la Font Vella, de la Vall de la Pistola i de la Vall de la Sardana.

Les característiques de rerepaís, la seva minsa (i descendent) demografia, el fet de presidir un territori econòmicament pobre i d’haver de competir amb poblacions d’importància històrica i demogràfica similar, com Cornudella de Montsant, a més de les seves comunicacions no gaire fàcils, han contribuït al seu paper poc destacat com a capital.

Falset és l’única entitat de població del municipi. El terme és travessat a la part meridional per la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa. Del poble surten 4 carreteres que l’uneixen amb els nuclis veïns de Marçà, Bellmunt del Priorat, Gratallops i Porrera. Hom utilitza l’estació de tren de Falset-Marçà, situada dins del terme de Marçà.

El Poble

Morfologia urbana

Falset (364 m d’altitud), cap de la baronia d’Entença, fou una vila fortificada. Tenia castell i muralla. De la muralla, que tancava la vila amb cinc portals, es conserva el portal del Bou, amb les armes dels ducs de Medinaceli, situat a ponent, restes del dels Ferrers, i també uns 200 m del mur.

Edifici del celler cooperatiu de la vila de Falset, cap de comarca del Priorat

 

© Arxiu Fototeca.cat

 

Les muralles foren primer enderrocades i després refetes per ordre de Felip V. El castell de Falset, que hom creu que ja existia en temps dels àrabs, també fou enderrocat per ordre de Felip V, tot i que després va ser refet en part perquè havia de servir de caserna. El 1825 fou convertit en presó, destinació en què es mantingué fins ben entrat el segle XX. Dins el clos del castell es conserven restes de la capella originàriament romànica, així com elements gòtics, renaixentistes i dels segles XVIII i XIX, especialment de la presó i de les fortificacions fetes durant les guerres civils i les dues grans torres fetes per Felip V, visibles des de la carretera. Es prevista la seva restauració i adecuació per tal d’acollir les instal·lacions del Museu de Falset i Comarca i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset.

 

La part més antiga de la vila de Falset és situada a l’entorn de l’antic castell, zona que s’anomenava el Malanyet; aquest nucli primitiu era encerclat pel torrent de la Vila, a l’altra banda del qual va créixer el barri de la Font Vella. De la vila antiga no resta res d’esmentable a excepció de la finestra coronella gòtica de Can Rull. Cal situar el cor del poble a la plaça de la Quartera, voltada de porxos, que rep el nom de l’antiga pica de pedra que hi havia per a mesurar el gra i que ara es guarda al museu municipal. En un extrem de la plaça s’alça l’antic Palau dels Comtes de Prades, després ducs de Cardona i de Medinaceli, d’estil renaixentista; acull les dependències de l’ajuntament. L’estructura actual de la plaça data de la reforma efectuada el 1880.

L’altra plaça de Falset és la plaça Vella o de la Carnisseria, lloc on antigament, i encara al segle XIX, s’executaven les penes capitals. Falset conserva un segon edifici renaixentista anomenat la Casa Gran, també conegut com el Palau dels Comtes d’Azara, nobles il·lustrats aragonesos propietaris del palau durant el segle XIX, que acull actualment el museu comarcal i de Falset i és la seu del Centre d’Estudis Falsetans. L’edifici, amb la façana acarreuada, té una gran escala coberta amb una lluerna amb quatre escuts policromats. L’edifici sembla que fou bastit damunt una primitiva construcció àrab. Pel poble hi ha diverses cases amb dovelles dels segles XVII i XVIII, entre les quals es destaca el gran casal de l’abadia o casa rectoral.

L’església parroquial de Santa Maria, fou beneïda el 1770 i restaurada el 1887, és una obra neoclàssica amb elements barroquitzants. Té tres naus, campanar i capella del Santíssim. Dels antics retaules, destruïts majoritàriament el 1936, se’n conserva un d’alabastre i l’estructura de guix d’un altre.

És d’estil vagament modernista la façana del col·legi Antoni Vilanova, bastit el 1909 i inaugurat el 1916 segons els plans de Ramon Salas Ricomà. A un Modernisme més pur pertany l’edifici de la cooperativa agrícola, fet segons els plans de Cèsar Martinell el 1919.

Festes

La cultura i el folklore

La gran empenta cultural de Falset es produí al final del segle XIX i al principi del XX. El 1922 hi funcionaven dos teatres que pertanyien a les societats L’Artesana i La Il·lustració Obrera.

Avui dia l’entitat cultural més important és el Centre d’Estudis Falsetans. En funcionament des del 1964, en depenen diverses seccions, d’entre les que destaquen la d’excursionisme i muntanyisme, la de festes i tradicions, que organitza l’Encamisada i el gruix dels actes festius de la vila, i la colla de diables. En depèn el Museu de Falset i Comarca, que conté peces d’arqueologia prehistòrica i ibèrica, paleontologia, numismàtica, documentació històrica, mostres de la indústria i arts populars, i l’Arxiu Històric Comarcal de Falset, inaugurats el 1964.

La festa més important de Falset és la de l’Encamisada, que s’escau el diumenge pròxim al 17 de gener, diada de Sant Antoni. Té l’origen al segle XVIII del fet que els falsetans, per confondre els francesos, van sortir entre la boira en camisa blanca. Els homes surten al carrer amb la vestimenta típica d’aquesta diada (calça curta, armilla de vellut, calçons de cuiro, barretina roja o morada, faixa i mitjons blancs, espardenyes i camisa blanca de fil), es beneeixen els animals i es reparteixen panets beneïts, després els carruatges i els cavalls engalanats passegen pels carrers més cèntrics. Organitzada pel Centre d’Estudis Falsetans, des del 1989 se celebra pel març la diada de l’arbre, amb un esmorzar i dinar de germanor. Altres festes destacables són la festa major del 15 d’agost, dita l’Espígol, ja que els nens surten a les 9 del matí llençant espígol pels carrers per a perfumar-los, l’aplec del Priorat, el primer diumenge d’agost, la festa de Santa Càndia, el segon cap de setmana de setembre i la diada de Sant Blai, el 3 de febrer.

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”4405cbb5″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Falset{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Falset (21) Ajuntament

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Web Ajuntament de Falset

Enciclopèdia Catalana

Bordegassos Diada de Sant Jordi 2015

150426 Diada da Sant Jordi-43è Aniversari dels BordegassosDSC_3491 (19)

Avui 26 abril 2015 fem el 43 aniversari de la Colla 

Cap de setmana rodó. Èxit ahir al Teatre Principal ple de Bordegassos uns 340 entre històrics, i els que avui estem a la colla. Acte molt emotiu presentat per Sergi López desprès de una presentació del president Miquel Arnal  es va passar un seguit de vídeos de les actuacions molts d’ells de èpoques llunyanes he, he, acabant amb un pilar a la rambla al sortir, que tot el nucli de la pinya  “retros” el pilar érem Jo de baix el Marcos el Juanito i la Clareta. Tot això amb la presencia d’una camisa de proporcions molt bgrans que portava el Burcet a dins per amenitzar la festa. Molt bè per tots els organitzadors poden hi estan molt contents!!

Avui he fet tots els castells i el meu quatre de vuit nº 106!

Diumenge tornem a gaudir!! Comencem amb la torre de set continuem amb el quatre de vuit, i el set de set seguim amb tres pilars de cinc quatre pilars de quatre i el de la vera creu! Feia molts anys que no fèiem una actuació així per Sant Jordi.

Estem acompanyats per els Nens del Vendrell la Joves dels Xiquets de Valls i els Castellers de Barcelona

Dades de la diada

Castellers de Barcelona  Tres de vuit,  torre de set,  quatre de vuit i pilar de cinc 

Nens del Vendrell              Quatre de vuit, torre de vuit, tres de vuit, i pilar de cinc 

Joves de Valls                       Quatre de vuit, torre de set  cinc de set i pilar de cinc 

Bordegassos                        Torre de set, quatre de vuit, set de set tres pilars de cinc quatre pilars de quatre i pilar de la vera creu

Fotos

Clica la foto i veus les de la Maite

150426 Diada da Sant Jordi-43è Aniversari dels BordegassosDSC_3491 (172)

Clica els enllaços

Fotos Yoko

Fotos Virginia

Crònica de la diada

Bordegassos Prèvia de Sant Jordi 2015

150418 Prèvia de Sant Jordi amb Castellers de Badalona i Margeners de Guissona (142)

Comencem la Diada amb un pilar de dol per Miquel Rovira que es va morir feia tres setmanes, la família emocionada va agrair el fet.

Aquest any anem per feina!!

Per començar  cinc de set, continuem set de set  quatres de set i dos pilars de cinc

Vaig a la carregada del cinc a la rengla del set a sota el Marcel al quatre i el pilar de cinc!

Ha estat una  actuació tranqil·la amb ganes de fer una bons castells com així va ser l’any passat vàrem fer quatre de set, quatre de set amb pilar i tres de set

Dades de l’actuació

Bordegassos:   Cinc de set, set de set, quatre de set i vano de cinc

Margeners de Guissona

Castellers de Badalona

El pronòstic s’ha complert! Hem sigur molts micacos avui a Vilanova i hem pogut fer les dues agulles! Pde4, 4de7a, 3de7, 3de7a i Pde5! Estrenem el 3de7a aquesta temporada i fem la nostra millor actuació a Vilanova!

 

 Fotos

Clica la foto i veus les de la Maite

150418 Prèvia de Sant Jordi amb Castellers de Badalona i Margeners de Guissona (274)

Clica els enllaços

Fotos Yoko

Crònica de la diada

Bordegassos a El Vendrell 2015

150412 Nens del Vendrell,Bordegassos i Xiquets de Reus0852 (73)

Comencem temporada 2015,  la 44 amb molt bones sensacions!!

Aquest és el millor començament dels últims anys,  ja que l’any passat només  vam poder carregar el quatre amb pilar,  ens va caure el pilar, van pendre el Dani i varem acabar amb el cinc de sis i dos pilars de quatre.

 Comencem amb el cinc de set, segona ronda quatre de set amb agulla tercera ronda el  quatre se set que hi traiem els terços del que serà el  quatre de vuit. Acabem amb  un vano de cinc.

 Debuta nova a la colla i de crossa la Marta Millan amb el cinc de set, l’he vist contenta i emocionada, molt bé!!

També la Mar Díaz debuta com a terç del pilar amb el quatre amb agulla

Dades de la actuació:

Nens del Vendrell: Torre de set, quatre de vuit, set de set i

Xiquets de Reus:    Tres de  set,  quatre de set,  cinc de set i

Bordegassos:           Cinc de set, quatre de set amb pilar, quatre de set i vano de cinc     

   Fotos Maite                 

Clica la foto

150412 Nens del Vendrell,Bordegassos i Xiquets de Reus0852 (66)

Clica els enllaços

Fotos Yoko

Crònica de la diada

Pàgina web Bordegassos

 

 

Duesaigües

Duesaigües és un municipi de la comarca del Baix Camp (Tarragona)

141208-1 Duesaigües (17) Viaducta

 

Dades del Municipi

Gentilici Duesaigüenc, duesaigüenca
Superfície 13,58 km²
Altitud 268 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
246 hab.
18,11 hab/km²

Breu historia del municipi

És envoltat pels de l’Argentera (SW), Riudecanyes (SE), Riudecols (NE), Alforja (N) i per Pradell de la Teixeta a la banda del Priorat (W). El coll de la Teixeta (546 m) —al límit del terme de Duesaigües i a la capçalera de la riera, que separa de la conca del riu de Cortiella, afluent del de Siurana— s’obre a la serra de l’Argentera o de Pradell, que emmarca per l’W el municipi. Aquest, en general força abrupte, és també encerclat a la part sud-oriental pel contrafort que, després de Puig Cerver, culmina a Puig Marí (660 m), màxima elevació del terme, al límit amb Riudecols. És drenat pels barrancs de capçalera de la riera de Riudecanyes (barrancs dels Masos, del Coix i dels Hortells, entre altres), que rep al S del poble l’aportació per la dreta del barranc de l’Argentera. Seguint el curs de les aigües s’arriba al proper pantà de Riudecanyes, pertanyent ja al terme veí.

L’únic nucli de població i cap de municipi és Duesaigües.

El municipi és travessat per la carretera local que, venint de Montbrió del Camp, travessa la vall de la riera de Riudecanyes i embranca al coll de la Teixeta amb la carretera N-420 provinent de Reus cap a Falset i Móra d’Ebre. És travessat també pel ferrocarril de Reus a Móra, que passa per dos viaductes de pedra construïts el 1843; el viaducte més llarg, el dels Masos, fou declarat element del patrimoni industrial de Catalunya. Té baixador de ferrocarril compartit amb l’Argentera, població amb la qual es comunica per una carretera local.

El Poble

El poble de Duesaigües (268 m) té pocs carrers, curts i costeruts. L’església parroquial de Santa Maria ja existia al segle XIV, però l’actual fou bastida el 1752 i beneïda el 23 de setembre de 1753.

La història

Des del primer moment formà part de la baronia d’Escornalbou i com a tal s’incorporà a les terres de senyoria directa de l’arquebisbe. El 1345 l’arquebisbe Arnau Sescomes concedí a Duesaigües, els habitants de la qual fins aleshores havien d’anar a l’església de l’Argentera, que se’n construïssin una de pròpia per a ells i per al lloc de Valls.

Al maig del 1462 el comte de Prades i l’arquebisbe Urrea concertaren a Duesaigües un pacte per a reclutar gent a favor del rei i contra la Generalitat. Possiblement per a incrementar la repoblació, el 1505 l’arquebisbe Gonzalo Fernández de Heredia donà a Pere Tarragonès els masos de Gener, de Galceran i d’Ardèvol, compresos dins el terme. Duesaigües participà activament en les activitats de la Comuna almenys des del 1563.

El 1787 la parròquia continuava essent regida per un vicari tot i tenir llibres sacramentals propis des de l’any 1773. El 1867 perdé de nou la seva independència com a entitat eclesiàstica i fou agregada de nou a l’Argentera.

El poble havia estat totalment saquejat pels francesos el 1810 a les ordres del general Abbé. La ideologia federal hi fou hegemònica: el 1868 hi hagué una manifestació de més de 100 persones i l’any 1869 baixaren a Reus a rebre Castelar. Els federals hi guanyaren les eleccions del 1869.

Festes

Se celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost, per bé que hi ha actes durant tota la primera quinzena del mes. Anteriorment la festa major se celebrava per sant Cosme i sant Damià, patrons del poble, al setembre, actualment convertida en una festa de caràcter religiós.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”d3a7ac31″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Duesaigües{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

141208-1 Duesaigües (24)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament».

Enciclopèdia Catalana

Castelldefels

 

Castelldefels (84) Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

A Castelldefels hi anem el 26 de desembre de 2014 passant també per Gavà

Dades del Municipi

Gentilici Castelldefelenc, castelldefelenca
Superfície 12,87 km²
Altitud msnm
Població (2013[1])
• Densitat
63.077 hab.
4.901,09 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi es troba a l’extrem sud-occidental de la comarca, arraconat entre els primers contraforts del massís de Garraf i la part de ponent del delta del Llobregat. A ponent confronta amb el terme de Sitges (de la comarca de Garraf), des del turó de la Covafumada (131 m) fins a la Pleta del Cérvol (la Romeguera, per sobre dels 300 m), divisòria ja amb el terme de Gavà que envolta el de Castelldefels per tramuntana (turó del Fanxó, 282 m; turó del Gall, 198 m, i turó d’en Vinader, 186 m) i llevant, seguint ací només en un curt tram la riera dels Canyars. Altres altituds remarcables són el turó de Santa Maria, el del Pas de la Mare de Déu i la pica del Moro. Castelldefels té una climatologia típicament mediterrània, que es caracteritza pels estius calorosos i per una pluviositat baixa concentrada a les estacions de la tardor i la primavera. El terme resta dividit en dues zones morfològicament ben diferenciades: una franja costanera de dunes (on s’han plantat pinars per a fixar-les) i platges i una zona interior que es remunta pels primers desnivells del Garraf. A migdia la platja té una longitud d’uns 5 km, sense maresmes i amb petites dunes; al SW comparteix amb Sitges la platja de la Covafumada, mentre que al SE, una part de la platja de Castelldefels i els territoris immediats s’anomenen la Marina. Fins a la primeria del segle XX, la zona costanera de Castelldefels (ara urbanitzada) era abundosa d’estanys i maresmes, que la Mancomunitat de Catalunya dessecà per la Llei Cambó. Les úniques rieres que encara porten aigua estacionalment són el torrent d’en Vinader i la riera dels Canyars. Cap a l’interior, a uns 2 km de la platja, s’alça la vila i l’antic nucli històric de Castelldefels, cap del municipi. En aquesta zona interior, hom pot descobrir una certa degradació entre la part del territori pròxima al massís del Garraf, caracteritzada per la proliferació d’urbanitzacions i habitatges de segona residència, i la zona oriental, limítrofa amb el municipi de Gavà, més vinculada a activitats de tipus industrial i amb polígons d’habitatges. Entre les nombroses urbanitzacions del terme es poden esmentar els Banys, Bellamar, les Botigues, Granvia Mar, Mar-i-sol, Montemar, la Pineda, el Poal, la Rosa i Vistalegre, etc. , que formen pràcticament una conurbació amb la vila. Hom pot arribar-hi en tren, per la línia de Barcelona-València, de la qual hi ha dues estacions, una a la vila de Castelldefels i una altra a la platja. S’hi pot accedir en cotxe per l’autovia de Castelldefels C-31, o de la costa, per l’autopista de Garraf C-32 i, per l’interior, seguint l’antiga carretera de Calafell (C-245 i C-246).

El Poble

La vila de Castelldefels (que té aquest títol des del 1967) és emplaçada sota el castell, a la plana (3 m d’altitud). La població, la part central de la qual s’estén entre el castell i el ferrocarril, és de formació moderna, ja que fins a la primeria de segle era només un petit agrupament de masies, moltes de les quals havien estat fortificades al segle XVI per a defensar-se dels pirates turcs. L’església parroquial de Santa Maria va ser construïda a la primeria del segle XX per Manuel Girona, que havia adquirit el castell de Castelldefels, on hi havia l’antiga parròquia. La nova església va ser beneïda i inaugurada pel bisbe Joan Laguarda el 19 de setembre de 1909. D’estil neobizantí, va ser saquejada i incendiada el 1936. Després, fins a l’acabament de la Guerra Civil Espanyola, va servir de mercat públic. Aleshores es perdé l’antiga imatge de la Mare de Déu de la Salut, talla que hi havia estat traslladada de l’església del castell. Segons la tradició, aquesta imatge havia estat donada pel papa Adrià II a Carlemany, que la donà a Santa Maria de Castelldefels. L’església va ser reconstruïda el 1948 per l’arquitecte Nilo Tusquets. L’edifici consta d’una nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Entre els anys 1950 i 1958 el pintor Serrasanta decorà l’altar major de la parròquia. La imatge actual de la Mare de Déu és obra de l’escultor Joaquim Sabaté. Les torres del segle XVI contra els pirates atorguen una fesomia particular a la vila i, amb algunes de les masies que fortifiquen, són els edificis més antics de la població. Destaca la de Can Ballester, que allotja la Casa de Cultura, de planta circular i amb una corsera sostinguda per mènsules; és unida per un pont volat al mas que s’anomenà antigament Can Claret i Can Gomar. Va ser donada a la vila per Arcadi Balaguer i Costa i, restaurada, fou inaugurada el 1975. Conté una col·lecció d’arqueologia local, i s’hi celebren exposicions. Cal Tiballa és una antiga torre rectangular, documentada el 1427, que hom anomena el Torricó. Té cinc pisos, l’inferior dels quals gairebé soterrat, i la porta d’accés, de mig punt, s’obre al segon pis. El castell de Castelldefels s’aixeca damunt un turó de 59 m dominant la població. Va ser molt restaurat pel banquer Manuel Girona i Agrafel i pel seu fill, Manuel Girona i Vidal, que prosseguí les obres projectades per l’arquitecte Enric Sagnier, el qual convertí l’antic castell en una obra neomedieval, sense gaire rigor per a la fidelitat històrica. S’accedeix al recinte per un portal adovellat entre sengles bestorres rectangulars. El castell, a la part més elevada del turó, és una fàbrica rectangular amb una torre circular adossada. Dins el recinte de l’antiga fortificació, al costat mateix del castell i envoltada per diverses dependències modernes d’aquest, s’aixeca l’antiga església parroquial de Santa Maria de Castelldefels, que fins el 1909 va ser parròquia. És un temple romànic d’una nau amb transsepte, on s’obren tres absis (els laterals parcialment mutilats) amb cimbori al creuer i un campanaret al damunt. Al capdavall de la nau es construí un cor de tradició gòtica, probablement a la fi del segle XVI o a la primeria del XVII, alhora que s’hi bastia una porta de tradició renaixentista. El braç meridional del transsepte fou allargat a la fi del segle XVIII i conté, a més d’unes pintures ornamentals del mestre de dibuix de Barcelona, Francesc Rodríguez, uns dibuixos d’un presoner de la Guerra Civil de 1936-39. El castell va ser adquirit l’any 1988 per l’Ajuntament de Castelldefels, que va elaborar, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, un projecte de restauració. Des de la Casa de Cultura, per mitjà d’unes rampes, s’accedeix al castell i al parc que s’ha construït al seu voltant. Des de la dècada de 1950 han sorgit nous barris i ravals entorn d’aquest nucli central, i fins a la platja (Vistalegre, la Pineda de la Marina, les Botigues i altres), de manera que més de la meitat del terme és urbanitzat. L’avinguda dels Banys, a la platja, ha esdevingut la zona comercial i per a vianants, i és el centre neuràlgic de la població.

Festes

Hi ha un nombre important d’entitats cíviques, culturals i esportives que impulsen la vida pròpia del municipi. En esports destaca l’equip d’handbol femení, l’Esportiu Castelldefels. Per iniciativa del Cercle Numismàtic i Filatèlic de Gavà, Viladecans i Castelldefels se celebra, cada darrer diumenge de mes, el Mercat del Col·leccionista, i el Grup de Dones de Castelldefels ha impulsat la Trobada de Puntaires, pel maig. La vila disposa de l’Escola Municipal de Dansa, i durant els mesos de juny i juliol se celebra el Festival de Dansa de Castelldefels. Cal esmentar també el Premi d’Investigació Ciutat de Castelldefels que convoca l’ajuntament. Entre els equipaments culturals destaquen, a més de la Casa de Cultura, l’arxiu històric i administratiu de Castelldefels, el Casal de Joves Centre Frederic Mompou i la Sala Margarida Xirgu, on es representen obres de teatre i concerts (la capella del castell també s’utilitza com a auditori). Entre les nombroses festivitats de Castelldefels, es poden esmentar la festa major d’hivern, al desembre; la celebració del Carnaval amb el ball de la pinyata , en què cada parella va estirant una cinta d’on penja una pinya grossa; l’aplec a l’ermita de la Mare de Déu de Bruguers (a Gavà), que es remunta al 1540, per Pasqua; al juliol se celebra la festa del mar, per la Mare de Déu del Carme, amb una processó marítima; i per la Mare de Déu de la Salut, a l’agost, se celebra la festa major d’estiu. A l’església parroquial tenen lloc anualment unes trobades de cant coral, amb la participació de grups locals i internacionals. Al setembre es convoca una popular Mostra de Cuina

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”cc24b72e” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”castelldefels{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Castelldefels (2) Canal Olímpic

 

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Lloc web oficial de l’a juntament

Enciclopèdia Catalana

Castellbell del Camp

Castellvell del Camp (60)

Castellbell del Camp és un Municipi de la Comarca del Baix Camp (Tarragona)

 A Castellbell del Camp hi anem el 8 de novembre de 2014

Dades del Municipi

Gentilici Castellvellenc, castellvellenca
Superfície 5,23 km²
Altitud 219 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
2.840 hab.
543,02 hab/km²

Breu historia del municipi

El terme de Castellvell, de forma triangular, és encerclat pels d’Almoster (E), l’Aleixar (W) i Reus (S). És situat a la plana del Camp, sota els primers estreps de les Muntanyes de Prades. El punt més alt del terme és el Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 m d’altitud, mentre que els punts més baixos són a uns 160 m. El punt més conegut a la rodalia és el puig de l’Àliga o muntanya del Pal, de 302 m. El terme, travessat només pel barranc de Roquís, és pobre en aigües, per bé que la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha millorat molt la situació, alhora que s’han construït mines, pous i basses.

Castellvell inclou dins el seu terme, a més del cap de municipi, diverses urbanitzacions, com Arboceres, Castellmoster, el Pinar IV Fase que forma part d’una urbanització que s’estén també pel terme de Reus, la Flor del Camp, els Pugets, les Serres, i les Planes del Puig. La principal via de comunicació és la carretera de Reus a la Selva del Camp, que passa al SE del poble.

La població i l’economia

La integració de Castellvell del Camp al terme de Reus fa que se’n desconeguin dades demogràfiques fins el 1497, any en què apareix amb 14 focs; s’esmenta amb 8 focs el 1515, amb 34 el 1553 i amb 26 el 1563. Al segle XVIII, com arreu del Principat, hi hagué un notable increment de la població: 60 veïns el 1708, 61 el 1719, 76 el 1763 i 85 el 1773, amb 298 h el 1719 i 444 el 1787. Al llarg del segle XIX, però, el moviment de la població ( castellvellencs ) oscil.là (566 h el 1830, 416 el 1842, 780 el 1860, 736 el 1887 i 687 el 1897). Castellvell entrà al segle XX amb 712 h (1900). Després d’algunes oscil·lacions (580 h el 1940, 687 el 1965, 661 el 1975 i 626 el 1981), sembla que el fet que part de la població treballi a Reus, a 2 km, i que Castellvell s’hagi convertit en un poble dormitori ha aturat el despoblament. Cap al final dels anys vuitanta la població començà a augmentar i assolí els 892 h el 1991 i els 1 537 h el 2001. L’any 2005 hi havia 2 340 h.

La base econòmica tradicional del terme ha estat l’agricultura. Es conrea una bona part del terme i la construcció d’un canal del pantà de Riudecanyes ha permès l’increment del regadiu, adreçat bàsicament al conreu dels avellaners, mentre que la vinya i l’olivera coneixen un retrocés notable i constant, com els garrofers, que han quedat reduïts a llocs marginals. Al primer decenni del segle XX es creà la cooperativa agrícola, que es reféu el 1941. L’agricultura és complementada per la cria d’alguns caps de bestiar oví. L’activitat industrial ha estat poc desenvolupada (ram de la construcció i de l’alimentació), però bona part de la població es trasllada diàriament a treballar a les indústries i serveis de Reus.

El Poble

El poble de Castellvell del Camp (959 h el 2005) és situat sota el turó de Santa Anna a 227 m d’altitud. És format bàsicament per un sol carrer, que cap a la meitat es bifurca. Dins el poble hi ha Cal Tramuntà, documentat el 1706, a l’interior del qual es conserven arcades antigues, i algunes cases amb portals adovellats.

L’església parroquial, dedicada a sant Vicenç, és documentada ja el 1599, encara que la que subsisteix deu ser una renovació o bé va ser feta de nova planta, ja que a la llinda duu la data 1702. És d’estil neoclàssic senzill i han estat derruïdes les arcades que hi havia al davant. El 1936 es va cremar el retaule, obra de Bonifaç; tan sols se salvà del foc la figura més enlairada, que representa el Pare Etern.

Festes

El poble celebra la seva festa major d’hivern per Sant Vicenç, al gener, i fins al segle XIX organitzà un tradicional ball de coques, al qual assistia molta gent de Reus. A més, celebren la festa major d’estiu, amb motiu de la diada de Santa Anna, al juliol, i la festa de la Banya, recuperada els anys vuitanta, al desembre, per la diada dels Sants Innocents. Aquesta festa té el seu origen en l’obtenció de la independència administrativa total respecte de Reus el 1854. Consisteix a fer pagar a tothom qui vol entrar al poble una banya o penyora en metàl·lic en canvi de beure mistela mentre es fa una costellada davant el portal. Aquesta festa, celebrada a la primera època fins el 1930, va originar a Reus la dita següent: Al poble de Castellvell tots són petits i dolents, que ens fan pagar la banya el dia dels Innocents .

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”e47ed5b8″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Castellbell del Camp{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Castellvell del Camp (Església) (5)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Enciclopèdia Catalana

Besalú

Besalú (Portal d'Entrada) (3)

Besalú és un Municipi de la Comarca de la Garrotxa  (Girona)

A Besalú hi anem el 2 de novembre de 2011

 

Dades del Municipi

Gentilici Besaluenc, besaluenca
Superfície 4,92 km²
Altitud 151 msnm
Població (2013[1])   • Densitat 2.406 hab

Breu historia del municipi

L’origen de la ciutat va ser el castell de Besalú que ja es troba documentat en el segle X, construït damunt d’un turó on hi ha les restes de l’església de Santa Maria, en l’alta edat mitjana. El traçat actual de la vila no respon fidelment al seu estat original però sí que possibilita a grans trets la lectura de la urbanització de l’edat mitjana amb l’existència d’importants edificis: el pont, els banys jueus, l’església del Monestir de Sant Pere de Besalú i Sant Julià, antic hospital de pelegrins, la casa Cornellà, l’església de Sant Vicenç i la Sala gòtica del Palau de la Cúria reial. Besalú deixa veure una estructura arquitectònica i urbanística bastant coherents amb el passat medieval. La importància monumental de Besalú ve donada fonamentalment pel seu gran valor de conjunt, per la seva unitat, que la determina com una de les mostres més importants i singulars dels conjunts medievals de Catalunya.

El “pagus Bisuldunensis”, que primer formà part del comtat de Girona des que aquesta ciutat fou ocupada pels francs el 785, esdevingué comtat independent el segle X, categoria que perdurà fins a l’any 1111, en què el comtat de Besalú s’incorporà al de Barcelona.[3] Besalú va començar a adquirir importància com a capital de comtat independent després de la mort de Guifré el Pilós (902), condició que va perdre en morir Bernat III-gendre de Ramon Berenguer III– sense fills; com a conseqüència, el comtat de Besalú passà a la casa de Barcelona.[4] El segle X són documentats a Besalú la parròquia de Sant Vicenç, la canònica de Sant Miquel (que el segle XI es titulà de Santa Maria), el monestir benedictí de Sant Pere i el castell de Besalú, l’origen dels quals, però, podria ser més remot.[3] Del 1017 al 1020 existí un efímer bisbat de Besalú, sorgit gràcies a l’empenta del comte Bernat Tallaferro, a la mort del qual, però, desaparegué.[3]

Durant la Croada contra la Corona d’Aragó, veient-se forçat a retirar-se de l’Empordà, i desconfiant del Coll de Panissars Felip III de França va intentar prendre la ruta de Besalú, enviant una avançada de 2.000 cavallers i 400 servents per prendre la ciutat[5] on creien que es trobava Pere el Gran. Després d’un primer assalt croat, Asbert de Mediona, el governador de la ciutat féu obrir la porta aquaria[6] per a fer entrar seixanta cavallers que foren capturats. Tot seguit sortí al capdavant de la guarnició que va derrotar els assetjants i els obligà a retirar-se.

Durant la Guerra dels armanyaguesos, el 1390fou atacada per les companyies mercenàries de Joan III d’Armagnac i defensada per Bernat IV de Cabrera. La vitalitat de Besalú des de l’Alta Edat Mitjana fins a l’Època Moderna ha determinat un teixit urbà complex, format per un seguit d’edificacions tradicionals i cultes que responen a processos històrics de construcció, enderrocaments, ampliacions i substitucions, de manera que ben sovint és difícil datar els edificis i determinar-ne l’època i la tipologia.[3]

El Poble Festes

A Besalú se celebren diverses fires i mercats artesans durant l’any. Els més destacats i importants són el “Besalú Medieval” (primer cap de setmana de setembre), la “Fira de la Ratafia” (primer cap de setmana de desembre), el “Besalú ciutat jueva” (a principis de març), “Herbesalú” (finals de juny), “Liberisliber” a principis d’octubre i la “Fira del ferro” per Setmana Santa.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”a51da8ed” width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Besalú{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Besalú (Ajuntament) (9)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament

Beget

Beget (Pont i Riu) (6) Beget és un Poble del Municipi de Camprodon Comarca  El Ripollès (Girona)

A Beget hi anem el 18 de setembre de 2011 Beget un poble bonic petit  i que val la pena de visitar.

Aquí hi va néixer el Jordi Pau medalla de plata papallona dels jocs olímpics

Dades del Municipi

 

Entitat de població Habitants
Bolòs 13
Cavallera 20
Camprodon 2.036
la Colònia Estebanell 75
Creixenturri 23
Freixenet 157
Beget 35
Bestracà 3
el Riberal 13
Rocabruna 59
Salarça 16
Font: Municat

Breu historia del municipi

El terme municipal de Camprodon havia estat fins fa pocs anys un dels més reduïts (0,7 km 2 ) del territori català, i es trobava envoltat totalment pel gran terme de Freixenet de Camprodon i pel de Llanars. Però el 1965 hom li annexà el municipi de Freixenet, amb 53,2 km 2 i li agregà un petit sector (0,3 km 2 ) del de Llanars (l’avinguda de Maristany i poca cosa més); i el 1969 li fou annexat encara el municipi de Beget, de la comarca de la Garrotxa, amb 49,0 km 2 i es convertí, així, en el segon municipi més gran del Ripollès (103,37 km 2 ). Limita pel N amb Molló, a l’E amb Prats de Molló, la Menera (Vallespir) i Montagut de Fluvià (Garrotxa), al S amb la Vall de Bianya (Garrotxa), Sant Pau de Segúries i una petita part amb Sant Joan de les Abadesses i amb Ogassa i a l’W amb Llanars.

 

Aquest nou i extens terme abasta actualment des de l’extrem oriental de la Serra Cavallera fins a Montfalgars, sobre el coll d’Ares (a la línia de crestes dels Pirineus axials, fins al mateix puig de Comanegra, a 1 558 m d’altitud —que és el cimal dominant i el més vistós d’aquesta part de l’Alta Garrotxa—), i des de la serra de Bestraçà al puig Moscós (a la serra de Fembra Morta).

 

Gairebé la meitat del terme municipal pertany geogràficament i històricament a les terres de l’Alta Garrotxa (el sector de l’antic municipi de Beget i també l’apèndix de Bolòs). Però des d’un punt de vista humà (comercial, cultural, mèdic, etc.) aquestes terres sempre han tingut amb la Vall de Camprodon, segurament per raons històriques, més facilitats d’accés i la influència del seu mercat local.

 

La vila de Camprodon és el cap de municipi i, a més, té altres nuclis urbans (Beget, Rocabruna i la Colònia Estevenell) i també una gran quantitat de poblament disseminat. Hi ha, a més, la urbanització de Font-rubí.

 

Camprodon és el punt de partida obligatori per a dirigir-se cap a la part alta del Ter, ja sigui per a anar a Molló i el coll d’Ares o bé per a arribar fins a Setcases i el circ de Morens.

 

Travessa el terme la carretera C-38 que va a Molló i al coll d’Ares i des d’allà s’endinsa a França. Del mateix nucli urbà surt una carretera que mena fins a Setcases i l’estació doesquí de Vallter. Al NE de la vila, tot sortint de la carretera de França, un brancal que es dirigeix vers llevant va a Rocabruna i arriba fins a Beget. Tot i que geogràficament Beget pertany a l’Alta Garrotxa, aquesta carretera és l’única que hi arriba. Només algunes pistes forestals, com la que es construí d’Oix a Beget, la connecten amb la comarca veïna. De tota manera, l’obertura del túnel de la Vall de Bianya ha reforçat enormement les relacions entre la Garrotxa i el Ripollès, sobretot amb la Vall de Camprodon, que eren abans força escasses.

    El Poble

Situat a l’extrem oriental del Ripollès, l’antic terme municipal ocupava una bona part de la capçalera del riu de Beget amb el seu afluent, la riera de Salarsa. A migdia, pertanyia al terme una bona part de la serra i el puig de Bestracà (1.044 m). Hi ha boscs d’alzines i roures i, a les obagues, faigs; són importants les zones de prats i pastures, especialment a Rocabruna i al coll de Malrem. El poble (47 h. [1981]; 541 m alt.) és situat en un fondal, a la vora del riu del seu nom, a la confluència amb la riera provinent de Can França. La caseria, amb teulats de fort pendent i balconada de fusta, es presenta esglaonada. El temple parroquial, declarat monument nacional, dedicat a sant Cristòfor, és un exemplar romànic molt notable (segles X-XIII) on és venerada la 

Església de Sant Cristòfor de Beget

 

© Xevi Varela

 

majestat de Beget , romànica, del segle XII, d’uns 2 m d’alçària, de fusta policromada; conserva igualment una marededéu gòtica d’alabastre de la Mare de Déu de la Salut (segle XIV), un retaule també d’alabastre i una pica baptismal antiga. L’alou de Beget fou adquirit pel monestir de Sant Pere de Camprodon el 1013; la parròquia és esmentada ja el 1168. Dins l’antic terme hi havia els pobles de Rocabruna, Bestracà i Salarsa. El decret de divisió territorial del 1936 adscrigué Beget a la comarca de la Garrotxa. L’any 1969 perdé la independència municipal i fou annexat al municipi de Camprodon, fet pel qual fou incorporat (1988) al Ripollès en la nova divisió territorial establerta per la Generalitat de Catalunya.

Festes

Llocs de silenci del llibre de Cecilia Lorenzo

Pont de Beget

Com arribar-hi

[google-map-v3 shortcodeid=”bd785871″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Baget{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble Clica els enllaços

Beget (3)

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Esglésies Romàniques

Pàgines web

Enciclopèdia Catalana

Bausen

110812-2 Bausen (9)

Bausen és un municipi de la Comarca de la Vall d’Aràn  (Lleida)

A Bausen hi anem el 12 d’agost de 2011 des de Casa d’Arro d vacances

Dades del Municipi

Gentilici
Llengua pròpia Occità aranès
Superfície 17,72 km²
Altitud 931 msnm
Població (2013[1])
• Densitat
52 hab.
2,93 hab/km²

Breu historia del municipi

El municipi de Bausén, de 17,72 km2, d’extensió, es troba a l’extrem NW de la comarca. Limita amb els termes aranesos de Canejan (E), Les (E i S) i amb els francesos de Luixon (W i N) i Fòs (N). Bausén és el municipi més septentrional de Catalunya.

 

S’estén a l’esquerra de la Garona, en el seu darrer tram de la Vall d’Aran, i comprèn la petita vall afluent del riu de Bausén. L’àmbit territorial s’estén dins els límits següents: a migdia, des de la confluència del riu de Bausén a la Garona (prop del pont d’Era Lana) el termenal segueix el curs del riu en direcció S-N fins a la confluència amb el petit barranc d’Eth Tèrme, més al N d’Eth Pònt de Rei. Gira vers l’W pel dit barranc, que marca la frontera, i després passa pel cim del tuc de Sacauva (1 758 m), el coll de Sacauva, el tuc d’Es Estanhs i el de Sahaja (2 168 m). El límit s’inflexiona vers el SW, pel pla d’Era Cigalèra, el tuc d’Angost (2 131 m), el cap d’Es Canaus, el tuc d’Eth Plan der Òme (2 192 m), la serra de Vacanera, el coll de Vacanera, el cap d’Estanhs (2 078 m), la passada d’Es Tres Corets (1 941 m) i el mall de Bessons (1 949 m). A partir d’aquest punt, el termenal torna a prendre la direcció envers llevant fent límit amb el municipi de Les: passa pel cap d’Es Agudes (1 689 m) i el pla de Taishoèra, abans d’arribar de nou a la riba esquerra de la Garona.

 

El terme és drenat per diversos barrancs. Al riu de Bausén desguassen, a la capçalera, el riu d’Es Arramèrs (o barranc de Saplan) i el riu de Cumedan, i aigües avall hi vessen per l’esquerra el riu d’Estèish, que neix a l’estany d’Era Cigalèra (2 020 m), i per la dreta el còrrec de Baderca. A la Garona, per l’esquerra, hi vessa les seves aigües el riu de Carlac, que a la vegada rep per l’esquerra el còrrec de Sacauva.

 

A més del poble de Bausén, cap administratiu del municipi, hi ha la caseria de Pontaut i el lloc fronterer d’Eth Pònt de Rei. L’eix de comunicacions és la carretera N-230 vers França, que segueix la Garona, d’on surt el ramal a Bausén per l’esquerra.

El Poble

Bausén (anomenat Balsen, Bolson, en documents medievals) formà part inicialment del terçó de Bossost i després del segle XV del d’Es Quate Lòcs. El nucli primitiu gairebé desaparegué el 1823 a causa d’un incendi. Aquest nucli era situat una mica més avall que l’actual.

 

Vista d’una casa tradicional aranesa al poble de Bausén

 

© Patrimonifunerari.cat

 

El poble de Bausén (46 h el 2005) es troba a 931 m d’altitud, als vessants orientals de la serra de Vacanera i enlairat a la vora esquerra del riu de Bausén. La primitiva parròquia era dedicada a santa Eulàlia i l’actual, dedicada a sant Pèir Ad Vincula, és un edifici del començament del segle XVIII. La dovella de la porta renaixentista duu la data del 1709. La nau és coberta amb volta de canó i presbiteri quadrat. A l’esquerra de la porta d’entrada hi ha encastat un fragment d’estela cinerària romana de marbre fosc amb tres bustos en baix relleu, sota arcs de ferradura i signes astrals. Al poble es conserven cases molt antigues d’arquitectura tradicional. Als voltants hi ha les ermites de Sant Ròc i de Santa Anna. 

Festes

Hom celebra la festa major per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost). També es fa festa per Sant Pere (29 de juny) i hom acut, el dia 26 de juliol, al tradicional aplec de l’ermita de Santa Anna.

Com arribar-hi
[google-map-v3 shortcodeid=”04c6f538″ width=”350″ height=”350″ zoom=”12″ maptype=”roadmap” mapalign=”center” directionhint=”false” language=”default” poweredby=”false” maptypecontrol=”true” pancontrol=”true” zoomcontrol=”true” scalecontrol=”true” streetviewcontrol=”true” scrollwheelcontrol=”false” draggable=”true” tiltfourtyfive=”false” enablegeolocationmarker=”false” enablemarkerclustering=”false” addmarkermashup=”false” addmarkermashupbubble=”false” addmarkerlist=”Bausen{}1-default.png” bubbleautopan=”true” distanceunits=”miles” showbike=”false” showtraffic=”false” showpanoramio=”false”]

Fotos

Clica la foto i veuràs les del poble

Bausen Esglèsia (2)

Clica els enllaços

Ajuntaments de la Comarca

Esglésies de la Comarca

Pàgines web

Pàgina web de l’Ajuntament